Georgios Andreas Papandreu
(
grec
: Γε?ργιο? Ανδρ?α? Παπανδρ?ου) (
Saint Paul
,
Minnesota
,
16 de juny
de
1952
), va ser
Primer Ministre de Grecia
. Anteriorment havia format part del govern de
Kostas Simitis
com a Ministre d'Afers Exteriors (1999-2004). Tambe es president del
Moviment Socialista Panhel·lenic
(PASOK) des del febrer de 2004. Es membre d'una saga familiar de politics grecs, el seu pare (
Andreas Papandreu
) i el seu avi (
Georgios Papandreu
) van ocupar respectivament el carrec de Primer Ministre de Grecia en etapes anteriors. El 2006 va ser elegit president de la
Internacional Socialista
.
Lideratge del PASOK
[
modifica
]
Els sondejos d'opinio indicaven que era molt probable que el
PASOK
fos derrotat en les eleccions nacionals del 2004 a favor del partit conservador
Nova Democracia
, que es dirigia cap a una victoria aclaparadora. Per aquesta rao, el gener del 2004, el Primer Ministre
Kostas Simitis
va anunciar la seua dimissio com a lider del PASOK, i va recomanar Papandreu com a nou lider.
El 8 de febrer del 2004, el PASOK va introduir per primera vegada la celebracio d'eleccions primaries obertes per a l'eleccio de la direccio del partit. Encara que Papandreu no tenia cap oponent, es tractava d'una mesura dissenyada per a consolidar aquest sistema dins del partit i democratitzar-lo.
El maig del 2005, Papandreu va ser elegit vicepresident de la
Internacional Socialista
arran d'una proposta de l'expresident,
Antonio Guterres
i, el gener del 2006, va ser elegit president per unanimitat.
En les eleccions generals del 2007, el PASOK va perdre de nou en favor de la
Nova Democracia
de
Kostas Karamanlis
, pel que
Evanguelos Venizelos
i
Kostas Skandalidis
es van disputar el lideratge del partit amb Papandreu. Papandreu, pero, va sortir reforcat despres d'unes eleccions internes al novembre del mateix any.
El juny de 2009 i sota el seu lideratge, el seu partit va guanyar les
eleccions europees del 2009
.
[1]
Quatre mesos mes tard, el PASOK va guanyar les eleccions generals amb el 43,92% dels vots i 160 escons front al 33,48% del vots i els 91 escons de Nova Democracia.
[2]
Primer Ministre de Grecia
[
modifica
]
Yorgos Papandreu assumint com a Primer Ministre.
L'assumpcio de Papandreu com a 182e
Primer Ministre de Grecia
va tenir lloc el 6 d'octubre de 2009. Pocs dies despres, el govern de Papandreu va anunciar que les finances del pais eren molt pitjors que les que s'havien anunciat per l'anterior govern conservador, amb un
deficit pressupostari
del 12,7% del PIB, quatre vegades mes alt que el limit fixat als paisos de la zona euro, i un
deute public
de 410$ milions.
[3]
Aquest anunci nomes va servir per empitjorar la greu crisi de l'economia grega, amb una
taxa d'atur
del 10%,
[4]
i del pais en que la
qualificacio del deute
es redueix a BBB+, la mes baixa de l'eurozona.
[5]
Papandreu va respondre mitjancant la promocio de mesures d'austeritat,
[6]
reduccio de les despeses, augmentar els impostos, congelacio dels salaris i mesures addicionals de contractacio i la introduccio de mesures per combatre l'evasio fiscal rampant
[7]
i la reduccio del
sector public
. El programa d'austeritat anunciat va causar una onada de vagues a tot el pais
[8]
i ha estat criticat d'insuficient per la UE i els ministres de les nacions de l'Eurozona per no satisfer els seus objectius de financament.
[9]
En una enquesta publicada el 18 de maig de 2011, el 77% dels consultats afirmaven no tenir fe en Papandreu com a Primer Ministre per conduir la
crisi economica grega
[10]
Zapatero
i Papandreu a Atenes.
El 25 de maig de 2011, el moviment Democracia Real Ja! va comencar a realitzar protestes a
Atenes
i d'altres ciutats gregues. Les protestes pacifiques estan en curs, i es consideren com un signe de rebuig popular del Sr. Papandreu i les politiques economiques del seu govern. Entre les demandes de les manifestacions al centre de la placa d'Atenes, que afirmen haver estat concorregudes per mes de 500.000 persones en un moment donat, estava la dimissio de Papandreu i el seu govern.
A la matinada del 22 de juny de 2011, Georgios Papandreu i el seu govern van sobreviure a una
mocio de confianca
al
Parlament Grec
, amb 155 dels 300 escons al parlament.
El 17 de setembre de 2011, es va cancel·lar una visita a l'edifici de l'FMI a Washington DC i a la
Seu de l'ONU
a la ciutat de
Nova York
enmig de la creixent preocupacio sobre la crisi del deute del pais
[11]
Una enquesta duta a terme l'octubre de 2011 per questio d'ambit public, en nom de
Skai TV
i
Kathimerini
va mostrar que la popularitat de Papandreu s'ha reduit considerablement, dels consultats, nomes el 23% tenia una opinio positiva de George Papandreu. Tot i aixo, el seu principal oponent del partit conservador,
Andonis Samaras
, obte una aprovacio similar (28%).
El 31 d'octubre 2011 Papandreu va anunciar les intencions del seu govern de celebrar un
referendum
sobre l'acceptacio dels nous trams del pla de rescat proposats per l'
Eurozona
. Finalment, el 3 de novembre, despres que l'oposicio acceptes donar suport als nous trams del pla de rescat; sens dubte pressionada per l'anunci del referendum i de les consequencies que comportaria la victoria del no (la sortida de Greica de la
UE
), Papandreu anuncia que no se celebrara el referendum per tal de pactar amb totes les forces politiques del Parlament i formar un govern d'unitat que gestioni la delicada situacio que travessa el pais hel·lenic.
Va presentar la seva renuncia el 6 de novembre de 2011, a causa de la greu
Crisi financera a Grecia de 2010-2011
, tot i haver guanyat una mocio de confianca al
Parlament
. Un cop pactat amb la principal forca opositora el nom del seu sbstitut, l'
11 de novembre
dimiteix.
Les negociacions per al nomenament d'un nou primer ministre s'allargarien durant quatre dies fins a aconseguir un acord entre les principals forces politiques. L'elegit va ser l'economista
Lukas Papadimos
, proxim a Papandreu, qui va prendre possessio del seu carrec l'11 de novembre.
- ↑
Resultat de les Eleccions Europees del 2009
(angles). [Consulta:14 maig 2010]
- ↑
Resultats de les eleccions legislatives gregues del 2009
Arxivat
2009-06-10 a
Wayback Machine
. Ministeri d'Exteriors grec. (angles). [Consulta:14 maig 2010]
- ↑
≪
Greece Bailout: France, Germany Angry Over Rescue
≫.
Time Magazine
, 16-02-2010 [Consulta: 17 febrer 2010].
Arxivat
19 de febrer 2010 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-02-19. [Consulta: 4 novembre 2011].
- ↑
≪
Greece's unemployment rate hits 10%
≫.
BBC News
, 11-02-2010 [Consulta: 17 febrer 2010].
- ↑
≪
Greece's Debt and Economy Woes: As Bad as Dubai's?
≫.
Time Magazine
, 09-12-2009 [Consulta: 17 febrer 2010].
Arxivat
4 de juny 2011 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-06-04. [Consulta: 4 novembre 2011].
- ↑
≪
Greece unveils austerity programme to cut deficit
≫.
BBC News
, 03-02-2010 [Consulta: 17 febrer 2010].
- ↑
≪
No tax please, we're Greek
≫.
BBC News
, 11-02-2010 [Consulta: 17 febrer 2010].
- ↑
≪
Greece hit by nationwide strike over austerity measures
≫.
BBC News
, 10-02-2010 [Consulta: 17 febrer 2010].
- ↑
≪
Greece told to make more spending cuts
≫.
BBC Nwes
, 16-02-2010 [Consulta: 17 febrer 2010].
- ↑
≪
Mνημ?νιο ?να χρ?νο μετ?: Aποδοκιμασ?α, αγαν?κτηση, απαξ?ωση, ανασφ?λεια (One Year after the Memorandum: Disapproval, Anger, Disdain, Insecurity)
≫. skai.gr, 18-05-2011. [Consulta: 18 maig 2011].
- ↑
≪
crisi grega: PM, George Papandreou, EUA cancel·leu visita
≫. BBC Noticies. [Consulta: 17 setembre 2011].