Faustina Bordoni
(
Venecia
,
30 de marc
de
1697
- id.
4 de novembre
de
1781
) fou una
mezzosoprano
italiana, una de les primeres grans
prime donne
,
apreciada pel seu rang vocal i representativa del drama musical del segle
xviii
.
[1]
[2]
[3]
[4]
Va estudiar amb Michelangelo Gasparini i va actuar per tot Europaː Viena, Venecia, Munic, Londres, Dresden, Paris...
Va debutar el 1716 a Venecia amb
Ariodante
,
de
Carlo Francesco Pollarolo
,
causant gran sensacio
.
El 1723, quan la seva fama a Italia ja era gran, va fer la seva primera aparicio a Munic amb
Griselda,
de
Pietro Torri
. El 1726 va apareixer en l'
Alessandro
, de
Handel
, a Londres
.
Bordoni va crear altres papers de Handel: Alcestis a
Admeto,
Pulcheria a
Riccardo Primo,
el 1727, Emira a
Siroe
i Elisa a
Tolemeo,
el 1728.
[3]
Mantingue rivalitat amb altres cantants coetanies, com
Regina Mingotti
o
Francesca Cuzzoni
, un antagonisme alimentat pels fervents seguidors de cadascuna.
[3]
Faustina Bordoni, per Rosalba Carriera
Llegat i memoria
[
modifica
]
Va inspirar la protagonista d'una novel·la d'
Elise Polko
(
Faustina Hasse
, Leipzig, 1860). I diversos autors van compondre per a ella, entre els quals
Giovanni Bononcini
,
Antonio Caldara
,
Georg Friedrich Haendel
,
Johann Adolf Hasse,
Domenico Sarro
o
Pietro Torri
.
[2]
Retrat de Bartolomeo Nazari
La seva imatge es pot veure en tres retrats de
Rosalba Carriera
, al museu de
Ca’ Rezzonico
i a la
Gemaldegalerie Alte Meister
de
Dresden
, o algun altre de Bartolomeo Nazari, a La Casa-Museu de Handel, a Londres.
[2]
Bibliografia
[
modifica
]