Adob

Un fertilitzant o adob , es des de l'accepcio agricola de la paraula, qualsevol substancia que conte un o diversos elements quimics necessaris per a la nutricio dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat. Els fertilitzants poden ser d'origen organic o mineral, i tambe combinacions d'aquests dos tipus. Els elements quimics que els vegetals extreuen en mes gran quantitat del substrat, per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores, son els anomenats macronutrients ; els principals dels quals son el nitrogen , el fosfor i el potassi , i sovint s'inclou en aquest grup el calci . ^[1]

Historia de l'adob [ modifica ]

A l' antic Egipte el llim dipositat en les avingudes naturals del riu Nil era el seu fertilitzant natural i gratuit que no calia aplicar sino tan sols aprofitar amb les crescudes anuals.

A les terres negres tipus txernozem molt riques en humus de l' estepa subhumida no calia aplicar adob per la gran quantitat de nutrients que contenien aquests sols dins la gran quantitat de materia organica acumulada i que anualment es mineralitzava.

A la majoria de terres s'aplicava fem o es feien els anomenats formiguers o boiga (restes vegetals barrejades amb terra i cremades). Sovint es feia una artiga a partir d'un bosc i s'utilitzava el poder fertilitzant de la vegetacio llenyosa que s'havia destruit. Aquesta practica encara perdura en forca zones tropicals.

A partir del segle  xix s'estudiaren cientificament les bases de la fertilitzacio i a partir d'aleshores es van aplicar adobs obtinguts per sintesi quimica al costat dels adobs organics.

La generalitzacio de l'us exclusiu d'adobs quimics o l'aplicacio en exces d'adobs organics molt solubles procedents d'explotacions intensives ramaderes ha provocat la contaminacio, en moltes zones de les aigues subterranies mentre en altres es perd gran part del percentatge en materia organica que davalla per sota de l'1%.

Per tal d'intentar arranjar els problemes mediambientals arreu s'han generalitzat manuals de bones practiques agraries en l'adobat.

Principis de fertilitzacio [ modifica ]

En el medi natural, els elements continguts en els fruits i fulles tornen a terra un cop aquests cauen i es descomponen, o en forma d'excrements dels animals herbivors i frugivors. Pero en el cas dels conreus, les collites surten per a no tornar i el terra es va empobrint amb el pas dels anys. Per aixo la fertilitzacio es necessaria si es volen mantindre les bones collites al llarg dels anys.

Els principals elements presents a les plantes son el carboni , l' hidrogen i l' oxigen , que obtenen de l'aire i l'aigua. Darrere d'aquests estan els principals elements fertilitzants, el nitrogen , el fosfor , i el potassi . A partir d'aqui les necessitats d'altres elements, com ara magnesi , calci o sofre es menor. Finalment hi ha els anomenats microelements, com ara el ferro , el zinc , el manganes , el coure , etc.

El fet que les plantes precisin un determinat element en quantitats molt petites no vol dir que aquest element sigui prescindible, pel que a vegades la manca d'un microelement pot determinar el rendiment de tota la collita. Se'n diu element limitant.

Tipus d'aplicacio [ modifica ]

La primera classificacio a fer es segons l'estat fisic: solid o liquid , que determina el tipus d'aplicacio.

En el cas dels solids poden distingir-se entre els productes facilment solubles, solubles, i d'alliberacio lenta. En el darrer cas, l'alliberacio lenta pot ser deguda a processos fisics com una capa protectora. La rao dels adobs d'alliberacio lenta es evitar que els elements es perdin abans que les plantes els puguin aprofitar.

Els fertilitzants liquids poden ser emprats en fertirrigacio, sense haver de diluir manualment el fertilitzant en tancs abans d'incorporar-los al sistema automatic, i en polvoritzacio foliar.

Les aplicacions poden ser:

• Superficial . Per exemple en l'adobat de cobertora en cereals. S'utilitzen maquines adobadores centrifugues o be es fa manualment.
• Localitzat en profunditat amb una llaurada cosa que evita la volatilitzacio del nitrogen i facilita l'accio d'elements poc mobils com el fosfor
• Injectat a la terra amb maquines especials (en el cas d'aplicar gas amoni com a font de nitrogen).
• Fertirrigacio . Els fertilitzants s'apliquen dissolts en l'aigua de reg, ja sigui en reg per degoteig (el mes habitual) com en sistemes d'aspersio, i fins i tot (tot i que mes excepcionalment) a les boqueres en reg a tesa.
• Adobat foliar . Aquest sistema s'utilitza basicament per aplicacions de carencies de microelements (o micronutrients), be pel fet que no estan presents a la terra en prou quantitat, o que estan en una forma quimica insoluble que les plantes no poden aprofitar encara que s'apliquessin en fertirrigacio (les condicions del terra propicien la conversio a formes insolubles).

Tipus d'adob [ modifica ]

Adobs organics o naturals [ modifica ]

Els adobs naturals son d'origen organic be d'origen animal, vegetal o mixt; dejeccions d'animals, aigues fecals, fangs de depuradora, fems , restes vegetals i els anomenats adobs verds (conreus destinats a ser colgats amb terra), s'han emprat tradicionalment i son coneguts des de l'antiguitat. Els adobs organics passen per una fase previa de mineralitzacio a fi que els elements necessaris a les plantes que contenen puguin solubilitzar-se. Aquest es un proces complex en el qual interve activament la poblacio bacteriana del sol. Els adobs naturals d'origen organic contenen quantitats relativament petites de nitrogen, fosfor i potassi, cosa que queda parcialment compensada per la gran quantitat que se'n fa servir, a partir de 10.000 kg per ha . A mes poden proporcionar substancies diverses afavoridores de la vida microbiana i milloren la textura de les terres i afavoreixen la capacitat de retencio d'aigua. ^[2]

Adobs minerals [ modifica ]

Els adobs minerals , sintetics o inorganics van apareixer el segle  xix arran dels treballs de Justus von Liebig i no han deixat d'evolucionar des dels nitrats naturals de Xile i Noruega fins als adobs d'alliberament lent actuals. Son d'accio mes o menys directa per tal com forneixen al sol substancies directament assimilables per les plantes o substancies facilment transformables.

• Quan contenen un sol element dels elements quimics que interessen els vegetals s'anomenen "adobs simples". Els nitrogenats forneixen nitrogen assimilable, en forma de nitrats o de derivats amoniacals ; els fosfatats proporcionen el fosfor en forma de fosfats o d'acid o anhidrid fosforic ; i els potassics forneixen el potassi en forma de sulfats o clorurs potassics.
• La barreja de dos o mes d'aquests adobs simples constitueix un "adob compost", el qual resol les exigencies d'adobament d'un terreny si respon a una formula d'adobament correcta. De vegades, pero, un sol producte ja conte mes d'un element fertilitzant (nitrat o fosfat potassic, per exemple), la qual cosa el converteix en "adob complex", la proporcio relativa dels elements fertilitzats del qual es fixa. Per aixo la riquesa en nutrients en els adobs quimics s'expressa amb tres nombres que corresponen als tres macronutrients principals assenyalats: l'anomenat 15:15:15 correspon a un producte amb 15% de nitrogen , 15% de fosfor i 15% de potassi . En general son adobs de facil conservacio pel seu escas o nul caracter higroscopic especialment si es troben en granuls. El nitrogen pot ser obtingut facilment de l'aire, mentre que el fosfor i el potassi s'obtenen de mines, pero el fosfor podria ser una materia primera molt limitada, car nomes n'hi ha a la Xina , a Florida , i al Sahara Occidental ( Bu Craa , que fou cedit per Espanya al Marroc , en un proces de descolonitzacio ) mentre que hi pot haver altres jaciments , pero no s'han trobat o son inaccessibles per motius ecologics ( Carolina del Nord , en el darrer cas). ^[3]

Ultra ser un dels factors principals responsables dels grans increments en els rendiments agricoles provoquen la contaminacio generalitzada de sols i aigues.

Organominerals [ modifica ]

Com diu el seu nom, els adobs organominerals barregen els dos tipus d'adobs, els organics i els sintetics, per a obtindre els avantatges dels dos. Poden ser productes solids, pero normalment son formulacions liquides riques en un o mes elements i gran riquesa organica.

Bioestimulants [ modifica ]

Els anomenats bioestimulants son formulacions organiques que inclouen molecules amb propietats hormonals o que incideixen fortament en els processos biosintetics. Es el cas de les formulacions que inclouen aminoacids , acids humics o extracte d'algues marines. Hi ha molts altres productes bioestimulants d'origen natural o artificial, com els brasinolides o el triacontanol, per exemple.

Biofertilitzants [ modifica ]

Els biofertilitzants son substancies que contenen microorganismes vius que colonitzen la rizosfera (l'interior de les arrels) de les plantes i en promouen el creixement. Son una alternativa a l'us dels adobs quimics i es creu que en poden reduir l'us.

El nom pot dur a error, ates que son potenciadors de la fertilitzacio (solubilitzen alguns elements presents a la terra), pero, amb excepcio dels fixadors de nitrogen, per ells mateixos no aporten elements minerals.

Son una alternativa per a reduir la quantitat d'adobs aportats, pero cal saber menar-los, ates que contenint microorganismes son sensibles a les condicions mediambientals i a les substancies quimiques del terra (arribades per aplicacio de plaguicides, per exemple).

Estadistiques [ modifica ]

La Xina s'ha convertit en el major productor i consumidor de fertilitzants nitrogenats ^[5] mentre que Africa depen poc dels fertilitzants nitrogenats. ^[6] Els minerals agricoles i quimics son molt importants en l'us industrial dels fertilitzants, que esta valorat en aproximadament 200.000 milions de dolars. ^[7] El nitrogen te un impacte important en l'us global de minerals, seguit de la potassa i el fosfat. La produccio de nitrogen ha augmentat drasticament des dels anys seixanta. El preu del fosfat i la potassa han augmentat des de la decada de 1960, que es mes gran que l'index de preus al consum. ^[7] La potassa es produeix al Canada, Russia i Belarus, que junts representen mes de la meitat de la produccio mundial. ^[7] La produccio de potassa al Canada va augmentar el 2017 i el 2018 un 18,6%. ^[8] Les estimacions conservadores indiquen que entre el 30 i el 50% dels rendiments dels cultius s'atribueixen a fertilitzants comercials naturals o sintetics. ^{[9] [10]} El consum de fertilitzants ha superat la quantitat de terres de cultiu als Estats Units. ^[7]

Les dades sobre el consum de fertilitzants per hectarea de terra de conreu l'any 2012 son publicades pel Banc Mundial . ^[11] El diagrama seguent mostra el consum de fertilitzants dels paisos de la Unio Europea (UE) en quilograms per hectarea (lliures per acre). El consum total de fertilitzants a la UE es de 15,9 milions de tones per a 105 milions d'hectarees de superficie cultivable. ^[12] (o 107 milions d'hectarees de terra cultivable segons una altra estimacio ^[13] ). Aquesta xifra equival a 151 kg de fertilitzants consumits per hectarea de terra cultivable de mitjana pels paisos de la UE.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Entarquinament

Referencies [ modifica ]

Fonts citades [ modifica ]

• Mbow , C.; Rosenzweig , C.; Barioni , L. G.; Benton , T.; Herrero , M.; Krishnapillai , M. V. ≪Chapter 5: Food Security≫. A: Climate Change and Land: an IPCC special report on climate change, desertification, land degradation, sustainable land management, food security, and greenhouse gas fluxes in terrestrial ecosystems , 2019, p. 454.  

Bibliografia [ modifica ]

• Lluis Argemi i d'Abadal et al. L'agricultura moderna: de l'alimentacio al medi ambient (2004)
• Los fertilizantes y su uso. (FAO 2007)
• Llaudo Avila, Eduard. Relaciones quimicas: Una revision a las alelosubstancias vegetales (1998)

Enllacos externs [ modifica ]

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Adob

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Adob

• Informacio elements minerals en la fertilitzacio.

Viccionari