한국   대만   중국   일본 
Front Nacional (Suissa) - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Front Nacional (Suissa)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióFront Nacional
(de) Nationale Front
(fr) Front National
(it) Fronte Nazionale Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus partit politic Modifica el valor a Wikidata
Ideologia politica feixisme
nacionalisme
nazisme
antisemitisme Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1933
Data de dissolucio o abolicio 1943 Modifica el valor a Wikidata
Reemplacat per Eidgenossische Sammlung Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu

El Front Nacional (en alemany : Nationale Front ) va ser un partit politic d' extrema dreta a Suissa que va apareixer durant la decada de 1930. En el seu punt algid, el grup tenia fins a 9.000 membres, segons el Diccionari historic de Suissa , [1] i podria haver arribat a uns 25.000 membres, segons el Centre Simon Wiesenthal . [2]

El partit va comencar la seva vida entre diversos clubs de debat a l' ETH Zurich , on l' antisemitisme , el nacionalisme suis i el suport a idees similars a les adoptades posteriorment en la politica racial de l' Alemanya nazi s'havien fet populars entre alguns dels joves academics. [3] Alguns d'aquests grups (tots els quals van cooperar en una federacio laxa) van ser reunits formalment per Robert Tobler el 1930 per formar el Front Nou (en alemany: Neue Front ) [4] encara que aquest grup no estava totalment compromes amb el feixisme. [3] Un grup mes radical, sota el lideratge de Hans Vonwyl, se'n va separar la tardor de 1930 per formar el Front Nacional, que pretenia ampliar les seves operacions fora de la universitat. [3]

Creixement [ modifica ]

Article de diari sobre procediments judicials contra frontistes a Zuric (1934)

Inicialment, el Front Nacional no va creixer gaire fora de l'ambit universitari, pero aviat el diari del partit, Der Eiserne Besen (≪L'escombra de ferro≫), va comencar a ser molt llegit i el seu missatge antisemita va trobar audiencia. [3] Presidit per Ernst Biedermann, [5] el grup va experimentar un creixement i l'abril de 1933 va formar una alianca amb el Front Nou que, sota el lideratge de Tobler, Paul Lang i Hans Oehler , s'havia radicalitzat i es va obrir mes al feixisme. [6] El Front Nacional va absorbir el seu homoleg el mes seguent, tot i que la direccio del Front Nou es va fer carrec rapidament del moviment, amb Rolf Henne com a president. [6] Emil Sonderegger , un antic membre de l'estat major suis, va ser un destacat orador i propagandista del Front Nacional en aquesta epoca. [7] El partit va continuar creixent i aviat va guanyar escons al consell de Zuric , aixi com el suport de reconeguts escriptors suissos de l'epoca, com Jakob Schaffner. [2] En total van ocupar deu escons al consell municipal de Zuric despres de les eleccions de setembre de 1933. [6] Ernst Leonhardt , l'organitzador del partit al nord-oest, va marxar poc despres d'una disputa interna, pero aixo no va tenir cap impacte en el creixement del Front, amb un diari del partit, Die Front , format poc despres. [8] El 1935 el partit tenia 10.000 membres segons el mateix partit. [8]

No es van manifestar completament a favor de cap regim i, en canvi, van intentar unir els parlants d' alemany , frances i italia en una identitat suissa comuna (mantenien vincles amb un petit grup d'extrema dreta romanx , tot i que el Front Nacional no va fer campanya entre els romanxs). No obstant aixo, el seu suport es va limitar gairebe exclusivament als germanofons, amb altres grups recollint el suport dels votants d'inclinacio feixista en els altres grups linguistics ( Union Nationale per als francesos i Lega Nazionale Ticinese per als italians). [9] Finalment, van aconseguir col·laboracions amb els altres grups i van abandonar completament la campanya a zones no alemanyes. [8] La base principal de suport del partit es trobava a Schaffhausen , on va guanyar escons al consell local, a mes d'elegir un sol membre de l'Assemblea Nacional el 1935. [9] El seient va ser ocupat per Robert Tobler. [10]

El partit va passar a estar liderat per Rolf Henne el 1934 i va comencar a seguir una ideologia mes obertament nazi , d'acord amb les creences personals de Henne. [11] Aprofitant el model de democracia directa utilitzat en la politica suissa, el Front Nacional va forcar un referendum sobre una esmena constitucional el 1935 que pretenia redissenyar el sistema de govern en linies mes nacionalistes, racials i autoritaries . La proposta va ser fortament derrotada. [12]

Declivi [ modifica ]

El Front va experimentar un declivi quan el feixisme es va comencar a descriure als mitjans de comunicacio com a clarament ≪no suis≫, un fet que va generar una reaccio popular contra el moviment. [8] Al judici de Berna , el partit va enfrontar-se a carrecs per Els protocols dels savis de Sio , un text antisemita que violava la llei suissa contra publicacions obscenes. Malgrat aquests contratemps, el Front Nacional va reaccionar endurint encara mes el seu enfocament, formant un grup de milicies i agafant mes directament del nazisme com a ideologia. [8] El seu programa de vint-i-sis punts, publicat el 1935, va subratllar la credencial feixista del partit, demanant l' estat corporatiu i contenint forts atacs contra el bolxevisme , el socialisme , els jueus , la maconeria i els mitjans de comunicacio. [13] Van poder guanyar un esco al Consell Nacional de Zuric a les eleccions de 1935, tot i que els resultats en altres llocs van ser pobres. [8]

Despres d'aixo es van produir unes baralles internes que van portar a un nou declivi, a causa de les revelacions sobre el financament del partit per part d' Alemanya . Aixo va fer que molts membres abandonessin el partit, ja que consideraven que el compromis amb la independencia de Suissa era un element clau del Front Nacional. [14] Tambe es van acusar els liders de tendencia moderada de ser francmacons en secret, un fet que tambe va fer augmentar els conflictes interns. [14] Henne va ser destituit com a lider el 1938 i ell, juntament amb Oehler, Schaffner i els seus partidaris, van marxar per formar el Bund Treuer Eidgenossen Nationalsozialistischer Weltanschauung (literalment ≪Unio de Confederats Lleials de la Visio Nacional Socialista del Mon≫), que va defensar obertament el nazisme. [14] Aquest grup finalment emergiria com a Moviment Nacional de Suissa . Mentrestant, els mes predisposats al model italia de feixisme tendien a donar suport als grups de l'antic membre de Front Nacional, el coronel Arthur Fonjallaz. [15]

Despres de Henne, Tobler va assumir les funcions de lideratge el 1938, tot i que a les eleccions locals d'aquell any i a les eleccions federals de l'any seguent van perdre tots els seus escons. [14] Tanmateix, la moderacio de Tobler no va evitar les sospites del govern suis i van seguir les investigacions policials sobre les seves activitats. [14] El 1940 el partit es va dissoldre formalment despres que Tobler va ser empresonat breument per espionatge . [16] Tobler reformaria el grup com a Eidgenossische Sammlung (literalment ≪Col·leccio Confederada≫) poc despres, encara que aquest tambe va desapareixer el 1943 despres que el Consell Federal decidis reprimir els grups vinculats a les potencies de l'Eix . [14]

Eleccions federals [ modifica ]

Assemblea Federal de Suissa [17] [18]
Eleccio Numero de vots totals % del vot popular Numero de seients guanyats
1935 13.740 1,5% Augment 1 Augment

Referencies [ modifica ]

  • Glaus , B. ≪The National Front in Switzerland≫. A: Larsen , SU; Hagtvet , B. i Myklebust , JP (eds.). Who Were the Fascists: Social Roots of European Fascism , 1980.  
  • Rees , Philip. Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (en angles). Harvester Wheatsheaf, 1990.  
  • Morris Schom , Alan, A Survey of Nazi and Pro-Nazi Groups in Switzerland: 1930-1945

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Nationale Front ≫ (en alemany). Historische Lexikon der Schweiz HLS , 07-09-2010. [Consulta: 22 maig 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 ≪ A Survey of Nazi and Pro-Nazi Groups in Switzerland: 1930-1945 ≫. Arxivat de l' original el 2019-03-15. [Consulta: 3 novembre 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Glaus, 1980 , p. 467.
  4. ↑ ≪ Neue Front ≫ (en alemany). Historische Lexikon der Schweiz HLS , 07-09-2010. [Consulta: 22 maig 2022].
  5. ↑ Glaus, 1980 , p. 471.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Glaus, 1980 , p. 468.
  7. ↑ Rees, 1990 , p. 365.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Glaus, 1980 , p. 469.
  9. ↑ 9,0 9,1 Payne , Stanley G . A History of Fascism 1914?1945 (en angles). Routledge, 2001, p. 309.  
  10. ↑ Halbrook , Stephen P. Target Switzerland: Swiss Armed Neutrality in World War II (en angles). Da Capo Press, 2003, p. 37.  
  11. ↑ Rees, 1990 , p. 178.
  12. ↑ ≪ Votacio popular de 08-09-1935 ≫ (en alemany). Cancelleria Federal Suissa , 16-05-2022. [Consulta: 22 maig 2022].
  13. ↑ Glaus, 1980 , p. 476.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Glaus, 1980 , p. 470.
  15. ↑ Rees, 1990 , p. 129.
  16. ↑ Rees, 1990 , p. 391.
  17. ↑ ≪ Nationalratswahlen: Mandatsverteilung nach Parteien ≫ (en alemany). Cancelleria Federal Suissa , desembre 2015. [Consulta: 17 desembre 2016].
  18. ↑ ≪ Nationalratswahlen: Starke der Parteien ≫ (en alemany). Cancelleria Federal Suissa , desembre 2015. [Consulta: 17 desembre 2016].
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Front_Nacional_(Suissa)&oldid=32023049 ≫