Frankenstein de Mary Shelley

Frankenstein
Fitxa
Direccio	Kenneth Branagh
Protagonistes	Robert De Niro Tom Hulce Helena Bonham Carter Aidan Quinn Ian Holm John Cleese Kenneth Branagh Richard Briers Robert Hardy Cherie Lunghi Celia Imrie Hugh Bonneville Fay Ripley Stuart Hazeldine Gerard Horan
Produccio	Francis Ford Coppola i James V. Hart
Dissenyador de produccio	Tim Harvey
Guio	Frank Darabont i Steph Lady
Musica	Patrick Doyle
Fotografia	Roger Pratt
Muntatge	Andrew Marcus
Vestuari	James Acheson
Productora	American Zoetrope
Distribuidor	InterCom , Forum Hungary i Netflix
Dades i xifres
Pais d'origen	Japo i Estats Units d'America
Estrena	4 novembre 1994
Durada	123 min
Idioma original	angles
Rodatge	Suissa i Estudis Pinewood
Color	en color
Pressupost	45.000.000 $
Descripcio
Basat en	Frankenstein o el Prometeu modern
Genere	cinema romantic , cinema de terror , cinema de ciencia-ficcio , drama i pel·licula basada en una novel·la
Lloc de la narracio	Alemanya
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor maquillatge (1995)

Frankenstein de Mary Shelley ^[1] ( Mary Shelley's Frankenstein en el seu titol original en angles ) es una pel·licula de l'any 1994 dirigida per Kenneth Branagh i protagonitzada per Robert De Niro , Kenneth Branagh i Helena Bonham Carter , ^[2] la qual fou emesa a TV3 per primera vegada el 27 de novembre del 2003 . ^[1]

Argument [ modifica ]

Es l'any 1794 i el capita Robert Walton ( Aidan Quinn ) rescata de les aigues artiques l'embogit Victor Frankenstein ( Kenneth Branagh ), un home perseguit per la seua propia demencia. El doctor Frankenstein li explica una terrible historia... A Ingostadt ( Baviera , Alemanya ) coneix el sinistre professor Waldman ( John Cleese ), el qual va experimentar amb els limits entre la vida i la mort. El mateix Victor sent una creixent obsessio sobre la idea de desafiar la mort, creant un esser viu. Mentre el colera castiga la ciutat, Victor es tanca al laboratori i creara una criatura estranya i defectuosa ( Robert De Niro ). ^[2]

Context historic i artistic [ modifica ]

Frankenstein de Mary Shelley es una de les mes afortunades adaptacions al cinema de la lloada novel·la de Mary Shelley : una historia de terror i dolor en la qual es reflecteix la febricitat romantica, aixi com els trastorns originats per la Revolucio Industrial . Aquests conceptes foren revisats pel britanic Kenneth Branagh i els seus guionistes en aquesta magnifica adaptacio, transpirant les incognites de les profundes transformacions contemporanies i dels nous interrogants oberts per la tecnologia i la ciencia, en especial l' enginyeria genetica . Amb el suport de Francis Ford Coppola , el qual acabava d'obtindre un ampli reconeixement artistic i comercial amb la seua recreacio de Dracula de Bram Stoker ( 1992 ), Branagh exposaria el seu propi punt de vista sobre un dels mites classics de la literatura de terror cientific (el monstre del doctor Frankenstein), un esser estranyat de si mateix i captiu de la mes exacerbada fatalitat. ^[2]

Embotit en espes maquillatge, pero sense claus ni cargols, de manera continguda i amb indissimulat accent novaiorques, Robert de Niro caracteritza la criatura sense nom, sense passat ni futur, a la qual dota de versemblant fondaria emocional. El patetic monstre, abandonat a la sort pel seu creador (el mateix Branagh fa de Victor Frankenstein) i predestinat al sofriment, es un esser repulsiu a la vista dels altres, i tanmateix se sent angoixat per dins, dimensions explorades en la pel·licula. Conjugant l'intimisme del drama existencial amb l'espectacularitat de la creacio cientifica, i alhora aprofitant algunes troballes que James Whale , anys enrere, va patentar en els seus dos extraordinaris classics sobre el monstre ( Frankenstein i La nuvia de Frankenstein ), Kenneth Branagh modelaria una obra inspirada i apassionant. Visualment atractiu i de narrativa intensa, aquest melodrama gotic i tragic sobresurt entre els millors que s'han fet sobre el modern Prometeu. ^[2]

Frases celebres [ modifica ]

Curiositats [ modifica ]

• Inicialment, Kenneth Branagh volia el paper d'Elizabeth per a Emma Thompson pero ja li havien ofert participar en el rodatge de Carrington (Christopher Hampton, 1995 ) i Branagh decidi que aixo era el millor per a ella. ^[4]
• Aquest fou el primer film dirigit per Kenneth Branagh en que no participava la seua llavors muller Emma Thompson . ^[4]
• Fou durant el rodatge d'aquest film que Kenneth Branagh (llavors casat amb Emma Thompson ) es va enamorar d' Helena Bonham Carter . ^[4]
• Kate Winslet va provar d'obtindre-hi el paper d'Elizabeth, pero, finalment, va esser Helena Bonham Carter qui el va aconseguir. No obstant aixo, Branagh va oferir a Winslet el paper d'Ofelia a la seua pel·licula Hamlet , 1996 . Bonham Carter ja va interpretar Ofelia al film Hamlet, l'honor de la venjanca ( Franco Zeffirelli , 1990 ). ^[4]
• El liquid amniotic en el qual la criatura es imbuida de vida era, de fet, gelatina bullent. ^[4]
• Els productors no es decidien sobre l'adjudicacio del paper del professor Waldman a John Cleese , ja que consideraven que l'actor angles estava encasellat com a actor comic. Finalment, va aconseguir el paper pero, per a donar-li una aparenca mes seriosa, li van haver d'implantar unes protesis dentals i de mento . Va poder rodar la seua part en nomes dues setmanes. ^[4]
• Willem Dafoe fou proposat per al paper de Victor Frankenstein, Gerard Depardieu i Andy Garcia per al de la criatura, Sean Connery per al del professor Waldman i Roman Polanski per a la direccio. Christopher Lambert fou triat per a interpretar el paper de Henry Clerval, pero fou substituit per Tom Hulce abans de la filmacio. ^[4]
• Despres d'un primer visionat del film, Francis Ford Coppola va proposar d'eliminar-ne la primera mitja hora. Quan el director Kenneth Branagh s'hi va negar, Coppola va criticar publicament la pel·licula. ^[4]
• Frank Darabont confessa en entrevistes que no estava gens content amb la pel·licula i que Branagh havia espatllat el projecte original. ^[4]
• El film te lloc durant els anys 1773 , 1785 , 1788 , 1793 i 1794 . ^[4]
• Kenneth Branagh , John Cleese i Robert Hardy tornarien a treballar junts al film Harry Potter i la cambra secreta ( Chris Columbus , 2002 ). Hardy tambe apareixeria en tres films posteriors de la saga Harry Potter , en el darrer dels quals ( Harry Potter i l'Orde del Fenix ) coincidiria amb Helena Bonham Carter . ^[4]
• Igual que James Whale va fer amb el seu Frankenstein ( 1931 ), Victor esquartera un criminal executat i n'utilitza el cos per als seus experiments. ^[4]
• La primera paraula que diu la criatura es "amic" , la qual es tambe el mot mes frequentment emprat per la criatura quan apren a parlar al film La nuvia de Frankenstein de James Whale . ^[4]
• La versio definitiva del film suggereix que Henry Clerval es va matar, pero n'hi ha escenes eliminades que mostren que ell i els servidors de Frankenstein van sobreviure al foc. ^[4]

Errades del film [ modifica ]

• Despres que Elizabeth es assassinada, Victor porta el seu cos a la mansio i el diposita sobre la taula cap per avall. En la seguent escena, hom veu el seu cos cap per amunt. ^[5]

Premis [ modifica ]

• [[1994]]: Nominada a l'Oscar (Millor Maquillatge)
• [[1994]]: Nominada als Premis BAFTA (Millor Disseny de Produccio) ^[6]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Frankenstein , novel·la escrita per Mary Shelley i publicada el 1818
• Frankenstein (pel·licula de 1910) , dirigida per J. Searle Dawley
• Frankenstein (pel·licula de 1931) , dirigida per James Whale
• El jove Frankenstein ( 1974 ), dirigida per Mel Brooks

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Lori Leathers Single, "Reading Against the Grain: The U.S. Reception of Branagh's "Mary Shelley's Frankenstein"". A: Studies in Popular Culture , Popular Culture Association in the South, vol. 21, num. 2 (octubre del 1998 ), pags. 1-18. [2]

Enllacos externs [ modifica ]

• Film Review: Frankenstein; A Brain on Ice, a Dead Toad and Voila! - The New York Times (angles)