Gabriel Miro Ferrer
(
Alacant
, l'
Alacanti
,
28 de juliol
de
1879
-
Madrid
,
27 de maig
de
1930
) va ser un
escriptor
valencia
que va pertanyer al moviment literari del
noucentisme
.
[1]
La seua obra mes popular es "
Anys i llegues
", traduit del castella al valencia per
Enric Valor
en
1967
.
Nascut a Alacant en
1879
, fou el segon dels fills d'Encarnacion Ferrer i Juan Miro, enginyer d'obres publiques, oncle de qui fou el pintor i arquitecte
Miquel Abad Miro
. Juntament amb el seu germa Joan, el van escolaritzar al Col·legi de Sant Domenec a
Oriola
, on li van atorgar el premi de certamen literari per una redaccio escolar titulada "
Un dia de campo
". La infancia i joventut de Gabriel Miro en un ambient
catolic
i tradicionalista el varen modelar profundament com a home malenconios i introvertit, era un cristia essencial i pur de sentiments, pero l'experiencia formativa amb els jesuites el va convertir en
anticlerical
a la manera de
Clarin
.
Va estudiar entre 1887 i 1892 amb el seu germa Juan com alumne intern dels
jesuites
del Colegio de Santo Domingo a
Oriola
, on li van concedir el seu primer premi literari amb un treball de redaccio escolar titulat
Un dia de campo
. El seu delicat estat de salut va fer moure els seus pares a traslladar-lo al
Institut d'Alacant
(actual IES Jorge Juan), i despres va marxar amb la seva familia a
Ciudad Real
, com reflectira a la seva novel·la
Nino y grande
. Alla acaba el batxillerat i, en octubre de 1895, va comencar a estudiar dret a la
Universitat de Valencia
i a la de
Granada
, on es va llicenciar l'any 1900.
Posteriorment, va ocupar carrecs funcionarials a l'Ajuntament d'Alacant i a la Diputacio provincial, mentre vivia al barri de Benalua.
[a]
Durant la seua etapa universitaria, i per la seua faena tant a l'ajuntament com a la diputacio provincial, va adquirir coneixement del
valencia
.
En 1908 va guanyar el primer premi de novel·la organitzat per
Cuento Semanal
, i va comencar a assolir notorietat publica com a narrador i estilista. Diversos escriptors com
Valle Inclan
,
Pio Baroja
i
Felipe Trigo
li reten homenatge. Tambe col·labora com a periodista en diversos diaris i revistes iberoamericanes:
Heraldo de Madrid
,
Los Lunes de El Imparcial
,
ABC
i
El Sol
, de Madrit; aixi com
Caras y Caretas
i
La Nacion
de
Buenos Aires
.
En 1911 el van dessignar cronista d'Alacant, a mes de cap de premsa de l'alcalde d'aleshores,
Federico Soto
, pero al cap de pocs anys es va traslladar a
Barcelona
, on va poder treballar a la
Diputacio de Barcelona
. En la capital catalana va dirigir una
Enciclopedia sagrada
per a l'editorial
Vecchi i Ramos
, tot i que va ser un projecte que no va acabar-lo. Entre 1914 i 1920 va col·laborar a la premsa barcelonina:
Diario de Barcelona
,
La Vanguardia
i
La Publicidad
. De la seua vida a la metropoli catalana va coneixer a l'editor d'un bon gruix de les seues novel·les,
Eduardo Domenech
.
[3]
El
1919
fou nomenat
cronista oficial de Barcelona
per encarrec expres de la seccio de Cultura de l'Ajuntament (per redactar la historia de Barcelona del segle
xix
), carrec del qual fou cessat el 1922.
[4]
En 1920 es trasllada a residir a
Madrid
en ser nomenat com a funcionari del
Ministerio de Instruccion Publica
i alla hi va romandre els seus darrers deu anys de vida; al ministeri va ser el secretari dels concursos nacionals. En 1925 va guanyar el Premi Mariano de Cavia, pel seu article "
Huerto de cruces
", i l'escriptor
Azorin
el proposa com a candidat per a la
Reial Academia Espanyola
pero no va reixir, potser pels seus posicionaments anticlericals.
[5]
[6]
[7]
Home senzill, humil i bondados, Gabriel Miro va tenir un temperament hiperestesic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflecteix en les seves obres, de tempo lent i moros i caracter molt liric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castisses, arcaismes i sinestesies. Entre els seus pocs amics va tenir al compositor
Oscar Espla
i l'escriptor
Jose Martinez Ruiz
,
Azorin
, que era de la mateixa terra i, durant l'estada a
Barcelona
(1914-1920), els musics
Enric Granados
i Baldomer Cateura.
Miro escrigue en castella tota l'obra, si be aquelles obres de tematica valenciana, be de forma subtil o be de forma explicita, hi mostra un coneixement profund de la valencianitat linguistica dels personatges; entre d'aquestes hi destaca "Anys i llegues" (1928), on fa una descripcio acurada dels pobles de la Marina. Es varen editar dues vegades unes Obres completes de Gabriel Miro, a Madrid, 1931, pels ≪Amics de Gabriel Miro≫ i tambe a Madrid, 1942, en un sol volum, per Biblioteca Nova. Recentment. Han aparegut unes Obres completes en tres volums, edicio, estudis introductoris i bibliografia de Miquel Angel Lozano Marco, Madrid, Biblioteca Castro, Fundacio Jose Antonio de Castro, 2006-2008. Recullen les dues primeres novel·les i diversos textos que no hi figuren en l'edicio de Biblioteca Nova.
- La mujer de Ojeda
, 1901.
- Hilvan de escenas, 1903.
- Del vivir
. 1904.
- La novela de mi amigo
, Alacant, 1908.
- Nomada
, 1908.
- El hijo santo
, novel·la curta, 1909
- La senora, los suyos y los otros
, 1912, novel·la curta
- Del huerto provinciano
, Barcelona, 1912, contes
- El abuelo del rey
, Barcelona, 1915.
- Dentro del cercado
, Barcelona, 1916.
- Figuras de la Pasion del Senor
, 1916 i 1917.
- El humo dormido
, Madrid, 1919.
- El angel, el molino y el caracol del faro
, Madrid, 1921.
- Nuestro padre San Daniel
, Madrid, 1921.
- Nino y grande
, Madrid, 1922.
- El obispo leproso
, Madrid, 1926.
- Nomada
, 1908.
- La palma rota
, 1909
- Amores de Anton Hernando
, novel·la curta
- Las cerezas del cementerio
- La senora, los suyos y los otros
, 1912, novel·la curta
- Libro de Siguenza
, 1917.
- El humo dormido
, Madrid, 1919.
- El angel, el molino y el caracol del faro, Madrid, 1921.
- Nuestro padre San Daniel, Madrid, 1921.
- Nino y grande
, Madrid, 1922.
- Senorita y Sor
, 1924
- "
Anys i llegues
". Madrid, 1928 (traduit el 1967).
- Semana Santa,
193
- Epistolario
, edicio d'Ian R. Macdonald i Frederic Barbera, 2009.
- ↑
El 1901 va casar-se amb Clemencia Maignon, filla del Consol de
Franca
, a Alacant. Van tenir dues filles, Olympia (1902) i Clemencia (1905). Existeix un estudi sobre la genealogia de Gabriel Miro publicat per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
[2]
Enllacos externs
[
modifica
]