Vilassar de Mar
, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona
La Bombonera
, casa d'estiueig a
la Garriga
L'
estiueig
(calc del castella
veraneo
) o
estiuada
[1]
es l'accio de passar l'
estiu
a una residencia diferent de l'habitual.
L'origen de l'estiueig a Catalunya
[
modifica
]
L'estiueig com a fenomen social va ser un costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de
Barcelona
, a partir de finals del segle
xix
, especialment despres de la
Revolucio Industria
l, i principis del segle
xx
.
Aquest fenomen va incloure la construccio o reforma integral de cases amb jardi en entorns rurals -cases senyorials, segones residencies o torres d'estiueig-, per part de la burgesia industrial recentment apareguda. Aquestes families van escollir certs indrets de la costa, com
Vilassar de Mar
i
Sitges
, i tambe de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com
Cardedeu
,
la Garriga
o
Cerdanyola
i
l'Ametlla del Valles
, al
Valles
,
[2]
aprofitant la tranquil·litat, els aires saludables i fins i tot les
aigues termals
de les comarques allunyades de Barcelona, ciutat en aquell moment plena de fabriques i focus de diferents epidemies.
[3]
Aquestes cases, generalment d'estil
modernista
, sovint eren molt grans.
[4]
Les families d'estiuejants, mentre romanien a la torre d'estiueig, feien vida social als casinos, a les places i passejos dels pobles i als salons i jardins de les seves segones residencies.
[3]
Consequencies de l'estiueig
[
modifica
]
La presencia de la colonia d'estiuejants va contribuir a la modernitzacio de les vil·les properes a Barcelona, que rapidament van poder comptar amb serveis com l'aigua corrent, l'electricitat o el servei de clavegueram. Tambe va contribuir al desenvolupament economic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerc local, les vies de comunicacio amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construccio i el creixement urbanistic, fins al punt que alguns dels nuclis urbans van haver de dissenyar plans d'eixample per absorbir la demanda creixent de terrenys per a construir-hi torres de vacances.
[5]
[3]
Tot i que la influencia de la colonia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distancies amb la poblacio local, tant com era possible.
Amb el pas del temps, a mesura que les carreteres es varen millorar i els vehicles de traccio animal varen ser substituits per vehicles de motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
A partir de l'ultim terc del segle XX la practica es va estendre a una seccio mes ampla de la societat catalana i les antigues grans cases d'estiueig varen donar pas a xalets i apartaments de menors dimensions. Molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat, provinent de l'Europa central i del nord. Les distancies classistes entre estiuejants i la poblacio local varen minvar.
A poc a poc, vers el final del segle XX l'estiueig tradicional de tres o quatre mesos, amb minyones i tota la familia, va donar pas a les
vacances
, cada vegada mes curtes, fins que amb el canvi de les generacions la practica de l'estiueig es va desvirtuar i, com tal, va acabar desapareixent.
Enllacos externs
[
modifica
]