Francesc d'Assis Vidal i Barraquer
(
Cambrils
,
Baix Camp
,
3 d'octubre
de
1868
-
Friburg
,
Suissa
,
13 de setembre
de
1943
) fou bisbe de
Solsona
,
arquebisbe de Tarragona
i
cardenal
. Fill de Francesc Vidal Gimbernat i Angelina Barraquer i Roviralta.
Joventut i estudis
[
modifica
]
Als dotze anys l'enviaren a estudiar al Col·legi de Sant Ignasi de
Manresa
,
Bages
, i aviat manifesta la seva intencio d'ingressar a la
Companyia de Jesus
, pero el seu pare li ho prohibi tot instant-lo a primer acabar els estudis. El seu mentor, el bisbe de
Vic
Josep Torras i Bages
, el dissuadi de fer-se jesuita per a consagrar-se al servei de l'
Esglesia
del pais.
El
1885
obtingue el batxillerat i ingressa simultaniament al
Seminari de Barcelona
, que abandona aviat, i a la
Universitat de Barcelona
, per la qual es llicencia en Dret el
1890
. A aquesta ciutat exerci d'advocat poc mes d'un any, perque el
1895
es trasllada a
Tarragona
, en el seminari de la qual reprengue els estudis eclesiastics. Alla fou ordenat
sacerdot
el 17 de setembre de
1899
. L'any seguent es doctora en Dret per la
Universidad Complutense de Madrid
.
Trajectoria a l'Esglesia catalana
[
modifica
]
A l'
arxidiocesi de Tarragona
fou successivament substitut de la fiscalia del tribunal eclesiastic (
1900
), fiscal titular (
1905
), vicari general adjunt (
1905
-
1909
), canonge de la catedral metropolitana (
1907
-
1913
), vicari general (
1909
-
1913
) i vicari capitular (
1911
-
1913
).
El 26 d'abril de
1914
, a la mateixa
catedral de Tarragona
i de mans de l'
arquebisbe
Antolin Lopez Pelaez
, fou consagrat bisbe titular de Pentacomia i nomenat administrador apostolic del
bisbat de Solsona
. Aquell mateix
1914
i fins al
1916
, per eleccio dels bisbes catalans i nomenament d'
Alfons XIII
, rei d'
Espanya
, fou nomenat senador. El
1917
renuncia al bisbat de Cadis perque volia restar a
Catalunya
en uns moments socialment convulsos.
El 7 de maig de
1919
el
papa
Benet XV
el promogue a la seu
arquebisbal, metropolitana i primada de Tarragona
, i el 7 de marc de
1921
el nomena cardenal del titol de
Santa Sabina
. En aquesta condicio assisti al
conclave de l'any seguent
que elegi
Pius XI
. El
1923
rebutja la seu metropolitana de
Toledo
i tambe el trasllat a
Roma
com a cardenal de la
curia vaticana
. Durant aquesta epoca, la de la
dictadura de Primo de Rivera
, defensa la separacio de l'
Esglesia
de l'estat i aconsegui mantenir la llengua catalana com a vehicle d'expressio, de
predicacio
i de
catequesi
.
Segona Republica i guerra civil espanyola
[
modifica
]
A l'adveniment de la
Segona Republica Espanyola
acata el nou regim ≪com a producte de la voluntat popular, lliure i pacifica≫.
[1]
Conrea una gran amistat personal amb el president
Niceto Alcala-Zamora
. Saluda l'
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
.
Despres del
cop d'estat del 18 de juliol
del 1936 i l'esclat de la
guerra civil
, fou perseguit per escamots anarquistes incontrolats (uns membres de la
FAI
vinguts de
l'Hospitalet de Llobregat
a
Vimbodi
on van saber que estava refugiat al
monestir de Poblet
, aleshores desafectat, van anar a buscar-lo amb intencio d'eliminar-lo), fou dut a la preso de
Montblanc
d'on, gracies a la intervencio personal del conseller
Ventura Gassol
avisat pel doctor
Joaquim Guitert
, pogue ser rescatat i per a la seva seguretat el van fer partir cap a l'estranger embarcant-lo en un vaixell italia que hi havia atracat al port de
Barcelona
. Per al seu vicari general, Salvador Rial, fou ≪la primera victima del clergat de l'arxidiocesi, sense efucio de sang, pero autentic martir sofrent de la persecucio≫.
[2]
No es va poder evitar l'assassinat del seu bisbe auxiliar,
Manuel Borras
, detingut tambe a Montblanc, tot, i tambe, la intervencio de
Joaquim Guitert
.
Mentrestant s'havia oposat fermament als revoltats a
Espanya
i no accepta la bel·ligerancia de la jerarquia de l'Esglesia a favor del bandol faccios. Per rao de "consciencia",
[3]
es nega a signar la
carta col·lectiva de l'episcopat espanyol
de l'1 de juliol de
1937
de suport al general insurrecte
Franco
. Aixo li comporta la prohibicio de retornar a la
seu tarragonina
, a la qual tanmateix no renuncia mai malgrat les pressions governamentals.
Exili i mort
[
modifica
]
Participa en el
conclave de 1939
que elegi el papa
Pius XII
, curiosament al costat del seu antagonista en les relacions amb el franquisme, el cardenal
Isidre Goma
, arquebisbe de
Toledo
.
Durant l'exili s'estava a la
cartoixa de Farneta
, prop de
Lucca
,
Toscana
, fins que l'ocupacio
nazi
d'
Italia
feu que es refugies a Suissa, on mori, el 1943. Els monjos de la
cartoixa de Valsainte
no el van enterrar, sino que el van deixar a la caixa, preveient que de seguida el portarien a Tarragona. Franco ho impedi, de manera que no fou fins fins al
1978
, d'acord amb la seva voluntat testamentaria, que les seves restes foren traslladades a la
catedral de Tarragona
.
[4]
La seva neboda,
Montserrat Vidal i Barraquer
, fou una de les pioneres fotografes catalanes.
- ↑
Sauri
, Josep ≪
El cardenal a la balanca
≫.
El Periodico
, 12-09-2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
- ↑
Boronat
, Joan ≪Any cardenal Vidal i Barraquer≫.
Catalunya Cristiana
, 22-09-2013.
- ↑
Mor
, Laura ≪
La consciencia i l'actitud de reinventar-se, valors de Vidal i Barraquer
≫.
Catalunya Religio
, 16-07-2018.
- ↑
Barbara Angles
, Miquel ≪Un deute encara≫.
Catalunya Cristiana, p. 4
, 22-09-2013.
Bibliografia
[
modifica
]
- Comas i Maduell
, Ramon.
Vidal i Barraquer. Sintesi biografica
. Publicacions Abadia de Montserrat, 1977, p. 160 pag..
- Muntanyola
, Ramon.
Vidal i Barraquer. Cardenal de la Pau
. Editorial Estela, 1974, p. 871 pag..
- Batllori
, Miquel.
L'Esglesia i la II Republica espanyola : el Cardenal Vidal i Barraquer
. Valencia: Editorial Tres i quatre, 2002, p. 557 pag..
- Mauri i Alvarez
, Margarita ≪
El pensament del Cardenal Vidal i Barraquer
≫.
El pensament del Cardenal Vidal i Barraquer
. Ajuntament de Cambrils [Cambrils], Nº6, 2005, pag. 130.
- Tarragona
, Josep Maria.
Vidal i Barraquer
. Editorial Columna, p. 319 pag..