Festes de Jul

Festes de Jul
Tipus	festa
Dia	solstici d'hivern

Jul (del nordic antic : Jul ) son festes celebrades cada solstici d'hivern . Aquesta es una celebracio dels pobles nordics , relacionada amb la mitologia germanica i el paganisme nordic . ^[1]^[2] Les festes de Jul originalment duraven tretze dies i el cristianisme el va assimilar al Nadal . ^[3]

Actualment, a la cultura neopagana , aquesta celebracio ha estat reconstruida en molts de grups, com en el cas de la Religio Asatru amb dotze dies de celebracions; i la religio Wicca , en que alguns apliquen una forma de celebrar aquestes festes a traves de "vuit dies solars festius", anomenats comunament "sabbats de la roda anual". ^[4] Les festes de Jule se celebren en el solstici d'hivern: a l'hemisferi nord, al voltant del 21 de desembre, i al hemisferi sud, al voltant del 21 de juny.

Jule i Juletide , igual que la "Festivitat de Jalda" (una festa hivernal iraniana), son termes arcaics indoeuropeus emprats per a fer referencia a la tradicio antiga que observa els canvis naturals provocats per la rotacio de la Terra al voltant del sol i els seus efectes sobre la collita durant el solstici d'hivern. A la celebracio de Juletide , es costum entonar cancons per proveir, aixi, una atmosfera relaxada. De fet, aquest concepte es el significat de Jule pels dos diferents diccionaris d'Oxford : Oxford English Dictionary i Concise Oxford Dictionary .

Les persones que no estan familiaritzades amb la mitologia nordica i el paganisme europeu, simplement no sabrien distingir entre les paraules Jule, Nadal i la Nativitat , que en certa manera son sinonims i antonims a la vegada. Aquest us o terme encara sobreviu en moltes nadales , aixi com en l'elaboracio d'un pastis anomenat Tronc de Jule o Tronc de Nadal, en referencia a un tronc ritual d'aquesta antiga festivitat.

La paraula jule encara existeix en algun dialecte escoces , amb el terme jul a Noruega , Dinamarca i Suecia , i amb el terme joulu a Finlandia . En l'actualitat es sol considerar el periode festiu compres entre la Nit de Nadal fins despres del primer dia de l'any o, especialment a Anglaterra , fins al dia de Reis .

Origen [ modifica ]

La festa pagana de Jul te el seu origen a l' Escandinavia precristiana. Constituia, sobretot, una festa de la familia i va estar sempre dedicada a la fertilitat, als solsticis i a la familia. Era una festivitat on tambe es recordava els avantpassats, els amics absents, i la taula on se celebrava la festa es preparava amb esplendor i magnificencia, davant la tomba dels familiars morts i prioritzant l'hospitalitat cap als forasters. ^[5]

Comparacions entre els diferents termes [ modifica ]

A la gran majoria de les llengues europees, sigui quina sigui la forma en que es produeix o es tradueixi, tant la Nativitat, el Nadal com el Jule s'entenen com a sinonims d'una mateixa celebracio. Tal es el cas que, a la llengua espanyola, qualsevol diccionari tradueix la paraula Jule com a "Nadal", apreciacio que es una mica vaga. ^[6]

Nadal [ modifica ]

Els romans celebraven el solstici d'hivern, com "quan el sol venc les tenebres" i es comencen a allargar els dies. Despres de l' Edicte de Mila , per mitja del qual Constanti aixecava la prohibicio que pesava sobre el cristianisme, els romans continuaren celebrant la seva festa del Solstici d'Hivern. L'Esglesia va decidir absorbir aquesta festa, dotant-la d'un sentit cristia, ates que fins llavors no se celebrava la Nativitat del Senyor. El Sol que venc les tenebres es Crist i, des de llavors, el Nadal es correspon amb la nit del 24 al 25 de desembre (igual que la nit de Sant Joan es sis mesos abans, el temps que es portaven Jesus de Natzaret i Joan d'Ain Karim "el Baptista"; la nit del 24 al 25 de juny, en la qual el Sol es vencedor absolut sobre les tenebres: el Solstici d'Estiu).

Rituals relacionats amb el Jule [ modifica ]

Encendre el tronc de Jule, de l'any anterior, i deixar-lo cremar durant 12 hores. Es la versio, portes endins, de la foguera de Litha . Despres s'escampen les cendres pels camps per fer-los fertils.
Decorar els habitatges amb vesc , per ser el que creix amb el roure .
Mantenir una vigilia nocturna per esperar al sol.
Apagar tots els llums i encendre'ls un a un per fregament.
Deixar una espelma encesa a la finestra.
Anar de wassail pel poble . ^[7]
Penjar figures de fusta a la porta de la casa, com la Cabra de Jule.

Referencies i notes de peu [ modifica ]

↑ El deu lluminos va partir durant el Samhain cap a la Terra del Etern Estiu, per a preparar el seu renaixement, sent el seu costat obscur coronat com a Rei de la meitat fosca de l'any. Es aixi que en mig de la nit mes fosca neix la nova llum, la promesa de la vida, el nen divi. Jule significa roda en anglo-saxo. Es en aquest punt que la roda del naixement/mort/resurreccio es completa.
↑ The Saga of King Hrolf Kraki (en angles). Penguin Classics, 1999, p. 81. ISBN 978-0-14-043593-1 .
↑ Fernandez Alvarez , MP; Manrique Anton , T. Antologia de la literatura nordica antigua (en castella). Universidad de Salamanca, 2002.
↑ Jule es el primer dels sabbats menors a la roda de l'any
↑ Graf , E. Los Vikingos (en castella). Stuttgart: W. Kohlhammer GmbH, 1959, p. 212. ISBN 8421742248 .
↑ En els cercles religiosos cristians, des del catolicisme fins al protestantisme o les diverses denominacions cristianes, el terme Nadal es el mes correctament emprat, per diferenciar-se aixi de Nadal i els seus origens pagans, igual que el de "les festes de Jule", clarament de tall druidic.
↑ El terme Wassail ve de l' anglosaxo was hael , que significa estigues sa o complet. Es feia un recorregut pel poble, brindant i cantant amb el wassailing bowl , un vas fet de fusta. Es brindaba a la salut d'un arbre i s'esquitxaba amb sidra , dexant-li muffins sobre les seves branques.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Festes de Jul

Jule (Confesion Odinista-Asatru) ( en castella ) .

[1] El deu lluminos va partir durant el Samhain cap a la Terra del Etern Estiu, per a preparar el seu renaixement, sent el seu costat obscur coronat com a Rei de la meitat fosca de l'any. Es aixi que en mig de la nit mes fosca neix la nova llum, la promesa de la vida, el nen divi. Jule significa roda en anglo-saxo. Es en aquest punt que la roda del naixement/mort/resurreccio es completa.

[2] The Saga of King Hrolf Kraki (en angles). Penguin Classics, 1999, p. 81. ISBN 978-0-14-043593-1 .

[3] Fernandez Alvarez , MP; Manrique Anton , T. Antologia de la literatura nordica antigua (en castella). Universidad de Salamanca, 2002.

[4] Jule es el primer dels sabbats menors a la roda de l'any

[5] Graf , E. Los Vikingos (en castella). Stuttgart: W. Kohlhammer GmbH, 1959, p. 212. ISBN 8421742248 .

[6] En els cercles religiosos cristians, des del catolicisme fins al protestantisme o les diverses denominacions cristianes, el terme Nadal es el mes correctament emprat, per diferenciar-se aixi de Nadal i els seus origens pagans, igual que el de "les festes de Jule", clarament de tall druidic.

[7] El terme Wassail ve de l' anglosaxo was hael , que significa estigues sa o complet. Es feia un recorregut pel poble, brindant i cantant amb el wassailing bowl , un vas fet de fusta. Es brindaba a la salut d'un arbre i s'esquitxaba amb sidra , dexant-li muffins sobre les seves branques.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]