Un estatge geologic o estatge faunistic en cronoestratigrafia , es una successio d' estrats de roca dipositats en una sola epoca de l' escala geologica , que normalment compren milions d'anys de deposicio. Un determinat estatge de roques i l'edat corresponent tindran, convencionalment, el mateix nom i els mateixos limits. Les series de roques es divideixen en estatges, de la mateixa manera que les epoques geologiques es divideixen en edats. Els estatges es divideixen en unitats estratigrafiques mes petites anomenades cronozones o subestatges, i s'agrupen en superestatges. ^[1] Sovint s'utilitza el terme etapa faunistica, en referencia al fet que la mateixa fauna es troba, per definicio, en tota la capa de roques.

Un estatge geologic te un rang relativament menor dins la jerarquia convencional de l’escala estratigrafica formal (compresa entre la cronozona i la serie) i representa un interval de temps geologic mes petit. Es la unitat de treball basica de la cronoestratigrafia internacionalment reconeguda. Gairebe sempre resta definida en dins un estratotip i pels estratotips de limit. L'equivalent en geocronologia es l’edat.

La durada d’un estatge es entre 3 i 10 Ma. El gruix o potencia de l'estrat no te una significacio determinada. El nom que rep convencionalment prove del toponim o accident geografic de l’area tipus o l’estratotip. El nom s'escriu en forma adjectivada masculina, acabada amb el sufix - ia i amb majuscula ( Plasencia , Zanclia , Messinia , Tortonia , Serraval·lia , Aquitania ), tot i que hi ha ha noms d’estatges que no acompleixen aquesta regla. ^[2]

Estatges i litoestratigrafia [ modifica ]

Els estatges poden incloure moltes unitats litostratigrafiques ( formacions , membres, jaciments) de diferents tipus de roques que es dipositaven en diferents ambients en un mateix temps geologic. Igualment, una unitat litostratigrafica pot incloure una serie d'estatges i parts d'un o de diversos estatges.

Utilitat [ modifica ]

Utilitzats sobretot per paleontolegs que estudien fossils per geolegs que estudien les formacions geologiques i les seves roques. Normalment contenen fossils similars sedimentats en un periode geologic similar o sincronic. S'hi poden trobar un o mes fossils index , que solen ser comuns, facils de reconeixer, i limitats a un o a molt pocs estatges. Aixi, un paleontoleg que trobes fragments del trilobit Olenellus podria identificar les capes com a pertanyents al Cambria inferior, mentre que fragments d'un trilobit mes recent com ara Elrathia indicarien que es tracta d'un aflorament o estrat del Cambria mitja. Simplificant, es pot fer una analogia entre edat i estatge; el primer terme defineix un periode (temps), mentre que el segon es refereix als estrats rocosos d'aquell temps en questio. Sovint es fan servir, erroniament ,els dos termes indistintament com si fossin sinonims en obres o articles informals. ^{[4] [5]}

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Taula dels temps geologics

Enllacos externs [ modifica ]

• Gehling , James; Jensen , Soren; Droser , Mary [ et al ]. ≪ Burrowing below the basal Cambrian GSSP, Fortune Head, Newfoundland ≫. Geological Magazine , 138, 2, marc 2001, pag. 213?218. DOI : 10.1017/S001675680100509X . 1.