한국   대만   중국   일본 
Esglesia Catolica Siro-malabar - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Esglesia Catolica Siro-malabar

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Esglesia Catolica Siro-Malabar )
L'article necessita algunes millores de redaccio .
Hi ha fragments mal redactats.
Aquest article o seccio necessita millorar una traduccio deficient .
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pagina de discussio si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussio per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat sense objeccions en la discussio.
Infotaula d'organitzacióEsglesia Catolica Siro-malabar
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus Esglesia Catolica Oriental
esglesia particular autonoma
Major archiepiscopal church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Religio catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Historia
Separat de Saint Thomas Christians (en) Tradueix i Esglesia d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Creacio 50 dC
1662
Governanca corporativa
Seu
Major Archbishop of Ernakulam-Angamaly (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataRaphael Thattil Modifica el valor a Wikidata
Part de Esglesia Catolica
cristianisme oriental
catolic oriental Modifica el valor a Wikidata
Lloc web syromalabarchurch.in Modifica el valor a Wikidata
Part d'una serie sobre
Cristianisme oriental
Pantocràtor (detall d'una deisi en mosaic)
  • Vegeu aquesta plantilla

L' Esglesia Catolica Siro-Malabar ( siriac : ?????? ??????????? ???????? ????????? , Edta Qatholiqi D'Malabar Suryaya ; malaialam : ???????? ???????? ?????????? ?? , Malabarile Suriyani catholika Sabha ; llati : Ecclesia Syrorum Malabarensium , ‘Esglesia dels sirians malabars’) o Esglesia dels catolics sirians de Malabar es una esglesia catolica oriental arxiepiscopal major amb seu a Kerala , India . Es una esglesia particular autonoma (en llati sui iuris ) en plena comunio amb el Papa i l' Esglesia catolica , amb autogovern sota el Codi de Canons de les Esglesies Orientals . L'Esglesia esta encapcalada pel Metropolita i Porta de tota l'India, el cardenal arquebisbe major Maran Mar George Alencherry . El nom siro-malabar esta formada per ≪siro≫, en relacio a Siria i els sirians , ja que l'esglesia utilitza la liturgia del ritu siria oriental , i per ≪ malabar ≫, que es el nom historic de la moderna Kerala. El nom ha estat utilitzat al documents oficials del Vatica des del segle XIX. [1]

L'esglesia siro-malabar es la mes gran de les denominades esglesias dels Cristians de Sant Tomas ("Nasrani") amb mes de 4 milions de creients [2] i rastreja els seus origens a l'activitat evangelica de Tomas apostol al segle  i . [3] [4] [5] [6] La primera presencia cristiana organitzada a l'India data del segle  iii , quan es van establir missioners perses de la tradicio de ritu siria oriental, membres de la que despres es va convertir en l' Esglesia de l'Orient o Esglesia Nestoriana. A l'actual Kerala . [7] [8] [9] L'Esglesia d'Orient compartia comunio amb la Gran Esglesia (catolicisme i ortodoxia) fins al Concili d'Efes del segle  v , separant-se principalment per diferencies en la cristologia , pero tambe per raons politiques com les guerres romano-sassanides que es van produir entre els imperis roma i persa. L'esglesia Siro-Malabar utilitza una variant llatinitzada de la liturgia dels sants Mar Addai i Mar Mari pertanyents al ritu siriac oriental de la historica Esglesia de l'Orient, que data del segle  iii a Edessa , Alta Mesopotamia [10] com a tal. una part del cristianisme siriac per la liturgia i patrimoni. [11]

La impopularitat del Patriarca de l'Esglesia Oriental Shemon VII Ishoyahb va provocar el cisma de 1552 ; els opositors van nomenar el monjo Shimun VIII Yohannan Sulaqa com a patriarca rival. La consagracio posterior de Sulaqa pel papa Juli III (1550-55) va veure una divisio permanent dins de l'Esglesia Oriental. El retrobament amb Roma va donar lloc a la formacio de la moderna esglesia catolica caldea de l' Iraq . [12] [13] Posteriorment, el bisbe de l'Esglesia Oriental, Mar Abraham d'Angamaly , va ser nomenat pel papa Pius IV (1559?65) com a metropolita i porta de tota l'India dels Cristians de Tomas (arquebisbe d'Angamaly) el 1565. [14] El 1597, Mar Abraham d'Angamalia va morir, sent l'ultim bisbe enviat des de l'Esglesia Oriental. Malauradament, l' arquebisbe catolic llati portugues de Goa , Aleixo de Menezes , va derrotar la diocesi d'Angamalia i va nomenar el jesuita Francisco Ros com a arquebisbe d'Angamalia. Menezes va celebrar el Sinode de Diamper el 1599 per portar als cristians de Thomas sota l'autoritat de l'Arquebisbat de Goa. El domini opressiu del padrocado portugues va provocar finalment una revolta el 1653, coneguda com el Jurament de la Creu de Coonan . [15] El Puthenkuttukar , o la faccio de "Nou Partit" va sorgir despres del Jurament, que va resistir a l'autoritat del patriarcat portugues, sota el lideratge de l' ardiaca Mar Maroma Thoma I , i va formar l' Esglesia de Malankara que va entrar en una nova relacio amb l' Esglesia ortodoxa siriaca d' Antioquia . [16] [17]

L'esglesia siro-malabar descendeix de la part de la comunitat coneguda com a Pazhayakuttukar , o "Partit Vell", que despres del Jurament de la Creu de Coonan el 1653, sota el lideratge de l'ardiaca Palliveettil Mar Chandy va tornar a entrar en comunio formal amb la Santa Seu de Roma; a causa dels esforcos de reconciliacio dels missioners carmelites descalcos (OCD) enviats pel papa Alexandre VII (1665-67). El clergat carmelita catolic llati d'Europa servia com a bisbes i l'Esglesia, juntament amb els catolics llatins, es trobava sota el vicariat apostolic de Malabar . Segons narra Mar Paremmakkal Thoma Kathanar al diari de viatge Varthamanappusthakam (datat al 1790), es coneixia aleshores com a Malankare Kaldaya Suriyani Sabha ("Esglesia siranica de Caledonia de Malankara"). El 1887, la Santa Seu va establir dos vicariats apostolics , Thrissur i Kottayam sota la direccio dels bisbes indigenes siro-malabars, i van nomenar l'Esglesia com a "Esglesia Siro-Malabar" per distingir-los dels llatins. [18] La Santa Seu va tornar a organitzar els vicariats apostolics de nou el 1896, en tres vicariats apostolics ( Thrissur , Ernakulam , Changanassery ). Un quart vicariat apostolic ( Kottayam ) es va establir el 1911 per als catolics de Knanaya. El 1923, el papa Pius XI (1922?39) va establir una jerarquia Siro-Malabar amb Ernakulam-Angamaly com a Seu Metropolitana i Mar Augustine Kandathil com a primer Cap i arquebisbe de l'Esglesia. El 1992, el papa Joan Pau II (1978-05) va elevar l'Esglesia Siro-Malabar al grau arxiepiscopal major i va nomenar el cardenal Antony Padiyara d'Ernakulam com a primer arquebisbe major . [19] L'Esglesia Siro-Malabar comparteix la mateixa liturgia amb l'Esglesia catolica caldea amb seu a l'Iraq i l' Esglesia assiria de l'Orient amb seu a l'Iraq (incloent-hi l'arxidiocesi l Esglesia caldea siriana de l'India ). L'Esglesia Siro-Malabar es la tercera esglesia particular ( sui juris ) de l'Esglesia catolica (despres de l'Esglesia llatina o romana i l' Esglesia grecocatolica ucrainesa ). [2] [20]

El catolicisme dins de l'Esglesia Siro-Malabar es unic perque s'ha inculturat amb costums tradicionals hindus que formen part integrant de la cultura tradicional de l'India. Com a estudios i teoleg Mar Placid Podipara descriu l'Esglesia com a ≪ hindu (india) en cultura, cristiana (catolica) en religio i oriental (ritu siriac oriental) en culte≫. [21] L'Esglesia es predominantment del grup etnic malayalikal i parlen malaialam . Encara que son una Esglesia Oriental, els membres son sovint coneguts col·loquialment com a ≪catolics romans≫ (RC, segons les sigles en angles) i com a ≪cristians sirians catolics romans≫ (RCSC, segons les sigles en angles) a l' estat de Kerala . Despres de l' emigracio dels seus membres, les eparquies s'han obert a altres parts de l'India i d'altres paisos a causa de facilitar la diaspora malaiiana que viu al mon occidental . Hi ha quatre eparquies (diocesis) fora de l'India. Santa Alphonsa es el primer sant canonitzat de l'Esglesia, seguit de sant Kuriakose Chavara , santa Eufrasia i santa Mariam Thresia . Es una de les dues esglesies catoliques orientals de l'India, l'altra es l' Esglesia catolica siriana de Malankara que representa la faccio de l'Esglesia de Malankara que va tornar a la plena comunio amb la Santa Seu de Roma el 1930. [22]

Historia [ modifica ]

Cristians de Sant Tomas [ modifica ]

Cristians de Sant Tomas - Divisions

Segons la tradicio, l'Esglesia a l'India va ser fundada per Tomas apostol , qui hauria arribat a Muziris prop de Cranganore el 21 de novembre de 52 i va fundar 7 esglesies. Per aixo els seus membres son coneguts com a ≪cristians de Sant Tomas≫. Tomas hauria estat martiritzat el 3 de juliol de 72 a Mylapore , on es troba la seva tomba. Des del segle  iv l'Esglesia india va entrar en relacions amb l' Esglesia persa de Seleucia-Cesifont . El catolicos de l' Esglesia de l'Orient enviava un bisbe a Cranganore, que usava el titol de metropolita i porta de tota l'India . L'arquebisbe Yohannan de l'India va participar al Concili de Nicea I en 325. A causa d'una persecucio a Siria oriental i Persia, el 345 es funda un establiment d'hebreus cristians a Kottayam al sud de l'India per Thomas Kanai , qui va arribar amb el bisbe Uraha Mar Yausef, 4 sacerdots i 72 families. Aquest grup es l'origen dels knanaies.

L'Esglesia india va dependre de la metropoli de Fars , a Rev Ardashir , sense tenir un bisbe fins que el patriarca Ishoyahb III (649-659) de Seleucia-Ctesifont (o el patriarca Sliba-zkha (714-728), segons una altra font) va crear una diocesi a l'India. El patriarca Timoteu I (780-823) va crear la provincia metropolitana de l'India, cessant la dependencia de Fars, probablement el 823 i amb dues seus sufraganies. Poques decades despres l'Esglesia india s'havia quedat sense clergat i va enviar una delegacio a Mesopotamia a sol·licitar bisbes. El patriarca Enosh en resposta, cap a 880, va consagrar el metropolita Yohannan per l'India i a dos bisbes sufraganis , un per a l' illa de Socotra i l'altre per a Masin , tradicionalment identificat com el sud de la Xina. Yohannan va fixar la seva residencia a Cranganore. [23] No obstant aixo, l'India no figura entre les provincies de l'Esglesia de l'Orient a la llista que Eliya de Damasc va realitzar a 893. [24] El lideratge de l'Esglesia a l'India estava formalment en mans dels bisbes enviats des de Persia, pero pel fet que no coneixien l'idioma local (el malayalam ), es limitaven a realitzar les celebracions liturgiques en siriac, confiant l'administracio de la diocesi a un sacerdot local que tenia titol d' ardiaca .

A causa de la invasio seljucida de Mesopotamia, la provincia india hauria estat suprimida per la impossibilitat d'arribar-hi. Les relacions efectives haurien estat restaurades en 1301 [25] i l'India va ser llistada com una de la provincies exteriors de l'Esglesia de l'Orient per l'historiador 'Amr en 1348. Davant el col·lapse de l'Esglesia nestoriana en la major part d'Asia a finals del segle  xiv , l'India va deixar de tenir un bisbe i la seva autoritat va quedar reduida a l'ardiaca.

En 1491 l'ardiaca va despatxar enviats al patriarca de l'Esglesia de l'Orient, al Patriarca Copte d'Alexandria i al patriarca siria d'Antioquia , sol·licitant l'enviament d'un bisbe. El patriarca Shem'on IV Basidi de l'Esglesia de l'Orient va consagrar dos bisbes, Thoma i Yuhanon, i els va enviar a l'India. No obstant aixo, els anys de separacio van fer que l'ardiaca fos el poder efectiu entre els cristians de Sant Tomas i els bisbes fossin tractats com a hostes. [26]

L'arribada dels portuguesos a l'India [ modifica ]

El portugues Vasco de Gama va desembarcar a la costa de Malabar el 14 de maig de 1498 i despres cada any van arribar flotes portugueses que van prendre el control del litoral sud i oriental de l'India, assegurant-se que el monopoli del comerc i la navegacio a l' ocea Indic . Els primers contactes portuguesos amb la comunitat cristiana local van ser molt positius, ja que els europeus van ser vistos com a alliberadors de l'assetjament a que els sotmetien els navegants arabs.

En 1552 es va produir un cisma a l'Esglesia de l'Orient i el 1553 Yohannan Sulaqa va ser reconegut com el primer patriarca de l' Esglesia Catolica Caldea i va enviar al seu germa Jose Sulaqa com metropolita de l'India en comunio amb el papa. Jose Sulaqa va arribar a la costa Malabar en 1558 quan ja hi eren els portuguesos, que el van enviar a Lisboa en 1568. El segon patriarca caldeu va enviar al bisbe Abraham que va arribar a Goa el 1563 amb l'aprovacio papal i va assumir en 1568. El 29 d'agost de 1567 va ser traslladada l'arxidiocesi caldea des Cranganore a Angamaly com a seu metropolitana pel papa Pius IV , sent bisbe Abraham, qui va morir en 1597. Va ser l'ultim arquebisbe caldeu de Angamaly i metropolita de tota l'India.

La majoria dels historiadors occidentals estan d'acord amb l'opinio que el controvertit Sinode de Diamper (20 de juny de 1599) encapcalat per l' arquebisbe portugues de Goa , Aleixo de Meneses , va separar per la forca als cristians de Sant Tomas de l'Esglesia caldea posant-los sota dependencia llatina. Es clar que despres de l'arribada dels portuguesos va haver-hi significatives tensions respecte al nomenament d'autoritats portugueses i persecucio dels cristians de Sant Tomas. El sinode va prohibir l'us i destruir un cert nombre de llibres siriacs i va fer canvis en la liturgia considerada nestoriana. El 20 de desembre de 1599 el bisbe Francis Ros va ser nomenat comissionat i administrador dels cristians de Sant Tomas al capdavant de la diocesi d'Angamaly , que es trobava vacant. El 4 d'agost de 1600 el Padroado portugues va ser estes als siriacs de Malabar. Va comencar la llatinitzacio de l'Esglesia siro-malabar i la seu va ser transferida a Cranganore el 3 de desembre de 1609, quedant suprimida l'arxidiocesi d'Angamaly. El 22 de desembre de 1610 l'arquebisbe de Goa va limitar l'area jurisdiccional dels bisbes dels cristians de Sant Tomas a la costa Malabar.

Una protesta, coneguda com el Jurament de la Creu de Coonan , va tenir lloc en 1653. Sota el lideratge de l'ardiaca Tomas un grup de cristians de Sant Tomas van fer un jurament publicament que no obeirien a l'arquebisbe jesuita Garcia de Cranganore [27] o a qualsevol altre prelat dels "paulistes" ( sacerdots jesuites del Seminari de Sant Pau de Goa), encara que diverses versions existeixen sobre el fet. La Santa Seu va enviar carmelites en 1655 que van aconseguir reconciliar molts cristians de Sant Tomas. Entre 1661 i 1662 de les 116 esglesies que tenien, els partidaris dels carmelites en van retenir 84, mentre que els partidaris de l'ardiaca Tomas es van quedar amb 32 esglesies. Els primers, que van romandre catolics, van passar a ser coneguts com a siro-malabars, mentre que els segons van ser el nucli del que descendeixen els siro-malankares (catolics, antioquens i independents), de l'Esglesia malabar independent de Thozhiyur i de l'Esglesia de mar Thoma. [28] En 1663 la Companyia Neerlandesa de les Indies Orientals va derrotar els portuguesos a l'India i va brindar ajuda a la faccio de l'ardiaca Tomas.

En 1665 va arribar a l'India Gregori, un bisbe enviat pel patriarca siria jacobita d'Antioquia. El grup dissident liderat per l'ardiaca Tomas li va donar la benvinguda, [29] i va acceptar la cristologia no calcedoniana i la tradicio liturgica siriac-antioquena (≪ liturgia de Sant Jaume ≫) de l' Esglesia ortodoxa siriana . Aquest fet va marcar el cisma formal en la comunitat de Sant Tomas.

Siro-malabars [ modifica ]

El 3 de desembre de 1659 el papa Alexandre VII va crear el vicariat apostolic de Malabar. El 24 de desembre de 1659 el bisbe Giuseppe Sebastiani va arribar a Kerala amb poders especial delegats pel papa per consagrar bisbes a Malabar, donant inici a la jurisdiccio de la Propaganda Fide a Kerala. El 31 de gener de 1663 va consagrar bisbe a Chandy Parampil , primer vicari apostolic de Malabar. En 1700 els cristians de Sant Tomas estaven sota doble jurisdiccio, del vicari apostolic a Verapoly i de l'arquebisbe de Cranganore sota el Padroado portugues. El 13 de marc de 1709 el papa Climent XI va suprimir el vicariat apostolic de Malabar i va crear el de Verapoly.

Al desembre de 1790 es va produir la invasio del sulta de Cochin i moltes antigues esglesies van ser destruides, al costat del seminari siria. La seu d'Angamaly va ser traslladada a Alengad i despres a Vadayar a Travancore. La invasio va produir molts martirs i l'emigracio de part de la poblacio a Travancore. El 24 d'abril de 1838 el metropolitanat de Cranganore (o Angamaly) i la diocesi de Cochin van ser suprimides i els seus territoris agregats al vicariat apostolic de Verapoly mitjancant el breu Multa Praeclara del papa Gregori XVI . En 1861 Elias Chavara va ser nomenat vicari general per als cristians de Sant Tomas. L'1 d'agost de 1874 el bisbe caldeu Elias Melus va arribar a Kerala i va ser excomunicat el 25 d'octubre de 1874, originant un cisma en unir-se a l' Esglesia Assiria Oriental .

El 20 de maig de 1887 van ser creats els vicariatos apostolics siro-malabars de Kottayam i de Trichur mitjancant el breu Quod Jam Pridem del papa Lleo XIII , quedant els cristians de Sant Tomas completament segregats de la jurisdiccio de l'arxidiocesi de Verapoly i del Padroado portugues. El 1891 el vicari apostolic de Kottayam canviar la seva residencia a Changancherry. Mitjancant el breu Quae Rei Sacrae del 28 de juliol de 1896 els vicariats van ser reorganitzats en 3 vicariats apostolics en crear-se el d'Ernakulam amb parts dels dos originals i redenominat Changanacherry al de Kottayam. [30] El 29 d'agost de 1911 el papa Pius X va crear el vicariat apostolic de Kottayam per als sudhistas o knanaies de ritu siro-malabar. El 21 de desembre de 1923 va ser establerta la jerarquia siro-malabar en crear-se la archieparquia metropolitana d'Ernakulam amb Trichur , Changanacherry i Kottayam com eparquias sufraganies. [31]

En 1934 el papa Pius XI va iniciar un proces de reformes liturgiques que hauria de restaurar la naturalesa oriental del pesadament llatinitzat ritu siro-malabar. Una liturgia eucaristica , presa de les fonts originals sirianes orientals va ser aprovada per Pius XII en 1957 i introduida en 1962, de manera que la divina liturgia d' Addai i Mari es celebrada en malayalam , la llengua nativa de Kerala . Hi ha hagut una forta resistencia a aquesta reforma i la majoria de les diocesis siro-malabars continuen usant un ritu que es gairebe indistingible de la missa llatina. El 1998 el papa Joan Pau II va donar als bisbes siro-malabars autoritat en materia liturgica en un esforc per facilitar la resolucio de les disputes.

El papa Pius XII mitjancant la butlla Saepe Fidelis el 29 d'abril de 1955 va estendre la jurisdiccio del eparca de Trichur al districte civil de Coimbatore . En 1962 va ser creada el Chanda la primera missio siro-malabar fora de Kerala. El 20 de juny de 1974 el papa Pau VI , mitjancant la butlla Apostolico requeridor , va dividir l'eparquia de Trichur per crear l' eparquia de Palakkad en els districtes civils de Palakkad i Coimbatore. El 22 de juny de 1978 el papa Pau VI va separar de l'eparquia de Trichur Taluk de Kodungalloor, gran part de Mukundapuram i petites porcions de Paravoor i de Aluva al nord del riu Chalakudy per crear l' eparquia d'Irinjalakuda mitjancant la butlla Trichuriensis Eparchiae . [32]

El 16 de desembre de 1992 el papa Joan Pau II va elevar l'estatus de l'Esglesia siro-malabar a arxiepiscopal major, amb el titol d' Ernakulam-Angamaly mitjancant la constitucio apostolica Quae Majori . Antony Padiyara va ser nomenat el seu primer arxieparca major. El 20 de maig de 1993 va tenir lloc el primer sinode de l'Esglesia catolica siro-malabar ( Synodus Ecclesiae Syrae Malabarensis ), sent investit el cardenal Antony Padiyara en les seves funcions. El 1996 els bisbes Gregory Karotemprel i Joseph Pallikaparambil van ser designats visitadors apostolics als Estats Units i Canada, i a Europa i el Regne Unit, respectivament. El 3 de juliol de 1998 va ser inaugurada la curia arxiepiscopal major en Mount St Thomas en Kakkanad.

Identitat Siro-Malabar [ modifica ]

L'historiador i teoleg siro-Malabar Fr. Placid Podipara ho descriu com ≪ cristia per fe, indi per cultura i oriental siria/siriac/oriental en liturgia ≫. [21] Avui, l'Esglesia siro-Malabar es la segona esglesia catolica oriental mes gran del mon amb mes de 5,1 milions de membres a tot el mon.

Fe i comunio de siro-malabars [ modifica ]

Els cristians de Sant Tomas van obtenir els seus bisbes de l'Esglesia Assiria Oriental/ Esglesia caldea de vers el 300 dC fins a la fi del segle  xvi , fins que va ser aturatt pels catolics portuguesos de ritu roma el 1597, despres de la mort de Mar Abraham .

Liturgia [ modifica ]

Segons la tradicio siriaca oriental , el dia liturgic de l'Esglesia siro-Malabar comenca al capvespre (18:00). El fidel tambe ha d'encarar-se cap a l'est mentre venera. Aixo no es segueix despres de la llatinitzacio. [33]

Segons la tradicio ortodoxa siriaca oriental que predominava abans de la induccio del catolicisme, hi ha set vegades de pregaria :

  • Ramsha (??????) o Liturgia de la nit (18 h)
  • Suba-a (????????) o la cena Liturgia (21 h)
  • Lelya (??????) o la liturgia nocturna (12 h)
  • Qala d-Shahra (????? ??????) o la liturgia vigilia (3 h)
  • Sapra (??????) o la liturgia matinal (6 h)
  • Quta'a (????????) o Liturgia de la Tercera Hora (9 h)
  • Endana (???????) o Liturgia del migdia (12 h)

La Santa Missa, que es diu santa Qurbana en arameu oriental siria i significa “eucaristia”, se celebra de forma solemne els diumenges i ocasions especials. Durant la celebracio de la Qurbana, sacerdots i diaques fan servir vestits elaborats que son unics a l'Esglesia catolica Siro-Malabar.

Restauracio de la liturgia siriaca oriental [ modifica ]

El Metropolita i Porta de tota l'India Mar Geevarghese metropolitana, Successora de Marthoma Sleeha (Sant Tomas Apostol).
Cerimonia de coronacio durant un casament siro-malabar

La liturgia siriaca oriental te tres anafores : les dels Sants Apostols (Sants Addai i Mari ), Mar Nestorius i Mar Teodor l'Interpret . La primera es la mes utilitzada popularment i ampliament. El segon s'utilitzava tradicionalment a l' Epifania i a les festes de Sant Joan Baptista i dels Metges grecs , ambdues que es produeixen a la marea d'Epifania el dimecres de la Rogacio dels Ninivets, i el dijous de maig. El tercer s'utilitza (excepte quan s'ordena el segon) des d' Advent fins a Diumenge de Rams . La mateixa part pro-anaforal serveix per als tres.

A la segona meitat del segle  xx , es va produir un moviment per comprendre millor els ritus liturgics. Una liturgia eucaristica restaurada, basada en les fonts originals de Siria Oriental, va ser aprovada pel papa Pius XII el 1957 i per primera vegada a la festa de Sant Tomas, el 3 de juliol de 1962, es va introduir la llengua vernacla , el malayalam , per a la celebracio del Qurbana siro-malabar. [34] Actualment celebren la Divina Liturgia d'Addai i Mari i l'Anafora de Mar Teodr majoritariamen en malayalam, amb influencies siriaques i angleses.

A mes de l'anafores de Mar Addai i Mari que s'utilitza actualment en la liturgia siro-Malabar, hi ha dues anafores mes conegudes com a Anafora de Mar Theodore i Anafora de Mar Nestorius. Que l'Anafora de Mar Theodore que va ser retirada del seu us despres del sinode de Diamper (un gran nombre d'esglesies la van fer servir fins al 1896) es torni a utilitzar a l'Esglesia siro-malabar despres de 415 anys es de fet una realitat historica important. L'esglesia de siro-malabar va rebutjar el Sinode de Diamper i, el papa Pius XII, durant el proces de restauracio del Qurbana siro-malabar el 1957 havia sol·licitat la restauracio de les Anafores de Mar Teodore i Mar Nestorius. L'esborrany de l'Anafora de Mar Teodore va ser restaurat despres d'un minucios estudi del Comite Liturgic Central, el Centre de Recerca Liturgica, diversos subcomites i les comissions liturgiques eparquials. S'han fet molts canvis adaptats als temps en les oracions mantenint la maxima fidelitat al text original de la segona anafora. Va ser aquest text tan preparat que va ser enviat a Roma per al reconeixement de la Seu Apostolica d'acord amb la decisio del sinode siro-malabar. La Congregacio per a les esglesies orientals va aprovar el seu us d'aquesta anafora de forma experimental durant tres anys el 15 de desembre de 2012. [35]

Despres de gairebe 420 anys, l'Anafora de Mar Nestorius es restaura a l'esglesia Siro-Malabar. [36] Despres de l'anomenat Sinode de Diamper, qualsevol text relacionat amb Mar Nestorius van ser cremats sistematicament pels jesuites , que van representar i governar l'Esglesia llatina de l'India el 1599. D'una manera, l'esglesia de Siro-Malabar va rebutjar el Sinode de Diamber (Udayamperoor) mitjancant la restauracio de l'Anafora de Mar Theodore i Anafora de Mar Nestorius.

La llatinitzacio de les esglesies del ritu siro-malabar es va posar al capdavant quan el 1896 Ladislaus Zaleski , el delegat apostolic a l'India, va sol·licitar permis per traduir el pontifical roma al siriac . Aquesta va ser l'eleccio d'alguns prelats malabars, que van triar-la per davant dels pontificals del ritu siria oriental i del ritu siriac occidental . Un gran nombre de siro-malabars eren cismatics assiris en aquell moment i diversos problemes i preocupacions van retardar l'aprovacio d'aquesta traduccio, fins que el 1934 el papa Pius XI va declarar que la llatinitzacio ja no s'hauria d'incentivar entre els catolics de ritu oriental . [37] Va iniciar un proces de reforma liturgica que pretenia restaurar la naturalesa oriental del ritu Siro-Malabar llatinitzat. [38] Una liturgia eucaristica restaurada, basada en les fonts originals de Siria Oriental, va ser aprovada per Pius XII el 1957 i introduida el 1962.

L'esglesia utilitza una de les diverses traduccions bibliques al malayalam.

Calendari liturgic [ modifica ]

L'esglesia de Siro-Malabar te el seu propi any liturgic . S'ordena segons el flux de la historia de la salvacio. Se centra en la vida historica de Jesus. [39] Hi ha nou estacions per a l'any liturgic. Son:

  1. Anunciacio ( Suvara )
  2. Nativitat de Jesus
  3. Epifania ( Denha )
  4. Gran dejuni ( Sawma Rabba )
  5. Resurreccio ( Qyamta )
  6. Apostols ( Slihe )
  7. Estiu ( Qaita )
  8. Elies -Creu- Moises ( Elijah-Sliba-Muse )
  9. Dedicacio de l'Esglesia ( Qudas-Edta )

Festes majors [ modifica ]

Les festes majors de l'Esglesia son, [40]

Jerarquia Siro-Malabar [ modifica ]

Llista dels Arquebisbes Majors [ modifica ]

Tambe coneguts com a Metropolita i Porta de tota l'India, els principals arquebisbes de l'Esglesia catolica Syr-Malabar son:

Curia arxispiscopal major Siro-Malabar [ modifica ]

La curia [41] de l'Esglesia Siro-Malabar va comencar a funcionar el marc de 1993 a la casa de l'arquebisbe d'Ernakulam-Angamaly. Mes tard, el 27 de maig de 1995, es va traslladar a nous locals del Mont St. Thomas a prop de Kakkanad, Kochi. El nou edifici curial es va inaugurar el 3 de juliol de 1998.

L'administracio de l'Esglesia Siro-Malabar te funcions executives i judicials. L'arquebisbe major, els funcionaris, diverses comissions, comites i el sinode permanent formen la part executiva. El sinode permanent i altres oficines es formen d'acord amb el CCEO. Els carrecs inclouen el canceller, el vicerector i altres. L'arquebisbe major nomena diverses comissions: Liturgia, cura pastoral del migrant i evangelitzacio, llei particular, catecisme, ecumenisme, doctrina catolica, clergat i instituts de vida consagrada i societats de vida apostolica. Els membres de les comissions solen ser bisbes. Pero tambe hi ha capellans en diferents comissions. Per a activitats judicials, hi ha el tribunal ordinari arxiepiscopal major format d'acord amb CCEO, i te un estatut i personal suficient amb un president, com a responsable. Actualment, el doctor Jose Chiramel es el president. La curia arxiepiscopal major funciona a l'edifici curial de Kerala, India.

Han preparat la llei particular per a la seva Esglesia i han promulgat part a part en Synodal News, el Butlleti oficial d'aquesta Esglesia. Hi ha estatuts per al sinode permanent, per als tribunals superior i ordinari. Quant a economia, CCEO c. 122 § 2 es especific en la llei particular que el mandat es de cinc anys i la mateixa persona no sera nomenada per mes de dos mandats consecutivament. [42]

Provincies, (Arxi)eparquies i altres jurisdiccions [ modifica ]

Bisbes siro-malabaristes al Generalat de les Germanes de la destituida

Hi ha 35 eparquies . En l'actualitat, cinc d'elles son arxieparquies, totes al sud de l'India. La seu de l'Arquebisbe major, Ernakulam-Angamaly, Changanacherry, Trichur, Tellicherry i Kottayam.

La resta son 13 eparquies sufraganies: Bhadravathi, Belthangady, Irinjalakuda, Kanjirapally, Kothamangalam, Idukki, Mananthavady, Mandya, Palai, Palghat, Ramanathapuram, Thamarassery i Thuckalay dins del territori canonic de l'Esglesia Archiepiscopal Major.

Hi ha 13 eparquies mes fora del territori canonic de les quals Adilabad, Bijnor, Chanda, Gorakhpur, Jagdalpur, Kalyan, Rajkot, Sagar, Satna, Faridabad, Hosur, Shamsabad i Ujjain a l'India tenen jurisdiccio exclusiva i l'Eparchia de St. Thomas de Chicago als Estats Units d'America i l'Eparquia de Sant Tomas l'apostol de Melbourne a Australia, Eparquia de Gran Bretanya, Eparquia de Mississauga, Canada, que gaudeixen de jurisdiccio personal. [43]

Provincies eclesiastiques adequades [ modifica ]

La majoria dels creients d'aquesta esglesia s'organitzen sota 5 arxieparquies metropolitanes (arxidiocesis), totes a Kerala, i les seves eparquies sufraganies.

Eparquies fora de Kerala [ modifica ]

Jurisdiccions exemptes [ modifica ]

Fora de l'India

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ St. Raphael Syro Malabar Catholic Mission of Cleveland (2014)
  2. ↑ 2,0 2,1 ≪ The Eastern Catholic Churches 2017 ≫. Arxivat de l' original el 2018-10-24. [Consulta: 4 agost 2020].
  3. ↑ ≪ Official Website ≫. Arxivat de l' original el 2012-08-11. [Consulta: 15 octubre 2019].
  4. ↑ George Menachery (1973) The St. Thomas Christian Encyclopedia of India, Ed. George Menachery, B.N.K. Press, vol. 2, ISBN 81-87132-06-X , Lib. Cong. Cat. Card. No. 73-905568; B.N.K. Press ? (has some 70 lengthy articles by different experts on the origins, development, history, culture... of these Christians, with some 300 odd photographs).
  5. ↑ Leslie Brown, (1956) The Indian Christians of St. Thomas. An Account of the Ancient Syrian Church of Malabar, Cambridge: Cambridge University Press 1956, 1982 (repr.)
  6. ↑ Thomas Puthiakunnel, (1973) "Jewish colonies of India paved the way for St. Thomas", The Saint Thomas Christian Encyclopedia of India, ed. George Menachery, Vol. II., Trichur.
  7. ↑ Frykenberg, pp. 102?107; 115.
  8. ↑ Mihindukulasuriya , Prabo. ≪ Persian Christians in the Anuradhapura Period ≫. Academia.edu . [Consulta: 19 desembre 2018].
  9. ↑ ≪ St. Gregorios Malankara (Indian) Orthodox Church of Washington, DC : Indian Orthodox Calendar ≫. Stgregorioschurchdc.org . Arxivat de l' original el 21 de gener 2020. [Consulta: 19 desembre 2018].
  10. ↑ Addai and Mari, Liturgy of . Cross, F. L., ed. The Oxford Dictionary of the Christian Church. Oxford University Press. 2005
  11. ↑ P. Malekandathil. St. Thomas Christians: A Historical Analysis of their Origin and Development up to 9th Century AD, from St.Thomas Christians and Nambudiris Jews and Sangam Literature: A Historical Appraisal . Kochi, India: Bosco Puthur (ed.) LRC Publications), 2003.  
  12. ↑ Habbi, 1966 , p. 99-132, 199-230.
  13. ↑ Wilmshurst, 2000 , p. 21-22.
  14. ↑ Encyclopaedia of sects & religious doctrines , Volume 4 By Charles George Herbermann page 1180,1181
  15. ↑ ≪ Koonan Oath 00001 ≫. [Consulta: 20 maig 2007].
  16. ↑ Gregorios & Roberson, p. 285.
  17. ↑ Vadakkekara, p. 91.
  18. ↑ George Joseph Nedumparambil. ≪ A Search of the Roots of the Siro-Malabar Church in Kerala ≫. University of Wurzburg, 2013. [Consulta: 19 setembre 2019].
  19. ↑ Roberson , Ronald. ≪ The Siro-Malabar Catholic Church ≫.
  20. ↑ ≪ Presentation of the Pontifical Yearbook 2019 and the Annuarium Statisticum Ecclesiae 2017 ≫. Holy See Press Office , 06-03-2019. Arxivat de l' original el 7 marc 2019. [Consulta: 6 marc 2019].
  21. ↑ 21,0 21,1 The Oxford Handbook of Christianity in Asia [ Enllac no actiu ]
  22. ↑ Roberson , Ronald. ≪ The Syro-Malankara Catholic Church ≫. E Catholic Near East Welfare Association. [Consulta: 2 agost 2018].
  23. ↑ Le Quien, OC , ii. 1275?6
  24. ↑ Assemani, BO , ii. 485?9
  25. ↑ Wilmshurst, D. J. (2000). The Ecclesiastical Organisation of the Church of the East, 1318?1913 , p. 343 and 391. Louvain.
  26. ↑ Vadakkekara , Benedict. Origin of Christianity in India: a Historiographical Critique . Media House Delhi, 2007, p. 274.  
  27. ↑ Eugene Cardinal Tisserant, "Eastern Christianity in India"
  28. ↑ Catholic Encyclopedia profile of "St. Thomas Christians" - The Carmelite Period
  29. ↑ Thekkedath, History of Christianity in India”
  30. ↑ ≪ A Glimpse into the Past ≫. Arxivat de l' original el 2019-10-03. [Consulta: 17 octubre 2019].
  31. ↑ Syro-Malabar Church
  32. ↑ ≪ Arch Diocese of Thrissur ≫. Arxivat de l' original el 2019-10-17. [Consulta: 17 octubre 2019].
  33. ↑ Divine Praises in Aramaic Tradition by Pathikulangara Varghese Kathanar
  34. ↑ The Origin and Progress of the Siro-Malabar Hierarchy By Varkey J. Vithayathil
  35. ↑ Official Website
  36. ↑ [ enllac sense format ] http://www.syromalabarchurch.in/news_details.php?news=9670 Arxivat 2019-04-14 a Wayback Machine . Anaphora of Mar Nestorius
  37. ↑ The Synod of Diamper and the Liturgy Jacob Vellian The Synod of Diamper Revisited, George Nedugatt, ed.
  38. ↑ A Study of the Siro-Malabar Liturgy (George Vavanikunnel)
  39. ↑ Pathikulangara, Varghese. Mar Thomma Margam ( A New Catechism for the St. Thomas Christians of India ), Kottayam: Denha Services, 2004
  40. ↑ Syro Malabar Church-Major Feasts Arxivat 2016-12-04 a Wayback Machine ., The Nazrani. Also major article on the same in The St. Thomas Christian Encyclopaedia of India Vol. II
  41. ↑ Francis Eluvathingal, Patriarchal and Major Archiepiscopal Churches in the Eastern Catholic Legislations based on CCEO Canon 114?125
  42. ↑ Francis Eluvathingal, Siro-Malabar Church Since the Eastern Code
  43. ↑ [1] Arxivat 2012-08-11 a Wayback Machine ., Syro Malabar Church: An Overview.
  44. ↑ 44,0 44,1 Holy See Press Office. " Provisions for the Siro-Malabar Church, 10.10.2017 ". Nota de premsa. Consulta: 24 maig 2018.

Bibliografia [ modifica ]

  • ASSEMANI, Bibliotheca Orientalis (Rome, 1719?28); DE SOUZA.
  • Orientale Conquistado (2 vols., Indian reprint, Examiner Press, Bombay).
  • Gouvea, Jornada do Arcebispo Aleixo de Menezes quando foy as Serra do Malaubar (Coimbra, 1606).
  • Fr. tr. De Glen, Histoire Orientale etc. (Brussels, 1609); DU JARRIC.
  • Thesaurus rerum mirabilium in India Orient (3 vols., Cologne, 1615).
  • India Orientalis Christiana (Rome, 1794).
  • Mackenzie, Christianity in Tranvancore, with Census Report of 1901 (Trivandrum). Ed.& Reprinted, Prof. George Menachery in the Nazranies i.e. The Indian Church History Classics I, 1998.
  • Medlycott, India and the Apostle St. Thomas (London, 1905). Ed. & Reprinted, Prof. George Menachery in the Nazranies i.e. The Indian Church History Classics I, 1998.
  • Thalian, Fr. George: ≪ The Great Archbishop Mar Augustine Kandathil, D. D.: the Outline of a Vocation ≫. , Mar Louis Memorial Press, 1961. (Postscript) Arxivat 2017-02-21 a Wayback Machine . (PDF) Arxivat 2017-02-21 a Wayback Machine ..
  • Menachery G (1973) The St. Thomas Christian Encyclopedia of India , Ed. George Menachery, B.N.K. Press, vol. 2, ISBN 81-87132-06-X , Lib. Cong. Cat. Card. No. 73-905568; B.N.K. Press ? (has some 70 lengthy articles by different experts on the origins, development, history, culture ... of these Christians, with some 300 odd photographs). Vol. 1, 1982. Vol. 3, 2010.
  • Mundadan, A. Mathias. (1984) History of Christianity in India , vol. 1, Bangalore, India: Church History Association of India.
  • Podipara, Placid J. (1970) "The Thomas Christians". London: Darton, Longman and Tidd, 1970. (is a readable and exhaustive study of the St. Thomas Christians.)
  • Philip, E. M. (1908) The Indian Christians of St. Thomas (1908; Changanassery: Mor Adai Study Center, 2002).
  • Aprem, Mar. (1977) The Chaldaean Syrian Church in India. Trichur, Kerala, India: Mar Narsai, 1977.
  • Menachery, Professor George. (2000) Kodungallur ? The Cradle of Christianity In India, Thrissur: Marthoma Pontifical Shrine.
  • Menachery, Professor George & Snaitang, Dr. Oberland (2012)"India's Christian Heritage". The Church History Association of India, Dharmaram College, Bangalore.
  • Acts of St. Thomas (Syriac) MA. Bevan, London, 1897
  • Tisserant, E. (1957) Eastern Christianity in India: A History of the Siro-Malabar Church from the Earliest Times to the Present Day. Trans. and ed. by E. R. Hambye. Westminster, MD: Newman Press.
  • Michael Geddes , (1694) A Short History of the Church of Malabar together with the Synod of Diamper, London. Ed. Prof. George Menachery in the Nazranies i.e. The Indian Church History Classics I, 1998.
  • Puthur, B. (ed.) (2002): The Life and Nature of the St Thomas Christian Church in the Pre-Diamper Period (Cochi, Kerala).
  • T.K Velu Pillai, (1940) "The Travancore State Manual"; 4 volumes; Trivandrum
  • Menachery G (ed); (1998) "The Indian Church History Classics", Vol. I, The Nazranies , Ollur, 1998. ISBN 81-87133-05-8 .
  • Menachery, George. Glimpses of Nazraney Heritage.SARAS 2005 Ollur.
  • Palackal, Joseph J. Syriac Chant Traditions in South India. Ph.d, Ethnomusicology, City University of New York, 2005.
  • Joseph, T. K. The Malabar Christians and Their Ancient Documents. Trivandrum, India, 1929.
  • Leslie Brown, (1956) The Indian Christians of St. Thomas. An Account of the Ancient Syrian Church of Malabar , Cambridge: Cambridge University Press 1956, 1982 (repr.)
  • Thomas P. J; (1932) "Roman Trade Centres in Malabar", Kerala Society Papers II.
  • Marco Polo.(1298) LATHAM, R. (TRANSL.) "The Travels" Penguin Classics 1958
  • Bjorn Landstrom (1964) "The Quest for India", Double day English Edition, Stockholm.
  • Francis Eluvathingal (ed), Siro-Malabar Church Since the Eastern Code, Mary Matha Publications, Trichur, 2003.
  • Francis Eluvathingal, "Patriarchal and Major Archiepiscopal Curia in the Eastern Catholic Legilations based on CCEO Canons 114?125" ORISI, Kottayam, 2009.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Esglesia Catolica Siro-malabar
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esglesia_Catolica_Siro-malabar&oldid=33471280 ≫