De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
Facultat de Geografia i Historia
de la
Universitat de Barcelona
va ser inaugurada oficialment en el seu nou emplacament l'any
2006
, tot i que no va resultar completament operativa fins a principis de l'any
2007
. Es un projecte de l'estudi Cirici & Basso Arquitectura.
[1]
Previament la facultat estava situada al Campus Sud de l'avinguda Diagonal, en uns terrenys que actualment s'estan habilitant per a ampliar el
Parc Cientific de Barcelona
. Aquest trasllat des de l'
avinguda Diagonal
al barri del
Raval
es va dur a terme durant l'estiu de l'any
2006
juntament amb la
Facultat de Filosofia
. Actualment, s'hi imparteixen els nous graus de
Geografia
,
Historia
,
Historia de l'art
,
Antropologia
i
Arqueologia
, aixi com diversos programes de doctorat i masters.
Des del 2017 la facultat compren els seguents departaments:
- Geografia (Antics departaments de "Geografia Humana" i "Geografia Fisica i Analisi Geografica Regional")
- Antropologia Social (Antic departament d'Antropologia Cultural i Historia d'America i d'Africa)
- Historia i Arqueologia (Antics departaments de "Prehistoria, Historia Antiga i Arqueologia", "Historia Medieval, Paleografia i Diplomatica", "Historia Moderna" i "Historia Contemporania")
- Historia de l'Art
Els departaments son les unitats basiques de docencia i de recerca de la Universitat. S'encarreguen d'organitzar i desenvolupar la recerca i els ensenyaments propis de la seva area de coneixement respectiva en un o mes centres.
Intervencions arqueologiques
[
modifica
]
Durant la construccio de l'edifici es van dur a terme diverses intervencions arqueologiques. Constaven d'una valoracio patrimonial del sector de la finca afectada pel projecte d'urbanitzacio i construccio de la Universitat de Barcelona (actuals facultats de Geografia i Historia i Filosofia). El conjunt arquitectonic estava conformat per tres estructures edilicies diferents:
- Cos A. “Mostruario” de la fabrica Tarres: Antoni Tarres, aleshores propietari de la finca, va endegar la construccio d'aquest edifici l'any 1858, mitjancant la traca de l'arquitecte Josep Buxareu. A mes, s'emplacava a l'interior de la parcel·la i disposava de planta baixa, quatre pisos alts i terrat pla transitable. La facana s'organitzava a partir de les obertures (tres per cada nivell d'alcat). A l'interior, l'espai era diafan amb sostres alts sustentats per columnes d'ordre jonic (capitells de ceramica i fusts de maons de mitja lluna recoberts per calc; es va proposar la recuperacio d'una mostra dels capitells). S'extreuen balustres i entornpeus de l'escala i del terrat, aixi com rajoles del paviment, per tal de restaurar i preservar un petit mostrari de la terracota ornamental aplicada a l'arquitectura civil barcelonina de mitjan segle
xix
i fabricada per Antoni Tarres Bosch.
- Cos B_ Es tractava d'un edifici de planta baixa i pis emplacat a la part posterior de la parcel·la. Aquest es de factura moderna i no presentava cap element arquitectonic singular.
- Cos C: Conjunt d'estructures heterogenies sense interes arquitectonic, pero lligades historicament amb el proces productiu de la fabrica Tarres. Nogensmenys, el soterrani d'aquest edifici annex hi ha dos habitacles relacionats amb els antics forns de coccio. Les cales muraries realitzades l'any 2005 confirmen la cronologia del conjunt arquitectonic, tot i localitzar restes parietals anteriors al projecte original, probablement del segle
xvii
.
[2]
Enllacos externs
[
modifica
]
