 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
L'
Estat Nou
o
Segona Republica de Portugal
(en
portugues
:
Estado Novo
) es el nom del regim
conservador
,
autoritari
i corporativista
portugues
instal·lat el
1933
. Aquesta dictadura va durar 41 anys sense cap interrupcio, des de 1933 (amb l'aprovacio d'una
nova Constitucio
per plebiscit nacional) fins al
1974
(Revolucio del 25 d'abril coneguda popularment com a
Revolucio dels clavells
).
Aquesta designacio d'
Estado Novo
es va fer servir per a pretendre que s'encetava una nova fase politica per al pais, diferent de la Primera Republica. Va ser desenvolupat per
Antonio de Oliveira Salazar
, que va dirigir
Portugal
des de
1932
fins a
1968
, i per
Marcello Caetano
, de
1968
fins al
25 d'abril
de
1974
. Tambe se'n diu
salazarisme
encara que aquesta designacio nomes es pot aplicar fins al
1968
, any en el qual Salazar fou apartat del govern.
Fou la dictadura que dura mes temps a l'Europa Occidental. Si sumem la dictadura militar (1926-1932) i l'Estat Nou (1932-1974), va durar 48 anys.
Ditadura Nacional
[
modifica
]
Despres del
cop d'estat
realitzat el
28 de maig
de
1926
per part dels militars s'establi una
dictadura militar
sota la direccio de
Jose Mendes Cabecadas Junior
i
Manuel de Oliveira Gomes da Costa
. La
Ditadura Nacional
(en catala: Dictadura Nacional) va ser el nom del regim portugues que s'inicia a l'eleccio del
President
Antonio Oscar de Fragoso Carmona
el
9 de juliol
de
1926
.
El
5 de juliol
de
1932
Antonio de Oliveira Salazar
fou nomenat
Primer Ministre
, i des d'aquest carrec inicia les reformes de l'estat per aprovar la Constitucio de
1933
que provoca el canvi de nom del regim, que a partir d'aquell moment passa a denominar-se
Estat Nou
i establi un
regim dictatorial
feixista
.
Establiment de l'Estat Nou
[
modifica
]
Amb l'aprovacio de la
Constitucio portuguesa de 1933
s'establi un sistema
autoritari
,
corporativista
,
conservador
, tradicionalista,
colonialista
,
nacionalista
,
antiliberal
,
antiparlamentarista
,
anticomunista
,
antidemocrata
i repressiu instituit sota la direccio d'
Antonio de Oliveira Salazar
, un conservador i tradicionalista molt influenciat per
Charles Maurras
i per les
encicliques
del
papa
Lleo XIII
. El regim es basa i recolza en la
censura
, la
propaganda
, les organitzacions juvenils (
Mocidade Portuguesa
) i paramilitars (
Legio Portuguesa
), en el culte al
Cap d'Estat
i en la
ideologia catolica
.
L'Estat Nou presenta molts aspectes semblants als regims instituits per
Benito Mussolini
a
Italia
i per
Adolf Hitler
a
Alemanya
, pero sol considerar-se que aquest Estat no va ser veritablement un
regim feixista
per la falta d'un moviment feixista de masses autonom i perque Salazar apreciava el tradicionalisme catolic i desconfiava del caracter modernista i
paga
dels feixismes. Es pot dir que es un regim pseudo-feixista o millor dit, un regim autoritari i corporatiu d'inspiracio integrista i feixista.
Funcions del Govern
[
modifica
]
Contrari al
liberalisme politic
, el funcionament del nou Estat compta amb l'existencia d'una Assemblea Nacional (amb
funcions legislatives
) i d'una Cambra Corporativa (amb funcions merament consultives) amb alguna llibertat d'expressio, pero representant tot just als sectors que donaven suport al regim. Aquesta representacio estava garantida mitjancant la
Unio Nacional
,
partit politic
unic fundat per Salazar l'any
1931
, i que posteriorment sera anomenat Accio Nacional Popular. En aquest regim el Govern te el
poder executiu
i
legislatiu
(pot decretar decrets-llei que se sobreposen a les lleis aprovades per l'Assemblea Nacional), i alhora els poders del Govern estan fortament centralitzats i reforcats en les mans del
President del Consell de Ministres
, ja que era ell qui decidia els destins de l'Estat. El
President de la Republica
te funcions merament cerimonials i d'eleccio i substitucio del President del Consell de Ministres, pero aquest poder mai va ser utilitzat perque el carrec de President fou sempre ocupat per un partidari de la Uniao Nacional i fidel al President del Consell de Ministres.
L'establiment de la
Policia Internacional de Defensa de l'Estat
(PIDE), omnipresent i garant del poder, aconsegui reprimir d'acord amb criteris de selectivitat, i mai responsabilitzant-se dels crims de masses, la societat portuguesa sembrant terror, por i silencia entre aquesta societat protegint al regim de l'
oposicio
. Els opositors eren interrogats, torturats i duts en
presons
(especialment les presons de Peniche i de Caixas) i
camps de concentracio
(Tarrafal).
Nacionalisme
[
modifica
]
Mapa de l'
Imperi Portugues
durant el segle
xx
El sistema educatiu estava controlat (una educacio nacionalista i ideologica) i centrat en l'exaltacio dels valors nacionals (el passat historic, el gran
imperi colonial portugues
, la religio, la tradicio, els costums...), en l'ensenyament i difusio de la ideologia estatal als joves; i temia a les persones amb corrents politics diferents amb un nivell educatiu alt.
Establi un
projecte nacionalista
i
colonial
que va voler mantenir a l'ombra de la bandera portuguesa vasts territoris dispersos per diversos continents, pero rebutjant la idea de la conquesta de nous territoris (al contrari de l'expansionisme nazi o italia). Aixi mateix fou victima de la politica de conquesta aliena (com en el cas del
Timor Portugues
) i en el qual radica el manteniment d'una llarga guerra colonial iniciada el
1961
, una de les causes del desgast i caiguda del regim, per a protegir els seus territoris.
El regim era extremament cautelos en les relacions diplomatiques, principalment durant la
decada del 1930
i
1940
, que dugue a Salazar, d'una banda, a signar un pacte amb la veina Espanya
franquista
i, per un altre, a bascular entre l'
Eix
(compost per dictadures) i els
Aliats
(compostos per democracies i per la
Unio Sovietica
) durant la
Segona Guerra Mundial
.
De clara tendencia anticomunista, durant la
Guerra Freda
fou un aliat dels
Estats Units d'America
i ingressa a l'
OTAN
el
1949
. L'any
1955
ingressa a l'
ONU
.
Establi una
economia capitalista
controlada i regulada per cartels, afavoridor dels grans privilegis, constituits i supervisats pel govern, recelos de la
innovacio
i el desenvolupament, que solament admetra l'obertura de l'
economia
i l'entrada regulada de capitals estrangers en una fase tardana de la historia del regim, durant la
decada del 1950
, desenvolupant les infraestructures publiques (es construiran autopistes, vies ferries, ponts, escoles...) i l'economia portuguesa (principalment la industria quimica i del metall, el turisme, els transports i el sector energetic). L'any
1959
Portugal ingressa a l'
Associacio Europea de Lliure Comerc
(EFTA).
Fi del regim
[
modifica
]
Pamflet llancat des dels avions durant la Guerra colonial.
El final de l'Estat Nou va comencar amb els aixecaments a les
colonies
portugueses durant la
decada de 1960
. Els moviments independentistes d'
Angola
,
Mocambic
i la
Guinea
amb el suport dels
Estats Units
i la
Unio Sovietica
, que volien posar fi a tots els imperis colonials i ampliar les seves propies esferes d'influencia. Les guerres causaren una gran impopularetat entre la societat civil i causa unes grans perdues en vides militars.
Encara que Portugal va ser capac de mantenir una certa superioritat sobre les colonies pel seu us dels paracaigudistes d'elit i en operacions especials, el suport estranger als escamots partidaris de la independencia aconsegui finalment infligir grans perdues entre l'exercit portugues. La situacio es veu agreujada per la mort d'
Antonio de Oliveira Salazar
, l'home fort del regim, l'any
1970
. El seu relleu per un dels seus mes propers assessors,
Marcello Caetano
, que va intentar
democratitzar
el pais lentament tot i les seves evidents vinculacions amb la dictadura. El
25 d'abril
de
1974
esclata la
Revolucio dels clavells
, dirigida per oficials militars d'orientacio esquerrana, que aconsegui enderrocar a l'Estat Nou.