Estret de Taiwan

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de geografia físicaEstret de Taiwan
(zh-hant) 臺灣海峽
(zh-hans) 台?海?
(nan-hani) 烏水溝 Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Vista nocturna
Imatge
Tipus Estret , frontera , frontera maritima i frontera internacional Modifica el valor a Wikidata
Part de fronteres de Taiwan
borders of China (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  24° 48′ 40″ N, 119° 55′ 42″ E  /  24.811111111111°N , 119.92833333333°E  / 24.811111111111; 119.92833333333
Dades i xifres
Profunditat 60 m Modifica el valor a Wikidata

L' estret de Taiwan o estret de Formosa , (en xines : 台?海?, Taiw?n H?ixia) abans anomenat ≪rasa negra≫ [1] fa 180 km d'amplada (111,85 milles) i separa la Xina continental de Taiwan . L'estret es part del mar de la Xina del sud i el connecta el mar de la Xina oriental al nord-est. La part mes estreta fa 130 km d'ample. [2]

Noms [ modifica ]

Entre els antics noms de l'estret de Taiwan es troben el de Formosa o estret de Formosa , procedent d'un nom antic de Taiwan; l'estret de Fokien o Fujian , per la provincia xinesa que forma la riba occidental de l'estret i el de Fossa Negra , un calc del nom de l'estret en les llengues hokkien i hakka . [3]

Geografia [ modifica ]

L'estret de Taiwan es la massa d'aigua que separa la provincia de Fujian de l'illa de Taiwan. Els acords internacionals no defineixen l'estret de Taiwan, sino que situen les seves aigues dins de la mar de la Xina Meridional , el limit septentrional de la qual va des del cap Fugui (el punt mes septentrional de l'illa de Taiwan; Fukikaku ) fins a l'illa de Niushan, passant pel punt mes meridional de l'illa Pingtan, i d'aqui cap a l'oest al llarg del paral·lel 25° 24′ N. fins a la costa de la provincia de Fujian. [4] El projecte d'una nova edicio dels limits dels oceans i mars de l' OHI si que defineix amb precisio l'estret de Taiwan, classificant-lo com a part de l'Ocea Pacific Nord. Fa de l'estret de Taiwan una massa d'aigua entre la mar de la Xina Oriental i la mar de la Xina Meridional i el delimita de la manera seguent: [5]

  • Pel Nord: Una linia que uneix la costa de la Xina (25° 42′ N - 119° 36′ E) cap a l'est fins al cap Xiang (25° 40′ N - 119° 47′ 10″ E), extrem septentrional de l'illa de Haitan , i des d'alli fins al cap Fugui (25° 17′ 45″ N - 121° 32′ 30″ E), extrem septentrional de l'illa de Taiwan (limit comu amb la mar de la Xina Oriental).
  • Per l'est: Des del cap Fugui cap al sud, al llarg de la costa occidental de l'illa de Taiwan, fins al cap Eluan (21° 53′ 45″ N - 120° 51′ 30″ E), l'extrem sud d'aquesta illa.
  • Pel sud: Una linia que uneix el cap Eluan cap al nord-oest, al llarg de la riba sud de l'illa de Nanao, fins a l'extrem sud-est d'aquesta illa (23° 23′ 35″ N - 117° 07′ 15″ E); des d'alli cap a l'oest, al llarg de la costa sud de l'illa de Nanao , fins al capcal de Changshan (23° 25′ 50″ N - 116° 56′ 25″ E), l'extrem occidental d'aquesta illa; i des d'alli una linia que uneix Changshan cap a l'oest fins a la desembocadura del riu Hanjiang (23° 27′ 30″ N - 116° 52′ E), en la costa de la Xina (el limit comu amb la mar de la Xina Meridional)
  • Per l'oest: Des de la desembocadura del riu Hanjiang cap al nord-est, al llarg de la costa de la Xina, fins a la posicio 25° 42′ N - 119° 36′ E.

Tot l'estret es troba en la plataforma continental d'Asia. La seva profunditat es gairebe integrament inferior a 150 m, amb un breu barranc d'aquesta profunditat enfront de la costa sud-oest de Taiwan. Hi ha moltes illes en l'estret. Les illes mes grans i importants de la costa de Fujian son Xiamen, Gulangyu, Pingtan (el Haitan de la delimitacio de l'OHI), Kinmen i Matsu. Els tres primers estan controlats per la Republica Popular de la Xina (RPC); els dos ultims per la Republica de la Xina (ROC). Dins de l'estret es troba Penghu o les illes Pescadors , tambe controlats per la ROC. Hi ha un important banc submari a 40?60 km al nord de les illes Penghu. [6]

Importancia geografica [ modifica ]

L'estret de Formosa es una de les vies fluvials mes transitades del mon: el transit de contenidors al llarg de la costa xinesa, on tambe hi ha molts vaixells de pesca. Com a part de la politica d'obertura de Deng Xiaoping , els pescadors d'ambdos bandols van comencar rapidament el contraban. Des de finals del segle XX, centenars de milers de taiwanesos van arribar a Fujian com a turistes, visites familiars i inversors.

La provincia de Fujian de la Xina continental es a l'oest de l'estret, mentre que illes importants com Kinmen , Xiamen , Pingtan i les Matsu son a prop de la costa. A l'est es troben les costes occidentals de Taiwan i Penghu . Els pescadors de les illes fan servir les aigues de l'estret per pescar. Hi desemboquen els rius Min i Jiulong.

Hi ha uns quants parcs eolics marins en funcionament o en construccio a l'estret de Formosa, com ara l'illa Longyuan Putian Nanri , la badia de Putian Pinghai o Formosa.

Geoestrategicament, l'estret de Formosa es important perque separa la Republica de la Xina a Taiwan de la Republica Popular de la Xina al continent. A la decada de 1950 hi havia el risc d'un conflicte militar entre la Republica Popular de la Xina, d'una banda, i la Republica de la Xina en alianca amb els Estats Units de l'altra. Mao Zedong va fer bombardejar l'illa Kinmen , situada a la vista de la costa de Fujian pero administrada per Taiwan. Hi ha discussions sobre la importancia estrategica de l'estret de Taiwan. Alguns politics japonesos argumenten que aquest estret es essencial per la ruta del petroli des de l' Orient Mitja via l' estret de Malaca al Japo . [7] Tanmateix, altres diuen que aixo es nomes una excusa per intervenir-hi, ja que la ruta a l'est de l'estret es mes curta. [8]

Linia divisoria [ modifica ]

Historicament, tant la Republica Popular de la Xina com la Republica de la Xina (Taiwan) van adoptar una politica d'una sola Xina que considerava l'estret com a part de la zona economica exclusiva d'una unica Xina. [9] En la practica, hi ha una frontera maritima de control al llarg de la linia mitjana de l'estret. [10] La linia mitjana va ser definida el 1955 pel general de la Forca Aeria estatunidenca Benjamin O. Davis Jr. que va tracar una linia al centre de l'estret. Els Estats Units van pressionar llavors les dues parts perque arribessin a un acord tacit de no travessar la linia mitjana. La linia es coneix com a linia de Davis. La Republica Popular de la Xina no va passar la linia mitjana fins al 1999, pero despres de la primera invasio el 1999, els avions xinesos han envait la linia mitjana amb creixent regularitat. [11]

Historia [ modifica ]

L'estret de Taiwan va apareixer a l'inici del periode mes calid actual.

L'estret va separar majoritariament la cultura Han del continent xines dels aborigens de l'illa de Taiwan durant mil·lennis, tot i que els hakka i els hoklo van comerciar i van migrar a traves d'ell. Els exploradors europeus , principalment espanyols i holandesos, tambe van aprofitar l'estret per establir bases avancades per al comerc amb el continent durant els Ming ; les bases tambe es van utilitzar per assaltar tant la costa xinesa com els vaixells comercials dels paisos rivals.

La migracio xinesa generalitzada a traves de l'estret va comencar a finals de Ming . Durant la conquesta Qing , Zheng Chenggong ( Koxinga ) va expulsar els holandesos i va establir el Regne de Tungning el 1661, planejant llancar una reconquesta del continent en nom de les branques Ming del Sud de l'antiga dinastia Imperial. Dorgon i l’ emperador Kangxi van poder consolidar el seu control sobre el sud de la Xina continental; Koxinga es va veure limitat a atacar l'estret. El seu net Zheng Keshuang es va rendir als Qing despres que el seu almirall perdes la batalla de les illes Penghu de 1683 al mig de l'estret.

El Japo es va apoderar de les Illes dels Pescadors durant la Primera Guerra sino-japonesa i va aconseguir el control de Taiwan en la seva conclusio el 1895. El control de la meitat oriental de l'estret va ser utilitzat per establir el control de la costa del sud de la Xina durant la Segona Guerra Mundial . L'estret va protegir les bases i la industria japonesa a Taiwan dels atacs i sabotatges xinesos, pero la guerra aeria va arribar a l'illa el 1943. La batalla aeria de Formosa de 1944 va donar a la flota del Pacific dels Estats Units la supremacia aeria dels seus grups de transportistes i bases filipines; posteriorment, el bombardeig va ser continu fins a la rendicio del Japo el 1945. El rapid avanc de l’ EPL comunista el 1949 va provocar la retirada del govern a traves de l'estret de Taiwan. L'estret ha estat escenari de confrontacions militars entre la Xina continental i Taiwan des de la guerra civil de 1949 quan les forces de Chiang Kai-shek es retiraren a Taiwan. Aquests dos paisos encara no han signat un armistici , no tenen relacions diplomatiques i l'estret sempre ha estat motiu de tensions armamentistiques. [12]

La Republica Popular de la Xina te previst fer-hi un tunel submari o be un pont per unir les ciutats de Fuzhou , Fujian , de la Xina amb la capital de Taiwan, Taipei . [13] Si es fes seria el pont mes llarg del mon pero Taiwan tem per la seva seguretat i la seva independencia de la Xina continental . [14] [15]

El 25 de maig de 2002, el vol 611 de China Airlines es va avariar en l'aire i es va estavellar contra l'estret de Taiwan, morint les 225 persones a bord. [16] El 26 de febrer de 2022, la Xina va denunciar la navegacio del destructor de missils guiats de la classe Arleigh Burke de la 7a flota de la Marina dels Estats Units USS Ralph Johnson per l'estret de Taiwan com un acte provocador . [17]

Economia [ modifica ]

Els pescadors han utilitzat l'estret com a recurs pesquer des de temps immemorials. En el mon modern, es una de les principals vies de pas dels vaixells mercants de tot tipus amb origen o desti als principals ports del nord-est asiatic. [18] L'any 2020 , els vaixells xinesos havien estat pescant i dragant sorra il·legalment a la meitat taiwanesa de l'estret. [19]

Taiwan esta construint grans parcs eolics a l'estret. [20]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Calligraphy in Taiwan ≫. Government Information Office, Republic of China (Taiwan). Arxivat de l' original el 2011-06-06. [Consulta: 4 marc 2011]. ≪Abans de la serie de rebel·lons que assolaren la Xina continental, de camperols xinesos de les provincies costaneres de Fujian i Guangdong s'arriscaren a travessar el perillos estret de Taiwan (anomenat aleshores "Rasa negra" en angles:“Black Ditch”) i s'establien a les terres agricoles de Taiwan.≫
  2. ↑ ≪ Geography ≫. Government Information Office . Arxivat de l' original el 2010-12-29. [Consulta: 23 gener 2011].
  3. ↑ Tucker , Nancy Bernkopf. Dangerous strait : the U.S.--Taiwan--China crisis . Columbia University Press, 2005. ISBN 0-231-50963-4 . OCLC   62124444 .  
  4. ↑ IHO, 1953 , §49.
  5. ↑ IHO, 1986 , Ch. 7.2 .
  6. ↑ Sea depth map .
  7. ↑ ≪ Japan Dips its Toe in the Taiwan Strait ≫ (en angles). YaleGlobal Online, 02-03-2005. Arxivat de l' original el 2021-05-06. [Consulta: 13 juny 2023].
  8. ↑ Bin , Sun. ≪ The Myth of the strategic location of the Taiwan Strait ≫ (en angles), 27-10-2005. [Consulta: 13 juny 2023].
  9. ↑ Trent , Mercedes. ≪ Over the Line: The Implications of China's ADIZ Intrusions in Northeast Asia ≫ p. 22. Federation of American Scientists, 2020. [Consulta: 4 agost 2022].
  10. ↑ ≪ Copia arxivada ≫ (en xines). Arxivat de l' original el 2011-10-04. [Consulta: 17 juliol 2011].
  11. ↑ ≪ Why Taiwan Will Be at the Center of the China-US Rivalry ≫. Military.com, 06-01-2021. [Consulta: 10 gener 2021].
  12. ↑ Lin 林 , Tai-ho 泰和. ≪ Air defense must be free of political calculation ≫ (en angles). Taipei Times, 28-09-2020. [Consulta: 2 agost 2022].
  13. ↑ China , China ≪ Medium to Long Term Rail Network Plan for PRC ≫. China Rail Department [China], 01-12-2008 [Consulta: 17 juliol 2011]. Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2011-07-23. [Consulta: 17 juliol 2011].
  14. ↑ Wu Zhong. ≪ Mainland to triple highway network ≫. The Standard , 14-01-2005. [Consulta: 13 desembre 2007].
  15. ↑ Gittings , John ≪ Plans unveiled in China for Taiwan tunnel ≫. The Guardian [Londres], 08-04-2002.
  16. ↑ Aviation Occurrence Report [Taipei, Taiwan], 1, ASC-AOR-05-02-001, 25-02-2005 [Consulta: 11 febrer 2017].
  17. ↑ China says U.S. warship sailing in Taiwan Strait 'provocative'. Reuters. 26 febrer 2022. Accessed 26 febrer 2022. Archive.
  18. ↑ Chen , Jinhai; Lu , Feng; Li , Mingxiao; Huang , Pengfei; Liu , Xiliang. Optimization on Arrangement of Precaution Areas Serving for Ships’ Routeing in the Taiwan Strait Based on Massive AIS Data (en angles). 9714. Cham: Springer International Publishing, 2016, p. 123?133. DOI   10.1007/978-3-319-40973-3_12 . ISBN 978-3-319-40972-6 .  
  19. ↑ ≪ Coast guard should benefit from fines on intruders: lawmakers ≫ (en angles). Taipei Times, 09-11-2020. [Consulta: 13 juny 2023].
  20. ↑ Cheng , Ke-Sheng; Ho , Cheng-Yu; Teng , Jen-Hsin ≪ Wind Characteristics in the Taiwan Strait: A Case Study of the First Offshore Wind Farm in Taiwan ≫ (en angles). Energies , 13, 24, 2020-01, pag. 6492. DOI : 10.3390/en13246492 . ISSN : 1996-1073 .

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Estret de Taiwan
  • Bush, R. & O'Hanlon, M. (2007). A War Like No Other: The Truth About China's Challenge to America . Wiley. ISBN 0471986771
  • Bush, R. (2006). Untying the Knot: Making Peace in the Taiwan Strait . Brookings Institution Press. ISBN 0815712901
  • Carpenter, T. (2006). America's Coming War with China: A Collision Course over Taiwan . Palgrave Macmillan. ISBN 1403968411
  • Cole, B. (2006). Taiwan's Security: History and Prospects . Routledge. ISBN 0415365813
  • Copper, J. (2006). Playing with Fire: The Looming War with China over Taiwan . Praeger Security International General Interest. ISBN 0275988880
  • Federation of American Scientists et al. (2006). Chinese Nuclear Forces and U.S. Nuclear War Planning
  • Gill, B. (2007). Rising Star: China's New Security Diplomacy . Brookings Institution Press. ISBN 0815731469
  • Shirk, S. (2007). China: Fragile Superpower: How China's Internal Politics Could Derail Its Peaceful Rise . Oxford University Press. ISBN 0195306090
  • Tsang, S. (2006). If China Attacks Taiwan: Military Strategy, Politics and Economics . Routledge. ISBN 0415407850
  • Tucker, N.B. (2005). Dangerous Strait: the U.S.-Taiwan-China Crisis . Columbia University Press. ISBN 0231135645
  • Turin, D. (2010). The Taiwan Strait: From Civil War to Status Quo . Student Pulse. Vol 2., No. 6. The Taiwan Strait: From Civil War to Status Quo
  • Wallace Thies, and Patrick Bratton, "When Governments Collide in the Taiwan Strait," Journal of Strategic Studies, 27, no. 4 (December 2004), 556-84.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estret_de_Taiwan&oldid=33425244 ≫