Una escala diatonica (de la paraula grega diatonikos ) es una escala musical de 7 notes, separades per 5 tons i 2 semitons . Segons les maneres com s'ordenen aquests intervals s'obtenen diversos tipus d'escales, basicament l' escala major i l' escala menor . Dins del solfeig , les 7 sil·labes que representen cada grau de l'escala son "Do - Re - Mi - Fa - Sol - La - Si".

Les escales diatoniques son l'estructura fonamental de la tradicio musical europea. Tot i aixo son fruit de l'evolucio dels coneixements d' acustica de l' escola pitagorica . Els seus membres van construir un aparell, anomenat Monocordi , format per una corda la llargaria de la qual era modificable per a poder produir sons diferents. Van descobrir que a partir d'una frequencia ${\displaystyle f}$ es podien definir els seguents valors:

• Octava : Quan una corda era la meitat d'una altra, el so es repetia, pero molt mes agut.
• Quinta : Si la corda era ${\displaystyle 2/3}$ de la inicial, el so era ${\displaystyle 3/2}$ el de l'original. El salt es correspon a 5 tecles blanques del piano .
• Quarta : Quan la corda era ${\displaystyle 3/4}$ de l'original, la frequencia resultant era de la proporcio de ${\displaystyle 4/3}$.

Aquestes proporcions van ser descobertes per Pitagores qui estava influenciat pels seus coneixements de les mitjanes aritmetica , geometrica i harmonica i el misticisme dels nombres naturals , especialment els quatre primers ( tetrakis ). Va experimentar amb cordes de longituds ½, 2/3 (mitjana harmonica de ½ i 1) i ¾ (mitjana aritmetica de ½ i 1) i va descobrir que produien sons agradables, i va construir una escala basada en aquestes proporcions. Als intervals esmentats els va denominar diapaso , diapente i diatessaron . ^[1]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Frequencies del piano