El comendador, il·lustracio de
1911
Fuenteovejuna
(escrita en
1613
) es una de les obres de teatre mes conegudes de
Lope de Vega
[1]
i una de les mes representades al llarg dels temps. Narra la revolta d'un poble contra els abusos de poder del seu governador. L'obra esta escrita en vers, alternant tipus d'estrofes segons qui parli, usualment en versos d'art menor amb
rima consonant
. Consta de tres actes, gairebe 2500 versos i vint-i-tres personatges diferents.
Fernan Gomez es el governant de poble de Fuenteovejuna i sovint empaita les noies de la poblacio i abusa del seu poder. Un dia es fixa en Laurencia, a qui intenta seduir o convencer el seu pare perque li deixi estar amb ella, pero ella sempre refusa i es reuneix amb el seu enamorat, Frondoso. Aquest amenaca amb un arc el governant, qui jura venjanca. Posteriorment se succeeix una escena al camp, on un pages intenta defensar una noia a qui empaita Gomez sense exit, ja que es fuetejat pels servents del governador i aquest escapa amb la noia.
Mes endavant, al casament de Frondoso i Laurencia irromp el governador, dete Frondoso i reclama el
dret de cuixa
amb la nuvia. Ella escapa despres de ser violada i colpejada i reclama justicia als homes de la poblacio, als quals acusa de covards per permetre que sempre acabi guanyant el mes poderos. Aquests, commoguts, assalten la residencia de Gomez, alliberen Frondoso i maten el governant i alguns dels seus servents. Un criat escapa i va a buscar els reis.
Quan els enviats reials pregunten qui ha comes el crim, nomes obtenen com a resposta que ha estat Fuenteovejuna, tot el poble. Els diferents testimonis refusen confessar tot i la tortura i amenaces, i expliquen els abusos del difunt fins que obtenen el perdo reial.
L'obra te un protagonista col·lectiu, Fuenteovejuna (
Fuente Obejuna
a la realitat), que esdeve l'arma per fer front a la injusticia. Es la unio del poble el que aconsegueix vencer el tira. La historia d'amor de Frondoso i Laurencia serveix de contrapunt a les batalles historiques i la denuncia social sobre els abusos de poder. Sembla que la historia te una base real, que Lope de Vega va dramatitzar afegint-li un final felic. Els personatges historics reforcen la versemblanca.
La composicio del drama segueix les normes enunciades pel mateix autor a
Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo
: us de l'
imbroglio
italia per a l'argument, trencament de les unitats d'Aristotil, polimetria i manteniment del suspens fins al final de l'obra.
Apareixen alguns dels elements propis del teatre
barroc
espanyol, com la questio de l'
honor
, que es independent de la classe social i divideix els personatges entre bons i dolents des del punt de vista moral. Aquest honor te molt a veure amb el tracte a la dona i l'amor pur confrontat a la lascivia.
El final ha estat objecte d'estudi per la seva ambiguitat. D'una banda, es un final felic, ja que els reis perdonen els vilatans; d'altra banda, pero, no hi ha un autentic canvi social, l'autoritat continua vencent i no s'aturen els abusos dels poderosos, simplement no es pot castigar tota una col·lectivitat.
- ↑
Aub, Max (1966). Manual de historia de la literatura espanola. Madrid, Akal Editor.