Francois Dominique Toussaint-Louverture
Francois Dominique Toussaint-Louverture
(La
Hispaniola
,
20 de maig
del
1743
? Fort de Joux,
La Cluse-et-Mijoux
, prop de
Pontarlier
,
Franca
,
7 d'abril
del
1803
) fou un
politic
i
militar
, el mes important dels dirigents de la
Revolucio haitiana
.
[1]
Heroi nacional de la independencia d'Haiti, el seu principal llegat es el d'haver assentat les bases per a l'erradicacio definitiva de l'
esclavatge
a l'illa.
L'Espanyola despres del
tractat d'Aranjuez de 1777
. En groc l'est espanyol, en taronja el departament nord, el rosat l'oest i en verd el sud
Origens i joventut
[
modifica
]
El seu avi va neixer a Dahomey (actual
Benin
), pel que sembla en la familia reial Allada. El seu pare, Hyppolite Gaou fou capturat i deportat a
Saint Domingue
, on va ser venut com a esclau al gerent de la hisenda del comte de Breda.
En aquella plantacio de la provincia del nord, prop de
Cap-Francais
, va neixer Toussaint (d'aqui el seu nom complet: Toussaint de Breda).
El seu amo, Baillon de Libertate, era relativament humanitari i anima Toussaint perque aprengues a llegir i a escriure i en feu el seu xofer i
contramestre
de la hisenda. Malgrat la seva escassa alcada, va rebre el malnom de Fatras-baton (basto maldestre), arriba a ser un genet prestigios i gran coneixedor de les plantes medicinals. Es casa amb una dona lliure anomenada Suzanne, amb la qual va tenir dos fills: Isaac i Placide.
Toussaint fou alliberat el 1776, als 33 anys. Segons indiquen els arxius colonials, va llogar una granja de cafe d'unes quinze hectarees amb tretze esclaus.
[2]
Rebel aliat de l'estat espanyol
[
modifica
]
La Revolucio francesa va tenir una gran repercussio en la part francesa de l'illa de l'Espanyola. En un primer moment, els grans terratinents blancs van veure la possibilitat d'independitzar-se i els petits la d'aconseguir la igualtat amb els grans. Els esclaus i els petits propietaris negres, per la seva banda, esperaven adquirir un estatus semblant al dels petits terratinents blancs.
L'agost de 1791, els esclaus de la plana del nord de la part francesa de l'Espanyola, capitanejats pel jamaica Boukman, es van rebel·lar despres de la cerimonia de Bois Caiman: els esclaus inicien la
Revolucio haitiana
inspirada en les idees de la
Revolucio francesa
i a la qual demanen l'alliberament. Toussaint es posa del costat dels esclaus i es fa
ajudant de camp
de Georges Biassou, comandant dels esclaus que es van refugiar a la part espanyola o oriental de l'illa. Aquests esclaus s'aliaren amb els habitants de la part est el 1793 per expulsar els francesos esclavistes. Per aquesta rao, Toussaint fou instruit en el terreny militar pels espanyols al comandament d'una tropa de mes de 3.000 soldats; aconsegui en pocs mesos algunes victories. Fou llavors quan l'anomenaren
Louverture
(amb el significat de 'l'iniciador') i esdevingue general de l'exercit del rei d'Espanya.
General de la Republica
[
modifica
]
El 29 d'agost de 1793, el govern de la Republica francesa emancipa tots els esclaus francesos i, finalment, el 1794 va abolir l'esclavatge.
[2]
Toussaint es torna a unir als francesos fent publica la seva proclamacio, en que es presentava com el lider dels negres i acaba fent fora els
espanyols
i els
anglesos
de
Saint Domingue
; arriba a ser nomenat
general de divisio
el 1796.
[2]
Louverture, el 1800 restableix el treball forcos dels negres amb l'excusa de reactivar l'economia de l'illa i poc despres s'autoproclama governador de per vida i amb plens poders de
Saint Domingue
.
[2]
Franca, amb
Napoleo Bonaparte
al poder, desitjava restablir a Saint Domingue el domini dels colons francesos i aconseguir recuperar aixi la puixanca de la industria sucrera. Envia a l'Espanyola un exercit de 25.000 soldats al comandament del seu cunyat, el general Leclerc, al desembre de 1801 per recordar-li a Louverture la seva promesa de rescabalar els colons i per, oficiosament, restablir l'esclavitud. Louverture no es deixa enganyar facilment i es replega cap a posicions mes segures, alhora que va seguir una politica de terra cremada davant l'arribada de les tropes franceses fins a finals de gener de 1802. Leclerc derrota primer les tropes de Dessalines i despres les de Christophe. Leclerc, que havia portat de
Franca
els fills de Louverture, els hi envia en signe de bona voluntat. El 2 de maig de 1802 Toussaint, per la seva banda, va oferir la seva capitulacio a canvi de quedar lliure i que les seves tropes s'integressin en l'exercit frances.
Leclerc no accepta aquests termes i per mitja d'un estratagema captura Louverture el 7 de juny de 1802, i l'envia a Franca juntament amb la seva familia. En ser embarcat, va predir:
"En enderrocar-me, nomes s'ha abatut el tronc de l'arbre de la llibertat dels negres. Pero aquest tornara a brollar de les seves arrels, perque son moltes i molt profundes."
Va ser empresonat al Fort de Joux, a les muntanyes del Jura, la zona mes freda de Franca, on va morir el 7 de abril de 1803 a causa d'una
pneumonia
i de manca d'assistencia medica.
Els francesos no van aconseguir restablir l'esclavitud a Saint Domingue. Gracies al poder militar construit en temps de Louverture, els negres van derrotar els francesos en la batalla de Vertieres el 1803. L'1 de gener de 1804, un nou lider,
Jean-Jacques Dessalines
, va proclamar la independencia del pais, al qual va rebatejar amb el seu nom aborigen
Haiti
, que significa 'terra muntanyosa'.
- ↑
Castaneda Fuertes
, Digna;
de la Nuez
, Ada;
Feijoo
, Alina;
Rubio Garcia
, Aurika.
La revolucion haitiana, 1791-1804
(en castella). Editorial de Ciencias Sociales, 1992.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
Blanchard
, Anne.
Enciclopedia de rebeldes, insumisos y demas revolucionarios
(en castella). Catapulta, 2010, p. 28-31.
ISBN 9789876370646
.
Bibliografia
[
modifica
]
- (frances)
Pierre Pluchon:
Toussaint Louverture
- Paris, Fayard, 1989.
- (frances)
Memoires du general Toussaint Louverture, ecrits par lui-meme
, de Toussaint Louverture, Joseph Saint-Remy, 1853.
Enllacos externs
[
modifica
]