Lluis XVI
, per
Jean Duplessis
,
1780
.
L'
Estil Lluis XVI
sorgeix com a contraposicio a l'Estil Lluis XV (
Rococo
); es una de les primeres manifestacions del
neoclassicisme
a Franca, d'aproximadament entre el 1760 i el 1789, per tant apareix amb anterioritat al regnat de
Lluis XVI
(1774 - 1792).
Caracteristiques
[
modifica
]
El 1738 es descobreixen les restes d'
Hercula
, i el 1748 els de
Pompeia
, dues ciutats de l'
antiga Roma
destruides per l'erupcio del
Vesuvi
. El llibre del Comte de Caylus, "Recueil des Antiquites egyptiennes, etrusques, grecques et Gauloises" (Col·leccio d'antiguitats egipcies, etrusques, gregues i gal·les), sobre les novetats descobertes en diverses arees, inclos en el mobiliari, va donar un impuls al nou gust per l'Antiguitat Classica a Franca. La influencia de Madame du Barry, l'amant de Lluis XV, va ser important per al desenvolupament inicial de l'estil. El seu gust pel classicisme es va reflectir de manera especial l'estil del seu castell de Louveciennes.
[1]
Aquest estil, tambe anomenat "Style a la grecque" (estil a la grega), va tenir la seva transicio en l'
estil directori
, i la seva maxima esplendor en l'
estil Imperi
.
L'estil Lluis XVI s'oposa a l'estil Lluis XV; torna al rigor de les formes geometriques, les formes greus, com el rectangle, el quadrat, les rodones i ovalades preses de l'arquitectura neoclassica. Les potes dels mobles incorporen elements com les canals o el pilar quadrat. Els elements decoratius son tambe minims. Els adorns son de forma simetrica i la inspiracio es troba en els vegetals i els temes antics. Entre els mes classics hi ha el llac de cinta i les cortines fistonades.
[2]
El color daurat es col·locat en petits angles de les claus (en que es reforcen les debilitats dels mobles).
[3]
Arquitectes com Ange-Jacques Gabriel,
Claude-Nicolas Ledoux
o
Etienne-Louis Boullee
, van adoptar l'estil neoclassic.
[4]
Aquest estil incorpora elements de la cultura grecoromana (columnes, frontons, proporcions harmonioses, portics). La pintura tambe experimenta un retorn a l'antiguitat classica.
Paral·lelament a nous els descobriments de l'art grecoroma, va existir un altre factor decisiu en la transformacio del gust de la societat de l'epoca: les teories il·lustrades que donen suport al retorn a la naturalesa, exposades per Jean-Jacques Rousseau. La natura i el camp es posen de moda, i tambe les activitats de jardineria, aportant una nova estetica amb una serie de motius decoratius associats.
Com a resultat de la creixent austeritat, augmenta la reaccio contra els excessos del rococo i les seves corbes asimetriques, preferint la linia recta i la sobrietat en la decoracio. Tot i aixo, romanen encara algunes linia corbes que suavitzen la rigidesa de les noves estructures.