한국   대만   중국   일본 
Festival de Bayreuth - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Festival de Bayreuth

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de Bayreuth
Imatge
Teatre del Festival de Bayreuth
Map
  49° 57′ 36″ N, 11° 34′ 47″ E  /  49.96°N , 11.5797°E  / 49.96; 11.5797
Nom en la llengua original Bayreuther Festspiele
Tipus festival d'opera
festival de musica Modifica el valor a Wikidata
Vigencia 1876 Modifica el valor a Wikidata - 
Mes de l'any juliol i agost Modifica el valor a Wikidata
Fundador Richard Wagner Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Festspielhaus de Bayreuth (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata, Bayreuth (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Estat Alemanya Modifica el valor a Wikidata

Lloc web bayreuther-festspiele.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: WagnerFestival Twitter (X): WagnerFestival Instagram: wagnerfestival Modifica el valor a Wikidata

El Festival de Bayreuth (en alemany, Bayreuther Festspiele; ( literalment, festivals de Bayreuth ), es un festival que se celebra anualment a la ciutat de Bayreuth , Alemanya . Va tenir lloc per primer cop l'any 1876 i des de l'any 1951 te lloc anualment sense interrupcio (tret de l'any 2020 ). [1] [2] Esta dedicat a la representacio del conegut com a Canon de Bayreuth , que inclou 10 de les 13 operes del compositor alemany Richard Wagner . [3]

Les representacions tenen lloc en un teatre dissenyat per Wagner per al festival d'acord amb les seves idees estetiques i socials, el Festspielhaus de Bayreuth .

La direccio artistica del festival sempre ha estat a carrec d'un membre de la familia Wagner. Primer el mateix Richard Wagner (1876-1882), la seva dona, Cosima (1883-1906); el seu fill, Siegfried (1908-1930); la seva nora, Winifred (1931-1944); els seus nets Wieland i Wolfgang Wagner (junts entre 1951 i 1966 i amb Wolfgang indivualment despres de la mort del seu germa entre 1967 i 2008). Despres de la mort de Wolfgang, la seva filla Eva Wagner-Pasquier va dirigir el festival juntament amb la seva germanastra Katharina Wagner entre 2009 i 2015 despres d'una gran disputa familiar. [4] Des de l'any 2016, Katharina Wagner dirigeix el festival en solitari. [2]

Origens [ modifica ]

Cal cercar els origens del festival de Bayreuth en la intencio de Wagner de tenir un teatre on poder portar a terme la seva concepcio de l'opera com a Gesamtkunstwerk (obra d'art total), en que conflueixen totes les disciplines artistiques: la musica , el cant , el teatre i les arts visuals . Aquesta estetica va ser portada a l'extrem en la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung) , l'obra mes ambiciosa de tota la produccio wagneriana.

Wagner va comencar a covar la idea del festival l'any 1850, quan es trobava immers en la redaccio del llibret de la tetralogia . En una carta de l'any 1850, Wagner descriu la seva idea per a la representacio de l'obra.

"M'estic plantejant de debo de posar-li musica a Siegfried , pero no puc suportar la idea de d'abandonar-lo a la sort de representar-lo al primer teatre que s'hi ofereixi. Tot el contrari, estic valorant una idea temeraria [...]. Aixo seria fer un teatre seguint les meves indicacions tot de fusta i fer venir els millors cantants i organitzar tot el que calgues per aquesta ocasio especial, per tal que pogues estar segur que es una representacio excel·lent de l'opera." Carta de Wagner a Ernst Benedikt Kietz. 14 de setembre de 1850 [3]

L'empitjorament de la relacio amb qui fins aleshores i des de mitjans de la decada de 1860 havia estat el seu meces, Lluis II de Baviera , va comportar que Wagner decidis abandonar la idea de celebrar el festival a Munic . L'abril de 1870 , Wagner i la seva dona, Cosima, van visitar Bayreuth convidats per l'aleshores alcalde, Theodor von Muncker, que coneixia el projecte del music. Wagner va trobar inadequat el teatre d'opera que ja hi havia a la ciutat i va considerar portar el festival a una altra ciutat. Les autoritats municipals van insistir en la idea de celebrar el festival a Bayreuth i van oferir-li a Wagner uns terrenys a la part nord de la ciutat per a construir-hi el teatre. El mes de febrer de 1872 va tenir lloc la primera reunio de la junta de construccio del teatre, presidida pel banquer Friedrich Feustel, qui faria una contribucio monetaria molt important. [5] El 22 de maig de 1872, dia en que Wagner feia 59 anys, es va col·locar la primera pedra del teatre dissenyat per Otto Bruckwald. Despres de la cerimonia als terrenys del teatre, Wagner va dirigir la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven al teatre dels Marcgravis.

"Amics meus i estimats mecenes! Gracies a tots vosaltres em trobo avui en un lloc que cap artista mai no havia ocupat abans meu. Creieu en la meva promesa de fornir als alemanys un teatre propi, i m'heu donat els mitjans per alcar-lo." Fragment del discurs de Wagner en la cerimonia de col·locacio de la primera pedra del teatre del festival. 22 de maig de 1872.

Per tal de financar el projecte de construccio del teatre i el primer festival, s'establi un patronat sota la presidencia de la comtessa Marie von Schleinitz , que era amiga de la dona de wagner , per sufragar els 300.000 talers pressupostats. S'emeteren participacions individuals per valor de 300 talers cadascuna que donaven dret a una localitat en cadascun dels tres cicles de l'anell que es previen pel primer festival. [6] A banda del patronat de Bayreuth, a Alemanya es van fundar diferents associacions wagnerianes pensades per ajudar amb el financament. Malgrat tot, a primers de l'any 1873 nomes s'havien emes 340 participacions. L'agost de 1873 es va celebrar que al Festspielhaus s'havien cobert aigues tot i no tenir els diners assegurats. [7] A comencaments de 1874 el patronat es va quedar sense fons i les obres s'hagueren d'aturar. En aquell moment Lluis II va fer una contribucio final de 100.000 talers que va treure de les seves arques personals per tal d'acabar les obres de l'edifici. [8]

Els primers anys [ modifica ]

Des de la seva inauguracio el 1876, el festival de Bayreuth es va convertir en tot un esdeveniment sociocultural. Van assistir al festival caps d'estat com el Kaiser Guillem I , Pere II del Brasil , Lluis II (en secret, probablement per evitar el kaiser ) i membres de la noblesa, a mes del filosof Friedrich Nietzsche ; i grans compositors contemporanis del seu director com Anton Bruckner , Edvard Grieg , Piotr Ilitx Txaikovski i Franz Liszt .

En el terreny artistic, el festival va ser un exit rotund. ≪El que s'ha esdevingut a Bayreuth es una cosa que els nostres nets i els seus fills continuaran recordant≫ segons va escriure Txaikovski en qualitat de corresponsal rus. Tanmateix l'aspecte financer era desastros, i el festival no va comencar a obtenir beneficis fins i tot bastants anys despres de la seva inauguracio. Wagner es va veure obligat a celebrar el festival un segon any consecutiu i va viatjar a Londres per dirigir una serie de concerts tractant de pal·liar el deficit. Malgrat els seus problemes economics el festival en els seus primers anys, el festival va poder continuar celebrant-se gracies a subvencions estatals i donacions d'influents wagnerians, inclos Lluis II.

Des dels seus comencaments, el festival va atreure els solistes mes prestigiosos i directors, que en moltes ocasions van prestar els seus serveis de manera gratuita. Entre aquests hi havia Hans Ritcher, que va dirigir el primer cicle de l'Anell el 1876. Un altre va ser Hermann Levi, personalment elegit per Wagner per dirigir el debut de Parsifal em 1882. Levi, fill d'un rabi, es va convertir en el principal director del festival les seguents dues decades. Felix Mottl, que participa a Bayreuth de 1876 a 1901, va dirigir Tristany i Isolda el 1886.

Fins a la decada de 1920, les representacions del festival s'executaven estrictament d'acord amb la tradicio establerta sota el mecenatge de Lluis II. No es va suprimir ni una nota de les llargues operes wagnerianes. Wagner solia insistir a utilitzar animals vius a l'escenari a les parts de les seves operes que els esmentaven, tradicio, que va continuar la seva esposa Cosima Wagner. D'aquesta manera, el public va veure desfilar per l'escenari els ramats d'ovelles de Fricka, els corbs de Wotan i l'os i la granota del Sigfrid. Les filles del Rin oscil·laven per l'aire, mentre Wagner dirigia, gracies a uns cables camuflats com a "aigues" blau-verdoses que queien del sostre del muntatge.

El festival durant el Tercer Reich [ modifica ]

En la decada de 1920, Winifred Wagner (que va dirigir el festival despres de la mort del seu marit Siegrfried el 1930) es va convertir en seguidora i amiga propera d' Adolf Hitler . Gracies a aquesta amistat, el festival va mantenir la seva independencia artistica durant el Tercer Reich , mentre que altres teatres van ser politicament instrumentalitzats. Ironicament, Hitler assiti a representacions que incloien cantants jueus i estrangers, molt despres que se'ls prohibis actuar a tots els teatres germanics. La influencia de Winifred va servir fins i tot perque Hitler escrigues al director antifeixista italia Arturo Toscanini , perque dirigis en el festival; Tosacanini, per descomptat, va rebutjar. De 1933 a 1942 el director va ser gairebe sempre Karl Elmendorff .

Precisament durant el Tercer Reich el festival va trencar amb la tradicio per primera vegada, abandonant les deteriorades composicions del segle  xix ideades per Wagner. Hi va haver moltes protestes, tambe de prestigiosos directors com Toscanini i Richard Strauss i de familiars del mateix Richard Wagner. Per a molts, qualsevol canvi era una profanacio de l'herencia deixada pel mestre. Malgrat tot, Hitler va aprovar els canvis, facilitant el cami de posteriors innovacions que es donarien en les seguents decades.

Durant la guerra, el control del festival va passar al partit nazi, que va continuar programant operes, destinades a distreure als soldats ferits en el front. Els soldats es veien obligats a escoltar conferencies previes a les representacions, i molts trobaven avorrit el festival. A causa de la seva condicio d'"hostes del Fuhrer", no hi va haver queixes.

El Nou Bayreuth [ modifica ]

Els bombardeigs aliats van destruir al voltant de dos tercos de Bayreuth, encara que afortunadament el teatre va quedar intacte. En acabar la guerra, Winifred Wagner es va veure obligada a deixar la direccio del festival acusada de col·laboracionisme amb el partit i el regim nazi. Els actius del festival de Bayreuth i la seva direccio van recaure en els seus dos fills, Wolfang i Wieland. Les representacions es van reprendre el 1951 despres d'un periode en que va servir de teatre per a soldats nord-americans.

Sota la direccio de Wieland Wagner , el "Nou Bayreuth" es va embolicar en una nova era, revolucionaria en molts aspectes. Van quedar enrere tots els decorats elaborats naturalistes, que van deixar pas a nous muntatges de tall minimalista. En comparacio, els canvis d'entreguerres semblaven insipids i convencionals. Per primera vegada en la seva historia, el public va esbroncar en finalitzar les representacions. Wieland va ser especialment criticada per la produccio dels Mestres Cantaires de 1956. Molts critics conservadors ho van veure com una humiliacio a la sacra tradicio germanica.

Wieland defensava els canvis com un intent de crear un "escenari invisible" que permetria a l'audiencia experimentar tots els aspectes psico-socials del drama sense les distraccions dels decorats elaborats. Tambe s'ha especulat que despullant les obres de Wagner dels seus elements historics i germanics, Wieland intentava distanciar el festival del seu passat nacionalista i crear noves produccions amb un atractiu universal. Amb el temps, molts critics van arribar a apreciar la bellesa unica de les reinterpretacions que Wieland va fer de les obres del seu avi.

Les innovacions de Wieland van donar lloc a comparacions amb que en el seu dia va introduir Wolfang, que van ser unanimament ratllades de poc inspirades per la critica. Si les de Wieland eren radicals, les de Wolfang eren "regressives". Encara que minimalista en principi, els muntatges de Wieland van ressuscitar molts dels elements romantics i naturalistes de les produccions preterites. Aixi, la prematura mort de Wieland el 1966, en va deixar molts amb dubtes sobre el futur del festival. Es va comencar a questionar l'hegemonia de Bayreuth sobre la resta d'operes alemanyes, i es va arribar a suggerir que es traslladessin produccions noves i mes interessants a altres ciutats.

El 1973, superat per aclaparadors critiques i disputes familiars, el festival i els seus actius van ser transferits a una de nou creada Fundacio Richard Wagner, el consell de direccio de la qual incloia membres de la familia Wagner a mes d'altres nomenats per l'estat. Wolfgang Wagner va conservar la presidencia de l'administracio, la seva idoneitat per al carrec mai no ha estat questionada.

El taller de Bayreuth [ modifica ]

Mentre Wolfgang Wagner continuava administrant el festival, a comencaments dels setanta, la produccio de les obres va passar a les mans d'una serie de nous directors, que Wolfgang va batejar Werkstat Bayreuth (El taller de Bayreuth). La idea era convertir el festival en un laboratori d'opera, donant l'oportunitat als directors d'experimentar amb nous metodes de representacio. El canvi va venir imposat per la necessitat, ja que era impossible per a Wolfgang administrar i dirigir el Festival simultaniament. A mes, era una oportunitat per renovar-se amb cada produccio, en lloc de seguir representant les mateixes operes a la manera tradicional any rere any. Ingmar Bergman , que va produir una versio sueca del classic de Mozart , La flauta magica , va rebutjar una invitacio per dirigir el festival.

La produccio mes reeixida del Werkstat Bayreuth va ser el Cicle centenari de l'Anell, sota la direccio del frances Patrice Chereau . Chereau va utilitzar un muntatge del segle  xix renovat, seguint la interpretacio de George Bernard Shaw , que veia l' Anell com una obra de caracter social sobre l'explotacio de la classe obrera pels rics capitalistes del segle  xix . L'audiencia es va veure dividida entre aquells que van considerar l'obra una ofensa i aquells que la van considerar com el millor cicle de l'Anell mai no produit. La polemica no tenia precedents en la historia del festival. Les actuacions al contrari, van ser aclamades com una de les millors mai no vistes en la historia de l'opera.

Altres grans directors que van participar en el Werkstat Bayreuth van ser Jean-Claude Ponnelle, Sir Peter Hall, de la Royal Shakespeare Company i la parella formada per Goetz Friedrich i Harry Kupfer, ambdos de l'Opera Estatal de Berlin, a l'antiga RDA . Finalment, la decisio de Wolfgang de rejovenir Bayreuth amb directors experimentals ha restablert sens dubte la reputacio del festival com el lider mundial en l'opera wagneriana.

Bayreuth en el segle XXI [ modifica ]

El Festival segueix sota la direccio de Wolfgang Wagner, que no hi renuncia malgrat el suport dels 21 membres del Consell de directors cap a la seva primogenita Eva Wagner-Pasquier. Wagner planeja traspassar la direccio a la seva segona filla i a la seva segona dona, Gudrun.

Malgrat les lluites internes pel seu control, el festival continua atraient milers de visitants cada estiu. La demanda, d'unes 500.000 peticions, supera amb escreix a l'oferta (58.000 entrades); el temps d'espera es d'entre 5 i 10 anys, amb certes excepcions per a donants del Festival, patrons famosos del mateix i entusiastes wagnerians.

La produccio de l'Anell es renova cada 5-7 anys, seguida d'un any en que no es representa. Els anys en que representa l'Anell, ho fa acompanyada d'altres operes. L'ultima produccio de la tetralogia es va estrenar el 2006, obra de Tankred Dorst .

Altres enllacos [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Skramstad , Per-Erik. ≪ Bayreuth Festival 2020 - Bayreuther Festspiele ≫ (en angles). [Consulta: 1r juny 2023].
  2. 2,0 2,1 Statistiken ≫ (en alemany). [Consulta: 1r juny 2023].
  3. 3,0 3,1 Historie - die Geschichte der Bayreuther Festspiele ≫ (en alemany). [Consulta: 1r juny 2023].
  4. Festspiel-Personalie: Halbschwestern-Duo ubernimmt Leitung in Bayreuth ≫ (en alemany). Der Spiegel , 01-09-2008. ISSN : 2195-1349 .
  5. Bronnenmeyer , W. Richard Wagner. Burger in Bayreuth (en alemany). Bayreuth: Ellwanger, 1983.  
  6. Steeken , Nicolaus ≪Die Erfindung des Fundraising≫. Almanach 2010 . Gesellschaft der Freunde Bayreuths, pag. 144-151.
  7. Festspielhaus ≫ (en alemany). [Consulta: 6 juliol 2023].
  8. Historie - die Geschichte der Bayreuther Festspiele ≫ (en alemany). [Consulta: 6 juliol 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Festival de Bayreuth