De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L'
estil
es un concepte fonamental en
art
sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d'una mateixa epoca i el sentit de l'evolucio de les formes. La paraula
estil
prove del
llati
stilus
, punxo que els
romans
utilitzaven per escriure. Pero en
grec
stilo
significa
columna
, i com que la columna era l'element mes singular i personalitzat de l'
arquitectura
, podem dir que el mot estil originariament era la manera com es feia
literatura
o arquitectura.
Les denominacions van anar sorgint amb el temps. Si be al
segle
xvi
ja es parlava d'
estils
, pero d'una manera poc concreta, no es van aplicar definitivament a les
arts plastiques
fins al segle
xviii
, concretament als estudis sobre l'
art grec
que va fer
Johann Joachim Winckelmann
i a l'analisi posterior de
Johann Gottfried Herder
sobre l'
art gotic
. La paraula
gotic
es va aplicar a un art que l'origen s'atribuia als invasors de l'
Imperi Roma
: el terme
rococo
el van crear els deixebles de
Jacques Louis David
per ridiculitzar l'estil pretensios del regnat de
Lluis XV
a
Franca
; el mot
romanic
es va comencar a utilitzar cap al
1819
per designar una corrupcio de l'
art roma
.
Sobre el suposit de l'existencia d'un
art classic
que successivament, al llarg de la
historia
, s'ha anat destrossant o respectant, es va establir una seriacio d'estils:
classic
,
post-classic
,
romanic
,
art gotic
,
renaixentista
,
manierista
,
barroc
,
rococo
i
neoclassic
. Despres s'hi van afegir els
ismes
dels
segles XIX
i
xx
:
romanticisme
,
expressionisme
, etc.
[1]
- ↑
A. Fernandez, E. Barnechea i J. Haro: "Historia de l'art". Editorial Vicenc Vives, 1992