Filo d'Alexandria
o
Filo
Jueu
(en
hebreu
?????? Iedidia, o ????? Filon,
grec antic
:
Φ?λων
,
llati
:
Philon Judaeus
;
Alexandria
, c.
13 aC
? -
50
dC) es considerat el primer
filosof jueu
. Te una gran rellevancia en la
historia de la filosofia
, ja que intenta establir un dialeg entre la mentalitat jueva i la
filosofia grega
, a mes del fet de ser contemporani als inicis del pensament cristia. La seva obra no va tenir gaire acceptacio ni entre els jueus ni entre els grecs. No obstant aixo, va ser rebuda amb entusiasme pels primers cristians, que van arribar a considerar-lo un dels seus.
Eusebi de Cesarea
va arribar a creure que els
therapeutae
, un grup d'ermitans jueus de vida ascetica que habitaven el desert egipci, descrits per Filo en
De vita contemplativa
, eren en realitat una
secta
cristiana.
Es coneixen molt pocs detalls de la seva vida i els pocs que se'n saben procedeixen fonamentalment de la seva propia obra, especialment del llibre
Legatio ad Gaium
, aixi com del llibre
Antiguitats jueves
, de
Flavi Josep
.
[1]
L'unica dada de la seva biografia que es coneix amb seguretat es la seva intervencio en l'ambaixada que els jueus alexandrins van enviar a l'emperador roma
Caligula
per sol·licitar la seva proteccio dels atacs dels grecs de la ciutat. Va dirigir l'ambaixada a Roma junt amb quatre jueus mes per demanar la revocacio del decret, ambaixada que va arribar a Roma vers finals del
39
o comencaments del
40
; romania a Roma quan Caligula va ordenar posar una gran estatua seva al
temple de Jerusalem
.
Caligula
volia obligar els jueus a adorar les estatues dels emperadors. La col·locacio de l'estatua no es va produir a causa de l'assassinat de l'emperador. Va retornar a Roma durant el regnat de
Claudi
. Filo es defineix com el mes vell dels ambaixadors.
L'obra de Filo d'Alexandria es, fonamentalment, una sintesi entre la religio jueva i la filosofia grega, i mes concretament, la filosofia
platonica
.
[2]
Estableix tot un seguit de temes que es desenvoluparan en la
filosofia medieval
: relacio entre rao i fe, problema sobre la creacio del mon, antropologia de l'esser huma. En conjunt, les conclusions a que arriba resulten poc clares, i no son coherents al llarg de tota l'obra.
Defensa que les Escriptures son l'unica font del saber huma, i creu que
Moises
, com a suposat autor del
Pentateuc
, fou el savi mes gran. Argumenta, pero, que es poden fer dues lectures de la revelacio: en sentit literal o al·legoric, i que cal donar mes rellevancia a la segona. Aquesta interpretacio al·legorica permet una interpretacio moral o espiritual, tant de la revelacio com de la mateixa historia de la humanitat, que adquireix un sentit vital.
Les seves obres queden classificades en:
- Obres de caracter filosofic:
Sobre l'eternitat del mon
, ...
- Obres exegetiques: comentaris al Pentateuc. Questions relatives al
Genesi
i a l'
Exode
.
- Obres historicoapologetiques: relatives a la historia i ideologia d'
Israel
.
La vida de Moises
.
Alguns titols foren:
- Mundi Incorruptibilitate
- Quod omnis Probus Liber
(sobre els
esenis
)
- De Vita Contemplativa
[3]
- Adrersus Flaccum
- Legatio ad Caium
- De Nobilitate
- De Mundi Opificio
- Legis Allegoriarum
- Circumcisiones de Monarchia
- De Praemiis Sacerdotum
- De Victimis
- De Praemiis ac Poenis
Concepcio de Deu
[
modifica
]
Per a Filo d'Alexandria,
Deu
es
transcendent
i inexpressable. Ha ofert la revelacio a la humanitat de l'unica manera que aquesta la pot entendre:
antropomorficament
.
L'unica manera d'acostar-se a Deu es descartant el coneixement sensorial i l'opinio com a coneixement valid. D'aquesta manera, hom pot aspirar a identificar-se amb la consciencia divina.
Creacio del mon
[
modifica
]
No creu que la creacio sigui
ex nihilo
, sino que defensa l'existencia d'una materia subsistent. Tant Deu com aquesta materia son principis
eterns
. No obstant aixo, Filo aconsegueix encabir en la religio aquesta concepcio fent la distincio seguent:
Deu es l'esser, i la materia es el no-esser
. D'aquesta manera, ve a ser cert que Deu crea el mon del no-res, ja que ho fa a partir d'una entitat sense identitat respecte d'ell. Es tracta d'una postura ambigua entre
platonisme
i
judaisme
, que no precisa clarament com s'ha d'entendre la materia.
En linia platonica, defensa l'existencia d'un mon sensible, en el qual vivim, i un mon intel·ligible, que es el conjunt dels pensaments de Deu.
Filo defineix el
logos
com a ment divina, i seu de les idees. El logos es el mitja que utilitza Deu per a donar forma a la materia, i s'ha d'entendre com a intermediari entre Deu i el mon.
Antropologia
[
modifica
]
L'esser huma es la unio de cos i
anima
. A consequencia del
pecat original
, l'anima ha caigut en el mon i ha quedat lligada a l'esser huma, que es materia i font de pecat. Fa una distincio de l'anima en racional i irracional.
La finalitat de l'esser huma ha de ser arribar a l'alliberament del cos per poder experimentar l'extasi divi.
- ↑
"Antiguitats", XVIII. 8, § 1; comp. ib. XIX. 5, § 1; XX. 5, § 2
- ↑
Vegeu
Montserrat
, Josep.
Las transformaciones del platonismo
. Publicacions de la UAB, 1987.
- ↑
Bosch-Veciana
, Antoni ≪"Els terapeutes" com a filosofs en el "De vita contemplativa" de Filo d'Alexandria≫.
Revista catalana de teologia
, vol. 34, num. 1, 2009, pag. 167-188.
ISSN
:
0210-5551
.
Enllacos externs
[
modifica
]