El districte de
Fermanagh
es un districte d'
Irlanda del Nord
. Les seves fronteres son similars a les del tradicional
comtat de Fermanagh
, contenint una petita porcio del
comtat de Tyrone
, concretament les arees de Dromore Road (
Irvinestown
) i Kilskeery Road. La seu del consell de districte es a
Enniskillen
. El consell de districte de Fermanagh es l'unica autoritat local que cobreix almenys un comtat sencer a Irlanda del Nord. El comtat de Fermanagh conte una vuitena part de la massa de terra d'Irlanda del Nord, i el consell de districte representa el govern local mes gran en termes geografics a Irlanda del Nord. Una cinquena part de l'area es coberta per l'aigua, basicament el
llac Erne
. El comtat te una poblacio creixent de 57.600 habitants (cens de 2001) dels quals el 70% viuen a arees rurals. Enniskillen es el principal centre de poblacio amb 13.000 habitants. Altres viles mes petites son
Lisnaskea
,
Irvinestown
,
Belleek
,
Belcoo
i
Derrylin
.
Historia electoral
[
modifica
]
Les eleccions de 1973 van produir un empat amb 10 unionistes i 10 electes nacionalistes. D'antuvi semblava que els unionistes obtindrien la majoria perque un dels nacionalistes independents, John Joe McCusker, no era elegible, pero, al final va ocupar el seu seient. L'estancament planteja la possibilitat que el govern britanic hagues d'intervenir en haver-hi dos blocs enfrontats que no arribarien a un acord sobre l'eleccio del president. Eventualment, es va assolir un compromis pels seguents quatre anys.
Els nacionalistes van prendre el control del consell el 1977 amb un avantatge 11 a 9. Tanmateix, aixo es va acabar quan a les eleccions de 1981 els unionistes van restaurar el previ 10 a 10.
Les eleccions d'aquest periode van veure molts partits petits obtenint escons. Per la banda nacionalista
Unitat
iguala al
Social Democratic and Labour Party
(SDLP) amb quatre escons en 1973 encara que va baixar a dos escons en 1977. Llurs successors, the
Partit de la Independencia Irlandes
esdeve el partit nacionalista mes votat en 1981 i va obtenir quatre escons.
Pel costat unionista, despres d'uns mals resultats en 1973 quan no va poder guanyar cap esco, el
Partit Democratic Unionista
(DUP) no va presentar cap candidat el 1977. Aixo va deixar el camp lliure per al
Partit Unionista Unit de l'Ulster
, que va arribar a obtenir tres escons el 1977. L'area era la base del seu lider politic Ernest Baird. No obstant aixo, l'UUUP havia perdut vots en 1981 i no participar en les eleccions d'aquest any. (Un dels seus exregidors havia desertat a la DUP i en fou reelegit com a candidat).
Modificacio dels limits de 1984
[
modifica
]
Els canvis fronterers entraren en vigor el 1985. Previament, el consell tenia cinc arees electorals cadascuna de les quals elegia quatre consellers. Un canvi en la legislacio volia dir que ja no se li permetia tenir quatre arees electorals i, per tant, malgrat un augment en el nombre de consellers a 23 el nombre de districtes electorals es redueix en un. Des de llavors, la zona del consell del districte de Fermanagh ha consistit en quatre arees electorals: Enniskillen, Erne Oest, Est i Nord. El Consell esta format per 23 consellers escollits cada quatre anys.
Eleccions de 1985
[
modifica
]
L'area havia estat la de major creixement per al Sinn Fein en els darrers anys anteriors a les eleccions de 1985 amb les eleccions a Westminster guanyades per
Bobby Sands
i Owen Carron (encara que foren escollits tecnicament com a candidats de l'
Anti H-Block
dins del Sinn Fein). Carron fou un dels cinc assemblearis escollits pel Sinn Fein l'octubre de 1982. El 1984 al partit se'ls va unir el conseller independent JJ McCusker. L'antic conseller del SDLP Tom Murray, que havia perdut el seu esco com a independent en 1981 fou candidat del Sinn Fein en 1985. Per conseguent, el Sinn Fein va fer un gran avenc obtenint 8 escons en 1985 i acabant amb el Partit de la Independencia, que perdre tres dels seus quatre escons. Aixo va donar als nacionalistes un avantatge de 13 a 10.
Enniskillen i les eleccions de 1989-1993
[
modifica
]
La bomba al cenotafi de 1987 va tenir un impacte significatiu i negatiu per als vots del Sinn Fein, ja que va trigar 16 anys a tornar als nivells de 1985. En les eleccions de 1989 la seva representacio es va reduir a quatre escons. D'aixo se n'aprofita el
Partit Unionista de l'Ulster
(UUP), de manera que van assolir la majoria per un esco al consell, que van mantenir el 1993.
Eleccions de 1997
[
modifica
]
Els nacionalistes esperaven obtenir el control del consell el 1977 pero finalment nomes van poder guanyar-li un esco als Unionistes. Aixo va deixar el consell amb un empat 11-11 entre unionistes i nacionalistes amb un conseller socialista independent (antic
Partit dels Treballadors
), Davy Kettyles, qui tenia l'equilibri de la situacio.
Eleccions de 2001 i 2005
[
modifica
]
Els nacionalistes finalment van recuperar el control del consell en 2001, amb 13 escons davant a nou dels unionistes i un independent. Consolidaren aquests resultats el 2005, quan el SDLP va guanyar el lloc que deixa vacant l'independent, qui no va renovar-lo.
A les eleccions de 2005 els escons foren repartits: nou
Sinn Fein
, cinc
Partit Unionista de l'Ulster
(UUP), cinc
Social Democratic and Labour Party
(SDLP) i quatre
Partit Democratic Unionista
(DUP). El president del Consell es Stephen Huggett del Sinn Fein i el vicepresident del Consell es Cyril Brownlee del DUP.
Eleccions de 2011
[
modifica
]
Despres de les eleccions de l'11 de maig de 2011 el consell de districte ha quedat repartit aixi:
[1]
| Partit
|
Resultats de 2011
|
Respecte de 2005
|
| Escons
|
%
|
Escons
|
%
|
|
Sinn Fein
|
9
|
36,6%
|
0
|
-0,8%
|
|
Ulster Unionist Party (UUP)
|
6
|
24,0%
|
1
|
1,9%
|
|
Democratic Unionist Party (DUP)
|
4
|
17,3%
|
0
|
-3,4%
|
|
Social Democratic and Labour Party (SDLP)
|
3
|
12,5%
|
-2
|
-5,4%
|
|
Traditional Unionist Voice
|
0
|
1,0%
|
0
|
1,0%
|
|
Alliance Party
|
0
|
0,4%
|
0
|
0,4%
|
|
Green Party
|
0
|
0,2%
|
0
|
-0,1%
|
|
Independents
|
1
|
7,3%
|
1
|
6,9%
|
|
Altres
|
0
|
0,8%
|
0
|
-0,5%
|
Estructura del govern local
[
modifica
]
L'estructura actual del govern local aqui es anterior a la creacio dels altres 25
Consells Locals d'Irlanda del Nord
en 1973. El Consell del Comtat de Fermanagh s'havia fusionat amb els consells de districte o vila en la seva area abans de 1973 i s'havia creat un model del consell de comtat, que va ser vist com un bon exemple de govern pragmatic local.
En les eleccions per al Parlament de Westminster es part de la circumscripcio de
Fermanagh i Tyrone Sud
Enllacos externs
[
modifica
]