L'
escut
del
Peru
fou adoptat el
21 d'octubre
de
1820
. Es tracta d'un escut de tipus cordiforme polones, semipartit i truncat: al primer quarter, d'
atzur
(
blau celeste
segons el
blasonament
oficial), una
vicunya
arrestada contornada al natural; al segon quarter, d'
argent
, una
cincona
o arbre de la quina terrassada, tambe al natural; al segon quarter, de
gules
, una
cornucopia
vessant de monedes d'
or
. Va
timbrat
amb una corona civica de
roure
de
sinople
.
Els elements de dins l'escut representen la flora i la fauna del pais, amb la vicunya considerada l'animal nacional, i tambe els recursos minerals, mentre que la corona de llorer es un simbol de victoria i gloria.
L'escut perua presenta diverses variants:
- L'
escut d'armes
(en
espanyol
, originalment,
Escudo de Armas
), o escut propiament dit, es acostat d'una palma a la destra i un ram de llorer a la sinistra, tots dos al natural, lligats per sota amb una cinta amb els colors de la
bandera estatal
. Es la variant utilitzada a la bandera (on apareix a la part central), als bitllets i monedes i als segells.
- L'
escut nacional
(
Escudo Nacional
) es acostat a banda i banda per una bandera i un estendard amb els colors nacionals. S'utilitza als edificis publics i apareix a la bandera de guerra.
- El
gran segell de l'Estat
(
Gran Sello del Estado
) es format per l'escut nacional i la inscripcio
REPUBLICA DEL PERU
al damunt, en semicercle. S'usa als documents oficials.
- Encara n'hi ha d'altres variants, com per exemple l'utilitzat per la marina de guerra, que presenta dues ancores acoblades al darrere i passades en
sautor
.
-
Escut d'armes
-
Escut nacional
-
Gran segell de l'Estat
Primera versio
[
modifica
]
Gravat del primer escut del Peru
La primera versio de l'escut perua fou dissenyada pel general
Jose de San Martin
i adoptada oficialment el
21 d'octubre
de
1820
. S'hi veia un paisatge al natural amb el sol sortint darrere els
Andes
, vist des del mar, emmarcat per dos rams de llorer lligats amb una cinta d'or. Darrere l'escut hi havia acoblades les banderes dels estats sud-americans i un
bananer
. Com a suports, un
condor dels Andes
a la destra i una
llama
a la sinistra. Tot plegat reposava sobre una post barroca de la qual penjava una cinta amb el
lema
≪RENACIO / EL SOL / DEL PERU≫
('Renasque el sol del Peru') en lletres majuscules. Damunt la post hi havia tambe una branca de roure, armes, municions i una palma.
Segona versio
[
modifica
]
Segon escut del Peru
El
25 de febrer
de
1825
,
Simon Bolivar
i el Congres Constituent van promulgar una llei que definia els nous simbols de l'Estat i establia un nou escut, similar a l'utilitzat actualment. El disseny fou dels congressistes Jose Gregorio Paredes i Francisco Javier Cortes.
La diferencia principal es trobava en la particio inferior de l'escut, que era mes petita que les altres i estava formada per un gaiat curvilini a la punta en comptes de la linia horitzontal que presenta ara. Com que aquest aspecte en feia mes dificil la reproduccio, mesos despres de la seva creacio els ministeris ja contravenien la llei fent la particio de manera horitzontal per tal de poder-hi representar millor la cornucopia.
Modificacio del 1950
[
modifica
]
L'escut utilitzat actualment correspon a la modificacio que es va aprovar el
31 de marc
de
1950
, durant l'administracio del general
Manuel A. Odria
, president de la Junta Militar, per tal de consagrar la particio horitzontal del tercer quarter. Aixi mateix, aquest quarter inferior passava a ser el mes gran, i no el mes petit com deia el blasonament anterior.
Fou afegit tambe al lexic oficial el terme
Escut Nacional
.