La filatelia es l'estudi dels segells de correus i de les marques (o timbres) postals. Aixo inclou el disseny, la produccio i l'us dels segells despres que siguin emesos per les autoritats postals. En el 1r Congres Internacional de Filatelia ( Barcelona , 1960 ) es va definir la filatelia com una ciencia auxiliar de la historia . Si be de forma imprecisa, generalment es dona tambe el nom de filatelia al col·leccionisme de segells. ^[1]

Etimologia [ modifica ]

La paraula filatelia, en la seva forma francesa, s'atribueix a Georges Herpin en la revista Le Collectioneur de timbres-postes (vol. 1, 15 de novembre de 1864). Esta formada per les arrels gregues philos ('amic') i ateleia ('sense taxa'). Existiren formes alternatives com ara timbrologia , timbrofilia , timbromania , amebotelia o erinofilia , que no arribaren a fer-se populars.

Context [ modifica ]

L'origen de la filatelia esta en l'observacio que, en un grup de segells, tots del mateix tipus, hi ha diverses classes de paper, amb diverses marques a l'aigua , variacions de color, diverses perforacions i altres menes de diferencies. La comparacio amb els expedients de les autoritats postals pot demostrar o no que les variacions eren intencionades, cosa que condueix a la investigacio addicional de com van succeir els canvis i per quin motiu.

Elements d'analisi [ modifica ]

Els amants dels segells analitzen diversos aspectes de cada peca:

• Pais : tots els segells porten impresa la nacionalitat, excepte els de Gran Bretanya , que en el seu lloc porten impresa la imatge de la Reina Victoria en les seves primeres tirades i posteriorment del monarca que governi el Regne Unit .
• Dentat : molt important es que el segell sigui perfecte amb totes les seves dents.
• Marges i centrat : un segell ha de tenir la imatge ben centrada i equidistant de les vores.
• Redaccio : generalment porten el nom del dissenyador i l'any d'emissio.
• Imatge : es el motiu del segell, el que porta a l'afeccionat a col·leccionar-lo.
• Valor facial : el valor del franqueig.
• Color, paper i filigrana : hi ha gran varietat de colors, papers i filigranes que fan que un segell que sembla igual a un altre sigui diferent.
• Format i dimensions : els hi ha quadrats, rodons, allargats, triangulars, etc.
• Sobrecarrega i sobretaxes : major valor afegit generalment per motius benefics o en franqueig de correu aeri.

Disciplines [ modifica ]

Sota el terme filatelia s'engloben diverses disciplines i modalitats de col·leccionisme:

• Filatelia tecnica. Consisteix en l'estudi i documentacio del proces de disseny, creacio i impressio del segell.
• Historia postal. Utilitzacio del segell sobre peca, periodes d'us, anul·lacions i marques complementaries.
• Historia del correu. Decrets, disposicions i documents relatius a l'organitzacio i funcionament del correu.
• Prefilatelia. Correu i marques emprades abans de l'aparicio del segell.
• Filatelia tematica. Orientada al col·leccionisme del motiu representat en el segell.
• Paisos. Col·leccionisme especialitzat en les emissions d'un determinat pais o territori.

Criteris de col·leccio [ modifica ]

Quan es vol iniciar una col·leccio de segells, hi ha uns 250.000 segells tipus, aixi que per tal de limitar la col·leccio molta gent la limita per alguns dels seguents criteris: ^[2]

• Geografic: quin pais
• Cronologic: sobre segells espanyols s'apliquen dos criteris de forma generalitzada :
  • El posat en circulacio abans de 1950
  • El posat en circulacio despres de 1950
  • Des del regnat de Joan Carles I, novembre de 1975.
• Per l'us postal: urgents, correu aeri, segells de tasa , segells de telegrafs, segells benefics, segells de correu submari, etc.
• Pel seu origen: oficials, segells carlistes o altres faccions o grups en el govern
• Per la seva finalitat: ordinaris, commemoratius, amb sobretaxa
• Pel seu estat: nous i usats
• Per la seva emissio
• Errors i varietats
• Vinyetes: publicitat, finalitat politica
• Timbres fiscales
• Segells urgents
• Segells perforats
• Impost de guerra
• Targetes i sobres

Curiositats [ modifica ]

• Encara que generalment s'accepta que Sir Rowland Hill, administrador postal angles, va ser l'inventor del segell, les primeres mostres adhesives van ser impreses en 1834 per James Chalmers, de Dundee (Escocia)
• Els segells del Regne Unit mai han portat el nom del pais, nomes l'efigie del sobira. El primer que va incorporar una il·lustracio addicional va ser el commemoratiu de Wembley, emes el 23 d'abril de 1924
• Cap segell dels Estats Units porta l'efigie d'una persona viva, encara que molts nord-americans han estat honrats en vida i han aparegut en els segells d'altres paisos. L'unica excepcio va ser el setembre de 1861, amb l'emissio que representa Jefferson Davis, unic president dels Estats Confederats d'America
• Encara que son les formes que mes abunden, no tots els segells son quadrats o rectangulars. N'hi ha romboidals, triangulars i fins i tot circulars, ovals, hexagonals, octogonals i de formes irregulars
• El segell mes gran que es coneix va ser emes per la Xina el 1913. Era de correu urgent i mesurava 24,8 cm x 7 cm
• El segell mes petit va ser emes per l'estat de Bolivar (1863-1866), part dels aleshores anomenats Estats Units de Colombia . Mesurava 8 mm × 9,5 mm
• El segell mes valuos del mon es el 3 Skilling groc de Suecia de 1855. El 1996 es va vendre per 2.600.000 francs suissos (mes de 2 milions de dolars americans). Pel seu pes, es l'objecte mes car del mon, ja que va costar prop de 71 milions de dolars per gram.
• L'error mes famos i valuos en un segell dels Estats Units es el Inverted Jenny i va ocorrer en l'exemplar d'un timbre de correu aeri posat a la venda el 14 de maig de 1918 amb la figura d'un avio invertit. El col·leccionista W. T. Robey va comprar una fulla que va ser venuda a un comerciant per US $ 15.000. Aquest la va vendre al seu torn a un altre col·leccionista per US $ 20.000. El 1979 un bloc de 4 segells de la fulla es va vendre en US $ 500.000. Mes recentment, es van assolir valors de 750.000 dolars per un sol exemplar
• El segell mes curios del mon es probablement un que va emetre Bhutan i que en realitat es un petit disc musical que reprodueix l'himne nacional del pais
• Quant a materials diferents del paper, Portugal va emetre el 2007 un segell realitzat en suro, igual que Equador, que ho va fer el 2009
• Fins a 1850, quan van comencar a emetre segells nacionals, les ciutats suisses usaven els seus propis segells. Les cartes locals en portaven nomes un; les dirigides a altres ciutats, dos.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Sefi, A.J. An Introduction to Advanced Philately, with special reference to typical methods of stamp production . London: Rowley & Rowley, 1926. (2nd edition 1932) (Electronic facsimile edition Royal Philatelic Society London 2010.)
• Sutton, R.J. & K.W. Anthony. The Stamp Collector's Encyclopaedia . 6th edition. London: Stanley Paul, 1966.
• Williams, L.N. & M. Fundamentals of Philately . State College: The American Philatelic Society, 1971.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Filatelia

• Federacio Catalana de Societats Filateliques (catala)
• Segellets, bloc sobre segells i filatelia (catala)
• Els segells d'en Petrus (catala)