L'
exarcat de Ravenna
fou un territori situat al centre de la
peninsula Italica
que formava part de l'
Imperi Roma d'Orient
. Existi entre finals del segle
vi
i mitjans del segle
viii
.
L'any
404
Ravenna
esdevingue capital de l'
Imperi Roma d'Occident
en temps de l'emperador
Honori
per la seva magnifica situacio defensiva. Mantingue aquest estatus fins a la desaparicio de l'Imperi d'Occident l'any
476
. Amb les invasions germaniques,
Odoacre
primer, i
Teodoric el Gran
i els seus successors
ostrogots
despres, tambe la mantingueren com a capital.
L'any
540
, el general roma d'Orient
Belisari
reconqueri la ciutat per a l'
Imperi
, que torna a mans ostrogodes i fou reconquerida de nou per
Narses
el
552
. Ravenna fou establerta com a seu del governador. Pero l'
arribada
dels
longobards
a la regio, que van establir-se, desfent la continuitat territorial entre Ravenna i el sud de la peninsula
[1]
exigi una reorganitzacio d'aquest territori per tal de donar-li mes fortalesa, i sota el govern de l'emperador
Maurici
es crea l'Exarcat de Ravenna l'any
584
.
Al capdavant de l'exarcat se situava l'
exarca
, representant de l'emperador i que assumia tot el poder, tant el civil com el militar. Aquest exercia el control directe sobre el territori que s'estenia des de
Venecia
fins a les
Marques
a la costa adriatica. La resta del territori fou organitzat en una serie de ducats, com el ducat de Roma, el de Venecia, el de Calabria, el de Lucania o el de
Spoleto
. L'exarcat constituia la provincia d'Italia dins l'organitzacio territorial de l'imperi. Cal esmentar que l'
Imperi Roma d'Orient
controlava altres territoris a Italia com
Sicilia
que s'organitzava en la seva propia provincia, o
Corsega
i
Sardenya
que formaven part de l'
Exarcat d'Africa
.
Els
longobards
, des de la seva capital a
Pavia
controlaven tota la vall del
Po
. Altres grups de longobards havien ocupat el
ducat de Spoleto
i el
ducat de Benevent
al sud de l'exarcat. Aquests territoris dificultaven la comunicacio de l'exarcat amb els territoris romans d'Orient del sud de la peninsula i el deixaven totalment envoltat per territoris llombards. A mes, les constants disputes entre el
Papa de Roma
i l'emperador de
Constantinoble
pel poder eclesiastic crearen a l'interior del territori un contrapoder que dificulta encara mes l'existencia del mateix exarcat.
Aixi l'exarcat va perdre territoris en benefici dels longobards: al segle
vii
, el
Piemont
, la
Llombardia
, el
Veneto
, la
Toscana
i la
Liguria
(640) passaren a mans llombardes. Al sud, els voltants de
Napols
i
Calabria
tambe passaren a poder llombard. A finals del
740
l'exarcat comptava nomes amb
Istria
,
Venecia
(que a poc a poc s'anava convertint en una
ciutat estat
),
Ferrara
,
Ravenna
i
Perusa
.
Durant els segles
vii
i
viii
, a la tradicional rivalitat amb els llombards i el Papa, que s'agreuja amb la crisi sobre la
iconoclastia
i que acaba amb el trencament de l'esglesia en dues faccions separades, cal afegir l'aparicio d'un nou grup que en poc temps esdevingue el poder dominant de la zona, els
francs
.
L'any
751
els llombards ocuparen
Ravenna
posant fi a l'exarcat i immediatament marxaren cap a
Roma
. El Papa demana ajuda als francs que el
756
expulsaren els
llombards
. El
Papa Esteve III
reclama el territori de l'antic exarcat per a si. El franc
Pipi el Breu
[3]
dona els territoris al papat (confirmat per
Carlemany
el 774) esdevenint l'anomenat
Patrimoni de Sant Pere
o
Estats Pontificis
.
- Governadors militars
- Exarques
- Als longobards 752-756
Bibliografia
[
modifica
]
- Crawford
, P.
The War of the Three Gods: Romans, Persians and the Rise of Islam
(en angles). Pen and Sword Books, 2013.
ISBN 978-1-84884-612-8
.