Escola Catalana
es una
revista
en
catala
, editada per
Omnium Cultural
, que vol crear debat i fer reflexionar sobre temes educatius, socials i culturals mes rellevants del nostre temps. I, amb el proposit de contribuir a formar opinio entre el professorat i actualitzar-ne la visio des de noves perspectives epistemologiques, compta amb col·laboracions de professionals destacats en cadascun dels ambits.
La revista presenta monografics amb voluntat interdisciplinaria, articles de reflexio i experiencies didactiques, entrevistes i tot un seguit de seccions fixes que han esdevingut de referencia. Es mensual i arriba a les escoles de primaria i secundaria i a nombrosos subscriptors de tot el territori linguistic.
Escola Catalana
arrenca al desembre de
1965
[1]
quan la seu d'Omnium Cultural estava clausurada per la dictadura. Amb
Joan Triadu
al capdavant, es crea la Comissio d'Ensenyament (dos anys mes tard,
Delegacio d'Ensenyament Catala
(DEC)) que decidira elaborar una publicacio adrecada als professors de catala. El primer numero, sota la forma de carta per evitar la
censura
, contenia notes linguistiques i d'informacio general. L'any
1971
, la revista rep el nom de "Butlleti interior dels Seminaris d'Ensenyament de Catala". Aquesta primera etapa dura fins a setembre del
1976
, en que es converteix en una publicacio impresa. En aquesta epoca
Miquel i Planes
se'n fa carrec de la redaccio. Durant aquest periode, des de molts camps, s'havia anat creant un estat d'opinio a favor de les classes de catala. Les sol·licituds d'ensenyament del catala es multipliquen. El
1972
, la DEC organitza un pla d'actuacio que va comportar l'entrada del catala dins l'horari escolar. El proces s'endega precisament a la periferia de
Barcelona
en les zones on es parla mes el castella. Un grup de coordinadors, amb en
Joaquim Arenas
al capdavant, s'encarreguen dels contactes amb els ajuntaments, i sobretot, fan visites a les escoles per convencer directors, mestres i pares de la necessitat de l'ensenyament del catala. La DEC proporciona professorat, prepara els horaris i assessora pedagogicament, a traves de l'Equip Pedagogic format per Joaquim Arenas, Ernest Sabater,
Enric Larreula
, Josep Pascual i Carme Alcoverro. La revista difondra experiencies i fitxes didactiques, donara a coneixer els pocs llibres i materials utils existents per a l'ensenyament i contribuira a la difusio de la necessitat i la possibilitat no nomes d'ensenyament del catala sino en catala. Entes aquest ensenyament amb el lema: "escola catalana en llengua, continguts i actitud", igual per a tothom, independentment de la
llengua familiar
; el que mes tard s'anomenaria immersio linguistica. Una idea que d'enca de la llei de normalitzacio de 1983 es va estendre a tot
Catalunya
, amb l'impuls del
SEDEC
(Servei d'Ensenyament Catala).
L'octubre de
1976
apareix el primer numero impres del "Butlleti" amb el subtitol: Escola Catalana. Es tractava segons
Ernest Sabater
(redactor en cap de la revista, i despres director fins al febrer de
1990
), de trencar els cercles dels incondicionals, i de disposar d'un element de difusio, per al gruix del professorat dels centres docents, de material practic, informacions, comentaris i textos ideologics orientats a la catalanitzacio de l'escola. Molts professors es comuniquen a traves de la revista, i el numero de maig-juny-juliol de
1978
, que despres es reeditara ampliat en el llibre "Escola catalana ahir i avui", proposa les linies de futur no exemptes de polemica. L'abril de 1985 la revista adopta el nom d'Escola Catalana, la qualitat i la varietat n'augmenta, com tambe la tirada. Augmenta, tambe la presencia de tematiques relacionades amb la pedagogia i la didactica.
A partir del
1990
, Carme Alcoverro assumeix la direccio i junt amb el consell de redaccio actual, la revista va canviant amb l'oferta de monografics, amb voluntat interdisciplinaria, entrevistes i diverses seccions de referencia, amb les fotografies de Marc Vila, els dibuixos de Dani Hernandez, l'humor de
Joma
, i el disseny grafic de Jordi Artigues i Jaume Carrera, que ha anat variant fins al maquetacio actual, que harmonitza amb la imatge actual d'Omnium Cultural.
L'any
2005
la revista celebra els seus 40 anys i rep el Premi Extraordinari Catalunya d'Educacio atorgat pel Departament d'Educacio de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la tasca desenvolupada durant tots aquests anys.
[2]
La revista mante relacions amb la Federacio d'
Escola Valenciana
,
[3]
amb les Escoles Mallorquines, amb les Bressoles, mitjancant articles i trameses d'alguns numeros, com tambe amb el
Premis Baldiri Reixac
on participa des dels seus inicis. I am aquesta voluntat de projeccio, per tercer curs consecutiu, duu a terme el projecte
Escoles en Xarxa
, juntament amb
Vilaweb
, i amb l'ajut del Departament d'Educacio, que mitjancant l'us de les tecnologies de la informacio, posa en contacte alumnes i professorat de tota la comunitat linguistica catalana, bo i contribuint a la creacio d'un espai en xarxa dins del mon educatiu dels
Paisos Catalans
. Una xarxa en catala que va teixint vincles culturals i afectius.
[4]
Tanmateix, en 2013 Omnium Cultural anuncia que deixava de publicar la revista per problemes economics.
[5]
Equip d'Escola Catalana
[
modifica
]
La revista gaudia del seguent equip de personal de redaccio
[6]
aixi com una gran quantitat de col·laboradors fixos i esporadics.
- Director:
Joan Badia
- Consell de Redaccio:
Susanna Aranega, Rosa Boixaderas, Amaya Saura, Montse Torra, Anna Jolonch, Pere Marti i Bertran i Sonia Llinas
- Redactora:
Sandra Balague
- Coordinadora:
Gisela Munoz
Enllacos externs
[
modifica
]