한국   대만   중국   일본 
Estacio de Valls - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Estacio de Valls

Infotaula estacióValls
L'estacio.
Informacio general
Adreca Placa de l'Estacio
Municipi Valls (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Propers trens 76004 Modifica el valor a Wikidata
Operador Renfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
Propietari Administrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies 5 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes 2 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers 28.000 pers./any
Linies i serveis
Rodalies Renfe
Map
  41° 17′ N, 1° 16′ E  /  41.29°N , 1.26°E  / 41.29; 1.26
Dades (Edifici)
Tipus noWD
Part de noWD
Localitzacio geografica
Localitzacio noWD
Be cultural d'interes local
Id. IPAC 2441 Modifica el valor a Wikidata

Valls es una estacio de ferrocarril propietat d' adif situada a la poblacio de Valls a la comarca de l' Alt Camp . L'estacio es troba a la linia Barcelona-Vilanova-Valls i hi tenen parada trens de la linia R13 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya , operat per Renfe Operadora . L'any 2016 va registrar l'entrada de 28.000 passatgers. [1]

Edifici de l'estacio [ modifica ]

L'edifici de l'estacio esta protegit com a Be Cultural d'Interes Local . Es un edifici de planta baixa i un pis amb estructura simetrica formada per tres cossos sobresortints i dos panys que els uneixen. El cos central es un pis mes elevat. El pisos estan separats per amples impostes en forma de fronto. Hi ha a la facana de la placa de l'estacio tres portes d'entrada d' arc de mig punt , a les quals s'accedeix per cinc graons. Les finestres son totes d'arc rebaixat i les dels cossos sobresortints del primer pis estan remarcades amb motllures que formen cornisa. Els coronaments del cos central i dels extrems son elevats i decorats amb palmetes. La part que dona a les vies es d'estructura similar, pero amb una superficie plana, i les obertures de la planta baixa son d'arc de mig punt. Una marquesina de ferro corre al llarg d'aquesta facana. L'obra esta arrebossada i pintada. [2]

Historia [ modifica ]

L'arribada del ferrocarril a Valls es degue al diputat a Corts vilanovi Francesc Guma i Ferran , promotor de la linia Valls-Vilanova-Barcelona. El projecte comprenia, a mes de l'edifici de l'estacio, un ample passeig que la uniria amb el nucli urba. La Linia va ser inaugurada el 31 de gener de l'any 1883, [2] quan va entrar en servei el tram construit per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB) entre Calafell i Valls, un any mes tard que l'obertura de la linia entre Vilanova i la Geltru i Calafell. [3] [4]

Antigament l'estacio havia tingut certa importancia, ja que hi paraven diversos trens de Llarga Distancia entre els quals hi havia l' Altaria Triana i el Talgo Covadonga , entre altres. Pero amb l'obertura de la LAV Madrid-Barcelona , de mica en mica van passar a circular per la LAV, l'ultim va ser el Talgo Covadonga que va passar a circular per la LAV el 15 de setembre de 2008 , ultim dia que va circular un tren de llarg recorregut per Valls .

Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Procedencia/Destinacio < Linia > Procedencia/Destinacio
La Plana - Picamoixons
Lleida Pirineus
La Plana - Picamoixons Nulles-Brafim
Salomo ¹
Sant Vicenc de Calders
Barcelona-Estacio de Franca
Barcelona-Sant Andreu Comtal
  1. Alguns regionals no efectuen parada ni a Nulles-Brafim ni a Vilabella , sent la seguent o anterior Salomo .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Estacio de Valls
  1. Anuari estadistic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril ≫. Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l' original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Estacio ≫. Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya . Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 octubre 2013].
  3. Conegueu la linia R2 ≫. Rodalies de Catalunya . Generalitat de Catalunya. Arxivat de l' original el 12 de juliol 2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  4. Alcaide Gonzalez , Rafael. ≪ El ferrocarril como elemento estructurador de la morfologia urbana: El caso de Barcelona 1848-1900 ≫. Scripta Nova Vol. IX, num. 194 (65) . Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].

Vegeu tambe [ modifica ]