Folke Bernadotte

Biografia
Naixement	2 gener 1895 Skeppsholm church parish (Suecia) (en)
Mort	17 setembre 1948 (53 anys) Jerusalem
Causa de mort	Homicidi
Sepultura	Cementiri del Nord d'Estocolm , Kvarter 21F gravnummer 38 59° 21′ 21″ N, 18° 01′ 11″ E  /  59.3559°N , 18.0196°E  / 59.3559; 18.0196
Dades personals
Religio	Luteranisme
Activitat
Ocupacio	politic , diplomatic , militar
Ocupador	Organitzacio de les Nacions Unides
Familia
Familia	Bernadotte
Conjuge	Estelle Bernadotte (1928, 1928–1948)
Fills	Folke Bernadotte, Count Bernadotte (en) , Frederik Bernadotte, Count Bernadotte (en) , Gustaf Bernadotte, Count Bernadotte (en) , Bertil Bernadotte, Count Bernadotte (en)
Pares	Oscar de Suede   i  Ebba Bernadotte
Germans	Carl Oscar Bernadotte , Elsa Cedergren , Maria Bernadotte i Sophia Bernadotte (en)
Premis   comanador de 1a classe de l'orde de la Rosa Blanca de Finlandia   Cavaller de la Legio d'Honor   comandant amb estrella de l'Orde Reial Noruec del Merit   Comanador de l'Orde d'Orange-Nassau   Orde de la Creu Roja d'Estonia de 1a classe   comandant de 1a classe de l'orde de la Dannebrog   Oficial de l'Orde de la Corona   Gran Creu de l'orde de Leopold II   Comanador 1a Classe de l'Orde de l'Estrella Polar   Creu del Merit Militar amb distintiu blanc

Folke Bernadotte , comte de Wisborg , ( Estocolm , 2 de gener de 1895 - Jerusalem , 17 de setembre del 1948 ) fou un diplomatic suec , conegut per haver negociat l'alliberament de 15.000 presoners dels camps de concentracio durant la Segona Guerra Mundial i haver estat assassinat per israelians quan actuava de mediador per les Nacions Unides .

Ascendencia [ modifica ]

Folke Bernadotte, comte de Wisborg, era el net d' Oscar II de Suecia , que va ser rei de Suecia i de Noruega , i el nebot de Gustau V de Suecia . El seu pare era Oscar Bernadotte 1859-1953, princep de Suecia, comte de Wisborg. La seva mare era Ebba Munck af Fulkila 1858-1946. Els seus pares es van casar el 1888.

Diplomatic durant la Segona Guerra Mundial [ modifica ]

El 1945 , llavors vicepresident de la Creu Roja sueca, Bernadotte va intentar negociar un armistici entre Alemanya i els Aliats de la Segona Guerra Mundial . Quan s'estava acabant la guerra, va rebre l'oferta feta per Heinrich Himmler d'una rendicio completa d' Alemanya enfront del Regne Unit i dels Estats Units d'America , amb la condicio que Alemanya fos autoritzada a continuar la resistencia contra la Unio de Republiques Socialistes Sovietiques . Aquesta oferta va ser transmesa a Winston Churchill i a Harry S. Truman .

Poc abans de la fi de la Segona Guerra Mundial , Bernadotte va organitzar l'operacio de rescat Busos blancs per evacuar deportats , sobretot noruecs i danesos , en hospitals suecs, aixi com deportats francofons del Cap Arcona . Va alliberar aixi 15.000 persones de l'infern dels camps de concentracio , i va assolir una immensa popularitat.

Tanmateix, alguns treballs historics recents ^[1] indiquen que aquesta operacio tenia un cost moral, molt de temps ocultat : per permetre l'alliberament dels presoners escandinaus , aproximadament 2.000 altres presoners, malalts o moribunds, ≪principalment francesos , pero tambe russos i polonesos ≫, van sortir del camp de concentracio de Neuengamme i van ser transferits cap a altres camps nazis. La transferencia va ser efectuada als mateixos ≪busos blancs ≫, conduits per xofers suecs , que van servir per a l'evacuacio dels escandinaus. ≪La majoria dels presoners van morir durant el trajecte, o just despres.≫

Mediador de l'ONU [ modifica ]

De resultes del Pla de particio de Palestina de 1947 , esclaten enfrontaments entre jueus i arabs a Palestina. Bernadotte es anomenat mediador de les Nacions unides a Palestina el 20 de juny de 1948. ^[2] Es aixi el primer mediador oficial de la historia de l'organitzacio. La seva missio es llavors immensa : fer aturar els combats i supervisar la posada en practica del repartiment territorial.

Causes darrere l'assassinat de Bernadotte [ modifica ]

Rapidament, la tensio amb la part israeliana creix. El 27 de juny, el comte proposa un primer pla, amb un Estat israelia sobre un 20%de Palestina (en comptes dels 55% previst). L'Estat palesti desapareix i el seu territori es atribuit a Transjordania . Aquest pla es rebutjat per totes les parts, incloent-hi arabs.

El juliol, els membres del Lehi ja havien amenacat Bernadotte de mort, en resposta a una trobada que havia tingut amb dos membres de l' Stern , el 24 de juliol : ≪Tenim la intencio de matar Bernadotte i tot altre observador de les Nacions Unides en uniforme que vindra a Jerusalem≫. Quan els va demanar per que, ≪Van respondre que la seva organitzacio estava determinada a fer que Jerusalem estigues sota l'autoritat de l'Estat d'Israel i que no permetria interferencia de part d'una organitzacio nacional o internacional≫ ^[4] L' 1 d'agost , Israel Eldad , un dels tres dirigents del grup Stern (o Lehi , un grup terrorista jueu sionista) declara, en el moment d'una assemblea publica a Jerusalem : ≪Els combatents per a la llibertat d'Israel adrecen un advertiment als observadors de les Nacions Unides [i] als generals de Bernadotte [...]. Utilitzarem contra els representants d'un poder estranger els mateixos metodes que hem utilitzat contra els britanics≫. ^[5] Segons Israel Eldad , la decisio de matar Bernadotte es presa l'agost pels tres dirigents del Lehi. ^[6]

El 16 de setembre, Folke Bernadotte proposa un nou pla de particio de Palestina, en el qual Transjordania s'annexaria el Negueb i Cisjordania. La confederacio entre Israel i Transjordania desapareix. Aquest pla preveu igualment un Estat jueu que ocuparia tota Galilea , amb Jerusalem sota control internacional i la repatriacio (o indemnitzacio) dels refugiats. En relacio amb aquest ultim assumpte, el Comte Bernadotte escrivia ≪Seria ofendre els principis elementals nomes d'impedir aquestes innocents victimes del conflicte de tornar a la seva llar, mentre que els immigrants jueus aflueixen a Palestina i de mes amenacen de manera permanent de reemplacar els refugiats arabs arrelats en aquesta terra des de fa segles.≫ critica el pillatge sionista a gran escala i la destruccio de pobles sense necessitat militar aparent.≫ ^[7] Aquest segon pla es de nou refusat pels israelians i els paisos arabs (la Transjordania, gran guanyadora del projecte de Bernadotte, no gosa acceptar, tenint en compte l'ambient general).

Assassinat [ modifica ]

Despres de l'aterratge a Kalandia - Jerusalem, Bernadotte i els seus acompanyants s'atansen amb cotxe a Jerusalem . Al programa del dia, dues coses: trobar-se amb els observadors de la treva i fer una tria per a l'emplacament d'un nou quarter general, ja que fins aleshores Bernadotte i el seu equip operaven des de l'Hotel Roses, situada sobre l'illa grega de Rodes, el qual era als seus ulls era massa lluny de la zona de guerra. Despres d'haver-se trobat amb els observadors de la treva i haver visitat alguns emplacaments possibles per a l'edifici del quarter general, la comitiva de Bernadotte, composta per tres cotxes, va entrar al barri Katamon de Jerusalem. Cada cotxe arborava les banderes de les Nacions Unides i de la Creu Roja, i ningu, en aquesta comitiva, anava armat.

Bernadotte, quant a ell, havia refusat moltes vegades l'armilla antibales que se li proposava. Al cotxe del Mediador, sobre el seient del darrere, hi anaven: Bernadotte, el coronel frances Andre Serot , cap dels observadors de les Nacions Unides a Jerusalem, i el general suec Aage Lundstrom, cap de la supervisio de la treva a Palestina, i representant personal de Bernadotte. El barri de Katamon, sota control de l'exercit israelia, era gairebe desert. Poc despres d'haver salvat un check-point de l'exercit israelia, la comitiva es aturada per un jeep que li obstaculitza el pas. Tres homes armats, vestits amb l'uniforme de l'exercit israelia, sorgeixen d'aquest jeep mentre que el conductor es queda al volant. Els tres cotxes son cosits a bales. Bernadotte es abatut amb sis rafegues de metralleta Schmeisser.

En la seva declaracio mecanografiada, reconeixent la seva responsabilitat en el doble assassinat, els assassins demanen que se'ls excusi d'haver abatut Serot ≪per error≫. ^[8] Avui nomes se sap que ≪l'homicidi va ser planificat per Zettler, el comandant de la seccio de Jerusalem (l'ultima en activitat i la mes dura), que va ser decidit l'agost al mes alt nivell pels tres responsables del centre ^[9] i que l'execucio en va ser confiada a un vetera del Lehi, Yehoshua Cohen . ^[10] Els dos altres tiradors eren Yitzhak Ben-Moshe i ≪Gingi≫ Zinger, i el conductor del jeep es deia Meshulam Makover. ^[11]

Consequencies de l'assassinat de Bernadotte [ modifica ]

L'assassinat de Bernadotte va suscitar una condemna universal. Les sospites recauen rapidament sobre el Lehi . ≪En 24 hores, mes de 250 membres del Lehi son interpel·lats a tot el pais. El govern ho aprofita per dissoldre les unitats de l'IZL ^{[nota 1]} a Jerusalem, encara que se sapiga que no han estat implicats en el crim. L'endema passat, el Lehi es oficialment dissolt per una llei "per a la prevencio del terrorisme≫.≫ ^[10] ≪Zettler afirmara haver rebut una promesa explicita del ministre de l'interior Yitzhak Grunbaum: "sereu condemnats per satisfer l'opinio mundial. Despres d'aixo, sereu amnistiats.≫ De fet ≪Yalin Mor i el seu adjunt Mattiyahu Shmulovitz , condemnats el 2 de febrer de 1949 a diversos anys de preso, no per homicidi sino per pertinenca a una organitzacio terrorista, seran alliberats dues setmanes despres [...] tots els altres presoners del Lehi es beneficiaran d'una amnistia general≫. ^[12]

Nathan Yalin Mor va ser escollit a la Kenesset el gener de 1949 i el tirador Yeoshua Cohen va esdevenir guardaespatlles personal de David Ben-Gurion en els anys 1950. Isaac Shamir , el cap de les operacions del Lehi, esdevindra per la seva part Primer Ministre d'Israel dues vegades.

Propostes per a la pau [ modifica ]

Tres dies despres de la seva defuncio, va ser publicada una relacio que descrivia els esforcos proposats per Bernadotte per portar a la pau. Contenia les proposicions seguents :

• Transformar la primera calma en els combats en una pau permanent, o almenys en un alto el foc, i determinar les fronteres definitives dels Estats jueu i arab a Palestina ;
• Concedir el desert del Negueb a l'estat arab i Galilea a l'estat jueu;
• Internacionalitzar Jerusalem ;
• Donar el control de les parts arabs de Palestina als Estats arabs (de fet a Transjordania );
• Assegurar-se que el port de Haifa i l' Aeroport de Lod donen servei a la vegada a les parts arabs i jueves de la regio, aixi com als Estats arabs veins;
• Organitzar la repatriacio dels refugiats palestins o be la seva indemnitzacio;
• Establir un comite de reconciliacio, primera etapa que hauria de portar a una pau duradora a la regio.

El govern israelia va rebutjar aquestes proposicions. Bernadotte va ser reemplacat pel mediador america Ralph Bunche , que negociara finalment un alto el foc signat sobre l'illa grega de Rodes .

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Schattner , Marius . Histoire de la droite israelienne de Jabotinsky a Shamir (en frances). Complexe, 1991.  

Enllacos externs [ modifica ]

• Folke Bernadotte - how did his life end? (angles)
• 20cibl% C3% A9s Folke Bernadotte i el primer full de ruta ^{[ Enllac no actiu ]} (frances)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Folke Bernadotte