Tambe conegut com a
eurodiputat
o
europarlamentari,
es la persona que ha estat escollida a les eleccions europees per a representar la ciutadania de cada pais al
Parlament Europeu
.
Les eleccions
[
modifica
]
Les eleccions es fan cada 5 anys per sufragi universal directe, vot secret, igualtat entre homes i dones, i el sistema electoral es el proporcional; tots els estats membres apliquen aquestes mateixes normes, encara que cada un es regeixi per les seves propies lleis i costums electorals.
[1]
El dia de les votacions varia lleugerament d'un pais a l'altre: solen comencar un dijous (dia habitual de fer les eleccions a Holanda) i acostumen a acabar-se en un diumenge (dia habitual en la majoria de paisos).
Les circumscripcions cada estat membre te la facultat d'establir-les, tot i que la gran majoria d'estats han optat per la circumscripcio unica en l'ambit nacional respectiu. Actualment nomes 3 estats tenen establertes circunscripcions d'ambit regional intern, o d'ambit interregional: es el cas d'Italia, Irlanda i Polonia. El Regne Unit, fins a abandonar la Unio, tambe tenia circunscripcions regionals. I Franca, tot i que al principi utilitzava la circunscripcio unica, des de les eleccions del 2004 va crear 8 circunscripcions interregionals; pero en les eleccions del 2019 va retornar a la cricunscripcio unica.
[2]
A mes, nomes en certs estats s'exigeix obtenir en els resultats electorals un llindar minim de percentatge per a obtenir un esco. En 9 estats, entre els quals Franca, s'exigeix obtenir com a minim un 5%. En 3 estats mes s'exigeix un minim del 4%, en un altre el 3% i encara en un altre el 1,8%. En canvi, en els 14 estats restants, entre els quals Espanya, no hi ha cap llindar minim establert.
[3]
El nombre de diputats al Parlament Europeu
[
modifica
]
Per a la primera sessio del Parlament, els diputats van ser designats pels
Estats Membre
(delegacio). La primera eleccio directa fou el
1979
: foren escollits 410 diputats en nou estats membres. En el moment de l'ampliacio de la
Unio Europea
de l'
1 de maig
de
2004
amb 25 estats membres, el nombre d'eurodiputats ha estat elevat temporalment a 788. Des de les
eleccions
de
2004
, aquest nombre ha estat elevat a 732 diputats i el
2007
hi havia 27 estats membres.
En l'actualitat, abans de materialitzar-se el
Brexit
(la sortida del Regne Unit de la Unio Europea), eren 751 diputats. I despres del Brexit, l'1 de febrer del 2020, van passar a ser-ne 705: dels escons britanics que van quedar buits, 27 van repartir-se entre els estats membres que es considerava que estaven infrarepresentats i els altres 46 llocs queden temporalment sense ocupar i en reserva per al cas d'una eventual adhesio de nous estats a la Unio en un futur.
[4]
[5]
La funcio dels diputats europeus
[
modifica
]
Els diputats, al Parlament Europeu, tenen menys poder de decisio que els diputats nacionals als seus respectius parlaments nacionals. Aixo es degut a l'especifitat de la construccio europea. Tot i aixi, a mesura que s'han anat reformant els Tractats de la Unio, el Parlament (i per tant els seus diputats) han anat guanyant competencies.
Entre les funcions principals del Parlament Europeu hi ha, posteriorment al Tractat de Lisboa:
[6]
- Votar
la designacio del President de la Comissio Europea, proposat pel Consell Europeu.
- Votar
tot seguit el conjunt dels comissaris europeus, proposats per l'esmentat President de la Comissio.
- Votar
anualment l'acceptacio del Pressupost europeu, proposat pel Consell.
- Adoptar
, conjuntament i consensuadament amb el Consell Europeu, una part important de la legislacio comunitaria (pel "procediment legislatiu ordinari" que abans era conegut com a "proces de codecisio").
- Donar el vist-i-plau
(l'aprovacio) sobre algunes materies concretes com son els acords d'associacio a la UE i els acords d'adhesio de nous estats.
- Ser consultat
sobre algunes altres materies concretes, com les exempcions del mercat interior i del dret de la competencia.
- Controlar
les diverses institucions comunitaries. Entre altres facultats, el Parlament pot denunciar al Consell o a la Comissio davant del Tribunal Europeu de Justicia. I en altres casos, ha de ser consultat per les altres institucions, encara que sigui a nivell estrictament consultatiu.
- Canalitzar
, si ho creu convenient, les demandes i queixes de qualsevol ciutada o entitat europeus, sigui creant comissions propies d'investigacio, proposant canvis de legislacio, o acudint als tribunals de la Unio.
Els diputats europeus dels Paisos Catalans
[
modifica
]
El territori dels Paisos Catalans es troba sota jurisdiccio de 3 estats diferents: Andorra, Espanya i Franca.
Andorra
es un estat independent pero que no forma part de la Unio Europea. Per tant, no es present a les institucions comunitaries ni, es clar, al Parlament Europeu. No hi ha diputats europeus andorrans.
Ara be, en el mon politic andorra es viu el debat sobre les relacions que el Principat ha de tenir en el futur la Unio Europea; i, tot i que la possibilitat d'una adhesio sembla molt remota (mes aviat s'esta negociant un Tractat d'associacio, que no es pas d'integracio), l'especulacio sobre com hauria de ser aquesta en el cas teoric de realitzar-se ha dut a fer comparacions amb els petits estats europeus que si que son membres de ple dret de la Unio. Es el cas de
Xipre
(875.899 habitants el 2019),
Luxemburg
(613.894 hab., 2019) i Malta (prop de 475.700 hab., 2018), als quals els corresponen 6 diputats europeus a cada un, que es el minim assegurat als estats petits. Andorra, amb els seus 76.177 hab. (2018) queda molt lluny, cosa que podria dur a una solucio particular. Tambe a titol comparatiu s'esmenta sovint el cas d'un altre microestat europeu, el de
Liechtenstein
(37.922 hab. el 2017), que ha optat per no integrar-se a la UE pero si a l'
Associacio Europea del Lliure Comerc
i a l'
Espai Economic Europeu
.
[7]
En qualsevol cas, si be es un tema d'especulacio politica recurrent, es lluny de la realitat actual on Andorra es mante a prop de la UE (negociant-hi un tractat de simple associacio), pero se'n mante fora.
Estat frances (Catalunya Nord)
[
modifica
]
Mentres
Franca
feia les eleccions europees a traves de 8 circunscripcions interregionals, els nord catalans quedaven integrats a la circunscripcio
Sud-Ouest
que comprenia les regions franceses d'Aquitaine, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrenees, a la qual li corresponia l'eleccio de 10 diputats europeus d'entre el total d'eurodiputats francesos.
A les eleccions europees del 2019, Franca va retornar a la circunscripcio unica. Els resultats van fer que els eurodiputats francesos elegits en llistes estatals quedessin mes concentrats al centre i que, en canvi, les regions periferiques perdessin representacio. Com ja ha estat habitual en totes les eleccions europees a Franca, no va sortir cap diputat nordcatala; i, de fet, la gran regio administrativa ara anomenada
Occitanie,
on actualment esta integrada
Catalunya Nord
, es va quedar amb nomes 5 eurodiputats, cap de catala.
[2]
[8]
Conve recordar que a l'estat frances en el seu conjunt li pertoquen actualment 79 escons de diputat europeu (abans del gener del 2020, quan encara hi havia el Regne Unit a la UE, a Franca n'hi pertocaven 74).
[9]
Estat espanyol
[
modifica
]
L'
estat espanyol
utilitza des de l'inici la circunscripcio unica d'ambit estatal, de manera que els partits politics d'ambit catala-valencia-balear es veuen abocats a integrar-se en coalicions amb partits d'altres nacions iberiques. Nomes en les eleccions europees del 1999 es va presentar una coalicio estrictament d'ambit dels Paisos Catalans, formada per Convergencia i Unio, Bloc Nacionalista Valencia i Partit Socialista de Mallorca, encapcalada per
Pere Esteve i Abad
.
D'altra banda, el sistema d'escrutini es el proporcional pero, com es costum electoral a l'estat espanyol, es troba lleugerament corregit per la regla D'Hont. I en les llistes electorals, s'hi ha de respectar un minim del 40% de quoata de genere per afavorir la igualtat home-dona.
[10]
Al conjunt de l'estat espanyol li corresponien 54 diputats al Parlament Europeu, pero arran del
Brexit
, aquesta xifra passa a ser de 59. D'aquests, despres de les eleccions del 2019, 16 son diputats procedents dels diferents Paisos Catalans sota jurisdiccio espanyola: 10 del Principat, 3 del Pais Valencia i 3 de les Illes Balears.
[11]
[12]
[13]
[14]
Del 2004 al 2007, un diputat catala (
Josep Borrell
) va arribar fins i tot a ostentar la presidencia del Parlament Europeu.
La proposta de llistes transnacionals
[
modifica
]
En el debat politic europeu ha sortit la proposta de reservar un cert nombre d'escons del Parlament Europeu per a ser ocupats per diputats elegits en llistes transnacionals. La idea havia pres forca davant l'anunci del
Brexit
, ja que havien de quedar vacants els llocs dels diputats europeus britanics, pero en una votacio al Parlament Europeu a principis del 2018 la proposta va ser rebutjada.
[15]
De totes maneres, aquesta idea ?que havia estat defensada fervorosament pel president frances
Emmanuel Macron
(aixo si, amb l'oposicio de diversos partits politics francesos)? no es descartable que es torni a reactivar en un futur.