De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Franco de Tongeren
conegut amb el seu nom llati de
Franco Tungrensis
(nascut (?) ? mort el
13 de gener
de
903
) era
bisbe de Lieja
de
856
fins a la seva mort. El seu episcopat que va durar gairebe 47 anys i es un dels mes llargs de la historia de la
diocesi
.
Pedagog erudit
[
modifica
]
Va ser abat de l'abadia de
Lobbes
despres dels seus estudis a l'escola de palau de
Carles el Calb
, amb el qual era parent. Era un home erudit, segons l'historiador Jean de Launoy
[1]
era un filosof, lletrat, poeta i music i un bon pedagog, ja des del seu temps a Lobbes. Hauria escrit vari llibres, pero cap dels seus escrits va conservar-se. A Lieja, va ocupar-se personalment de la direccio de l'escola
capitularia
de la
catedral de Sant Lambert
.
El
9 de gener
de
860
participa en un sinodi a
Aquisgra
a la qual el rei
Lotari II
volia l'assentiment dels prelats presents per a divorciar-se de la seva exposa Teutberga per a poder casar la seva amant Valdrada.
[2]
El sinodi va acceptar i Valdrada va ser coronada reina. El papa
Nicolau I
desagradat, va exigir un nou concili, que aquesta vegada va celebrar-se a
Metz
, per la decisio d'Aquisgra va ser confirmada. Franco no hi participa i escapa a la intervencio del papa que va destituir tots els bisbes que van autoritzar el divorci, tot i aprovar la decisio. La dissensio va quedar fins que el 865 Lothari II va cedir a la pressio papal i restitui Teutberga al tron.
[3]
Despres de la mort de Lotari, els germans
Carles el Calb
i
Lluis el Germanic
van compartir el 870 entre ells la
Lotaringia
. La nova frontera travessava la ciutat i la diocesi de
Lieja
. Franco continua cuidant les seves relacions a la cort. El 884,
Carles III el Gras
va donar-li uns feus prop de Metz: la vila de
Maidieres
i uns pobles al bisbat de Lieja.
[4]
Les invasions dels
Vikings
van causar danys importants:
Tongeren
i
Maastricht
van ser incendiats i Lieja va ser sacsejat entre 882 i 883. Una nova invasio el 891 era desastrosa. L'exercit del marcgravi
Arnulf de Carintia
va sofrir una desfeta a la vall del
Geul
. Franco va llevar un exercit i socorrer-lo i a la batalla de Lovaina del 891 van vencer i fer fugir els Vikings definitivament.
Arnulf va agrair-lo i donar per l'eternitat l'abadia de Lobbes amb 155 viles i masos al capitol de Lieja, contra la promesa de celebrar una
missa
a Lobbes i a Lieja el
22 de setembre
dia de la mort de son pare i del seu ascens al tron.
[6]
El seu fill, el duc Suentibol va donar-li el feu de
Theux
el 898. El 908,
Lluis el Nen
confirma l'acte de donacio. Aquest exclavament al mig del futur
comtat d'Hainaut
va quedar terra liegesa fins a la suppressio del
principat de Lieja
el 1794.
Va morir el
13 de gener
de
903
i va ser sebollit a la catedral de Sant Lambert a Lieja.
