Les
gencianes
o
gencanes
(
Gentiana
) son un
genere
de
plantes amb flor
de la familia de les
gencianacies
.
Es un genere cosmopolita dins les regions muntanyoses del mon.
Son plantes anuals bianuals o perennes de fulla persistent o no. Les fulles tenen una disposicio oposada la majoria es troben en la roseta basal. Les flors son en forma de trompeta i poden ser de diversos colors segons les especies.
Aquest es un
genere cosmopolita
, que es troba als habitats
alpins
a les regions
temperades
d'Asia, Europa i America. Algunes especies tambe es troben al nord-oest d'Africa, l'est d'Australia i Nova Zelanda. Son plantes anuals, biennals i perennes. Alguns son de fulla perenne, altres no.
Moltes gencianes son dificils de creixer fora del seu habitat salvatge, pero hi ha diverses especies disponibles en cultiu. Les gencianes son totalment resistents i poden creixer a ple sol o ombra parcial. Creixen en sols ben drenats, neutres a acids rics en
humus
. Son populars als
jardins de rocalles
.
Moltes begudes es fan amb arrel de genciana.
[1]
Gentiana lutea
s'utilitza per produir
Licor de genciana
, una
beguda destil·lada
produida als
Alps
i a l'
Alvernia
.
[2]
Algunes especies es cullen per a la fabricacio d'
aperitius
,
licors
i
tonics
.
L'arrel de genciana es un aroma de beguda comu per a
biters
. El
refresc
Moxie
conte arrel de genciana.
[3]
L'aperitiu frances
Suze
esta fet amb genciana. Els
aperitius americans
contenen arrel de genciana per a un sabor amarg.
[4]
Es un ingredient del licor italia
Aperol
. Tambe s'utilitza com a sabor principal en el digestiu alemany despres del sopar anomenat
Underberg
, i l'ingredient principal en l'
amarg d'Angostura
i l'
amarg de Peychaud's
.
El principi amarg de l'arrel de la genciana es principalment la gentiopicrina (tambe anomenada gentiopicrosid),
[5]
un
glucosid
. Un article de 2007 d'un grup japones va identificar 23 compostos a l'arrel de genciana fresca.
[6]
La gentiopicrina estava absent de l'arrel fresca, de manera que possiblement es desenvolupi durant l'assecat i l'emmagatzematge de l'arrel.
La genciana ha tingut un us limitat en perfumeria, sobretot com a sabo de glicerina (Crabtree & Evelyn) i perfum (Corday's Possession, 1937).
Usos farmacologics
[
modifica
]
La
genciana groga
(
Gentiana lutea
) s'utilitza en
herboristeria
per a problemes digestius, febre,
hipertensio
,
espasmes musculars
,
cucs parasits
, ferides, cancer, sinusitis i
malaria
,
[7]
tot i que els estudis han demostrat una eficacia minima mes enlla de la d'un
placebo
pel que fa al tractament de l'ansietat i el TDAH en nens.
[8]
[9]
[10]
S'ha estudiat i provat en la gestio eficac de la
dispepsia
.
[11]
Les fulles i arrels de
Gentiana punctata
s'han utilitzat en la medicina tradicional austriaca internament i externament com a licor o te per a trastorns del tracte gastrointestinal, pell, aparell locomotor, fetge i bilis, i per problemes pediatrics, febre, grip, reumatisme, i la gota.
[12]
Gentiana purpurea
,
Gentiana punctata
i
Gentiana pannonica
s'utilitzen per produir
aguardiente de genciana
, tradicionalment utilitzat com a ajuda digestiva . A la
medicina aiurvedica
la genciana india en perill d'extincio
Gentiana kurroo
s'ha utilitzat com a herba medicinal, pero s'ha substituit per la planta de l'Himalaia
Picrorhiza kurroa
, Plantaginaceae o
Picrorhiza scrophulariiflora
(胡黃蓮 Hu Huang Lian) de la
medicina tradicional xinesa
.
La flor de genciana es va utilitzar com a emblema del
clan Minamoto
, un dels quatre grans clans que van dominar la politica japonesa durant el
periode Heian
i que van establir el
primer shogunat
arran de la
Guerra Genpei
.
(xines)
Es la flor oficial (anomenada en alemany "Enzian") de la
comunitat germanofona de Belgica
.
En catala les plantes del genere
Gentiana
s'anomenen genericament
gencianes
.
[13]
Hi ha una
tintura
desinfectant liquida coneguda com a
violeta de genciana
. Contrariament a lo que hom creu generalment, aquest
farmac
no esta elaborat a partir de les gencianes, sino que va rebre aquest nom degut al seu color que se similar al d'aquestes flors.
El genere
Gentiana
va ser descrit per
Carl von Linne
i publicat a
Species Plantarum
1: 227, a l'any 1753.
[14]
L'
especie tipus
es:
Gentiana lutea
L
- Etimologia
Gentiana
: Segons
Plini el Vell
[15]
i
Dioscorides Pedaci
,
[16]
el seu nom deriva del de
Genci
, rei de
Il·liria
en el
segle
ii
, a qui s'atribuia el descobriment del valor curatiu de la
Gentiana lutea
.
Les gencianes tenen fulles disposades de manera oposada, de vegades en una roseta basal. Les
flors
en forma de trompeta solen ser de color blau profund o
atzur
, pero poden ser de color blanc, crema, groc o vermell. Moltes especies son
polimorfiques
pel que fa al color de la flor, i tenen flors de diferents colors. Les especies de flors blaves predominen a l'hemisferi nord, amb especies de flors vermelles dominants als
Andes
, on la
pol·linitzacio d'ocells
probablement es mes sovint afavorida per la seleccio natural. Les especies de flors blanques es troben disperses per tota l'area de distribucio del genere pero dominen a Nova Zelanda. La majoria de les flors son pentameres, amb cinc lobuls a la
corol·la
i cinc
sepals
. Algunes especies tenen de quatre a set parts florals. La corol·la te uns plecs anomenats plicae entre els lobuls. L'
estil
es curt o absent. L'ovari es majoritariament sessil i te glandules nectaries.
Llista d'especies acceptades
[
modifica
]
El genere conte 340 especies acceptades i 14 hibrids acceptats que s'hibriden de forma natural.
[17]
-
Gentiana calycosa
-
Gentiana lutea
-
Gentiana pneumonanthe
-
Gentiana asclepiadea
-
Gentiana clausa
-
Gentiana calycosa
-
Gentiana septemfida
-
Gentiana verna
- ↑
≪
Ethnobotany of gentians
≫.
Gentian Research Network
.
- ↑
≪
Espace Aveze | Office de Tourisme du Pays de Salers
≫ (en frances i angles). Arxivat de l'
original
el 2022-12-14. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑
≪
Moxie: The distinctively different soda that New England loves
≫.
The Huffington Post
, March 1, 2013.
- ↑
≪
Quinquina & Americano by Brand
≫ (en angles).
Vermouth 101
.
- ↑
PubChem. Gentiopicroside.
https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/Gentiopicrin
- ↑
The chemical constituents of fresh Gentian Root, Hidehiro Ando, Yasuaki Hirai, Mikio Fujii, Yumiko Hori, Motonori Fukumura, Yujiro Niiho, Yoshijiro Nakajima, Toshiro Shibata, Kazuo Toriizuka, Yoshiteru Ida.
Journal of Natural Medicines
. July 2007, Volume 61, Issue 3, pp. 269?279.
doi
:
10.1007/s11418-007-0143-x
- ↑
≪
Gentian
≫.
WebMD
.
- ↑
≪Bach flower remedies: a systematic review of randomised clinical trials≫.
Swiss Medical Weekly
, vol. 140, August 2010, pag. w13079.
DOI
:
10.4414/smw.2010.13079
.
PMID
:
20734279
.
- ↑
≪Efficacy of Bach-flower remedies in test anxiety: a double-blind, placebo-controlled, randomized trial with partial crossover≫.
Journal of Anxiety Disorders
, vol. 15, 4, 2001, pag. 359?66.
DOI
:
10.1016/S0887-6185(01)00069-X
.
PMID
:
11474820
.
- ↑
≪Bach flower remedies used for attention deficit hyperactivity disorder in children?a prospective double blind controlled study≫.
European Journal of Paediatric Neurology
, vol. 9, 6, 2005, pag. 395?8.
DOI
:
10.1016/j.ejpn.2005.08.001
.
PMID
:
16257245
.
- ↑
≪Bitters: Time for a New Paradigm≫.
Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine
, vol. 2015, 2015, pag. 670504.
DOI
:
10.1155/2015/670504
.
PMC
:
4446506
.
PMID
:
26074998
.
- ↑
Vogl
, S.;
Picker
, P.;
Mihaly-Bison
, J.;
Fakhrudin
, N.;
Atanasov
, AG;
Heiss
, EH;
Wawrosch
, C.;
Reznicek
, G.;
Dirsch
, VM;
Saukel
, J.;
Kopp
, B. ≪Ethnopharmacological in vitro studies on Austria's folk medicine?an unexplored lore in vitro anti-inflammatory activities of 71 Austrian traditional herbal drugs≫ (en angles).
Journal of Ethnopharmacology
, 149, 3, octubre 2013, pag. 750?71.
DOI
:
10.1016/j.jep.2013.06.007
.
PMC
:
3791396
.
PMID
:
23770053
.
- ↑
Genciana
al
DIEC
- ↑
≪
Gentiana
≫.
Tropicos.org.
Missouri Botanical Garden
. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑
Plini el Vell
:
Naturalis Historia
XXV, 34
(en angles).
- ↑
Dioscorides Pedaci
:
De materia medica
III, 3
Arxivat
2013-10-29 a
Wayback Machine
. (en grec i llati).
- ↑
≪
Gentiana
Tourn. ex L.
≫ (en angles).
Royal Botanic Gardens Kew |Plants of the World Online
. [Consulta: 20 febrer 2024].
Enllacos externs
[
modifica
]
Bases de dades taxonomiques
| |
---|