 |
Aquest article o aquest apartat conte informacio obsoleta o li falta informacio recent.
Podeu
col·laborar
actualitzant-lo o afegint-hi la informacio que manca. ≪Queda en 2020≫
|
Frances Louise McDormand
(
Chicago
,
Illinois
, 23 de juny de 1957) es una
actriu
estatunidenca
que ha guanyat tres cops el
Premi Oscar a la millor actriu
(1996, 2018 i 2021).
Despres de llicenciar-se en teatre a la
Universitat Yale
el 1982, Frances va emprendre la seva carrera d'actriu sota el guiatge del que seria el seu futur marit,
Joel Coen
. La pel·licula
Sang facil
marcava igualment el seu debut en la direccio de llargmetratges. Aqui, Frances interpretava una dona assetjada per uns criminals. Des de llavors, la carrera de Frances ha combinat films de baix pressupost de tall social amb d'altres de mes comercials, en les quals ha ofert al public una imatge quotidiana,
de veina del costat
, de dona intel·ligent i afectuosa que generalment acaba guanyant-se el respecte de la seva comunitat.
Finalitzat el seu segon rodatge amb
Joel i Ethan Coen
,
Arizona baby
, Frances va estrenar a Broadway
Un tramvia anomenat Desig
, que li va valdre una candidatura als
Tony
(1988). Aquell mateix any, l'actriu rebia la seva primera nominacio a l'
Oscar
per
Crema Mississippi
, en que interpretava una dona colpejada violentament pels racistes locals.
En els anys seguents, Frances va participar en pel·licules de culte com
Darkman
(Sam Raimi, 1990) i
Vides encreuades
(
Robert Altman
, 1993). En
Agenda oculta
, va gaudir d'un protagonisme mes gran en encarnar una dona el millor amic del qual ha estat assassinat per ordre del Partit Conservador Britanic a fi d'aconseguir una victoria electoral. El 1994, la seva vida va experimentar un canvi substancial quan, despres d'acabar la filmacio de
Beyond Rangoon
(
John Boorman
), Joel i ella van adoptar un nen paraguaia al qual van anomenar
Pedro
McDormand Coen
.
El 1996, Frances va incrementar notablement la seva popularitat per tres papers diferents. El primer, una doctora que es deixava enganyar per un assassi anomenat
Aaron
(
Edward Norton
), en la pel·licula
Les dues cares de la veritat
. El segon, Bunny, una dona emocionalment inestable desatesa pel seu marit, reforcava l'adscripcio de l'actriu a aquests titols compromesos a que abans al·ludiem, en estar escrit per
John Sayles
per a la pel·licula
Lone Star
. El tercer, la Margue Gundarson de
Fargo
, li suposaria el reconeixement a la seva carrera. Efectivament, la pagesota i aparentment candida Margue, amb un embaras molt avancat, resolia un cruel cas de segrest que li permetia reflexionar sobre el sense sentit de la violencia. La lucidesa del personatge, unida a la seva senzillesa, va enlluernar primer la premsa estrangera de
Hollywood
-que la va proposar per a un
Globus d'Or
-, els votants de l'
Premis Independent Spirit
i la
Screen Actors Guild
, que la van designar millor actriu de l'any, i finalment els membres de l'Academia de Cinema de Hollywood, que la van recompensar amb l'
Oscar a la millor actriu
. Abans el seu marit Joel Coen, havia recollit l'estatueta al millor guio original, i declara que la pel·licula no s'hauria pogut fer sense ella. Quan
Nicolas Cage
va anunciar el premi, el public assistent a la sala la va ovacionar dempeus. Frances, rient, va pronunciar un discurs significatiu:
| ≪
|
Que estic fent aqui? Sobretot veient el magnific grup d'actrius en el qual he estat nomenada
-
Brenda Blethyn
,
Diane Keaton
,
Kristin Scott-Thomas
i
Emily Watson
.
Nosaltres cinc hem tingut l'opcio, no sols l'oportunitat, sino l'opcio d'interpretar personatges femenins increiblement rics i complexos. Aplaudeixo els productors de Working Tittle per triar les actrius per criteris de capacitat i no els dels valors del mercat. Finalment, voldria esmentar tres persones. Ethan Coen, per treure l'actriu que hi ha dins de mi. El seu germa Joel, per treure la dona que hi ha en mi. I el nostre fill Pedro McDormand Coen, per fer de mi una mare. Gracies per valorar el nostre treball.
|
≫
|
Arran d'aquest reconeixement, Frances va poder realitzar projectes que des de feia temps desitjava portar a bon port. En el primer,
Cami del paradis
, va incorporar una presonera d'un camp de concentracio japones que fingia ser llicenciada en medicina per garantir la seva supervivencia mentre les seves amigues formaven un cor per suportar la traumatica experiencia.
En el segon,
Madelaine
, Frances es va vestir d'habit per encarnar una monja que cuidava d'unes nenes orfes alhora que lluitava perque no es tanques la seva esglesia.
L'any
2000
, va portar dos projectes que la van tornar a posar en l'orbita dels Oscars. En el primer,
Joves prodigiosos
, va interpretar Sara, la dona del rector d'una facultat, que es quedava embarassada del seu amant, un professor de literatura anomenat
Grady
(Michael Douglas), que al final ho deixava tot per estar amb ella. En la pel·licula, Frances va projectar la imatge de dona madura, sensible i racional, comprensiva i decidida. Als antipodes de l'Elaine de
Gairebe famosos
, una
hippy
separada el fill del qual -un reporter de la revista
Rolling Stone
- acompanya un grup musical durant una gira, durant la qual Elaine no deixa de pensar en el seu petit, lluny de la llar.
Aquesta mare castrant, pero afectiva, dotada de bon cor, va ser la que finalment la va conduir cap a la seva tercera candidatura als Oscars. Finalment,
Marcia Gay Harden
-antiga protagonista d'una de les pel·licules de Joel,
Mort entre les flors
- s'alcava amb l'estatueta daurada.
A l'any seguent, Frances es va posar de nou sota les ordres del seu marit en
The Man Who Wasn't There
, en que es va posar a la pell de Doris, la dona d'un perruquer que, avorrida de la seva vida conjugal, es busca un amant, de l'assassinat del qual es acusada injustament, i aixo la condueix al suicidi.
El 2003, va estrenar
Quan menys t'ho esperes
, en que es va convertir en Zoe, la germana d'una escriptora interpretada per
Diane Keaton
, que observava divertit el proces d'enamorament entre aquesta ultima i un executiu madur d'una discografica. La pel·licula es va presentar en el
Festival de Cinema de Berlin
el 2004, en una edicio en que Frances participava com a membre del jurat.
El
2005
, va obtenir la seva quarta candidatura als Oscars per
En terra d'homes
en interpretar Glory, una dona treballadora activa en el sindicat, i que es feia respectar entre els seus companys masclistes que assetjaven la seva millor amiga.
- 1984:
Blood Simple
de Joel Coen:
Abby
- 1985:
Scandal Sheet
(TV)
- 1985:
Crimewave
de
Sam Raimi
:
Nun
- 1986:
La historia de Tony Cimo
(Vengeance: The Story of Tony Cimo)
(TV): Brigette
- 1987:
Arizona baby
de Joel Coen: Dot
- 1987:
Leg Work
(serie TV):
Willie Pipal
- 1988:
Crema Mississippi
(Mississippi Burning)
d'
Alan Parker
: Mrs Pell
- 1989:
Chattahoochee
: Mae Foley
- 1990:
Darkman
de Sam Raimi: Julie Hastings
- 1990:
Agenda oculta
(Hidden Agenda)
de
Ken Loach
: Ingrid Jessner
- 1990:
Mort entre les flors
(Miller's Crossing)
de Joel Coen: la secretaria del marit de l'alcalde
- 1991:
The Butcher's Wife
de
Terry Hughes
: Grace
- 1992:
Passed Away
: Nora Scanlan
- 1992:
Crazy in Love
(TV): Clare
- 1993:
Vides encreuades
(
Short Cuts
) de
Robert Altman
: Betty Weathers
- 1994:
Bleeding Hearts
: dona a la TV
- 1995:
The Good Old Boys
(TV): Eve Calloway
- 1995:
Talking with
(TV)
- 1995:
Mes enlla de Rangun
(
Beyond Rangoon
) de
John Boorman
: Andy Bowman
- 1995:
Palookaville
: June
- 1996:
Plain Pleasures
- 1996:
Fargo
de Joel Coen: Marge Gunderson
- 1996:
Les dues cares de la veritat
(
Primal Fear
) de
Gregory Hoblit
: Dra. Molly Arrington
- 1996:
Lone Star, el rastre d'un crim
(Lone Star)
de
John Sayles
: Bunny
- 1996:
Hidden in America
(TV): Gus
- 1997:
Paradise Road
: Dra. Verstak
- 1998:
Johnny Skidmarks
: Alice
- 1998:
Madeline
: Miss Clavel
- 1998:
Talk of Angels
: Conlon
- 2000:
Joves prodigiosos
(Wonder Boys)
: Sara Gaskell
- 2000:
Gairebe famosos
(
Almost Famous
) de
Cameron Crowe
: Elaine Miller
- 2001:
The Man Who Wasn't There
de Joel Coen:
Doris Crane
- 2001:
State of Grace
(serie TV):
narradora / Hannah adulta
(veu)
- 2001:
Upheaval
: Anne
- 2002:
Laurel Canyon
: Jane
- 2002:
City by the Sea
de
Michael Caton-Jones
: Michelle
- 2003:
Quan menys t'ho esperes
(
Something's Gotta Give
) de
Nancy Meyers
: Zoe Barry
- 2004:
L'ultima nit (Last Night)
: Marit Such
- 2005:
Precinct Hollywood
, de
Rachel Dretzin
i
Muriel Soenens
(TV)
- 2005:
En terra d'homes
(
North Country
), de
Niki Caro
- 2005:
Æon Flux
, de
Karyn Kusama
- 2006:
Amics amb diners
(Friends with Money)
, de
Nicole Holofcener
- 2008:
Cremeu-ho despres de llegir-ho
de Joel Coen: Linda Litzke
- 2008:
Un gran dia per a elles
, de
Bharat Nalluri
- 2011:
Transformers: Dark of the Moon
, de
Michael Bay
- 2011:
This Must Be the Place
, de
Paolo Sorrentino
- 2012:
Moonrise Kingdom
: Mrs. Bishop
- 2012:
Madagascar 3: Europe's Most Wanted
: Capitana Chantal Dubois (veu)
- 2012:
Promised Land
: Sue Thomason
- 2014:
Every Secret Thing
- 2014:
Olive Kitteridge
(serie de televisio): Olive Kitteridge
- 2015:
The Good Dinosaur
: Momma (veu)
- 2016:
Hail, Caesar!
: C.C. Calhoun
- 2017: Three Billboards Outside Ebbing, Missouri, de Martin McDonagh
- 2020:
The French Dispatch
, de
Wes Anderson
: Lucinda Krementz
- 2020:
Nomadland
, de
Chloe Zhao
: Fern
Premis i nominacions
[
modifica
]
|
|---|
| 1928?1950
| |
|---|
| 1951?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?present
| |
|---|
|
|---|
| 1943?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?present
| |
|---|
|
|---|
| 1945?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?present
| |
|---|
|
|---|
| 1956?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?present
| |
|---|