Front Popular

Dades
Tipus	coalicio electoral coalicio politica Front Popular
Ideologia politica	antifeixisme republicanisme espanyol
Alineacio politica	esquerra
Historia
Creacio	gener 1936
Data de dissolucio o abolicio	1939
Altres
Color

El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalicio electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions politiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any . ^[1] Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis politics substancials encaminats a aportar major igualtat social , restauracio de l' autonomia a Catalunya , una reforma agraria que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis , amnistia de presoners politics, etc. ^[1] La dreta politica va reaccionar amb l'organitzacio d'una insurreccio militar . ^[1] A Catalunya i el Pais Valencia era conegut com el Front d'Esquerres .

A Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Lluis Companys , lider d' Esquerra Republicana de Catalunya i que havia exercit d'advocat dels sindicalistes de la CNT . ^[2] Els membres del Front Popular tenien ideologies diferents dintre de l' esquerra politica , ^[1] pero els unia una sensibilitat democratica que abastava des de sectors de la classe mitjana democrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la decada de 1930 . Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra ( socialistes i comunistes ).

Els fronts populars no es van crear a Espanya unicament, sino que va ser una tendencia molt estesa de les ideologies d'aquells temps que apostaven per a una gran alianca d'esquerres per a combatre el creixement del feixisme a Europa . ^[1] Tambe concordava amb la politica de la Internacional Comunista . ^[1]

Lluita contra el feixisme [ modifica ]

La dreta espanyola es va oposar radicalment al front popular des del comencament, sense aturar els preparatius des del mateix febrer fins al juliol. ^[3] Per a evitar un alcament militar el front popular, que era darrere del govern, va desterrar fora de la peninsula Iberica a oficials d'alt rang sospitosos d'alcar-se contra el govern, com per exemple el general Franco i el general Mola . ^[1] Tambe va fer disminuir progressivament l'exercit i la guardia civil, de la lleialtat dels quals el govern dubtava, mentre feia augmentar la capacitat de la Guardia d'Assalt . ^[4]

D'altra banda, un grup d'oficials i generals de l' exercit espanyol tenia en un principi pensat fer el cop d'Estat abans del 15 de juny , dia de canvi trimestral de reclutes en entrenament, ja que els nous que entressin aleshores podien tenir influencies antifeixistes i ser deslleials. ^[5] No van poder enllestir l'organitzacio necessaria per a la data prevista, cosa que els va fer ajornar els plans per a l'octubre. ^[6] Finalment, dos incidents, els assassinats del tinent Castillo , un destacat guardia d'assalt del govern, i poques hores mes tard el del principal portaveu de la dreta a les Corts Generals , Jose Calvo Sotelo , el dia 12 de juliol , van fer-los canviar els plans de nou i provocar l'alcament, encara que no estigues tot completament preparat, al dia 18 de juliol . ^[6]

Aquest dia tant a Barcelona ciutat com al camp van sortir al carrer multitud de treballadors que van demanar armes al govern per a defensar la democracia, pero com que Companys es va negar, ^[7] les van haver d'aconseguir d'on van poder, de vegades fins i tot models molt antics als museus. Els treballadors es van organitzar espontaniament en milicies i el Front Popular, darrere el govern, els va proposar el 18 i 19 de juliol la consigna "armeu-vos i organitzeu-vos contra els rebels", per mitja de telegrames , de manera que a cada poblacio es van crear "comites" i "comissions" independents i amb fins i tot noms diferents a cada lloc, com per exemple "Comite del Front Popular" a Puigcerda , "Comite de Defensa" a Ripoll , "Comite Revolucionari Antifeixista" a Granollers , etc. ^[8] En una entrevista, Companys va declarar que el Front Popular no va tenir mai cap diposit d'armes, que s'alegrava que les milicies n'haguessin aconseguit pero que sabia que no en tenien per a tothom, ja que "dubtava que la milicia antifeixista tingues mes de sis mil o set mil rifles". ^[9] Del costat feixista, un gran nombre d'avions italians va volar cap al Marroc per a transportar tropes feixistes a la peninsula, ja els primers dies de la guerra van sortir vaixells del port d' Hamburg per a transportar avions i pilots i el 31 de juliol l' Usarama va sortir d'aquesta ciutat tambe amb direccio a Lisboa , carregant vint-i-vuit bombarders moderns a mes de bombes , municio per a metralladores i artilleria . ^[10]

Quan, a mesura que les tropes armades arribaven de l' Africa , va ser clar que no es rebria cap mena de suport moral de paisos com Regne Unit i Franca ( Comite de No-intervencio ), el poder del govern, i per tant del Front Popular, es va comencar a afeblir. D'aquesta manera el control de la resistencia va passar cada cop mes a les milicies, organitzades en especial per la FAI - CNT (hospitals, etc.) i la UGT (allotjament de refugiats, regulacio dels subministraments i de l'atur, etc.). ^[11]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Langdon-Davies , John . Darrere les barricades . Angle Editorial, 2009. ISBN 978-84-92758-23-4 . ≪original en angles editat per primer cop el 1936 ≫  

Enllacos externs [ modifica ]

• Propaganda Oficial Arxivat 2007-02-10 a Wayback Machine .