Esteve Caseponce

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaEsteve Caseponce

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1850 Modifica el valor a Wikidata
Ceret (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Mort 1932 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Activitat
Ocupacio etnoleg Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Esteve Caseponce ( Ceret , Vallespir 1850 - 1932 ), o millor Casaponca , fou un escriptor i folklorista nord-catala . Va prendre els habits de sacerdot i fou alhora professor de liceu a Perpinya i rector de parroquia a Arles ( Vallespir ). El 1895 havia publicat una pagina en catala al setmanari La Croix des Pyrenees Orientales , que es titulava Una llesca de pa de casa .

El 1906 va prendre part en el Primer Congres Internacional de la Llengua Catalana on evoca les "Diferencies mes notables que hi ha entre'l catala parlat a Barcelona y'l catala parlat en el Russillo y especialment en el Vallespir". Durant la Primera Guerra Mundial fou el principal dirigent d'un comite barceloni d'ajuda als aliats i de reclutament de Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial .

El 1908 es jubila i parti a Barcelona , on va viure fins al 1923 .

Rondalles del Vallespir [ modifica ]

Conscient que els costums de la seva comarca es trobaven en via de desapareixer, Mossen Esteve Caseponce va recollir mostres de la literatura oral del Vallespir, posant per escrit per primera vegada els contes populars de la comarca. Aquests es varen publicar el 1907 inicialment sota el titol Contes vallespirencs del temps de les encantades , que posteriorment es varen reeditar en un volum intitulat Rondalles del Vallespir .

Entre les rondalles incloses en la recopilacio d'Esteve Caseponce destaquen "Na Lionor" , "El Castell i la Serp" , "Els dos bessons" , "La font de la salimandra" , "L'oferta per als difunts" i "L'estovalla de les encantades" [1]

Dita [ modifica ]

Mossen Esteve Caseponce, amb la seva prosa sorgida del mon rural va ser un dels principals contribuents a la dignificacio literaria del catala al Rossello. Tasca ben dificil, car la francesitzacio del Rossello era, i encara es, molt mes inexorable i forta que la presencia cultural d'Espanya al Principat.

La nostra llengua es refugiava a la ruralia. [2]

Obres [ modifica ]

  • Contes del temps de les encantades , 1907
  • Ensaig , poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1930
  • Faules , adaptacio lliure de les que va escriure Jean de La Fontaine , 1927
  • Rondalles del Vallespir , Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Reed. 1993
  • Rondalles , Editorial Balmes, 1953 Quarta Edicio

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Vegeu texts en catala sobre Esteve Caseponce a Viquitexts , la biblioteca lliure.