Fantasmagoria , era una forma de teatre de terror que (entre altres tecniques) feia servir una o mes llanternes magiques ^[1] per a projectar imatges aterridores com esquelets, dimonis i fantasmes sobre parets, fum o pantalles semitransparents, generalment utilitzant una projeccio posterior per mantenir la llanterna fora de la vista. Es van utilitzar projectors portatils o mobils, el que va permetre que la imatge projectada es mogues i canvies de mida a la pantalla, i els dispositius de projeccio multiples van permetre el canvi rapid de diferents imatges (aquesta capacitat d'animar i ampliar o reduir una imatge per mitja de manipulacions optiques va marcar una evolucio respecte al concepte de quadre). En molts espectacles, l'us de decoracio esgarrifosa, foscor total, presentacio verbal (auto) suggestiva i efectes de so tambe van ser elements clau. Alguns programes van agregar tot tipus d'estimulacio sensorial, inclosos olors i descarregues electriques. Fins i tot el dejuni requerit, la fatiga (espectacles tardans) i les drogues s'han esmentat com a metodes per garantir que els espectadors estiguin mes convencuts del que van veure. Els espectacles van comencar sota l'aparenca de sessions d'espiritisme reals a Alemanya i Franca ^[2] a finals del segle  xviii , i van guanyar popularitat en la major part d'Europa (especialment a Anglaterra) al llarg del segle  xix .

Els espectacles de la fantasmagoria es consideren un antecedent del cinema, es a dir, un precedent a la creacio del cinematograf dels germans Lumiere o dels invents d'Edison, i en consequencia un precursor del cinema de terror.

Etimologia [ modifica ]

Fantasmagoria significa ≪l'art de parlar en public amb fantasmes≫. Prove del frances, ≪phantasmagorie≫, del grec antic ≪φ?ντασμα≫ (Phantasma, ≪fantasma") i possiblement ≪αγορ?≫ (agora, ≪assemblea, reunio") al costat del sufix -ia o ≪?γορε?ω≫ (agoreuo, ≪parlar en public").

Paul Philidor va anunciar el seu espectacle d'aparicions de fantasmes i evocacio d'ombres de persones famoses com ≪Phantasmagorie≫ al diari parisenc ≪Affiches, annonces et avis diverses≫ del 16 de desembre de 1792. Al voltant de dues setmanes abans, el terme havia estat el titol d'una carta d'un cert ≪ALM≫, publicat Magazin Encyclopedique. La carta tambe va promoure l'espectacle de Phylidor. ^[3] Aquest havia anunciat previament el seu espectacle com ≪Phantasmorasi≫ a Viena el marc de 1790.

La variacio anglesa ≪Phantasmagoria≫ es va introduir com el titol de l'exposicio d'il·lusions optiques i peces d'art mecaniques de M. De Philipsthal a Londres el 1801. Es creu que De Philipsthal i Phylidor van ser la mateixa persona.

Historia [ modifica ]

La fantasmagoria va ser una peca molt popular d'entreteniment tant per als nens com per als adults. La seva popularitat es va disparar a tota Europa, a Alemanya en particular i no tant a Franca. Nascut d'una combinacio dels jocs d'ombres, la llanterna magica, ideada per Kircher un segle abans, i el desig d'enganyar o truc, la fantasmagoria es podia considerar l'avantpassat de la pel·licula de terror. El seu proposit basic era espantar l'audiencia amb la mort i la representacio de figures tetriques, es a dir, causar furor mitjancant tecniques que inclouen l'us de fum, el joc d'ombres, l'us de dos o mes llanternes magiques i l'us de miralls.

Anterior a 1750 [ modifica ]

Es creu que alguns albiraments antics de deus i esperits van ser conjurats per mitja de miralls (concaus), cameres fosques o projeccions de llanterna magica. Al segle  xvi , les cerimonies nigromantiques i el conjur d'aparicions fantasmals per ≪mags≫ i ≪bruixes≫ semblaven comuns. ^[4] En el seu llibre de 1613 Opticorum Libri Sex, ^[5] el matematic, fisic i arquitecte jesuita belga Francois d'Aguilon va descriure com alguns xarlatans enganyaven les persones amb els seus diners en afirmar que coneixien la nigromancia i que aixecaven els espectres del dimoni de l'infern mostrant-los dins una habitacio fosca. La imatge d'un assistent amb una mascara del diable es projectava a traves d'una lent cap a l'habitacio fosca, espantant als espectadors. ^[6]

Les primeres imatges que se sap que es van projectar amb llanternes van ser la Mort, l'infern i monstres:

El dibuix de 1420 de Giovanni Fontana mostrava una llanterna projectant un dimoni femeni alat.

Atanasio Kircher va advertir en la seva edicio de 1646 de ≪Ars Magna Lucis et Umbrae≫ que les persones impies podrien abusar del seu sistema estenografico de projeccio amb mirall, pintant una imatge del diable al mirall i projectant en un lloc fosc per obligar la gent a dur a terme accions perverses. ^[7] El seu alumne, Gaspar Schott, mes tard va convertir aixo en la idea que aquest sistema podria usar-se per evitar que la gent atea cometes molts pecats, si una imatge del diable fos pintada al mirall i llancada a un lloc fosc. ^[8]

El 1659, l'inventor Christiaan Huygens va dibuixar diverses fases de la Mort traient-se el crani del coll i tornant-lo a posar, que eren esbossos destinats a una projeccio amb el que probablement va ser la primera llanterna magica. ^[9]

Un dels contactes de Christiaan Huygens li va escriure el 1660: ≪El bon Kircher sempre fa trucs amb l'imam a la galeria del Collegium Romanum: si sabes sobre la invencio de la Llanterna segurament espantaria als cardenals amb espectres≫. ^[10]

L'espectacle de llanterna de Thomas Rasmussen Walgensten el 1664, va portar a Pierre Petit a anomenar el dispositiu ≪Laterne de peur≫ (llanterna de por). El 1670, Walgensten va projectar una imatge de la Mort a la cort del rei Frederic III de Dinamarca. ^[11]

El 1668, Robert Hooke va escriure sobre un tipus d'instal·lacio de llanterna magica: ≪Produeix efectes no nomes molt agradables, sino que aquells que no coneixen la invencio de manera meravellosa, els no molt versats en optica, que haurien de veure les diverses aparicions i desaparicions, els moviments, canvis i accions que poden ser representats d'aquesta manera, facilment creurien que son sobrenaturals i miraculosos≫. ^[12]

En la segona edicio de 1671 d'Ars Magna Lucis et Umbrae de Kircher, ^[13] la llanterna magica es va il·lustrar amb projeccions de la Mort i una persona al purgatori o foc de l'infern. Kircher va suggerir en el seu llibre que una audiencia es sorprendria mes per l'aparicio sobtada d'imatges si la llanterna estigues amagada en una habitacio separada, de manera que l'audiencia ignoraria la causa de la seva aparicio. ^[14] Segons la llegenda, Kircher va usar en secret la llanterna a la nit per projectar la imatge de la Mort a les finestres dels apostates per espantar de tornada a l'esglesia, ^[15] pero aixo probablement es basa en el suggeriment de Gaspar Schott (veure a dalt).

El 1672, el metge i numismatic frances Charles Patin va quedar molt impressionat amb l'espectacle de llanterna que ≪Monsieur Grundler≫ (Griendel) va realitzar per a ell a Nuremberg: ≪Fins i tot agita les ombres al seu gust, sense l'ajuda del inframon (…) la meva estima pel seu coneixement no va poder evitar la meva por, vaig creure que mai hi havia un mag mes gran que ell al mon. Vaig experimentar el paradis, vaig experimentar l'infern, vaig experimentar espectres. Tinc certa constancia, pero hauria donat voluntariament una meitat per salvar l'altra≫. Despres d'aquestes aparicions, Griendel va mostrar altres temes en aquesta actuacio, incloent aus, un palau, un casament rural i escenes mitiques. ^[16] La descripcio elaborada de Patin d'un espectacle de llanterna sembla la mes antiga en contenir mes que imatges aterridores.

Mentre que les diapositives i les descripcions dels espectacles de llanterna de les decades seguents incloien tota mena de temes, les imatges de terror seguien sent populars. ^[17]

Finals del Segle  xviii [ modifica ]

Les ultimes decades del segle  xviii van veure el sorgiment de l'era del Romanticisme . Hi havia una obsessio amb allo estrany i sobrenatural. Aquest moviment tenia elements del que es estrany i irracional, i incloia el sorgiment de la novel·la gotica. L'interes popular a tals temes explica l'augment i, mes especificament, l'exit de la fantasmagoria.

La llanterna magica era un bon mitja per projectar fantasies, ja que les seves imatges no eren tan tangibles com en altres mitjans. Com es creia que els dimonis eren incorporis, la llanterna magica podia produir representacions molt adequades.

Quan els mags van comencar a usar la llanterna magica en els espectacles, es van crear alguns efectes especials derivats de tradicions com les ombres xineses. El metge frances, inventor i fabricant d'aparells de magia i instruments cientifics, Edme-Gilles Guyot, va descriure diverses tecniques al seu llibre de 1770, ≪Nouvelles Recreations physiques et mathematiques≫, inclosa la projeccio de fantasmes sobre el fum. ^[18]

En la decada de 1770, Francois Dominique Seraphin va desenvolupar les seves ≪Ombres Chinoises≫ propies ( ombres xineses ), reproduides amb una forma de joc d'ombres introduint algunes tecniques que despres es farien servir en espectacles de fantasmagoria.

Johann Georg Schropfer [ modifica ]

A principis de la decada de 1770 a Leipzig , Alemanya, el propietari de la cafeteria, xerraire, nigromant i lider d'una logia francmaconica independent, Johann Georg Schrepfer (o Schropfer), va realitzar sessions espiritistes i experiments nigromantics per a la seva logia maconica. Per la tipica activitat nigromantica, als seus seguidors se'ls va demanar dejunar durant 24 hores i se'ls va servir una amanida (possiblement drogada) i molt ponx abans del comencament de les sessions de mitjanit en una habitacio fosca amb un altar cobert de negre. Un Schrepfer amb tunica realitzava els rituals i exigia als seus seguidors que romanguessin asseguts en una taula o s'enfrontarien a terribles perills si no ho feien. Va fer us d'una barreja de simbolisme maconic, catolic i cabalistic, incloent calaveres, un cercle de guix al pis, aigua beneida, encens i crucifixos. Es deia que els esperits que aixecava eren clarament visibles, flotaven en l'aire, vaporosos i de vegades cridaven terriblement. El mes destacat de la seva carrera va ser una sessio per a la cort al palau de Dresden a principis de l'estiu de 1774. Aquest esdeveniment va ser prou impressionant com per ser descrit mes d'un segle despres a Alemanya i Gran Bretanya. Les aparicions suposadament plantejades per Schrepfer a traves dels anys inclouen a Frederic III, Elector de Saxonia, els decapitats ≪traidors≫ danesos Johann Friedrich Struensee i Enevold Brandt amb els seus caps a les mans, i l'ultim Gran Mestre dels Cavallers Templers, Jacques de Molay . Durant una sessio espiritista a Dresden, Schrepfer va ordenar a l'esperit de De Molay que portes una carta a un company a Frankfurt. De Molay va obeir i va tornar mitja hora mes tard amb una resposta signada a Frankfurt pel company. Un altre esperit va apareixer embolicat en flames demanant-li a Schrepfer que no el tortures aixi. ^[19] A la matinada del 8 d'octubre de 1774, es va informar que Schrepfer s'havia suicidat amb una pistola en un parc amb cinc amics presents. Segons la llegenda, va ser victima d'il·lusions sobre les seves habilitats nigromantiques i estava convencut que podria ressuscitar despres. No obstant aixo, hi ha diversos indicis que en realitat va poder haver estat assassinat.

La majoria dels espectadors de les sessions de Schrepfer estaven convencuts que les aparicions que van veure eren reals. Mai s'ha trobat una evidencia clara d'engany, pero els critics han descrit diverses sospites. Les tecniques utilitzades per Schrepfer per als seus elaborats efectes inclouen: actors que actuen com fantasmes, ventriloquia , tubs ocults, sons d'harmonica de vidre, fum aromatic, projeccions de cambra fosca i/o projeccions de llanterna magica sobre el fum i projeccions de mirall concau. ^[19]

Schrepfer havia estat amic del farmaceutic i maco Johann Heinrich Linck the Younger i regularment realitzava reunions a la casa del jardi de Linck. Aquest podria haver estat ajudant a Schrepfer amb drogues i productes quimics i tambe sabia sobre el funcionament de dispositius optics i acustics. Linck posseia una llanterna magica que estava decorada amb un crucifix i una calavera amb ales.

Poc despres de la mort de Schrepfer hi va haver un auge de publicacions atacant o defensant la seva suposada capacitat de crear fantasmes, expandint la fama de Schrepfer a tota Europa. Diverses publicacions van incloure explicacions de tecniques que podria haver utilitzat per conjurar aparicions, el que va inspirar a diverses persones a recrear les sessions de Schrepfer. Christlieb Benedikt Funk, professor de Fisica a la Universitat de Leipzig va ser possiblement el primer a recrear publicament tals manifestacions d'aixecament de fantasmes, pero les autoritats de la universitat li van ordenar aturar-se. ^[20]

Phycisist Phylidor [ modifica ]

El mag ≪Phycisist Phylidor≫, tambe conegut com a ≪Paul Filidort≫ i probablement el mateix que Paul de Philipsthal, va crear el que va poder haver estat el primer espectacle de fantasmagoria veritable el 1790. Despres d'una primera sessio fantasmal a Berlin el 1789 va tenir acusacions de frau i va ser expulsat de Prussia. Llavors, Phylidor va comencar a comercialitzar els seus espectacles nigromantics com un art que revelava com els xarlatans van enganyar a les seves audiencies. ^[21] El seu espectacle millorat, probablement fent us de la lampada Argand recentment inventada, va ser un exit a Viena des de 1790 fins a 1792. Phylidor va promocionar aquests espectacles com ≪Schropferischen, i Cagliostoischen Geister-Erscheinungen≫ (Schropfer-esque i Cagiostro-esque aparicions fantasmals) i com ≪Phantasmorasi≫.

Des de desembre de 1792 fins a juliol de 1793, ≪Paul Filidort≫ va presentar la seva ≪Phantasmagorie≫ a Paris, ^[21] probablement usant el terme per primera vegada. Se suposa que Etienne-Gaspard Robert va visitar un d'aquests espectacles.

El 1801, una produccio de fantasmagoria de Paul de Philipsthal es va estrenar al Lyceum Theatre de Londres al carrer Strand, va ser un gran exit.

Etienne-Gaspard Robert (Robertson) [ modifica ]

Etienne-Gaspard Robert , un inventor i fisic belga de Lieja , era conegut per les seves produccions fantasmagoriques i es el mes imitat. L'acrediten per encunyar la paraula fantascope, i referirien a totes les seves llanternes magiques per aquest terme. El fantascopi no era una llanterna magica que podia sostenir-se a ma, sino que requeria que algu s'atures al costat d'ella i mogues fisicament tot el espectroscopi mes a prop o mes enlla de la pantalla. Sovint eliminava totes les fonts de llum durant els seus xous per deixar l'audiencia en total foscor per diversos minuts. Robert tambe va tancar les portes del teatre perque cap membre de l'audiencia en pogues sortir quan l'espectacle havia comencat. Tambe era conegut per incloure multiples efectes de so en el seu programa, com aplaudiments, campanes i fantasmes. Robertson passaria les seves diapositives de vidre a traves d'una capa de fum mentre estaven al seu fantascopi, amb la finalitat de crear una imatge que semblava desenfocada. Juntament amb la fum, tambe feia moure la majoria dels seus portaobjectes de vidre a traves del fantascopi molt rapidament per crear la il·lusio que les imatges movien realment a la pantalla.

El 1793, Etienne-Gaspard Robert va assistir a un nou espectacle de llanterna magica de Paul Philidor (llavors sota el nom de Paul de Philippsthal). Amb els seus coneixements d'optica, Robertson es va adonar del potencial d'allo que es convertiria en la fantasmagoria. Els nous avencos tecnologics es van combinar amb les seves habilitats en la pintura i l'espectacularitat, aixo va ser el desenvolupament previ al cinema de terror.

La fantasmagoria es va iniciar a les experiencies generals de fisica experimental: galvanisme , el magnetisme i demostracions amb electricitat. Als efectes visuals se'ls afegien efectes acustics creats per harmoniques o el gong en els moments mes forts de l'espectacle, com per exemple, quan apareix el cap de Medusa, que dona la impressio de saltar sobre el public. Els efectes de so son produits per un instrument que imita la pluja, el vent, l'huraca i trons. Per l'atmosfera, l'olor d'encens es difonia amb l'espectacle. ^[1]

La primera ≪Fantasmagoria≫ de Robertson va ser presentada el 1797 al Pavillon de l'Echiquier a Paris . L'atmosfera macabra a la ciutat postrevolucionaria va ser perfecta per l'extravagancia gotica de Robert amb creacions elaborades i decoracio Radcliffean.

Despres de descobrir que podia posar la llanterna magica sobre rodes per crear una imatge en moviment o una que augmentava i disminuia de mida, Robertson va moure el seu espectacle. Va situar el seu entreteniment a la cuina abandonada del claustre d'un convent caputxi (que va decorar per semblar-se a una capella subterrania) prop de la placa Vendome . Va organitzar fantasmes, utilitzant diverses llanternes, efectes especials de so i l'estranya atmosfera de la tomba. Aquest espectacle va durar sis anys, principalment per l'atractiu del sobrenatural per als parisencs que estaven bregant amb les convulsions com a resultat de la Revolucio Francesa . Robertson va utilitzar principalment imatges envoltades de negre per crear la il·lusio de fantasmes que suren lliurement. Tambe utilitzaria multiples projectors, establerts en diferents llocs, per a col·locar els fantasmes en entorns. Per exemple, un dels seus primers espectacles de fantasmagoria mostrava un cel ple de raigs amb fantasmes i esquelets que retrocedien i s'acostaven a l'audiencia. Per augmentar l'horror, Robertson i els seus assistents a vegades creaven veus pels fantasmes. Sovint, el public va oblidar que aquests eren trucs i estaven completament terroritzats:

"Nomes estic satisfet si els meus espectadors, tremolant i estremint, aixequen la ma o es cobreixen els ulls per por que els fantasmes i els dimonis corrin cap a ells≫.

- Etienne-Gaspard Robert

De fet, moltes persones estaven tan convencudes de la realitat dels seus espectacles que la policia va detenir temporalment el proces, creient que Robertson tenia el poder de ressuscitar Lluis XVI. Una vegada que el programa va tornar, Robertson va tornar a estar exposat a la llei, aquesta vegada en forma de demanda contra els seus antics assistents que havien comencat els seus propis espectacles de fantasmagoria utilitzant les seves tecniques. Va ser aquesta demanda del 1799 en la qual se li va exigir a Robertson revelar els seus secrets al public i els espectacles de llanterna magica van apareixer poc despres a Europa i als Estats Units, encara que molts no van ser tan elaborats com els de Robertson.

Espanya [ modifica ]

Les fantasmagories van arribar a Espanya al marc de 1807, quan es van dur a terme diverses representacions, com durant el setembre de 1809 i desembre de 1811. En els anys 1812 i 1813 no apareix cap anunci sobre aquest tipus d'espectacles, pero, reapareixeran el gener de 1814. Les croniques del Diari de Madrid, ens aporten informacio sobre les dates en que es van realitzar fantasmagories i els llocs: Carrer Fuencarral; Carrer de Santa Isabel; Carrer de la Victoria … Els responsables d'aquestes fantasmagories tambe apareixen esmentats: Bernardino de Rueda, deixeble del famos Giuseppe Pineti; o Juan Gonzalez Mantilla, professor de fisica experimental i mecanica. D'aquesta manera, quan Robertson va arribar al madrileny Teatre del Princep el gener de 1821 amb els seus fantasmagories, es va trobar amb un public que coneixia i valorava la naturalesa del seu espectacle. ^[22]

Estats Units [ modifica ]

A principis del segle  xix les fantasmagories efectuaren la seva arribada als Estats Units, concretament a Nova York , ^[2] on tambe impactaren i causaren estralls, certificant el seu arrelament a terres estadounidenques. No obstant aixo, les fantasmagories es quedaren obsoletes a causa dels avencos cientifics i les noves tecnologies, pero origens del cinema directors com Edison o mes tard Melies emprarien certes tecniques lluminiques derivades de la fantasmagoria a les seves filmacions arcaiques, per no dir que serviren d'inspiracio per les primeres pel·licules de terror.

Altres invencions [ modifica ]

Thomas Young va proposar un sistema que podria mantenir enfocada la imatge projectada per una llanterna en un carret petit amb varetes que ajusten la posicio de la lent quan el carret s'apropa mes o mes lluny de la pantalla. ^[23]

John Evelyn Barlas era un poeta angles que havia escrit per a diversos espectacles de fantasmagoria a finals de la decada de 1880. Va usar el pseudonim Evelyn Douglas per la majoria de les obres escrites per fantasmagories. Va escriure diversos treballs diferents, la majoria d'ells enfocats en la idea de somnis i malsons. Algunes de les seves obres inclouen Dreamland, A Dream of China i Dream Music. El seu treball es conegut per incloure descripcions extravagants de configuracions amb multiples colors. La major part del treball de Barlas tambe esmenta flames i foc. Les flames estan destinades a representar l'ardor de les emocions entrellacades en els poemes de Barlas, i encaixen perfectament dins el regne de la fantasmagoria.

En la decada de 1840, la fantasmagoria ja estava passada de moda, encara que l'us de projeccions encara s'emprava, nomes en diferents ambits:

≫… tot i que la fantasmagoria era essencialment una forma d'entreteniment en viu, aquests programes tambe van usar projectors en formes que anticipaven els moviments de la camera de cinema del segle XX: el ≪zoom≫,"dissoldre≫, el ≪tracking-shot≫ i la ≪superposicio≫.

- Mervyn Heard

Funcionament [ modifica ]

Els fantasmes i dimonis eren pintats sobre diapositives de vidre. Els espectadors, en canvi, es trobaven entre l'equip i la pantalla. En la fantasmagoria, era la pantalla la que s'interposava entre la maquina i el public. D'aquesta manera, en situar-se el projector darrere d'una pantalla translucida fora de la vista de l'audiencia, s'afegia mes misteri a l'espectacle. S'utilitzava un equip de llanterna especial muntada sobre rodes, que, movent-lo cap a la pantalla o allunyant-la d'ella, les imatges es deformaven en questio de segons, de manera similar a com es fa actualment mitjancant el zoom . Els espectadors observaven com la figura creixia rapidament, donant la impressio que s'abalancava cap a ells, i just a continuacio es convertia en petits nans. El mecanisme estava habilment dissenyat, amb dispositius que permetien que les lents mantinguessin les imatges en focus, i la intensitat de llum constant durant el moviment de la maquina. En generar fum i dirigir l'equip sobre aquesta densa boira, les imatges es projectaven sobre la fumera com si estiguessin surant en l'aire.

L'any 1847, a alguns cientifics se'ls va ocorrer la idea de publicar un llibre, on presentaven una col·leccio de 400 experiments cientifics que s'havien realitzat amb l'objectiu d'entretenir, i en ell explicaven com la gent podia fabricar la seva propia Llanterna Magica i Fantasmagoria. ^[24]

Fantoscope [ modifica ]

Robertson va llegir les obres de l'erudit del segle  xvii Athanasius Kircher i estava particularment interessat en la llanterna magica, un aparell antecessor del projector de diapositives. Va crear la seva propia versio del dispositiu amb diverses millores, la incorporacio de lents ajustables i un sistema de carro mobil que permetia a l'operador canviar la mida de la imatge projectada. Tambe va fer possible projectar diverses imatges alhora utilitzant mes d'un control lliscant de cristall pintat. La pantalla resultant tenia un efecte molt fantasmal sobretot quan hi havia una atmorfera plena de fum. A traves d'aquest operador tenia la capacitat de manipular imatges projectades en espai invisible. El 1799, despres de millorar encara mes el sistema, va rebre una patent per la seva ≪llanterna magica sobre rodes≫, anomenant-la Fantoscope.

En la seva versio completa, el Fantoscope es una gran caixa de projeccio mobil capac de dur a terme simultaniament dues manipulacions. En primer lloc, els fosos creuats, tambe anomenats ≪Vistes de fusio≫ (" vues fondantes ") i, en segon lloc, els travellings per la part davantera i posterior, fet pel darrere de la pantalla de projeccio. La retroprojeccio es una innovacio important en comparacio amb l'us tradicional de la llanterna magia. El sistema d'il·luminacio dins de la caixa compren una o mes lampades ("quinquets") i miralls disposats darrere de les fonts de llum. La llanterna esta equipada un tub optic de forma quadrada que conte un conjunt de lents ajustables amb una cremallera. En el seu extrem, un ≪ull de gat≫, es a dir ≪dues fulles de diafragma , maniobrables per cordes≫ o amb una petita nansa i un boto. Aquest dispositiu afegeix el sistema de plaques dobles inserits en el suport de la pel·licula, en la unio del cos i la lent. Una fixa, representa el cos de la figura projectada; entre si, superposada a la primera, es mobil. Operat amb cordes, es pot animar els ulls, la llengua o els membres, com el brac d'un esquelet que soste una daga. Muntat sobre rails o sobre rodes, el dispositiu ha d'estar completament ocult darrere de la tela projeccio, ≪una cortina blanca ben tensa, que cal dissimular de la vista dels espectadors amb una cortina de tela negre≫. ^[25]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Meier , Allison. ≪ Robertson's Fantastic Phantasmagoria, An 18th Century Spectacle of Horror ≫, 2013.
• Sterling , Bruce. ≪ Robertson's Phantasmagoria ≫. Arxivat de l' original el 2004-03-03. [Consulta: 10 abril 2016].