De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Representacio d'un pes suspes
Esquema de forces i
moments
en un cos en equilibri.
L'
estatica
es la part de la
mecanica
que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de
forces
que actua sobre un
cos
per tal que aquest es mantingui en repos o en
equilibri mecanic
, es a dir, en
moviment uniforme
.
[1]
[2]
[3]
L'estatica ja va ser estudiada pels
antics grecs
, especialment en el seu vessant
geometric
i en destaca
Arquimedes
. Mes tard seria desenvolupada per
Leonardo da Vinci
(1452 ? 1519),
Simon Stevin
(1548 ? 1620),
Galileu
(1564 ? 1642),
D'Alembert
(1717 - 1783) i
Lagrange
(1736 - 1813).
[1]
[4]
A l'estatica no actuen o no es consideren les forces externes ni les
acceleracions
, pero si forces internes com el
pes
i la forca de
fregament
, per exemple. Aixi, un objecte pesant col·locat sobre una taula, fa que aquesta rebi l'accio del
pes
i respongui amb una reaccio, (forca igual i oposada), que mantindra l'objecte a sobre (equilibri).
[4]
Noteu que si el pes fos mes gran del que la taula pogues aguantar, aquesta es deformaria o trencaria.
Ates que els principis de l'estatica son els que regeixen la construccio d'estructures rigides en equilibri, son utilitzats en l'
arquitectura
i en l'
enginyeria
. Els camps d'aplicacio, abasten des del
calcul d'estructures
, (
ponts
,
sostres
,
tirants
, etc.), fins a carregues estatiques en
murs
, comportes,
tunels
, etc., degudes o no a la contencio de
fluids
o altres materials, ja siguin aire, aigua, terra o d'altres.
[5]
Viccionari
