Firenzuola
es un
comune
(municipi) de la
ciutat metropolitana de Florencia
, a la regio
italiana
de la
Toscana
, situat uns 40 km al nord-est de
Florencia
.
Limita amb els seguents municipis:
Barberino di Mugello
,
Borgo San Lorenzo
,
Castel del Rio
,
Castiglione dei Pepoli
,
Monghidoro
,
Monterenzio
,
Palazzuolo sul Senio
,
San Benedetto Val di Sambro
i
Scarperia
.
El jurista medieval
Giovanni d'Andrea
va neixer a la
frazione
de Rifredo cap el 1270.
Firenzuola es una de les comunitats mes grans de l'anomenada "Romanya toscana". El seu territori inclou la vall del riu
Santerno
, mes enlla dels
Apenins
.
El poble va atreure l'atencio de poders locals, com la
Republica de Florencia
, per la seva estrategica ubicacio a la carretera que connectava Florencia amb
Bolonya
, en un territori fins llavors en mans de la familia Ubaldini, hostil a la republica florentina.
Giovanni Villani
va donar a Firenzuola el seu nom, que significa "petita Florencia" i proposa com a simbol mitja
flor de lis
(simbol de la Comuna de Florencia) i mitja creu (simbol de la gent). El seu pla de ciutat, dissenyat pels enginyers de la Republica cap a l'any 1350, sembla similar a les "noves terres" de finals del segle
xiii
i principis del segle
xiv
a la zona alta de la vall del riu
Arno
, amb murs i una fortalesa dotada d'una torre (1371). Una altra caracteristica d'aquest petit poble "medieval ideal" es la presencia de portics a les parts principals del nucli urba.
Durant la
Segona Guerra Mundial
, les muntanyes de la zona eren part de la
Linia Gotica
, la linia defensiva establerta per les tropes alemanyes per afrontar l'avanc dels
Exercits aliats
. El 17 de setembre de 1944, despres d'enfrontaments llargs i sagnants, els aliats van trencar la Linia gotica, amb la conquesta de la muntanya Altuzzo, al costat del pas de Giogo. Firenzuola ja havia estat completament destruit pels bombardejos dels Aliats el 12 de setembre de 1944. En memoria dels soldats morts i advertint per a les generacions futures hi ha dos cementiris: el "Cementiri Germanic" (al pas Futa), planificat per l'arquitecte
Oesterlen
, que custodia mes de 31.000 soldats de la
Wehrmacht
i el "Cementiri de Guerra de la Vall de Santerno", prop del poble anomenat Coniale, que conte uns 300 cadavers d'aliats de diversos origens.
La reconstruccio de Firenzuola va comencar immediatament acabada la guerra. El 98% de la zona habitada havia estat destruida, de manera que la Prefectura de Florencia va declarar Firenzuola la ciutat mes danyada de la provincia. Amb la reconstruccio, l'estil modern va guanyar la possibilitat de reconstruir edificis amb la recuperacio de materials entre les ruines; no obstant aixo, es van respectar els alineaments de la carretera i els portics originals. Tambe l'esglesia principal de la ciutat, la "Propositura di St. Giovanni Battista", completament destruida en el bombardeig, va ser reconstruida en estil modern, tant en les linies com en els materials, pel projecte de dos protagonistes de l'estil arquitectonic de postguerra,
Carlo Scarpa
i
Edoardo Detti
, i va ser inaugurada el 1966.
Llocs d'interes
[
modifica
]
- Esglesia romanica de Sant Joan Baptista (segles X-XII). A la paret exterior dreta hi ha una decoracio triangular, una intarsia de marbre amb forma de tauler de serpentina verda de Prato i marbre blanc.
- Fortalesa medieval, iniciada el 1371 per la
Republica de Florencia
i acabada el 1410. Actualment alberga l'ajuntament, mentre que la planta baixa es la seu del Museu de
Pietra Serena
(pedra tipica de la regio).
- Esglesia d'Annunziata.
- Abadia de
San Pietro a Moscheta
, fundada el 1034 per
Giovanni Gualberto
. Alberga el Museu del Paisatge historic dels Apenins, la muntanya regional.
- Esglesia parroquial de Sant Joan Baptista a Camaggiore (s. XIII).
- Museu Historic-Etnografic.
- Restes de la
Via Flaminia
a prop del pas de Futa.
Enllacos externs
[
modifica
]