Pagina del
Florilegium
d'Estobeu, en una publicacio del 1536 de l'editor Vettore Trincavelli
Joan Estobeu
(
?ω?ννη? ? Στοβα?ο?
,
Joannes Stobaeus
) fou un
escriptor
grec
, nadiu de
Stobi
a
Macedonia
, ciutat de que deriva el seu nom.
La seva epoca es incerta; se sap, pero, que fou posterior a
Hierocles d'Alexandria
, al qui esmenta, i segurament va viure poc despres (final del
segle
v
), ja que no esmenta cap autor posterior. Fou probablement
paga
pels seus escrits, pero potser fill de pares cristians, tenint en compte la primera part del seu nom.
Es l'autor d'una
antologia
en que recull frases d'altres autors i dites procedents del saber popular; aquesta obra, se la coneix amb el nom d'
Antologia
o tambe
Els extractes
.
Va recopilar extractes de nombrosos escriptors grecs, obra que va publicar en quatre llibres sota el titol de
?ω?ννου Στοβα?ου ?κλογ?ν, ?ποφθεγμ?των, ?ποθηκ?ν βιβλ?α τ?σσαρα
, conegut popularment amb el nom d'
Els extractes
.
Aquesta antologia ha resultat molt util per a estudiar els primers escriptors en llengua grega, perque d'altra manera s'haurien perdut per sempre i perque inclou un repertori ric en dites molt instructives. En la majoria dels manuscrits, aquesta obra estava dividida en tres parts, la primera i segona anaven juntes sota el titol
?κλογα? Φυσικα? διαλεκτικα? κα? ?θικα?,
(≪Eglogues fisiques i morals≫); la tercera part es deia originariament
?νθολ?γιον
(≪Antologia≫) i es va publicar en
llati
amb el noms:
Florilegium
o
Sermones
.
Els
Extractes
anaven precedits d'una dedicatoria al seu fill Septimius i d'un resum, que es conserva en la
Biblioteca
escrita al
segle
ix
per
Foci
. En aquesta versio, es diu que els
Extractes
d'Estobeu estaven escrits originariament en quatre parts, agrupades en dos volums.
Es probable que, antigament, l'obra completa es conegues pel nom d'
Anthologion
, la transliteracio del nom del segon volum, que en edicions posteriors a Foci es va publicar amb dos noms:
Eclogae
i
Florilegium
, respectivament. En les edicions modernes, es tendeix a publicar tot junt amb el nom
Antologia
.
En la introduccio, l'autor valora la funcio de la
filosofia
i de les diferents escoles filosofiques, pero aquesta part del text s'ha perdut, llevat de la conclusio final. Cada capitol te una breu descripcio del tema que tracta. Estobeu va citar mes de cinc-cents escriptors, generalment comencant pels
poetes
, i tot seguit
historiadors
,
oradors
,
filosofs
i
cientifics
. Gracies a aquesta obra, es coneixen uns 500 passatges d'
Euripides
, 150 de
Sofocles
i gairebe 200 de
Menandre
.
El primer volum (en llati:
Eclogues
) conte la part mes extensa de l'obra. Recull les opinions de poetes i escriptors en prosa sobre temes relacionats amb la
fisica
, la
dialectica
i l'
etica
. Se sap, per la copia de Foci, que el primer llibre anava precedit d'una dissertacio sobre els avantatges que aporta la filosofia, una llista de les diferents escoles dedicades a aquest estudi i una col·leccio d'opinions i reflexions d'escriptors antics sobre
geometria
,
musica
i
aritmetica
. La major part del text introductori s'ha perdut i nomes es pot llegir el que diu sobre aritmetica. El llibre primer estava dividit en seixanta capitols, el llibre segon en quaranta-sis, pero nomes se'n conserven els nou primers. Algunes parts del llibre segon (capitols 15, 31, 33, 46) es van recuperar a partir d'una copia que es va trobar al segle
xiv
. Els coneixements d'Estobeu sobre fisica, en el sentit ample de la paraula que els grecs donaven a aquest terme, no son gaire de fiar, ja que confon els dogmes dels primers filosofs jonics i de vegades barreja conceptes del
platonisme
amb d'altres del
pitagorisme.
Sembla que es va basar, en part, en un filosof
peripatetic
dit
Aetius
i en l'
estoic
Ari d'Alexandria
.
El segon volum tractava sobre temes de
moral
,
politica
i
economia
; era una llista de dites de saviesa popular. El llibre tercer estava format originariament per quaranta-dos capitols i el llibre quart per cinquanta-vuit. Les questions etiques anaven en relacio amb parelles formades per una virtut i el vici oposat. Pel que fa als temes politics, sovint fa servir les citacions per a il·lustrar millor els pros i els contres d'una questio en dos capitols successius.
Bibliografia
[
modifica
]
- Chisholm
, Hugh.
"Stobaeus, Joannes" en: Encyclopædia Britannica (11th ed.)
.
Cambridge University Press
, 1911.
- Smith
, William.
"Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum I
, 1867, p. 914-915.
- Scott
, Walter;
Ferguson
, Alexander Stewart.
"Hermetica", volum 1
. Clarendon press, 1936.