Fonograf

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Cilindre de Fonograf Edison

El fonograf va ser l'eina mes comuna per a enregistrar i reproduir so mecanic des de l'epoca dels 1870 fins a la decada dels 80. Va ser inventat per Thomas Alva Edison al 1877. Altres inventors tenien dispositius produits que podien gravar sons, pero el fonograf d'Edison va ser el primer capac de reproduir el so gravat. [1]

Historia [ modifica ]

Origen [ modifica ]

El fonograf va ser el resultat del desenvolupament d'altres dos invents de Thomas Alva Edison , el telegraf i el telefon . El 1877 Edison estava treballant en una maquina que transcrivia missatges telegrafics mitjancant esquerdes a la cinta de paper, que despres podrien ser enviats a traves del telegraf en repetides ocasions. Aquest desenvolupament va conduir a Edison a especular que un missatge telefonic tambe podria ser gravat d'una manera similar. Va experimentar amb un diafragma que tenia un punt de gofrat i el va pressionar contra paper de parafina que es movia amb rapidesa. Les vibracions de la parla van fer osques en el paper. Mes tard, Edison va canviar el paper per un cilindre de metall amb paper d'alumini embolicat al voltant d'ell. Encara que es va dir mes tard que la data d'aquest esdeveniment va ser el 12 d'agost de 1877, alguns historiadors creuen que probablement va passar diversos mesos despres, ja que Edison no va presentar una patent fins al 24 de desembre de 1877. Aixi mateix, el diari d'un els ajudants d'Edison, Charles Batchelor, sembla confirmar que el fonograf no es va construir fins al 4 de desembre. La patent del fonograf va ser emesa el 19 de febrer de 1878. [1] [2]

Edison va portar la seva nova invencio a les oficines de la revista Scientific American a Nova York i la va mostrar al personal. Com es va informar el 22 de desembre del 1877, amb l'assumpte "el Sr. Thomas A. Edison recentment va entrar en aquesta oficina, va col·locar una petita maquina a la nostra taula, va girar una maneta, i la maquina va preguntar per la nostra salut, va preguntar si ens agradava el fonograf, ens va informar que era molt bo i va desitjar cordialment una bona nit". La invencio es va informar en diversos diaris de Nova York , i mes tard en mes diaris i revistes nord-americanes. [3]

Dibuix a la patent del fonograf d'Edison's 18 de maig , 1880 .

Edison va rebre 10.000 $ per la fabricacio i venda de drets i el 20% dels guanys. La maquina va ser un exit immediat, pero era dificil d'utilitzar, excepte pels experts, i el paper d'alumini durava poques reproduccions. [4]

Antecessors del fonograf [ modifica ]

Diversos inventors van idear maquines per gravar so abans del fonograf de Thomas Edison . Edison va ser el primer en inventar un dispositiu que podria gravar i reproduir so. Els predecessors del fonograf inclouen fonoautograf de Edouard-Leon Scott de Martinville , i el paleofon de Charles Cros . Els enregistraments realitzats amb els fonoautografs estaven destinats a ser representacions visuals del so i no van ser reproduits com a so fins al paleofon de Cros al 2008. Cros volia gravar i reproduir so, pero no havia desenvolupat l'aparell mes enlla d'un concepte basic excepte en el moment d'exit d' Edison amb la demostracio del fonograf al 1877. [5]

El paleofon va ser patentat el 10 d'abril de 1877, pel frances Charles Cros . Va registrar una patent d'invencio d"un procediment de registre i reproduccio dels fenomens percebuts per l'oida". Cros afirmava que si una membrana proveida d'un punxo traca un solc per l'accio d'un so, aquest solc fara vibrar la membrana quan el punxo torni a passar pel solc i es recuperara el so inicial: sota aquest pressupost planejava la construccio del seu paleofon. [5]

Primer fonograf [ modifica ]

La primera maquina tenia dues unitats de diafragma i d'agulles, un per a la gravacio i una per la reproduccio. Quan un parla per un filtre, les vibracions del so llisquen en el cilindre per l'agulla d'enregistrament en un patro de solc vertical (o muntanyes i valls). Edison va donar un esbos de la maquina al seu mecanic, John Kruesi, per construir, el que suposadament va fer Kruesi en un termini de 30 hores. [6] Edison immediatament va posar a prova la maquina cantant una canco infantil, "Maria tenia un xai". Sorprenentment la maquina va reproduir les seves paraules de nou cap a ell. [7] [8]

Parts del fonograf [ modifica ]

El fonograf esta format per diferents parts: [9]

  • Maneta d'accionament

Els cilindres [ modifica ]

El fonograf esta format per diversos cilindres de mida estandard, que tendien a ser de 4,25 "de llarg i 2.1875" de diametre, van ser de 50 centaus cada un i en general jugat a 120 r.p.m. Una varietat de seleccions van apareixer en els cilindres , incloent marxes, balades sentimentals, cancons coon, himnes, monolegs comics i especialitats descriptives, que ofereixen representacions de so d'esdeveniments.

Un proces de duplicat per a la produccio de cilindres de cera en massa es va posar en marxa el 1901. Els cilindres van ser modelats, enlloc de ser gravats per un llapis optic, i es va utilitzar una cera mes dura. El proces es coneix com a or modelat, a causa d'un vapor d'or que es despren d'electrodes d'or utilitzades en el proces. Sub-masters van ser creats des del mestre d'or, i els cilindres es van fer a partir d'aquests motlles. D'un sol motlle, 120 a 150 cilindres podrien ser produits cada dia. La nova cera utilitzada era de color negre, i els cilindres es va cridar inicialment nou High Speed Hard Wax modelats registres fins que el nom va ser canviat a or modelat. A mitjans de 1904, l'estalvi en la duplicacio de masses es reflecteixen en el preu dels cilindres que s'havia reduit a 35 centaus cada un. extrems bisellats es van fer en els cilindres per donar cabuda a titols. [10] [11]

Els primers cilindres tenien dos problemes significatius. La primera va ser la curta durada dels cilindres , a 2 minuts. Aixo va reduir necessariament el camp del que podria ser gravat. El segon problema era que cap no existia cap metode de duplicat de cilindres . Molt sovint, els artistes havien d'enregistrar els cilindres un per un. Aixo no nomes requereix molt de temps, sino que es molt costos. [12]

Funcionament del fonograf [ modifica ]

  • Gravacio del so:
  1. El cilindre mecanic realitza un moviment combinat al voltant i al llarg del seu eix.
  2. La persona parla per la botzina metal·lica.
  3. Les vibracions de la membrana mouen un estilet que llaura un solc helicoidal sobre el cilindre del fonograf.
  • Reproduccio del so:
  1. El cilindre metal·lic realitza el moviment amb el gir de la maneta.
  2. L'estilet es mou pel solc repetint el seu trac.
  3. El moviment de l'estilet en els solcs del cilindre produeix vibracions de la membrana que s'amplifiquen en la botzina conica.

Com a curiositat, els primers fonografs que utilitzaven, els cilindres estaven recoberts d'estany, nomes permetien realitzar enregistraments curts, d'uns minuts de durada. Mes tard van ser substituits per uns cilindres de cera solida de major qualitat i durabilitat. [12]

Sonoritat [ modifica ]

Aquest fonoautograma de 1860 (por Leon Scott ) es la primera gravacio coneguda i reproduible.

El so esta format per ones de pressio que es mouen per l'aire des d'una font en particular. Les nostres oides recullen aquestes ones de pressio amb gran precisio i els nostres cervells les tradueixen als sons que escoltem. Aquestes ones poden ser creades per qualsevol moviment o col·lisio d'objectes en el mon natural (gracies a l'atmosfera i als objectes en si, que carreguen ones de pressio), pero controlar les ones ha provat ser dificil.

Evolucio del fonograf [ modifica ]

En l'actualitat [ modifica ]

A hores d'ara, els reproductors de musica son cada cop mes petits, fet que fa que siguin molt mes comodes a l'hora de transportar-los, a mes d'exercir innumerables funcions. Per tant, el fonograf es un invent que ha donat pas a nous reproductors de so. [13]

Serveis [ modifica ]

Edison no va parar de patentar nous invents que milloraven la qualitat de vida alhora que oferien noves possibilitats d'entreteniment. [13]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 Welch, Walter L. (Walter Leslie), 1901-1995. . From tinfoil to stereo : the acoustic years of the recording industry, 1877-1929 . Gainesville: University Press of Florida, 1994. ISBN 0-8130-1317-8 .  
  2. ↑ Gelatt , Roland ≪The Fabulous Phonograph: From Tin Foil to High Fidelity≫. Philadelphia: J. B. Lippincott Company, 1955 , 1889-1912.
  3. ↑ Marco , Guy A. ≪ed. Encyclopedia of Recorded Sound in the United States≫. New York: Garland Publishing, Inc. , pag. 1993.
  4. ↑ Millard , Andre ≪America on Record: A History of Recorded Sound.≫. Cambridge University Press , 1995.
  5. ↑ 5,0 5,1 Steffen, David J., 1948- . From Edison to Marconi : the first thirty years of recorded music . Jefferson, N.C.: McFarland, 2005. ISBN 978-0-7864-5156-2 .  
  6. ↑ ≪ Thomas Alva Edison patents the phonograph - Feb 19, 1878 - HISTORY.com ≫. HISTORY.com .
  7. ↑ Read , Oliver & Walter L. Welch ≪From Tin Foil to Stereo: Evolution of the Phonograph≫. Indianapolis: Howard W. Sams & Co., Inc. , 1959.
  8. ↑ Weightman, Gavin. . The industrial revolutionaries : the making of the modern world, 1776-1914 . ISBN 978-1-55584-885-9 .  
  9. ↑ Olson , Harry Ferdinant. Elements of acoustical engineering (en angles). D. Van Nostrand company, inc, 1940.  
  10. ↑ Burgess, Richard James. . The History of Music Production. . Oxford: Oxford University Press, 2014. ISBN 978-0-19-935718-5 .  
  11. ↑ Fabrizio, Timothy C. . Discovering antique phonographs . Atglen, PA: Schiffer Pub, 2000. ISBN 0-7643-1048-8 .  
  12. ↑ 12,0 12,1 Reiss, Eric L., 1954- . The compleat talking machine : a collector's guide to antique phonographs . 5th ed. Chandler, Ariz.: Sonoran Pub, 2007. ISBN 978-1-886606-22-7 .  
  13. ↑ 13,0 13,1 Berenguer , Xavier. ≪ Thomas Alva Edison ≫. www.upf.edu. Arxivat de l' original el 2017-01-16. [Consulta: 13 gener 2017].

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fonograf&oldid=32783072 ≫