한국   대만   중국   일본 
Eugene Garfield - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Eugene Garfield

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaEugene Garfield

Eugene Garfield, 9 de maig de 2007, a la Chemical Heritage Foundation (CHF) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (en) Eugene Garfinkle Modifica el valor a Wikidata
16 setembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort 26 febrer 2017 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Filadelfia (Pennsilvania) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Nacionalitat Estats Units
Formacio Universitat de Pennsilvania
Es coneix per Investigador destacat dins la bibliometria i fundador de la cienciometria i l' Institut per a la Informacio Cientifica (ISI)
Activitat
Camp de treball Bibliometria , cienciometria i ciencia de la informacio Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio Linguista , Informatoleg
Ocupador Universitat del Sud de Florida Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc web garfield.library.upenn.edu Modifica el valor a Wikidata

Eugene Garfield ( Nova York , 16 de setembre de 1925 - Filadelfia , 26 de febrer de 2017 ) [1] fou un linguista , gestor d'informacio i empresari nord-america. Ha estat considerat com un dels investigadors mes destacats dins el camp de la bibliometria i se'l reconeix com un dels fundadors de la cienciometria . [2]

Biografia [ modifica ]

Eugene Garfield va neixer el 1925 a Nova York i va ser educat en un familia jueva italianolituana. [3] [4] Despres de llicenciar-se en quimica a la Universitat de Colorado ( Boulder ) i a la Universitat de California ( Berkeley ), el 1948 va obtenir el diploma de master en Biblioteconomia i va comencar a treballar com a quimic i consultor en informacio quimica de l'empresa farmaceutica Evans Research and Development Corp. E. Garfield va acabar la seva formacio academica a la Universitat de Pennsilvania ( Filadelfia ), on se li va conferir amb un doctorat en Linguistica Estructural el 1962. El titol de la seva tesi va ser "Un algoritme per a la traduccio de denominacions quimiques a formules moleculars". [5]

Anteriorment, el 1955 Garfield crea l'empresa DocuMation Inc. en la qual comenca a oferir nous productes bibliografics i documentals a partir d'una base de dades de referencies bibliografiques, en les quals cada registre afegia la seva bibliografia. El 1960 funda l' Institut per a la Informacio Cientifica (ISI), a Filadelfia , Pennsilvania , [6] el qual sera adquirit per Thomson el 1992 [7] i tindra importancia a partir del 2008 de la divisio de ciencia de l'empresa Thomson Reuters. E. Garfield ha estat el responsable de molts productes bibliografics innovadors: el Current Contents , el Science Citation Index (SCI), i altres bases de dades de citacions com el Journal Citation Reports , i l' Index Chemicus. A mes, es l'editor i fundador de The Scientist , una important revista de noticies cientifiques en l'ambit de les ciencies de la vida. El 2003, l'Esola d'Informacio de la Universitat del Sud de Florida el va tenir com a professor conferenciant en la catedra Alice G. Smith. El 2007, va llancar HistCite , un programari d'analisi i visualitzacio de dades bilbiometriques.

Seguint les idees inspirades per Vannevar Bush en el famos article de 1945 " As we may think ", Garfield va emprendre el desenvolupament d'un index de citacions exhaustiu que mostres la propagacio de pensament cientific. Segons Garfield, "l'index de citacions pot ajudar a un historiador a mesurar la influencia d'un article?es a dir, el seu ′factor d'impacte′". La creacio del Science Citation Index va fer possible calcular el factor d'impacte , [8] el qual presumptament mesura la importancia de revistes cientifiques. [9] [10] El seu instint emprenedor va reconvertir un procediment metric reservat per a especialistes en una exitosa empresa. [11] El treball de Garfield va anar dirigit tambe al desenvolupament de diversos algoritmes de recuperacio de la informacio, com Hit s i Pagerank . Ambdos utilitzen l'estructurat de citacions entre pagines web a traves dels hiperlinks.

L'Association for Library and Information Science Education te un fons per a la recerca doctoral mitjancant un premi que duu el nom d'Eugene Garfield, qui ha rebut molts premis i distincions. Entre ells es poden mencionar els seguents: el 1975 va ser guardonat amb el Premi ASIS&T al Merit Academic ; el 1984 va rebre la medalla John Price Wetherill i la Medalla Derek de Solla Price ; [12] el 2000 la medalla d'or de la Fundacio Prof. Kaula; el 2007 el premi Richard J. Bolte Sr. El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona va aprovar, el 25 de juny de 2015, la concessio del grau de Doctor honoris causa a Eugene Garfield, a proposta de la Facultat de Biblioteconomia i Documentacio . [13] Finalment, el 14 de juny de 2016, te lloc, al Paranimf a la Universitat de Barcelona, l'acte de concessio del doctorat honoris causa en una cerimonia on, tambe, rep aquest grau, l'historiador Paul Preston , reconegut especialista en historia contemporanis d'Espanya. [14]

Fundacio de l'Institut per a la Informacio Cientifica (ISI) [ modifica ]

Institute for Scientific Information (ISI)

Despres d'acabar el Projecte Welch, el 1953, Eugene Garfield funda el 1955 una empresa anomenada DocuMation Inc. que oferia productes bibliografics i documentals de nous. Garfield volia fer una base de dades de referencia que fos barata, sense indexacio i resum. Aquesta base de dades inclouria les cites que els autors posaven a peu de pagina i al final de l'article. Amb cada article nou que afegia, calia refer tota la indexacio de les obres esmentades en aquesta mateixa edicio, assignant noves materies que mai hauria previst l'autor de l'obra inicial. Per poder rendibilitzar la produccio, va escollir un grup reduit de les millors revistes basant-se que aquestes serien les que els autors citaven mes. [15]

Al principi, el seu projecte va trobar serioses dificultats de financament, ja que institucions com Chemical Abstract o la National Science Foundation no veien el projecte interessant. Aixi i tot, publica amb exit el 1955 els Currents Contents Connect, un butlleti de sumaris de publicacions periodiques i obres col·lectives. El 1959 apareix l'Index Chemics, un index de cites sobre components quimics i formules moleculars.

El 1960, l'empresa passa a dir-Institut per a la Informacio Cientifica (Institute for Scientific Information, ISI) i el 1961 llanca el seu index de cites sobre genetica anomenat Genetic Citatio Index. El producte documental te una gran repercussio i Eugene Garfield rep el suport del Premi Nobel de Medicina de 1958 Joshua Lederberg i el financament de l'Institut Nacional de Salut dels EUA.

Els productes documentals mes importants de l'ISI son la Web of Science (citation index), composta per tres bases de dades que recullen articles sobre ciencia i tecnologia (des de 1900), ciencies socials (des de 1956) i arts i humanitats (des de 1975); tambe recull les cites que els cientifics en els seus treballs fan sobre altres treballs. Tambe es molt important el Journal Citation Reports, on s'indica quines son les revistes mes citades en el seu ambit i, per tant, les mes importants.

Eugene Garfield ha creat la Web of Knowledge (WoK), una plataforma integrada basada en la web, que recull tots els productes informatius derivats dels seus invents. Aquest acces no es gratuit.

El 2007, Garfield va llancar un nou producte: el programari historiografic HistCite, un programa algoritmic que permet treballar amb grans conjunts de dades de la Web of Science .

En conjunt, l' Institut per a la Informacio Cientifica (ISI) permet avaluar l'acompliment de la investigacio individual, institucional i per zones geografiques. Tambe permet confeccionar mapes de la historia de la ciencia , [16] aixi com la seva representacio grafica. Aixi mateix, els gestors de politica cientifica obtenen dades i indicadors que els ajuden a fonamentar les seves decisions.

Tot i que el ISI ha estat criticat per establir biaixos idiomatics a favor de l'angles, la veritat es que va revolucionar el mon de la investigacio i avaluacio de la ciencia, marcant un abans i un despres.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Scientometrics Pioneer Eugene Garfield Dies ≫. The Scientist , 27-02-2017 [Consulta: 27 febrer 2017].
  2. ↑ Cronin, Blaise; Atkins, Helen Barsky (eds.). The Web of Knowledge: A Festschrift in Honor of Eugene Garfield. . Medford, N. J.: Information today, 2000 (ASIS&T Monograph Series). ISBN 1573870994 .  
  3. ↑ Hargittai , Istvan ≪ Deeds and dreams of Eugene Garfield (interview) ≫. Chemical Intelligencer , October 1999, pag. 26-31. Arxivat de l' original el 2023-11-17 [Consulta: 17 gener 2016].
  4. ↑ Wedgeworth , Robert (ed.). ≪Garfield, Eugene≫. A: World Encyclopedia of Library and Information Services . 3rd ed. Chicago: American Library Association , 1993.  
  5. ↑ ≪ Doctor Eugene Garfield: Scientific-Information Activities ≫ (en angles). Gilayrevskii, R. S.; Chernyi, A. I., 19-02-2009. [Consulta: 5 maig 2016].
  6. ↑ Williams , Robert V. Eugene Garfield ː transcript of an interview . Philadelphia: Center for Oral History. Chemical Heritage Foundation, 29 juliol 1997 [Consulta: 18 gener 2016].   Arxivat 6 de desembre 2006 a Wayback Machine .
  7. ↑ ≪ Thomson Corporation acquired ISI (Institute for Scientic Information) (Brief article) ≫. Online , July 29 1992. Arxivat de l' original el 2016-02-22 [Consulta: 18 gener 2016]. Arxivat 2016-02-22 a Wayback Machine .
  8. ↑ ≪ War's a slap in the face ≫ (en angles). Daily Mail, 29-03-2016. [Consulta: 7 maig 2016].
  9. ↑ Garfield , Eugene ≪ Citation indexes for science: A new dimension in documentation through association of ideas ≫. Science , Vol. 122, 1955, pag. 108-111. DOI : 10.1126/science.122.3159.108 . PMID : 14385826 .
  10. ↑ Garfield , Eugene ≪ The History and Meaning of the Journal Impact Factor ≫. JAMA , Vol. 95, num. 1, 2006, pag. 90-93. DOI : 10.1001/jama.295.1.90. . PMID : 16391221 .
  11. ↑ ≪Editorial≫. J. Biol. Phys. Chem. , 9, 4, 2009, pag. 139?40.
  12. ↑ De Bellis , Nicola. Bibliometrics and Citation Analysis: From the Science Citation Index to Cybermetrics (en angles). Scarecrow Press, 2009, p. 17. ISBN Scarecrow Press .  
  13. ↑ ≪ Eugene Garfield, honoris causa per la UB ≫. Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentacio, 01-07-2015. Arxivat de l' original el 16 de juliol 2015. [Consulta: 18 gener 2016].
  14. ↑ ≪ Garfield, Eugene ≫. La Universitat. La UB avui. Doctors Honoris Causa. [Lloc web] . Universitat de Barcelona.. [Consulta: 20 juny 2016].
  15. ↑ ≪ Eugene Garfield celebrates a birthday and a career ≫ (en angles). Hane, Paula J., novembre 2000. [Consulta: 6 maig 2016].
  16. ↑ ≪ THE USE OF CITATION DATA IN WRITING THE HISTORY OF SCIENCE ≫ (en angles). Eugene Garfield, Ph.D., Director Irving H. Sher, Sc.D., Director of Research Richard J. Torpie, Research Associate, 31-12-1964. [Consulta: 4 maig 2016].

Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Garfield , Eugene ≪ Citation indexes for science... ≫. Science . AAAS , 122, 3159, 15-07-1955, pag. 108?111. Arxivat de l' original el 2015-10-27. DOI : 10.1126/science.122.3159.108 . PMID : 14385826 [Consulta: 18 gener 2016]. Primera articulacio del concepte del Science Citation Index.
  • Garfield , Eugene ≪ The Agony and the Ecstasy?The History and Meaning of the Journal Impact Factor ≫. International Congress on Peer Review and Biomedical Publication [Chicago], 16-09-2005.
  • ≪ History of Citation Indexing ≫. Thomson Reuters, 15-10-2010. ≪Dr. Eugene Garfield, founder and now Chairman Emeritus of ISI® (now Thomson Reuters), was deeply involved in the research relating to machine generated indexes in the mid-1950s and early 1960s≫  
  • ≪ Fifty Years of Citation Indexing and Analysis ≫. Thomson Reuters, 06-10-2010. Arxivat de l' original el 14 de maig 2013. ≪Fifty years ago, on July 15, 1955, Eugene Garfield, Ph.D published his groundbreaking paper on citation indexing, "Citation Indexes for Science: A New Dimension in Documentation through Association of Ideas." This innovative paper envisioned information tools that allow researchers to expedite their research process, evaluate the impact of their work, spot scientific trends, and trace the history of modern scientific thoughts.≫ Aquest paper innovador visionava les eines d'informacio que permetrian als investigadors accelerar el seu proces de recerca, avaluar l'impacte de la seva feina, destacar les tendencies cientifiques, i tracar la historia dels pensaments cientifics moderns.

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugene_Garfield&oldid=33327831 ≫