El
Front Occidental
o
Front de l'Europa Occidental
fou el segon front europeu en importancia durant la
Segona Guerra Mundial
.
Guerra de Broma
[
modifica
]
El que es coneix com a
Phony War
o guerra de broma, es el periode des de l'inici de la
Segona Guerra Mundial
, amb la
Invasio de Polonia
l'
1 de setembre
de
1939
fins al comencament de la
batalla de Franca
a la primavera de
1940
. Tot i que les grans potencies europees s'havien declarat la guerra, aquesta primera etapa al front occidental fou especialment poc cruenta pel que a operacions militars es refereix.
L'
exercit alemany
va tenir el seu focus de lluita en la dominacio definitiva de
Polonia
, mentre que algunes unitats estaven destinades a defensar la
linia Siegfried
. Per contra, l'
exercit frances
i l'
exercit britanic
estaven destinades a l'altre canto de la frontera entre
Alemanya
i
Franca
en defensa de la
linia Maginot
.
Durant aquesta epoca, els exercits aliats s'afanyaren a comprar material armamentistic als
Estats Units
, els quals aleshores es declaraven pais no bel·ligerant, mentre que el
Tercer Reich
es preparava per a la
Batalla de l'Atlantic
.
[1]
Escandinavia
[
modifica
]
El front romandria estable, fins a l'abril de
1940
on les tropes alemanyes llancarien el que es coneix com a
Operacio Weserubung
consistent en la invasio de
Noruega
i
Dinamarca
. L'
exercit danes
practicament no va poder oferir resistencia a les tropes del Tercer Reich, mentre que a Noruega, l'ajuda aliada va permetre resistir mes a la invasio, tot i que al final va acabar claudicant. En terres noruegues moriren els primers republicans exiliats de la
Guerra Civil espanyola
que s'havien enrolat a la
legio estrangera de l'exercit frances
.
[2]
La Batalla del Benelux i Franca
[
modifica
]
Al maig de
1940
, els alemanys llancen la Batalla de Franca. Les tropes aliades, especialment, francesos i britanics claudiquen rapidament davant la superioritat de les forces alemanes i els seus atacs rapids. Els britanics escapen a
Duinkerke
mentre que l'exercit frances es rendeix amb 90.000 morts i 200.000 ferits. La guerra al front s'atura i l'exercit alemany comenca els preparatius per la
invasio d'Anglaterra
.
Dieppe
(
Franca
) fotografia presa despres de l'atac aliat a Dieppe el
19 d'agost
de
1942
.
Durant la preparacio de la invasio d'Anglaterra, la
Luftwaffe
llancaria una dura campanya aeria contra l'
Anglaterra
coneguda com la
Batalla d'Anglaterra
. Aquesta campanya pero, acabaria amb victoria britanica el qual faria desistir a
Adolf Hitler
d'envair territori britanic.
En aquell moment, la majoria de tropes alemanyes foren destinades a la
invasio de la Unio Sovietica
mentre que les que restaren a occident s'ocuparen de construir el conegut com a
Mur de l'Atlantic
, una serie de fortificacions defensives al llarg de tota la costa francesa amb la intencio d'evitar un atac aliat provinent del
Canal de la Manega
, i mentrestant, els aliats comencen una guerra de dispersio, combatent a la
Mediterrania
i al
nord d'Africa
.
Tenint en compte la gran quantitat d'obstacles que dificultaven una invasio de la Franca ocupada des de territori britanic, les forces aliades decidiren provar un atac contra la costa francesa. El
19 d'agost
de
1942
, tropes aliades comencaren una
incursio a la poblacio francesa de Dieppe
. La incursio fou un autentic desastre, dues terceres parts dels combatents foren ferits tot i que es va poder abstreure informacio que fou utilitzada en la invasio de
Normandia
.
Durant aquests dos anys, no hi va haver batalla terrestre en el front occidental amb l'excepcio dels atacs que la
Resistencia Francesa
feia en la Franca ocupada amb l'ajuda del
Special Operations Executive
i de l'
Office of Strategic Services
. De totes maneres, amb l'entrada dels Estats Units en la guerra, comencarien els bombardejos de posicions alemanyes a Franca i Alemanya, propiciades per la
Forca Aeria dels Estats Units d'America
i
Royal Air Force
(RAF) de l'exercit britanic.
Soldats americans desembarcant a les platges de
Normandia
,
6 de juny
de
1944
.
Per intentar alleujar la pressio alemanya sobre el front oriental i accelerar la fi de la guerra, el
6 de juny
de
1944
(anomenat el
Dia D
) els aliats van obrir un nou front a Europa realitzant un desembarcament massiu de tropes a les costes de
Normandia
amb l'objectiu prioritari d'alliberar
Franca
. Aquesta invasio, de nom en clau
Operacio Overlord
, va ser i continua sent el desembarcament de tropes mes gran de la historia, involucrant a gairebe 3 milions de soldats. A pesar que en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un exit. Durant prop de dos mesos, pero, la resistencia alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a la fi de juliol.
Campanya de Franca i Alliberament de Paris
[
modifica
]
Un cop els aliats van poder sortir de Normandia, la conquesta de Franca va ser rapida. El
15 d'agost
un altre desembarcament aliat a la
Costa Blava
va accelerar la retirada alemanya. El
25 d'agost
, els aliats van entrar a
Paris
i a mitjans de setembre la major part de Franca i de
Belgica
ja havien estat alliberades.
El setembre de
1944
els aliats van llancar l'Operacio Horta, un pla arriscat que tenia com a objectiu accelerar l'arribada de l'exercit aliat al
Rin
, l'ultim gran obstacle natural per a l'ocupacio aliada d'Alemanya. Consistia en el llancament d'un gran nombre de paracaigudistes sobre diverses ciutats neerlandeses per a prendre per sorpresa el control dels ponts sobre rius i canals seguint una linia que anava des del sud dels
Paisos Baixos
fins al Rin. Seguidament, un avanc aliat al llarg d'aquesta linia havia de connectar els ponts. L'operacio va ser un fracas relatiu, ja que malgrat que la majoria de ponts es van poder capturar intactes, l'ultim i crucial pont sobre el Rin a
Arnhem
no va poder ser capturat.
La Batalla de les Ardenes
[
modifica
]
El desembre de 1944, els alemanys van realitzar un fort contraatac al front occidental anomenat
Batalla del Bulge
. Va tenir lloc a la
regio de les Ardenes
, precisament alla on els alemanys havien tingut tant d'exit durant la primavera de 1940. Inicialment, l'atac va agafar els aliats per sorpresa, pero, a banda de reconquerir algunes vil·les belgues, l'avanc alemany va perdre embranzida rapidament. A final de gener de 1945, tot el territori guanyat pels alemanys durant l'operacio ja havia estat recuperat.
1945: La fi de la guerra
[
modifica
]
Durant els mesos de febrer i marc de 1945 els aliats van aconseguir avancar fins al
Rin
en un ampli front, des dels
Paisos Baixos
fins a la frontera
Suissa
. Arribats al Rin, va ser crucial la captura del pont de
Remagen
(Alemanya) que va permetre establir un cap de pont a la riba oposada. Durant l'abril, la defensa alemanya va col·lapsar i tot el territori entre el Rin i l'
Elba
, des del
mar del Nord
fins als
Alps
, va ser capturat pels aliats. El Comandant Suprem de les forces aliades a Europa, el general
Dwight D. Eisenhower
, va decidir unilateralment deixar la captura de
Berlin
als sovietics. Per aquest motiu els exercits aliats van aturar el seu avanc a l'Elba, on el
25 d'abril
van connectar amb l'exercit sovietic. Les tropes aliades tambe van entrar a
Austria
i a la
Republica Txeca
on tambe es van trobar amb els sovietics.