한국   대만   중국   일본 
Esglesia de Santa Maria del Puig - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Esglesia de Santa Maria del Puig

Per a altres significats, vegeu ≪ Santa Maria del Puig (Tercui) ≫.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Esglesia de Santa Maria del Puig
Imatge
Dades
Tipus Esglesia Modifica el valor a Wikidata
Construccio X-XII, XV
Caracteristiques
Estil arquitectonic arquitectura romanica
arquitectura gotica Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa Esparreguera (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Pla del Puig.
Map
  41° 33′ 05″ N, 1° 52′ 10″ E  /  41.55133°N , 1.86946°E  / 41.55133; 1.86946
Be integrant del patrimoni cultural catala
Id. IPAC 18482 Modifica el valor a Wikidata

L' esglesia de Santa Maria del Puig o ermita del Puig es una obra del municipi d' Esparreguera inclosa en l' Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya . Es tracta d'una construccio romanica sobre un petit altipla elevat sobre la vall del riu Llobregat .

Descripcio [ modifica ]

Edifici que s'aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat , a la sortida del congost del Cairat . Es una esglesia de planta de creu llatina amb una sola nau , coberta amb volta de cano , i un absis semicircular. Te dues capelles laterals a manera de fals transsepte afegides amb posterioritat a l'obra romanica . Al creuer s'aixeca un cimbori de planta ovalada inscrit en un rectangle amb estructura de prisma octogonal a l'exterior, molt desfigurat degut al pes del campanar de torre que hi ha a sobre i que, almenys en la forma en que ens ha pervingut, es posterior a l'obra romanica. En l'edifici, que evidencia moltes reconstruccions, es pot reconeixer l'aprofitament de la paret nord, preromanica, feta amb reble i pedres, llosetes i grans codols, alguns disposats en espiga, tot plegat embegut en un morter molt abundant. [1]

Interiorment ha estat folrada amb una paret romanica. L'absis, sense arcuacions, es d'obertura molt ampla i, en canvi, poc profunda, caracteristica que, dins del romanic, indica una datacio avancada. S'hi obren tres finestres, la central mes gran, totes d'esplandit interior, la part exterior de les quals es formada per dos arcs i el seu ampit es inclinat. L'aparell d'aquest absis, de carreus mitjans i petits, es disposat amb molta regularitat. L'absis era decorat amb pintures, de les que nomes en resten alguns vestigis entre la paret romanica original d'obertura de l'absis i l'arc gotic afegit. [1]

Historia [ modifica ]

El 985 , dins del terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parroquies. Aixi ho diu Guillem d'Esparreguera , quan lliura els seus castells a la seu de Vic . Per tant, ja aleshores deuria existir Santa Maria del Puig, que sembla que fou edificada pels voltants del segle  x , i fou la parroquia del terme del castell fins que el 1612 fou beneida una nova parroquia a la vila. En principi era coneguda com a "esglesia de Santa Maria", quan encara no existia la de la vila.

Durant els segles  xi i xii hi ha diversos esments de deixes i llegats a l'esglesia de "ipso Pugo", pero sembla que en la majoria dels casos s'adreca al santuari occita de Nostra Dona del Pueg , a l' Alvernia , que aleshores era un important centre de pelegrinatge. [1]

Hom esmenta que Pere Sacosta , cavaller de Barcelona i dels castells d' Esparreguera , edifica el poble en el Pla al costat de l'actual ermita, dins dels termes de Sta. Maria del Puig, segons que consta en la peticio adrecada al bisbe de Barcelona , l'any 1316 . Esparreguera passaria, l'any 1351 , al vassallatge de l' abat de Montserrat .

Des del comencament del segle  xiv , quan una primitiva capella dedicada a Santa Eulalia fou construida a la pobla d'Esparreguera, l'antiga parroquia del Puig comenca a declinar i, especialment, despres dels terratremols del segle  xv , que la deixaren molt malmesa. Despres d'aquest terratremol es van fer ampliacions i reformes en el temple. [1]

A principis del segle  xvii , l'any 1612 , passa a ser depenent de la nova parroquia de Santa Eulalia , pero segueix mantenint activitat propia.

El temple pati els efectes de la guerra civil (1936- 1939), i posteriorment Santa Maria del Puig resta abandonada fins que el 1945 Alfred Sedo, propietari de la colonia Sedo , creient que l'ermita li pertany inicia una restauracio exterior, que abandona al saber que no n'es el propietari. Es el 1982 quan es constitueix "Amics de Santa Maria del Puig" per fer-se carrec de la restauracio, manteniment i divulgacio del monument. [1]

L'any 2002-2003 veren tenir lloc campanyes d'excavacio a l'interior de l'absis en que deixarien " al descobert l'antiga paret d'una esglesia preromanica amb un paviment associat molt important ". [2]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Esglesia de Santa Maria del Puig
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Esglesia de Santa Maria del Puig ≫. Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya . Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
  2. Col·Lectiu Esparregueri de Recerques , AAVV ≪Santa Maria del Puig≫. Esglesies i capelles d'Esparreguera , Esparreguera 2003, pag. 14.

Bibliografia [ modifica ]