한국   대만   중국   일본 
Ferrari 250 GTO - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Ferrari 250 GTO

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'automòbilFerrari 250 GTO
Tipus model d'automobil i model d'automobil de curses Modifica el valor a Wikidata
Fabricant Ferrari Modifica el valor a Wikidata
Produccio 39 Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador Sergio Scaglietti Modifica el valor a Wikidata
Caracteristiques
Batalla 2.400 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions 1.210 ( alçària) × 1.600 ( amplada) × 4.325 ( longitud) mm
Pes 880 kg Modifica el valor a Wikidata
Cronologia

El Ferrari 250 GTO es un automobil que va ser produit per Ferrari des 1962-1964 especificament per a la competicio en el Grup 3 de la FIA de la categoria Gran Turismes. La part numerica del seu nom denota el desplacament en centimetres cubics de cada cilindre del motor, mentre GTO significa "Gran Turismo Omologata" (Gran Turisme Homologat). [1]

Es van fer 36 cotxes als anys '62 / '63. El 1964 "Serie II" va ser presentat, el qual tenia un aspecte lleugerament diferent. Tres automobils d'aquest tipus es van fer, i quatre mes grans "Serie I" se'ls va donar el cos de la 'Serie II. Aixo va fer que el total de GTO produit a 39. El 2004, la revista Sports Car International va nomenar el 250 GTO numero 8 a la llista de "Millors Automobils Esportius" dels anys 1960, i numero 1 com el millor automobil esportiu de tots els temps. De la mateixa manera, la revista Motor Trend Classic va nomenar el 250 GTO com a numero 1 en la seva llista dels "Grans Ferraris de tots els temps". [2]

Historia [ modifica ]

Els Ferrari 250 GTO van ser dissenyats per competir en la categoria GT. Eren (alguns diuen conservadora) una evolucio ortodoxa dels Ferrari 250 GT SWB. L'enginyer Giotto Bizzarrini va prendre el xassis del Ferrari 250 GT SWB i el va acoblar amb un motor V12 de 3,0 litres del Ferrari 250 Testa Rossa. [3] en aquest temps, a causa de problemes i desacords interns dins de Ferrari, l'enginyer Bizzarrini i altres enginyers es van veure obligats a sortir de la marca, el desenvolupament i acabament del projecte GTO va ser lliurat a l'enginyer Mauro Forghieri i al dissenyador Sergio Scaglietti. [4] La carrosseria, ara mes ampla, va ser perfeccionada segons proves en de tunel de vent i en pista. [5]

La resta del cotxe era una presentacio equilibrada de la tecnologia de Ferrari dels anys 60. Comptava amb un bastidor tubular soldat a ma, suspensio davantera de doble triangle, frens de disc i rodes de radis dissenyades per Borrani. [6] La caixa d'engranatges era de cinc velocitats (un pas endavant, si no realment revolucionari). L'interior era auster fins a l'extrem en el qual un velocimetre no era considerat necessari per al tauler d'instruments. [7]

Competicions [ modifica ]

Segons la FIA, encarregada de regular els vehicles de competicio, cent exemplars d'un vehicle han de ser construits per ser homologats en la classe GT (en comparacio amb la classe de prototip, menys estricta). No obstant aixo, Ferrari va construir nomes trenta-sis 250 GTO (30 dels vehicles "normals", tres amb els motors 4 litres 330 (de vegades anomenats els "330 GTO" pero correctament 330 LMB), i tres vehicles "tipus 64" amb la carrosseria revisada) pero no obstant aixo el 250 fou autoritzat a competir en la classe de GT.

El cotxe va debutar en les 12 hores de Sebring el 1962, conduit pel pilot america Phil Hill i el pilot belga Olivier Gendebien . Encara que va estar amb problemes tecnics. Va acabar segon, darrere d'un Ferrari 250 Testa Rossa. El Ferrari 250 GTO era un cotxe de carreres excepcionalment capac. A l'hora de la seva introduccio era (depenent de l'opcio d'engranatges) molt probablement el cotxe mes rapid en qualsevol pista de la categoria.

En la millor tradicio de Ferrari, va fer que els pilots normals semblessin excel·lents i va donar a grans pilots un avantatge insuperable. Anys de desenvolupament dels seus components significatius, i robustesa tradicional de Ferrari, tambe garantida que el cotxe duraria fins al final de la temporada. El GTO va guanyar el campionat del mon durant tres anys seguits: 1962, 1963, i 1964. Gracies al seu potent motor de 3 L. i 302 CV, la velocitat maxima del 250 GTO es de 280 km / h. [8]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ The Oxford Dictionary of Abbreviations . Oxford University Press, 1992, p. 188. ISBN 978-0-19-280073-2 .  
  2. ↑ Romaine , Claire. Classic GTOs (en angles). Enslow Publishing, 2020, p. 7. ISBN 1978518064 [Consulta: 23 maig 2021].  
  3. ↑ Gulett , M. European Style with American Muscle . Mike Gulett, p. 27. ISBN 978-1-257-90496-9 .  
  4. ↑ Codling , S. A Dream in Red - Ferrari by Maggi & Maggi: A photographic journey through the finest cars ever made . Headline, 2023, p. 126. ISBN 978-1-80279-750-3 .  
  5. ↑ Lamm , J.; Sutcliffe , S.; Edsall , L. [ et al. ].. 365 Sports Cars You Must Drive: Fast, Faster, Fastest - Revised and Updated . Motorbooks, 2020, p. 118. ISBN 978-0-7603-6977-7 .  
  6. ↑ ≪ Ferrari 250 GTO Wheels & Tires ≫. Ruote Borrani . [Consulta: 31 maig 2024].
  7. ↑ Pankew , Dave. ≪ Kimble Cutaway: 1962 Ferrari 250 GTO ≫. Motor1.com , 19-08-2016. [Consulta: 31 maig 2024].
  8. ↑ Acerbi , L. Ferrari: A Complete Guide to All Models . MBI Publishing Company LLC, 2006, p. 164. ISBN 978-0-7603-2550-6 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Ferrari 250 GTO
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferrari_250_GTO&oldid=33568096 ≫