한국   대만   중국   일본 
Eslalom (esqui) - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Eslalom (esqui)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'esportEslalom
Esport esqui alpi Modifica el valor a Wikidata
Tipus esqui alpi Modifica el valor a Wikidata

L' eslalom , es una disciplina d' esqui alpi i surf de neu alpi, que consisteix a esquiar entre pals o portes. [1] [2] Aquests estan mes separats que els de l' eslalom gegant , l' eslalom super gegant i el descens la qual cosa requereix girs mes rapids i curts. En l'ambit internacional, l'esport es disputa als Campionats del Mon d'esqui alpi de la FIS i als Jocs Olimpics d'Hivern .

Eslalom o eslalom especial [ modifica ]

Aquesta es una cursa en que es requereix que els esquiadors passin per una serie de portes molt estretes (pals articulats), disposats en una pista que inclogui arcs corbats ajustats. [3] La velocitat maxima aconseguida es d'uns 35 km / h. Juntament amb l'eslalom gegant, forma part de les disciplines tecniques de l'esqui alpi, a diferencia de les disciplines de velocitat (costa avall i supergegant).

En aquesta categoria el recorregut es mes curt que en totes les altres, pero el nombre de portes es mes gran (entre 55 i 75) i la distancia entre elles entre 75 cm i 15 metres, sent aquestes portes un simple pal, en comptes de dos pals com en les altres modalitats. Aquesta disciplina necessita una habilitat mes gran, ja que els girs son mes tancats i complicats que en les altres, en les que la velocitat es molt mes gran, en ser girs mes oberts. El guanyador es decideix fent dues manegues amb diferents tracats i guanya aquell en que la suma dels dos temps sigui menor.

Equipament [ modifica ]

Les corbes en eslalom son molt petites, per aixo els esquiadors, per fer menys recorregut i anar mes rapid, toquen els pals que formen les portes. Per protegir-se de les portes els esquiadors porten proteccions a les canyelleres, en els pals i en el casc. En els anys 80 i 90 els esquiadors utilitzaven esquis amb longituds entre 203 cm i 207 cm. L'aparicio dels esquis "carving" va revolucionar les mesures d'aquests aixi com l'estil utilitzat pels esquiadors que podien millorar els seus temps fins a tres segons per baixada. Les mesures reglamentaries actuals son 165 cm per a homes i 155 cm per a dones. Aquest canvi es va realitzar a la temporada 2002.

Eslalom gegant [ modifica ]

Reduint les distancies entre portes a una distancia minima de 5 metres i amb menys portes que l'eslalom -s'exigeix un minim de 30 portes- el tracat requereix girs mes tancats que les proves de velocitat. Es realitzen dos descensos per recorreguts amb diferents tracats durant el mateix dia. El guanyador es aquell en que la suma dels dos temps sigui menor.

Equipament [ modifica ]

La invencio dels esquis " carving " va escurcar molt les mesures dels esquis de Gegant. Per incrementar la seguretat, a la temporada 2003-2004 la FIS va incrementar el radi de gir fins als 21 metres i va establir que la mesura minima dels esquis havien de ser de 185 cm per a homes i 180 cm per a dones. No obstant aixo, per a la temporada 2007-2008 s'ha aprovat l'augment del radi de gir fins als 27 metres per a homes i 23 per a dones.

Historia [ modifica ]

El terme eslalom prove del dialecte Morgedal / Seljord de la paraula noruega "slalam": "sla", que significa "vessant lleugerament inclinat", i "lam", que significa "pista despres dels esquis". [4] Els inventors de l'esqui modern classificaven les seves pistes segons la seva dificultat. Slalam era un sender utilitzat a Telemark per nens i nenes que encara no podien provar-se en les carreres mes dificils. Ufsilam era un sender amb un obstacle (ufse) com un salt, una tanca, gir dificil, un congost , un penya-segat (sovint de mes de 10 metres d'alcada) i molt mes. Uvyrdslam era un sender amb diversos obstacles. Una competicio de baixada militar noruega el 1767 va incloure curses de baixada entre arbres " sense caure ni trencar els esquis ". Sondre Norheim [5] i altres esquiadors de Telemark van practicar uvyrdslam o " baixada irrespectuosa / temeraria " on feien curses de baixada en terrenys dificils i sense provar (es a dir, fora de pista). [6] La "cursa d'esqui" de 1866 a Oslo va ser una competicio combinada de fons, salts i eslalom. [7] A l'eslalom els participants van poder utilitzar bastons per frenar i dirigir, i se'ls va donar punts per l'estil. A finals del 1800, els esquiadors noruecs participaven en totes les disciplines (salt, eslalom i fons) sovint amb el mateix parell d'esquis. L'eslalom i les variants d'eslalom sovint es coneixien com a curses de muntanya. Al voltant de 1900 les curses de muntanya s'abandonen als campionats d'Oslo a Huseby i Holmenkollen . El desenvolupament de Mathias Zdarsky de l'enllac de Lilienfeld va ajudar a convertir les curses de muntanya en una especialitat de la regio dels Alps. [8]

Les regles per a l'eslalom modern van ser desenvolupades per Arnold Lunn el 1922 per als Campionats Nacionals d'Esqui Britanics, i adoptades per a l'esqui alpi als Jocs Olimpics d'hivern de 1936 . [9] Sota aquestes regles, les portes estaven marcades per parelles de banderes en lloc d'unes, estaven disposades de manera que els corredors haguessin d'utilitzar una varietat de longituds de torn per negociar-les. La puntuacio es basava nomes en el temps, en lloc de tant en temps com en estil. [10] [11]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Definition of SLALOM ≫ (en angles). merriam-webster.com. [Consulta: 11 desembre 2021].
  2. ↑ ≪ eslalom ≫. Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 11 desembre 2021].
  3. ↑ ≪ The International Ski Competition Rules (ICR). Book IV: Joint regulations for alpine skiing ≫ p. 79. FIS, July 2020. [Consulta: 28 febrer 2021]. ≪661.4 Correct Passage≫
  4. ↑ Wetterlin , Allison. Tonal Accents in Norwegian: Phonology, morphology and lexical specification (en angles). Walter de Gruyter, 2010-09-29, p. 130. ISBN 978-3-11-023438-1 .  
  5. ↑ ≪ The Inventor of Modern Skiing, Sondre Norheim, Later Became a Farmer in North Dakota? ≫. telelaget.com. [Consulta: 11 desembre 2021].
  6. ↑ Fry , John. The Story of Modern Skiing (en angles). University Press of New England, 2017-03-14, p. 93. ISBN 978-1-5126-0156-5 .  
  7. ↑ Cohen , Steve. ≪The 100 Most influential Skiers of All Time≫. A: Ski (en angles), Desembre 1999, p. 109.  
  8. ↑ Schlesinger, Paul (1942) " Mathias Zdarsky, the Pioneer of Alpine Skiing " American Alpine Journal pg 403-405
  9. ↑ Denning , Andrew. Skiing into Modernity: A Cultural and Environmental History (en angles). Univ of California Press, 2014-11-26, p. 7. ISBN 978-0-520-95989-7 .  
  10. ↑ Doring , Margret J. ≪ Mountains of memory ≫. Historic Environment , 17, 2, pag. 28?31. DOI : 10.3316/informit.560284629368681 .
  11. ↑ Huntford , Roland. Two Planks and a Passion: The Dramatic History of Skiing (en angles). Bloomsbury Publishing, 2013-01-31, p. 341-342. ISBN 978-0-8264-2338-2 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Eslalom
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eslalom_(esqui)&oldid=30537432 ≫