|
Aquest article tracta sobre la poblacio. Si cerqueu la planta, vegeu ≪
esparrec
≫.
|
Esparreguera
es una
vila
i
municipi
a la
comarca
natural del
Montserrati
, actualment integrada a la comarca del
Baix Llobregat
.
[1]
Pertany al
partit judicial
de
Martorell
, a l'
ambit funcional metropolita de Barcelona
i la seva parroquia s'emmarca dins el
bisbat de Sant Feliu de Llobregat
.
La vila es a 187 m sobre el nivell del mar; el seu punt mes alt es el
Turo de la Socarrada
, a 518,6 m d'altitud. El seu terme municipal te una superficie de 27,47 km².
Al
municipi
hi podem trobar el segon
campanar
mes alt de Catalunya de l'epoca renaixentista, situat a l'
esglesia de Santa Eulalia
.
Toponimia i escut de la vila
[
modifica
]
Pel que fa a l'escut de la vila, aprovat el 30 de maig de 1996, es un escut caironat, d'or, amb una esparreguera arrencada de color verd (sinople) amb cinc esparrecs ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulalia d'argent. Per timbre porta una corona mural de vila. La mata d'esparreguera fa al·lusio al nom de la vila i la creu de Santa Eulalia al·ludeix a la seva patrona.
El municipi d'Esparreguera esta situat al sector septentrional de la comarca del
Baix Llobregat
, compren la major part del territori a la dreta del
Llobregat
, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola.
Limita al nord amb el
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
i de fet, la serra de Rubio forma part de l'Entorn de Proteccio d'aquest espai.
El seu territori s'esten entre el congost del Cairat (riu Llobregat) i el torrent de la Salut al nord, i limita amb
Olesa de Montserrat
per l'est la qual la separa el riu Llobregat, amb
Abrera
pel sud, amb
Hostalets de Pierola
(
Anoia
) a l'oest,
Monistrol de Montserrat
(
Bages
) i
Vacarisses
(
Valles Occidental
) al nord-est, i
Collbato
al nord i es propera al Massis de
Montserrat
pel sud i a l'oest pel riu
Llobregat
.
Presenta un relleu variable quant a alcades, pendents i orientacions amb el
Turo de la Socarrada
com a punt mes elevat (518,6 metres).
El municipi d'Esparreguera es troba a una altitud d'entre els 187 metres d'altitud al nucli urba i els 431 metres del Coll de Rubio, anomenat tambe del Mas Mercader.
[2]
Esta situada entre dues grans unitats geomorfologiques: la Depressio de l'Ebre al nord i el Sistema Mediterrani al sud-est. Aquesta situacio fa que presenti una configuracio geologica especial, estant determinada per les caracteristiques estructurals i litologiques de cada unitat. Per una altra banda, la falla del Valles-Penedes divideix el terme municipal entre la Serra de Rubio, la qual forma part de la Serralada Prelitoral i la Depressio Prelitoral (Valles-Penedes), on es troba la resta del terme. La cara nord de la Serra de Rubio es troba en contacte amb la Depressio Central Catalana, on es troba el Massis de Montserrat.
La Serra de Rubio esta constituida per materials pertanyents al socol hercinia, essent basicament pissarres del Paleozoic. Presenta una cobertura mesozoica, com son el conjunt de gresos i calcaries que el riu Llobregat talla al congost del Cairat. Tambe presenta diposits paleogens formats per conglomerats, gresos i lutites de l'Eoce (com els que formen Montserrat). A la zona del Cairat (Llobregat) hi ha un conjunt de fins a 200 m de potencia de bretxes de codols basicament calcaris i dolomitics que intercalen lutites vermelles (s'atasconen cap a l'oest i desapareixen entre el Llobregat i Collbato). Els codols que les formen son angulosos, heterometrics i mostren textures que sovint presenten noduls de carbonat d'origen edafic. Aquesta unitat zona esta configurada com a diposits de cons de dejeccio o tarteres molt properes al relleu que es va formar durant l'Eoce inferior.
Cal destacar el Pla de les Bruixes i la zona del Tossal Rodo com a la continuacio del Massis de Montserrat, perque tambe estan formats per conglomerats. D'altra banda, la part del terme ubicada a la Depressio Prelitoral esta constituida per lutites (argiles i llims), gresos i conglomerats del Mioce, groguencs i localment, vermells. Cal destacar el geotop de les
Roques Blaves
, format per l'anomenada Farina de Falla o
Milonita
dels Blaus. Finalment, cal assenyalar que els sediments presents al terme municipal pertanyen al
Quaternari
. Es caracteritzen per tenir una bona qualitat com a terres de conreu.
Les sorres i les graves han estat i son objecte d'explotacio per set graveres al municipi: a la Masia de Cal Parent (Daniel Batlle Pons) a la Riera de Pierola; el Truquell (Arids Anton, S.A.); a Can Claramunt (Arids Anton, S.A., Canteras San Andres S.A., Rocamora); Ca n'Estruch de la Riera (Foexca, S.A.) i el Maset (Arids Anton, S.A.). Anys enrere tambe s'havien extret graves a la zona de la Font Rosada, de Can Cordelles (Marpon, S.L.) i a la Casanova (Arids Anton, S.A).
La zona on s'ubica Esparreguera, es molt rica en fonts (com la del Guinardell, la de la Canya, la de la Noguera, etc.) i hi ha algunes balmes com la cova de Can Tobella, davant el Pla de les Bruixes (altipla davant de Montserrat, a l'esquerra del riu) i l'avenc de Sant Salvador. Altres elevacions d'aquest sector del terme de la dreta del Llobregat son la serra d'en Vinyals (278m), paral·lela a la dels Ducs i al pla de la Vinya Vella, separat aquest del cap de municipi pel Torrent Mal. A llevant del nucli urba, sobre el Llobregat hi ha diverses balmes d'interes geologic i sota la serra de Rubio hi ha la cova del Patraco, a la capcalera dels torrents de les Pruneres i de Can Vidal, que desguassen al Llobregat. El Torrent del Puig tambe hi desguassava directament, mentre que els altres, el Torrent Mal, el torrent de Fosalba, el del Sant i la riera de Pierola en son tributaris a traves de la riera de Magarola.
El relleu variable i pronunciat del territori fa que s'hi desenvolupi una important xarxa de torrents i rieres. Alla on els pendents son mes importants (part septentrional), aquests cursos d'aigua es presenten mes encaixonats en el relleu, presenten un pendent elevat i la seva llera es molt estreta, de manera que en cas de pluges importants, drenen l'aigua rapidament, cap al Llobregat. A la part meridional, aquesta xarxa esdeve amb menys pendent i presenta unes lleres de mes amplada. A excepcio del riu Llobregat, no hi ha cap curs hidric que porti aigua durant tot l'any de manera abundant. Nomes les rieres de Masquefa, de Pierola, de Magarola i el torrent de Can Tobella porten aigua durant tot l'any, en forma d'una capa superficial d'aigua.
Prehistoria i edat antiga
[
modifica
]
El territori que actualment ocupa el terme d'Esparreguera presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones prehistorics. En concret destaquen les troballes prehistoriques a la cova de
Can Paloma
. Entre aquestes troballes hi ha ceramica llisa i decorada, punxons, fragments de silex, una destral de pedra i restes humanes.
D'altra banda, tambe romanen restes d'una antiga via romana a sota de les Costes de la Gorgoncana, en concret, d'un cap de pont i d'una paret situada al seu costat. A mes, aigues amunt del riu Llobregat i a la seva vora dreta, a l'alcada del Cairat, hi ha vestigis d'una construccio datada de l'epoca medieval. Altres restes a destacar son les tombes en tegula situades a prop del Canyet, sobre el marge dret del riu.
A l'hora de preguntar-nos quin es l'origen de la vila, existeix una historia popular que explica que entre l'antic cami de
Martorell
a
Manresa
, hi havia un hostal amb una gran esparreguera situada a la seva porta, sorgint d'aqui el nom de la vila d'Esparreguera.
[3]
Edat mitjana
[
modifica
]
Tot i aixi, el document mes antic conegut on es pot trobar el nom de la vila, data de l'any 985 i es el del testament de Guillem d'Esparreguera. Data que es considera la fundacio de la poblacio (l'any 1985 es va celebrar el mil·lenari de la vila).
El marc de la historia se centra quan el comte
Borrell II
va haver d'abandonar Barcelona davant l'atac de les tropes sarraines comandades pel general Al Mansur Bi-Llah i es refugia a les muntanyes de Manresa. El comte va fer una crida als homes d'armes de la zona, entre els quals hi ana Guillem d'Esparreguera, de l'estirp dels Gurb-Queralt. El comte Borrell va recobrar les terres fins als voltants de Lleida i va repartir la terra entre els diferents nobles. El
castell d'Esparreguera
per la seva situacio en el turo del Puig, servia per vigilar les incursions dels sarrains de la banda del Penedes. Aquest castell deuria ser aixecat, igual que el de les Espases, a partir del 878, ja que la seva situacio visual te sentit en temps de frontera, quan aquest territori era la marca extrema del comtat de Barcelona, al limit mateix amb el d'Osona, en mans el comte Guifre. Aquestes dades ens indiquen que abans del 985 ja hi havia poblacio al terme municipal d'Esparreguera.
Un altre document que esmenta el terme d'Esparreguera data el 1027, on
Guillem de Castellvell
feu donacio d'una vinya que posseia en el comtat de Barcelona, al terme d'Esparreguera, al cenobi de Santa Maria de Montserrat.
Els escrits ens parlen d'una sagnant batalla l'any 1114 entre els sarrains i les tropes de
Ramon Berenguer III
a la zona de Martorell i als voltants de
Sant Salvador de les Espases
. D'aquesta epoca es conserven edificis forca interessants com la capella de
Santa Maria del Puig
, l'ermita de
Sant Salvador de les Espases
i
Santa Margarida del Cairat
. El nucli original de la poblacio s'establia a Santa Maria del Puig.
Des de l'any 1225 fins al 1264 hi ha documentacio de nombroses donacions de diversos terrenys i masos de la vila al monestir de Montserrat, per la qual cosa es pot constatar la gran influencia d'aquest sobre la vila d'Esparreguera.
Dels segles
xi
al
xiv
la poblacio fou molt reduida, al segle
xiv
estava composta per 15 o 16 cases, entre elles Ca n'Estruch del Cairat, Can Paloma, Can Tobella (el 1225 Berenguer de Cardona la dona al Monestir), el Castell del Mas i Can Vinyals i era una contrada pobra, prova d'aixo son les nombroses vendes que es van produir al llarg dels anys del Castell d'Esparreguera, degut a l'escassa riquesa que aquest generava.
Durant el senyoriu de Pere Sacosta s'edifica el poble al pla, aixecant-se petites cases. L'any 1316 es va sol·licitar la construccio d'una capella dedicada a Santa Eulalia (patrona de la poblacio).
Edat moderna
[
modifica
]
L'any 1587 es comenca a construir l'actual esglesia, una de les mes reeixides del Renaixement catala, que fou enllestida junt amb el campanar (de mes de 60 metres d'alcaria) despres de l'any 1636.
Una figura local de l'epoca fou el dominica missioner a les Illes Filipines, en Beat Domenech Castellet, el qual fou pres i mort a la foguera a la localitat de Nagasaki el 1628.
L'any 1652 la vila pati l'epidemia de Pesta Negra com a consequencia dels anys de guerra viscuts amb anterioritat, dura un mes i hague uns 100 morts.
Durant la
guerra de Successio Espanyola
,
Antoni Desvalls i de Vergos
va presentar batalla als borbonics el 7 de maig de
1713
en el
Combat de Mura
, derrotant la columna de
Diego Gonzalez
,
[4]
despres de fer una
incursio sobre Manresa
en la que va derrotar el regiment borbonic napolita de Felix de la Escalera, dirigint-se posteriorment a
Terrassa
,
sent atacat
el dia 9 a Esparreguera per un destacament sortit de
Martorell
.
[4]
El 9 de maig de 1714, cinc-cents soldats borbonics provinents de
Martorell
atacaren Esparreguera, on el coronel
Ermengol Amill
hi reclutava voluntaris. Alertat, Amill es va reunir amb les tropes del
marques del Poal
, que venien de
Manresa
, i junts van emboscar l'enemic a la riba del
Llobregat
.
[5]
L'atac es va produir quan la cavalleria borbonica, que no transitava prou alertada, va penetrar en un terreny angost. La cavalleria filipista no va poder unir-se i va haver de fugir en retirada patint seixanta-sis baixes. Les dues companyies borboniques d'origen valo que tancaven la incursio van haver d'amagar-se al mas Magarola, propietat d'una nissaga oriunda d'Esparreguera alguns membres de la qual havien format part de la classe dirigent barcelonina. Aquella mateixa nit, els paisans van incendiar les portes del mas Magarola i van forcar els borbonics a rendir-se, causant disset morts i cinquanta-nou presoners mes. L'endema 10 de maig, el mariscal borbonic
Jose Carrillo de Albornoz
, comte de Montemar, es dirigi a Esparreguera amb dos mil efectius per mirar de socorrer els captius. En represalia, Montemar va ordenar el saqueig de la vila durant dues hores i feu cremar les cases del batlle.
[5]
A partir d'aquest fet historic, dos indrets del terme han heretat en la seva toponimia aquesta influencia, com son la Costa dels Alemanys (per les tropes alemanyes de Darmstadt que van romandre per la vila) i l'Olana ("terra dels ulans").
Edat contemporania
[
modifica
]
D'altra banda, esta documentat el paper important de la intervencio activa d'Esparreguera en la
Guerra de la Independencia
, on durant aquesta, uns 8.000 francesos van sortir de Barcelona el dia 13 de juny de 1808 i, al seu pas per Martorell i Esparreguera, aquestes tropes les varen saquejar. Des del 21 de desembre de 1808 (quan Chabran envaeix Martorell) i el 20 de gener del 1809 (quan es retira l'enemic de la comarca), Esparreguera es va trobar envaida pels francesos i molts dels vilatans van abandonar les seves cases i van buscar refugi a les muntanyes del voltant per no ser insultats, robats o assassinats. Com Esparreguera estava en el curs de la carretera de Madrid era habitual (mes de 30 cops) que fos saquejada pels francesos, ja que era un pas obligatori.
Un altre aspecte historic i social de gran rellevancia per Esparreguera va ser la fundacio de la
Colonia Sedo
l'any 1846,va arribar a ser una de les colonies textils mes importants de Catalunya. La seva importancia va radicar en la importancia de la seva produccio i en consequencia la gran quantitat de treballadors i treballadores que treballaven i vivien al costat de la mateixa fabrica. Va tancar les seves portes l'any 1981 i una part de l'espai que ocupava va ser transformat en
Museu de la Colonia Sedo
, integrat al
Museu de la Ciencia i la Tecnica de Catalunya
. Despres d'un proces de generacio avui en dia la fabrica esta ocupada per diferents empreses.
La Colonia Sedo va ser possible gracies a un dels principals recursos de la vila, que ha estat l'aigua, que va afavorir a tenir el primer sistema de distribucio d'aigua (1860) i tenir una gran quantitat de fonts naturals repartides pel terme municipal.
El moviment catalanista de principis de segle
xx
tambe va tenir resso a la vila, es va crear l'entitat de La Coronela (1900), antecedent de l'Ateneu, el qual es consolida al marc del Cafe del Raco, situat a la Placa de l'Ajuntament. En aquesta epoca el carrer Cavallers era l'entrada al poble, el carrer dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pages hi varen tenir una casa, ja que era considerat un carrer de nivell social elevat. Durant aquest segle, l'estructura gremial va comencar a patir un proces de decadencia lent, pero irreversible. Dins aquesta estructura economica, al carrer Gran se situaven un gran nombre d'oficis: el manya, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. En aquesta epoca es consolida l'obrerisme, la reivindicacio obrera i el moviment politic catala, on es varen produir diverses vagues a la Colonia Sedo, tot i que el moviment sindical no va apareixer obertament fins als anys 30.
Com a aspectes culturals de rellevancia a l'epoca es destaquen els tradicionals aplecs de Santa Maria del Puig i el de Sant Salvador de les Espases. El 1907 es va instal·lar un fotomatograf amb el nom de "La Maravilla". El 1911 es va construir l'actual Mercat Municipal. El 1913 va destacar un afer cultural que tingue gran rellevancia: la celebracio d'uns Jocs Florals durant la Festa Major del 1913.
L'any 1925 es va inaugurar a la Placa de l'Esglesia l'actual monument al portador de les aigues a la vila: Cristofol Vidal.
L'any 1926 es va construir una nova societat cultural i recreativa, l'Ateneu, que el 1935 ja comptava amb 500 socis, tots ells gent d'esquerres i catalanistes.
El 1931 la vila va rebre la visita del President
Francesc Macia
, que va inaugurar l'edifici dels Col·legis Nous i tambe es va inaugurar l'estacio de servei de la Creu. Als anys 1934 i 1935 la vila va acollir la Fira comarcal i agricola al llarg de la carretera.
La importancia de la fabrica textil de la Colonia Sedo tambe va incidir en l'ambit politic en temps de la Republica, ja que Alfred Sedo fou nomenat Conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya l'any 1933.
La Guerra Civil Espanyola tambe va tenir les seves consequencies sobre la vila. Un fet que va marcar l'epoca fou l'incendi a la fi del juliol de 1936 de l'esglesia parroquial de Santa Eulalia, que va tenir unes consequencies terribles amb la desaparicio de l'orgue d'estil renaixentista construit al segle
xvii
i restaurat l'any 1933, essent considerat un dels millors de Catalunya. La guerra tambe va provocar la destruccio del pont de la carretera Esparreguera ? Olesa, aixi com la del pont de la carretera de Piera.
Als anys quaranta, en Rafael Subirana va destacar per les seves tasques de recerca de peces i objectes arqueologics pel terme municipal, destacant-se, les sepultures romanes de Cordelles el 1947 i la Cova de Can Paloma.
El 1943 es va constituir l'Assemblea Local de la Creu Roja. Es en aquesta epoca quan tambe es va crear l'Orfeo Gorgoncana, dirigit per Josep Borras. El 1952 es va filmar la pel·licula
El Judes
en els carrers de la vila, i el 1969 es va inaugurar el Teatre de La Passio. Es durant els anys seixanta que es varen desenvolupar creixements urbanistics rellevants, com per exemple, la construccio d'edificacions a la Plana el 1964, la construccio de les conegudes com a “cases barates” el 1958, etc.
D'altra banda, esta en la memoria dels vilatans la nevada tan important que tingue lloc el Nadal de 1962, nevada que provoca grans quantitats de neu acumulada. Un altre fenomen climatologic ben important fou la riuada de l'any 1971 que va patir el riu Llobregat a causa de les intenses precipitacions caigudes i que causa tantes perdues humanes i economiques al Valles i al Baix Llobregat. L'any 1969 es va inaugurar l'escola d'El Puig, el 1972 es va inaugurar l'actual Zona Esportiva i la Piscina Municipal, el 1974 es van construir els pilars de l'actual carretera C-55 sobre el riu Llobregat i el 1977 es va inaugurar la nova Casa de la Vila.
D'altra banda, es a principis dels anys setanta quan la Colonia Sedo va comencar a fer fallida i els treballadors es van veure afectats, perdent el seu lloc de treball. La fabrica va tancar definitivament l'any 1981.
Amb la mort de Franco, la democracia entra a formar part de la vida i la politica de la vila. Es l'any 1980 que es va crear l'emissora de Radio Esparreguera i tambe quan es va inaugurar l'escola Pau Vila.
En els darrers vint anys, s'han anat succeint diversos creixements de la vila, amb l'aparicio i ampliacio de barris com Can Comelles, Can Rial, Can Vinyals, Mas d'en Gall i El Castell. D'altra banda, cal destacar alguns fets importants recents que han marcat fisicament i socialment el terme municipal: l'incendi forestal del 1994 que crema boscos i els aiguats esdevinguts el 10 de juny del 2000, generant perdues humanes i greus perdues economiques.
Des del punt de vista demografic, en els ultims anys Esparreguera va experimentar un gran creixement, com la majoria de les poblacions veines, propiciat en gran manera per la inauguracio l'any 1990 de l'autovia A2. Aquest creixement ha afavorit la creacio de nous barris (Can Comelles, el Castell...) i el creixement de la resta de nuclis del municipi.
Evolucio demografica
| 1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
| 57
|
58
|
125
|
1.134
|
2.705
|
3.097
|
3.397
|
4.188
|
4.209
|
4.533
|
|
| 1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
| 4.522
|
5.203
|
4.648
|
4.740
|
5.301
|
7.675
|
10.990
|
12.177
|
12.925
|
12.925
|
|
| 1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
| 14.501
|
15.548
|
17.060
|
18.708
|
20.163
|
21.145
|
21.451
|
22.042
|
21.856
|
21.685
|
|
| 2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
21.766
|
22.045
|
22.302
|
22.365
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
[6]
Per tal d'analitzar quina ha estat l'evolucio historica de la poblacio, cal partir des d'uns segles enrere. Des dels segles
XII-XIV
fins al segle
xix
, la poblacio urbana es concentrava entorn l'actual carrer Gran, amb un tipus de parcel·lacio gotica consistent en parcel·les estretes i profundes. Les dades de poblacio segons els fogatjaments del segle
xiv
assenyalen entre 16 i 20 focs a Esparreguera. El 1718 hi havia 1.134 habitants, augment notabilissim que assenyala la prosperitat de la vila en l'edat moderna, de la mateixa manera que arreu del pais. El 1787 hi havia 2.705 habitants i el 1860 n'hi havia 3.222.
La instal·lacio de fabriques de filats al final del segle
xix
li dona una prosperitat creixent, la qual cosa va atreure poblacio d'altres contrades que s'instal·laren en colonies de treballadors. Per tant, quan aparegue la
Colonia Textil Sedo
es va generar un fort creixement demografic, degut a la gran immigracio que es va produir. En aquesta epoca s'obri el carrer dels Arbres i el 1930 es crea el que avui coneixem com l'antiga N-II, que externalitzava el transit del nucli urba d'aleshores. La vila ana creixent amb el barri Font i la construccio d'habitatges entorn de l'antiga N-II.
Cal remarcar que la poblacio s'ha doblat d'enca l'any 1957, quan Esparreguera va comencar a formar part del creixement que s'estava iniciant a l'Area Metropolitana de Barcelona. Successivament i d'enca aleshores, van anar desenvolupant-se els barris de La Plana, Can Comelles, Mas d'en Gall, Can Rial i el Castell. Durant el periode de vigencia del Pla General del 1983 es va produir un creixement anual mitja de l'1,97 %, mentre que durant el periode de la modificacio del Pla General, aquest valor fou del 4,81 %. Per tant, el creixement poblacional anual mitja des del 1983 ha estat del 2,9 %. L'any 1981 es va produir un alentiment del creixement poblacional (negatiu), tot i que a partir del 1985 aquesta tendencia ha estat positiva fins a l'actualitat. A principi de l'any 2003 la poblacio era de 19.695 habitants i a l'1 de gener de 2004, de 20.184. Les taxes de natalitat (13,3 ‰) i de mortalitat (5,8 ‰) son considerades baixes a nivell mundial (tipiques dels paisos desenvolupats) (2001) i totes dues van patir un lleuger descens respecte a l'any 2000.
La poblacio que acull Esparreguera actualment es de 22.365 habitants (2022), repartida entre el nucli urba (allargassat en direccio S-N), els barris de la Plana, Can Rial, Mas d'en Gall, la urbanitzacio de Can Vinyals i la Colonia Sedo. Tota la poblacio esta concentrada a la meitat sud del terme, que esta delimitada per la presencia del riu Llobregat, on el relleu es mes suau. Aixi doncs, aquest riu divideix el terme en dues parts diferenciades, essent la part mes septentrional mes muntanyosa.
Esparreguera presenta una taxa de natalitat superior (11,8 ‰ i 10,2 ‰ respectivament) i una taxa de mortalitat inferior (6,7 ‰ i 8,8 ‰). Per tant, es pot deduir que, deixant de banda els moviments migratoris, la vila presenta un creixement natural de la poblacio mes gran que la mitjana catalana. D'altra banda, la quantitat d'habitants que ha nascut a l'estranger passa del 2,0 % el 1996 al 4,5 % el 2001, tot i que es tracta de valors inferiors a la mitjana del Baix Llobregat i de la de Catalunya (5,4 % i 6,3 %). Amb data de marc de 2004 aquesta xifra arriba als 1.169 habitants (5,79 % respecte als 20.184 habitants censats el gener de 2004).
Oscil·lacions estacionals
[
modifica
]
Esparreguera presenta oscil·lacions poblacionals estacionals, ja que compta amb alguns barris i urbanitzacions compostos per cases d'us majoritari de segona residencia, com poden ser Mas d'en Gall, Can Rial i Can Vinyals. Considerant que tots els habitatges fossin de segona residencia, la poblacio s'incrementa un 16 % a l'estiu, fonamentalment. Aquesta dada s'ha de prendre com a valor maxim orientatiu, part d'aquests habitants que hi viuen tot l'any.
Equilibri per edat i sexe
[
modifica
]
Esparreguera presenta un equilibri entre el nombre d'homes i de dones, tot i que els homes conformen el 50,5 % de la poblacio, situacio contraria a la que es produeix al Baix Llobregat i a Catalunya. Pel que fa a la distribucio d'edats, la poblacio es madura, pero no envellida. El gruix mes important de la poblacio esta situada entre els 20 i els 45 anys. L'evolucio per edats durant el periode 1981-2001 ha estat la de l'envelliment. En concret, es va produir una disminucio de la poblacio infantil fins a l'any 1991, tendencia que es va recuperar a partir del 1996, de manera que el 2001 constituia el 16,4 % de la poblacio. A partir de l'any 1996, es va produir un creixement de la poblacio mes important degut a l'augment de la taxa d'immigracio, ja que aleshores el creixement natural era minim. Aquesta immigracio fou deguda a exode urbana des de Barcelona per questions de millora de la qualitat de vida, fonamentalment. Tot i aixi, el creixement natural d'Esparreguera s'ha recuperat. La poblacio esta concentrada al nucli urba i els barris del voltant. En canvi, Mas d'en Gall, Can Rial, Can Vinyals i la Colonia Sedo acullen el 25 % restant, contrastant amb la seva elevada ocupacio del territori, fruit del seu creixement difos o extensiu.
Des de les primeres eleccions democratiques despres del franquisme, el 3 d'abril de l'any 1979, i fins al 2011, l'Ajuntament d'Esparreguera ha estat dirigit per partits d'esquerres. Primerament ocupa l'alcaldia
Joan Serra i Alert
del PSC ininterrompudament fins al 1999. Despres de les eleccions del 1999, Xavier Sitja d'
Entesa pel Progres
fou nomenat nou alcalde d'Esparreguera, despres de fer un pacte de govern amb les candidatures d'
Esquerra Republicana
i
Convergencia i Unio
. L'any 2003, Sitja segui com a alcalde despres de tornar a signar un acord amb els antics socis de govern.
[7]
[8]
En les eleccions de l'any 2007, Paca Fosalba del
Partit dels Socialistes de Catalunya
, guanya les eleccions i fou investida primera alcaldessa d'Esparreguera.
[9]
Despres de les eleccions del 2011,
Joan-Paul Udina
(
CiU
) guanya les eleccions municipals i fou investit nou alcalde, trencant aixi 32 anys de governs d'esquerres a Esparreguera. L'any 2015, els socialistes sota la candidatura d'
Eduard Rivas Mateo
[10]
van recuperar l'alcaldia i l'any 2019 van millorar resultats i revalidar el govern municipal.
[11]
En la taula seguent es veuen els vots emesos a cada partit des de l'any 1979:
[12]
| Any
|
PSC
|
CiU
|
PP
|
ICV
|
ERC
|
CUP
|
Cs
|
Altres Cand.
|
Total
|
| 2019
|
3.802
|
700
|
276
|
874
|
1.489
|
1.119
|
888
|
926
|
10.070
|
| 2015
|
1.986
|
917
|
461
|
1.224
|
879
|
1.736
|
902
|
765
|
8.876
|
| 2011
|
884
|
1.597
|
960
|
1.215
|
1.066
|
-
|
-
|
2.427
|
8.149
|
| 2007
|
2.842
|
837
|
621
|
2.004
|
797
|
-
|
-
|
1.147
|
8.248
|
| 2003
|
3.113
|
807
|
792
|
2.971
|
627
|
-
|
-
|
842
|
9.152
|
| 1999
|
2.872
|
1.622
|
657
|
2.371
|
432
|
-
|
-
|
0
|
7.954
|
| 1995
|
2.971
|
1.684
|
846
|
697
|
436
|
-
|
-
|
608
|
7.242
|
| 1991
|
3.079
|
956
|
432
|
731
|
0
|
-
|
-
|
185
|
5.383
|
| 1987
|
3.352
|
950
|
532
|
0
|
590
|
-
|
-
|
276
|
5.700
|
| 1983
|
3.038
|
283
|
925
|
339
|
345
|
-
|
-
|
619
|
5.549
|
| 1979
|
1.974
|
1.088
|
0
|
854
|
600
|
-
|
-
|
669
|
5.185
|
Administracio
[
modifica
]
Xarxa de comunicacio i transport
[
modifica
]
Per carretera
[
modifica
]
La principal via de comunicacio es per carretera, per l'
A2
(antiga N-II), que va de Barcelona a Madrid via Lleida i que arriba desdoblada fins al municipi, tot travessant-lo. El tram Martorell-Igualada de la N-II va ser convertit en autovia a principis dels anys 1990, seguint el curs dret del riu Llobregat. Aquesta via comunica Esparreguera amb Igualada, El Bruc, Collbato, Martorell i altres nuclis importants del Baix Llobregat, fins a Barcelona. Travessa Esparreguera d'est a oest, pel sud de la vila i compta amb tres sortides cap a la poblacio:
- Sud: dona acces al sud de la vila i al poligon industrial Sud (Magarola).
- Centre: acces a la Plana i a la carretera B-231.
- Nord: dona acces als Poligons de Can Roca i Can Comelles i el nord de la vila.
Aquesta via es el principal eix de comunicacio utilitzat. El seu estat de conservacio es bo a la part sud del terme, gracies a les reformes realitzades arran dels aiguats del 2000 (al pont sobre la riera de Magarola). El tram que va des de la sortida centre al nord presenta un paviment en mal estat i amb clots degut al pas de vehicles pesants, com camions i trailers.
Carreteres comarcals
[
modifica
]
- Una altra de les vies d'acces es la C-55. Aquesta carretera travessa el terme al sud-est per la zona de Can Claramunt i al nord (d'est a oest) de forma paral·lela al riu Llobregat. Aquesta via permet la connexio Manresa-Barcelona. Tot i aixi, Esparreguera nomes disposa d'una sola incorporacio a aquesta, a traves del Cami Antic del Cairat.
- La C-1414 es la principal via de comunicacio entre Esparreguera i Olesa de Montserrat, tot i que compta amb revolts molt pronunciats que sovint donen lloc a accidents.
Carreteres secundaries
[
modifica
]
- Carretera de la Colonia Sedo: aquesta carretera secundaria, amb molts revolts, parteix del carrer Mestre Tomas Cabeza i permet la comunicacio amb Can Vinyals, la Colonia Sedo (habitatges i poligon industrial) i amb la C-1414.
- B-231: aquesta carretera, reformada des de fa pocs anys (paviment i eliminacio de revolts), permet la connexio entre Esparreguera i Piera. D'altra banda, connecta el nucli urba amb la Plana i Can Rial.
- Carretera de Mas d'en Gall: actualment es l'unica carretera d'acces al barri, amb origen a la B-231. La seva amplada reduida i els nombrosos revolts fa que es vulgui millorar, de cara a garantir una major seguretat als veins. D'altra banda, el seu pendent elevat i el fet de ser l'unica via d'acces fa que quan es produeixen nevades o gelades, el barri resti aillat.
Per ferrocarril
[
modifica
]
Esparreguera es travessada amb 3,5 km de la linia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona-Manresa. Com que travessa la zona nord del terme municipal, per la Puda, Can Tobella i paral·lel al riu fins a l'Aeri de Monistrol, lluny de nuclis habitats, no hi ha cap estacio a la vila i per tant, els ciutadans no poden gaudir d'aquest servei.
Del 2005 al 2012 va estar en funcionament el
teleferic d'Olesa a Esparreguera
, que unia l'estacio d'Esparreguera situada al barri del Castell amb la linea S4 dels Ferrocarrils Catalans de l'estacio d'Olesa de Montserrat. L'estacio d'Esparreguera fou clausurada per les retallades aplicades per la Generalitat de Catalunya l'any 2012.
[13]
Esparreguera disposa de diverses parades d'autobus: la de Can Comelles (Av. Francesc Macia), la de l'Ateneu (Av. Francesc Macia), la de l'Avinguda Francesc Marimon i la de la Gasolinera BP.
Aquest servei resta cobert per la companyia Hispano Igualadina S.A., que disposa d'una flota que realitza els recorreguts seguents:
- Igualada-Esparreguera-Barcelona: amb un recorregut de 32 km entre Esparreguera i la capital barcelonina. Aquest autobus passa amb una frequencia mitjana de 30 minuts els dies feiners i es redueix de forma molt substancial els dissabtes i festius. Aixi, en el cas dels dies festius nomes passen 7 o 8 autobusos al llarg de la jornada. D'altra banda, es realitza un horari d'hivern (15 de setembre al 15 de juliol), el qual es mes ben dotat que el de l'estiu (16 de juliol al 14 de setembre, vacances de Nadal i Setmana Santa). L'horari de servei va des de les 5:50 h a les 21:35 h els dies feiners i al pas per Esparreguera, mentre que els festius va des les 6:50h a les 18:50h, passant de forma irregular. Aquest autobus tambe para a Abrera, permetent la connexio amb els Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que la parada queda lluny de l'estacio de tren. Existeixen alguns busos (1 o 2 al dia) que tambe paren a Martorell (ja sigui al Sanatori o passant per dins del municipi). El recorregut dura aproximadament 1 hora pero cobreix una gran quantiat de parades de bus a Esparreguera, Abrera, Martorell i finalment a Barcelona.
- Barcelona-Esparreguera: Bus Nocturn: aquest servei cobreix totes les nits de l'any, sortint un autobus de Barcelona cada hora des de l'1:05h a les 4:05h del mati. El seu recorregut es de mes d'una hora (1h 07 min), perque l'itinerari fa 12 parades previament, essent Esparreguera la fi del trajecte. D'altra banda, surten autobusos d'Esparreguera en direccio Barcelona a cada hora des de les 0:12 h a les 3:12 h. Aquest servei ha estat implantat recentment.
- Esparreguera ? Bellaterra: el recorregut es d'uns 30 km aproximadament. Aquesta linia es troba molt limitada, perque nomes funciona des del 15 de setembre al 22 de juny i tampoc funciona durant les vacances escolars de Nadal ni de Setmana Santa. A mes, tan sols funciona de dilluns a divendres, sortint d'Esparreguera a les 7:50h i tornant de Bellaterra a les 14:10 h (un sol viatge). Per tant, aquest servei es troba molt limitat pels estudiants. Anys enrere, aquest servei realitzava un altre viatge de tarda, sortint de les 15 h i tornant a les 21 h. Pero aquest servei fou suprimit al considerar, segons la mateixa companyia, que 10 o 15 usuaris habituals no eren suficients per cobrir el servei.
- Esparreguera ? Martorell: aquesta linia cobreix els aproximadament 10 km que hi ha fins a Martorell, passant previament per Abrera. L'objectiu d'aquesta linia es comunicar Esparreguera amb els Ferrocarrils Catalans i amb la RENFE (Martorell). Tot i aixi, les respectives estacions queden lluny de la parada de l'autobus, excepte la de Martorell ?Enllac (FFCC). Un problema d'aquest servei es l'escassa frequencia de pas (cada 30 minuts o superior), disminuint molt mes els dissabtes i els festius respectivament. Per tant, es un servei amb insuficiencies importants.
Una altra companyia es la dels Transports Generals d'Olesa (T.G.O.), que cobreix l'itinerari d'Esparreguera ? Olesa de Montserrat, a traves de la C-1414. En aquest cas s'utilitza el mateix horari durant tot l'any, amb una frequencia de pas d'una hora (8 del mati ?21h de la nit) els dies laborables, i reduint-se els dissabtes i festius respectivament, amb frequencies de pas de cada 2, 3 i 4 hores. Aquest servei preten millorar la comunicacio amb la vila d'Olesa i amb els FFCC, amb connexio rapida amb la ciutat de Manresa.
Finalment, de forma esporadica al llarg del dia passa algun autobus de la companyia Alsina Graells, amb destinacio Andorra o alguna altra destinacio llunyana.
La poblacio esta ocupada practicament tota en els sectors de la industria i dels serveis, amb un 46,08% i un 45,43%, respectivament. Tot i aixi, avui dia encara hi ha 200 persones que viuen de l'agricultura. En comparacio amb el Baix Llobregat i Catalunya, Esparreguera presenta un major percentatge de poblacio dedicada a activitats industrials (37,03% i 32,08% respectivament), en detriment dels serveis (54,16% i 57,73% respectivament, 1996).
[14]
Sector primari
[
modifica
]
Esparreguera ha estat, tradicionalment i fins a mitjan segle
xix
, un poble de regim agricola basat en explotacions formades al voltant de masies de tradicio mil·lenaria. A partir d'enca s'ha anat expandint el proces d'industrialitzacio comencat poc abans.
Els productes agricoles tradicionals han estat, a mes de les hortalisses, conreades al regadiu vora el Llobregat ja a la fi del segle
xviii
, les oliveres i la vinya, com ens reporten els viatgers de l'epoca. Els cereals tambe son un conreu tradicional i ja d'antic hi havia molins fariners. En l'actualitat l'agricultura te un paper secundari en l'economia. S'hi conreen hortalisses, vinyes i fruiters i els productes agricoles, a mes d'abastar el consum local, s'exporten a Barcelona.
Sector secundari
[
modifica
]
La industrialitzacio s'inicia a mitjan segle
xix
, quan s'instal·laren importants fabriques de filatures, la mes important de les quals donaria lloc a la
Colonia Sedo
. La Colonia ha estat la causa de la moderna prosperitat de la poblacio, pero despres de patir una important crisis va plegar el 1977. Al cap de poc temps va tancar la fabrica de tovalloles de Muntaner i Font, i posteriorment, la Malla Color.
En l'actualitat la produccio s'ha diversificat en nous sectors, com l'alimentari, els tallers mecanics, el quimic, materials de construccio o ceramiques.
Sector terciari
[
modifica
]
Al segle
xx
es documentat que hi havia a la vila paraires i teixidors de llana (que estaven agrupats en gremi i els obradors dels quals eren als vessants de la Gorgoncana). Al segle seguent hi ha documentats, tambe, terrissers, que feien cantirs de color gris i cantirs decorats. El mercat, segons Orenci Valls, se celebrava des de la fi del segle
xx
, per privilegi atorgat pels Reis Catolics, que tambe autoritzaren la celebracio d'una fira anual. El mercat setmanal tingue una gran concurrencia dels pobles veins de la part alta del Baix Llobregat i de l'Anoia fins a la inauguracio, el 1882, del ferrocarril de Martorell a Igualada. Des de llavors, els pagesos de la part de ponent es dirigeixen vers aquests altres mercats.
Com a empreses de serveis predominants hi ha les de transports i comunicacions (23,54%), de serveis personals (21,47%), hostaleria (16,95%) i comerc a l'engros (16,76%) (any 2000). Pel que fa a les empreses de comerc al detall, predominen les dels productes alimentaris (32,95%, any 2000); i de roba i calcat (21,07%).
Durant l'any, a Esparreguera es duen a terme un ampli ventall de festes, ja sigui als diferents nuclis o barriades o per a festejar alguna data important. A mes la vila compta amb un ampli ventall d'entitats i associacions que realitzen molta activitat social i cultural.
Fires, festes i tradicions
[
modifica
]
| Festivitat
|
Data dins del cicle de l'any
|
| Cavalcada de Reis
|
5 de gener
|
| Festes de Sant Antoni Abat (Tradicionals Tres Tombs)
|
Ultim cap de setmana de gener
|
| Festes de Santa Eulalia
|
12 febrer
|
| Carnestoltes
|
Febrer-marc
|
| Firapassio
|
Finals de febrer
|
| La Passio d'Esparreguera
|
Marc-abril-maig
|
| Caramelles d'Esparreguera
|
Dissabte i diumenge de gloria
|
| Aplec del Puig
|
Dilluns de Pasqua
|
| Sant Jordi
|
23 d'abril
|
| Revetlla de Sant Joan
|
23 de juny
|
| Festa Major d'Esparreguera
|
Segon diumenge de juliol
|
| Diada Nacional de Catalunya
|
11 de setembre
|
| Fira del Vi
|
Mitjans d'octubre
|
| Fira de Santa Llucia
|
Mitjans de desembre
|
| Mostra de pessebres
|
Finals de desembre
|
Cavalcada de Reis d'Esparreguera
[
modifica
]
La
cavalcada de Reis
d'Esparreguera
es una representacio centenaria de l'arribada dels
Reis d'Orient
datada d'abans del 1910. Se celebra el 5 de gener a la vesprada. La representacio consta de la rebuda dels Reis d'Orient per part de l'Alcalde amb la posterior entrega de la clau de la vila. Tot seguit es dona inici a la Cavalcada que acaba a l'Esglesia Parroquial de Santa Eulalia on es fa l'adoracio a l'infant Jesus i posteriorment la recepcio de cartes. L'Ajuntament d'Esparreguera actualment es l'organitzador de la representacio, amb la col·laboracio d'un centenar de voluntaris i entitats locals.
Festes de Sant Antoni Abat (Tradicionals Tres Tombs d'Esparreguera)
[
modifica
]
Els Tres Tombs d'
Esparreguera
, fa mes d'un centenar d'anys que son celebrats. L'entitat que actualment gestiona la festa es l'Agrupacio de Sant Antoni Abat d'Esparreguera, dels quals disposa de dues banderes, la mes antiga datada del 1843. La festa antigament era possible gracies a la col·laboracio i l'esforc constants dels socis, funcionament que actualment encara es mante. Temps enrere, la majoria de la poblacio era pagesa d'ofici i les families que treballaven a
Can Sedo
sovint tenien terres per conrear. Per aixo, no hi havia familia que no tingues algun animal, tant per a les feines del camp com per al transport.
La festa en si, es desenvolupa al voltant de la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, el qual es fa una missa en el seu honor i es reparteix un panet beneit. Despres els actes es traslladen a finals de mes, on hi ha la benediccio de les banderes, el ball del soci, la missa de difunts de l'Agrupacio i els Tradicionals Tres Tombs.
La Passio d'Esparreguera
[
modifica
]
Durant deu sessions, en cap de setmana, de marc fins al 3 de maig, s'hi representa
La Passio
, una obra de teatre popular amb molta anomenada.
La Passio d'Esparreguera
l'organitzacio, la realitzacio i els actors son gent del poble o sigui, tothom qui hi col·labora, aproximadament unes sis-centes persones, ho fan de manera amateur. El seu origen data del segle
xvii
. El text es del poeta Ramon Torruella i la musica de Josep Borras.
Caramelles d'Esparreguera
[
modifica
]
Les caramelles son unes cancons
populars
tipiques que es canten per
Pasqua
per celebrar la bona nova de la
resurreccio de Jesus
, tot i que tambe tenen caracter profa. A Esparreguera es te constancia d'aquesta tradicio de mitjans del segle
xix
. Al llarg dels anys hi ha hagut diferents grups provinents de diverses entitats com el Patronat Parroquial, el Foc Nou, de la Passio, de l'Escola de Musica, de la Colonia Sedo, etc. Actualment l'unic grup que encara realitza les Caramelles es el de la seccio de la Passio d'Esparreguera.
Aquesta tradicio consta d'una passejada el Dissabte de Gloria pel nucli de la vila, es comenca a les cinc de la tarda i es va per diferents cases on es canten un parell de caramelles. A canvi les families obsequien amb vi bo i alguna galeta. Tot seguit, es fa el sopar de germanor i es va a cantar a la capella lateral de l'Esglesia Parroquial de Santa Eulalia un cop s'ha acabat la vetlla Pasqual. L'endema, Diumenge de Gloria, es el torn dels infants, que dalt del camio es dirigeixen en diferents punts de la vila per cantar. Des de fa uns anys, el Dilluns de Pasqua, tambe es canten Caramelles a l'Aplec del Puig.
A l'any 2021 en total hi ha al repertori de l'entitat una cinquantena de caramelles, la majoria compostes pel mestre Josep Borras.
Festa Major d'Esparreguera
[
modifica
]
La Festa Major d'Esparreguera se celebra el segon diumenge de juliol. L'origen de la festa rau en la celebracio en honor a les solemnitats de la translacio de Santa Eulalia de Barcelona, deslligant-se aixi del seu martirologi i celebrant les festes patronals el segon diumenge de juliol. Aquest fet queda reforcat pel dret reial de fira franca i l’aparicio d’unes santes reliquies l’any 1742 concelebrades l'endema de la translacio.
La Festa Major, al llarg dels anys ha anat incorporant actes de caracter tradicional, on cal destacar la Llagastada amb els diferents actes com el Cerca Gallines, el Correfoc i l'Ensierru; tambe compta amb trobades de Gegants, Bastoners i una diada Castellera. Com a colofo cal destacar la Cercavila el diumenge al mati en sortir d'ofici i des del 2011 la cercavila infantil el dilluns.
Efemerides i curiositats culturals
[
modifica
]
- Esparreguera gaudeix d'una Federacio d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana, conformada pels
Castellers d'Esparreguera
, que son la
colla castellera
local, fundada l'any 1994; La Colla Bastonera del Montserrati fundada l'any 2005; la Colla de Diables d'Esparreguera, els
Geganters d'Esparreguera
i les Gitanes Montserratines. La Federacio te seu a l'antic Escorxador Municipal.
- Lola, mostra de teatre alternatiu i de petit format
, conegut tambe per
Festival Lola
o simplement el
Lola
, es un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a
Esparreguera
. Te per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramaturgies. L'organitzacio va a carrec de la companyia
Tramateatre
i amb la col·laboracio de l'Ajuntament d'Esparreguera, la
Diputacio de Barcelona
i de la
Generalitat de Catalunya
.
[19]
- Tramateatre es una companyia de teatre amateur. Va ser guardonada l'any 1999 amb el
Premi Rosa Moragas i Duran
, d'Arts Esceniques i Cinema.
[20]
Fills i filles il·lustres
[
modifica
]
- Beat Domenec Castellet
(1597-1628), misioner dominic a les Filipines i al Japo.
- Pau Duran
(1582-1651), bisbe de la seu d'Urgell que combate el bandolerisme.
- Mariano Ribas Elias
(1730/1735-1800), metge militar que va fundar El Real Colegio de Cirugia de San Carlos a Madrid.
- Jaume Pascual Coromines
(1736-1804), abat del
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
.
- Jose Rives Major
(1758-1842), metge que va participar en la reforma de la medicina.
- Manuel Codorniu Ferreras
(1780-1857), metge militar, senador per Tarragona (1841) i diputat a Corts (1854)
- Lluis Sedo i Guichard
(1873-1952), empresari i politic, president de la Cambra de Comerc de Barcelona.
- Pau Garriga i Marill (1842-1890), sacerdot i doctor en lleis i lletres que exerci de catedratic al Seminari Conciliar de Barcelona. Va ser autor del metode taquigrafic que porta el seu nom.
- Lola Lizaran
[21]
i Merlos
(1932-2003), actriu de teatre i televisio.
- Lluis Llongueras Batlle
(1936-), perruquer i artista.
- Anna Lizaran i Merlos
(1944-2013), actriu de teatre, cinema i televisio.
- Josep Moratalla i Claramunt
(1958-), futbolista.
- Jordi Lardin Cruz
(1973-), futbolista
- David Navarro Brugal
(1983-), jugador de basquet.
Llocs d'interes
[
modifica
]
La vila d'Esparreguera presenta nombrosos llocs d'interes, molts d'ells catalogats com a
Patrimoni Cultural de Catalunya
:
[22]
A mes de les restes de l'antic
Castell d'Esparreguera
i les nombroses masies que donaven caracter al municipi de l'epoca medieval, com poden ser: Can Tobella, Can Castells, Can Comelles o Can Cordelles.
Teatres i equipaments culturals
[
modifica
]
El municipi gaudeix dels seguents equipaments publics i privats on s'hi realitzen activitats de caracter cultural:
- Teatret. Teatre privat de petit format amb aforament de 36 butaques.
- Teatre de la Passio d'Esparreguera. Aquest teatre privat gaudeix de dues sales, la gran amb un aforament superior a les 1.200 butaques i la Sala Petita amb un aforament de 120 butaques.
- Patronat Parroquial. Teatre privat amb un aforament d'unes 200 butaques.
- Antic Escorxador Municipal. Equipament cedit a la FEDE, la Federacio d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana per tal de realitzar la seva activitat d'assaig, entre d'altres.
Classe publica de catala
[
modifica
]
La
Classe Publica d'Esparreguera
es un acte public, en forma de classe oberta a tots els publics que es duu a terme a Esparreguera, en el qual el Servei Local de Catala d'Esparreguera, del
Consorci per a la Normalitzacio Linguistica
, i la Regidoria de Politica Linguistica de l'Ajuntament d'Esparreguera tracten de promoure un tema en concret relacionat amb la llengua catalana (
ortografia
,
[24]
gramatica
[25]
[26]
i lexic),
[27]
normalment amb cert interes per al public assistent, explicat de manera entenedora i pedagogica. L'activitat va comencar l'any 2013 i se'n fa una edicio anual amb un exit de public remarcable.
[28]
Paral·lelament, es preten donar prestigi al catala i mostrar publicament una classe de catala per a adults.
[
cal citacio
]
Les tematiques tractades sempre tenen un punt provocatiu per la dificultat que presenten per als aprenents de la llengua catalana, com ara els pronoms febles.
[
cal citacio
]
Igual que el Dictat Catala d'Esparreguera, la Classe Publica d'Esparreguera es una creacio de Marc Piera i Pallas (
Cornella de Llobregat
,1971), tecnic de
normalitzacio linguistica
del Servei Local de Catala d'Esparreguera, del Consorci per a la Normalitzacio Linguistica, i la porta a terme sempre la tecnica de Normalitzacio Linguistica Maria Romero i Marsal (
Igualada
, 1971).
[
cal citacio
]
- ↑
≪
Esparreguera
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Mapa del Patrimoni Local d'Esparreguera (memoria tecnica)
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-03-04. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑
≪
Memoria tecnica del Patrimoni Local d'Esparreguera
≫, Novembre 2008. Arxivat de l'
original
el 2016-03-04. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑
4,0
4,1
Alberti
, Santiago.
Diccionari biografic
. vol.2 (D-L). Alberti, 1969, p. 44.
- ↑
5,0
5,1
≪
Viles cremades. Ruta 1714
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-12-11. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑
≪
Estimacions de poblacio vinculada Metodologia Esparreguera. Serie temporal.
≫. [Consulta: 2 marc 2015].
- ↑
≪
Sitja tornara a ser l'alcalde d'Esparreguera despres d'haver arribat a un acord amb CiU i ERC
≫.
- ↑
≪
Los pactos municipales enturbian las relaciones entre el PSC e IC Verds
≫.
- ↑
≪
Paca Fosalba, investida primera alcaldessa d'Esparreguera
≫.
- ↑
≪
Eduard Rivas, nou alcalde d'Esparreguera
≫, 13-06-2015. Arxivat de l'
original
el 2021-02-01. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑
≪
Eduard Rivas repeteix alcaldia a Esparreguera per majoria
≫, 15-06-2019. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑
≪
Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits
≫.
- ↑
≪
Comunicat de premsa dels FGC
≫.
- ↑
≪
Memoria de la Diputacio
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-03-04.
- ↑
≪
Xarxa de Biblioteques Municipals. Qui som?
≫. Diputacio de Barcelona. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑
≪
Salvador Esteve: ≪Amb la nova Biblioteca L'Ateneu, Esparreguera reforca el paper dinamitzador en la vida del municipi≫
≫. Diputacio de Barcelona, 08-09-2014. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑
≪
Inauguracio de la Biblioteca Municipal L'Ateneu
≫. Ajuntament d'Esparreguera, 08-09-2014. Arxivat de l'
original
el 2020-09-21. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑
≪
Esparreguera TV. Inauguracio Biblioteca Municipal Ateneu
≫. Youtube, 06-09-2014. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑
≪
Del 16 d'octubre al 10 de desembre arriba la quarta edicio del Lola
≫. Ajuntament d'Esparreguera, 10-10-2006. [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑
≪
Tramateatre rep el Premi Rosa Moragas i Duran d'Arts Esceniques i Cinema
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-07-26. [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑
≪
Fallece la actriz Lola Lizaran a los 71 anos victima de un cancer
≫ (en castella). [Consulta: 15 abril 2007].
- ↑
≪
Patrimoni Cultural de Catalunya
≫.
- ↑
AADD
.
Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya
. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 58.
ISBN 84-393-5437-1
.
- ↑
≪
Classe publica de la dieresi
≫. Biblioteca Municipal L'Ateneu d'Esparreguera, 30-04-2014. Arxivat de l'
original
el 2020-09-29. [Consulta: 19 abril 2016].
- ↑
≪
90 persones assisteixen a la Classe publica de pronoms febles
≫. Ajuntament d'Esparreguera, 15-11-2012. Arxivat de l'
original
el 2020-09-21. [Consulta: 19 abril 2016].
- ↑
≪
90 persones assisteixen a la Classe publica de pronoms febles a Esparreguera
≫. Consorci per a la Normalitzacio Linguistica, 14-11-2012. Arxivat de l'
original
el 2016-04-27. [Consulta: 19 abril 2016].
- ↑
≪
4a. Classe Publica d'Esparreguera “Apadrina una paraula”
≫. Consorci per a la Normalitzacio Linguistica, 20-04-2016. Arxivat de l'
original
el 2018-04-03. [Consulta: 19 abril 2016].
- ↑
≪
130 persones assisteixen a la Classe Publica de la Dieresi a Esparreguera
≫. Ajuntament d'Esparreguera, 16-05-2014. Arxivat de l'
original
el 2020-09-21. [Consulta: 19 abril 2016].
Bibliografia
[
modifica
]
- AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA (1983),
Esparreguera: cent anys d'historia grafica, 1880-1980
[
Enllac no actiu
]
- ALERT i SORRIBAS, Mireia (2000),
Esparreguera recull grafic 1880-1965
- ARTIGAS JORBA, Lluis (1999),
La Galeria Art 77 d'Esparreguera : cronologia d'una realitat, 1977-1980
[
Enllac no actiu
]
- ARTIGAS JORBA, Lluis (2002),
Annals de Santa Eulalia: cronica historica de l'esglesia i parroquia d'Esparreguera
- ARTIGAS JORBA, Lluis (2002),
De l'Armada Invencible al Papa Sixt Cinque: una aproximacio historica a la Catalunya, Montserrat i la vila d'Esparreguera de la fi del segle
xvi
- COBOS, J.M. (2021),
Esparreguera 1931-1939, republica, guerra, revolucio i repressio
- COMISSIO D'HOMENATGE A.V.S.C.M. (1991),
Documents i notes concernents a la vila i terme d'Esparreguera : versio original manuscrita editada en tres volums
[
Enllac no actiu
]
- GILI i BAS, Enric (2019),
El Temps a Esparreguera, dades enregistrades dels darrers cent anys
- HERNANDEZ i CARMONA, Angel Manuel (2015),
Els ponts d'Esparreguera
- L'ABANS. Recull grafic Esparreguera 1880-1965. 2000.
ISBN 84-95550-00-8
- PAULO i SABAT, Paulo (1995),
La Barca i altres mitjans de comunicacio entre Esparraguera i Olesa
[
Enllac no actiu
]
- PUIG i JORBA, Josep (2016),
Esparreguera capital de Catalunya durant 92 dies de l'any 1821
[
Enllac no actiu
]
- RIERA i CAMPS, Xavier (2012),
Les Pintures murals romaniques de Santa Maria del Puig (Esparreguera) : nova proposta d'interpretacio
[
Enllac no actiu
]
- RIERA i CAMPS, Xavier (2001),
El Cantoral de Santa Maria del Puig de 1593 : manuscrit 755 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat
[
Enllac no actiu
]
- RIERA i CAMPS, Xavier (2004),
Apunts d'historia postal d'Esparraguera
[
Enllac no actiu
]
- RUIZ LUIS, Manel; M. FERNANDEZ, Xavier.
Fins al final! 1714. Chiado, 2014.
ISBN 978-989-51-1439-9
- SUBIRANA i OLLE, Rafel (1959),
Del meu arxiu: aplec d'anotacions. Sabadell
- SUBIRANA i OLLE, Rafel (1960),
L'Art de la impremta a Esparraguera
[
Enllac no actiu
]
- SUBIRANA i OLLE, Rafel (1958), Gorgonsana-Esparagaria: publicacions d'arqueologia local i de descripcio del terme; Costum i tradicions d'Esparreguera: estudis populars d'aficionat, pag. 42.
- VALLS i BROQUETES, Orenci (1936),
Topografia medica d'Esparreguera
[
Enllac no actiu
]
- VALLS i BROQUETES, Orenci (1941),
Origenes historicos de Esparraguera y su comarca
[
Enllac no actiu
]
- VALLS i BROQUETES, Orenci (1961):
La Vila d'Esparreguera i el seu terme
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari