Charles Garnet Wolseley
KP
,
GCB
,
OM
,
GCMG
,
VD
,
PC
Golden Bridge
comtat de
Dublin
,
Irlanda
,
4 de juny
de
1833
-
Menton
,
Provenca
,
Franca
,
25 de marc
de
1913
) fou un militar angles.
El
1850
s'allista com abanderat en un regiment d'
infanteria
; com a tal feu la campanya de
Birmania
, essent greument ferit en aquesta i promogut a tinent. Despres feu la campanya de
Crimea
en l'arma d'
Enginyers
; a
Sebastopol
fou greument ferit i el desembre de
1854
ascendi a capita.
Enviat amb comandament a l'
India
el
1857
, es distingi amb intrepidesa i valentia en els combats al voltant de
Laghman
i, acabada aquella campanya en complir vint-i-sis anys, se l'atorga el grau de tinent coronel. El
1860
prengue part activa en la guerra de la
Xina
, assistint a l'assalt de
Pequin
. El
1861
-
1870
servi (en una breu interrupcio) en el
Canada
, on ascendi a coronel, i prengue part en les lluites contra els indigenes del territori del
Red River
, que s'havien revoltat.
El
1873
rebe el comandament suprem en la guerra contra els
aixanti
; el
5 de febrer
de
1874
destrui
Kumasi
, la capital d'aquells, obligant-los a sotmetre's. en recompensa a aquesta gesta fou promogut a general major i aconsegui una gratificacio de 25.000 lliures esterlines. El
1875
fou nomenat governador de
Natal
i despres general en cap de les nomenades "Auxiliary forces"; el
1876
individu del Consell de l'India i el
1878
governador de
Xipre
.
El maig de
1879
fou ascendit a tinent general i anomenat governador civil i militar del Natal i
Transvaal
, i en acabar-se la guerra dels
zulus
, nomenat per a substituir
Lord Chelmsford
. A en Wolseley se li degueren la captura de
Ceelayo
(l'agost) i del cacic
Sekokuni
(el desembre), i la reorganitzacio dels pais dels zulus repartit, sota la sobirania britanica. Pel marc de
1880
, anomenat mestre general de camp de l'exercit, torna a
Anglaterra
, i l'abril de
1882
se li dona el carrec d'ajudant general en el ministeri de la
Guerra
.
El juliol del mateix any el posaren al front de l'expedicio a
Egipte
; el
13 de setembre
aconsegui la victoria en la
Batalla de Tel el-Kebir
, rebent en recompensa la dignitat de
par
amb el titol de
Lord Wolseley of Cairo
. Per contra, fracassa (1885) en l'evacuacio de
Khartum
i en el salvament d'en
Charles George Gordon
, a pesar del qual fou elevat a la categoria de
vescomte
. El
1890
rebe el comandament de les tropes d'
Irlanda
; el
1894
fou nomenat
mariscal de camp
i el novembre de
1895
general en cap dels exercits britanics, carrec que desenvolupa fins al
1900
.
- The soldier's pocketbook for field service
: (Londres, 1856) 5a. Ed., 1886
- Narrative of the war with China in 1880
: (1861)
- The sustem of field manoeuvres
: (1872)
- Life of the duke of Marlborough
: (1894)
- Decline and fall of Napoleon
: (1895)
- The Story of a soldier's life
: autobiografia (1903),
- Marley Castle
: novel·la (1877)
Bibliografia
[
modifica
]