Epokhe
, del grec ?ποχ?, 'suspensio' o 'abstencio', es un concepte originat en la
filosofia grega
, utilitzat principalment pel corrent de l'
escepticisme
. En els temps moderns, va ser revitalitzat per la fenomenologia d'Edmund Husserl, si be no en la seva accepcio inicial. Originariament, segons la definicio donada per Sixt Empiric, significa un estat mental de "suspensio del judici≫, un estat de la
consciencia
en el qual ni es nega ni s'afirma res. Per a
Husserl
, l'epokhe consisteix en la posada entre parentesis no sols de les doctrines sobre la realitat, sino tambe de la realitat mateixa.
Epokhe i escepticisme
[
modifica
]
El concepte d'epokhe va tenir un paper important en el corrent filosofic de
Pirro
. Partint del suposat que no es coneix res, Pirro argumenta que l'actitud que mes conve adoptar es l'epokhe, co es, la suspensio del judici o de l'afirmacio. No es exacte afirmar que aquesta posicio implica la idea que no s'ha de tenir cap possibilitat racional d'escollir entre un curs o un altre d'accio; mes aviat es relaciona amb el fet que un determinat tipus de vida o d'accio no pot ser catalogat com el ≪definitivament correcte≫. Tampoc no es pas encertat de postular que els esceptics neguen dogmaticament la possibilitat de tot coneixement: la mateixa paraula
skepsis
significa ≪cercar o investigar sempre≫. En efecte, seria autocontradictori afirmar plenament que res no pot ser objecte de coneixement, ates que aquesta mateixa proposicio seria paradoxalment elevada a la categoria de quelcom conegut.
Segons la definicio
Sext Empiric
, l'epokhe es ≪l'estat de repos mental pel qual ni afirmem ni neguem≫, o una actitud mental d'impertorbabilitat o
ataraxia
. El concepte tenia diferents graus d'intensitat, segons els diferents filosofs d'aquest corrent, abastant des de la suspensio radical del judici per a alguns en el cas d'especulacions teoriques, fins a posicions del probabilisme en d'altres casos. Pel que fa a aspectes no ja teorics sino practics, el concepte tendia a confondre's amb la metripatia, que es pot traduir com l'adopcio d'una actitud de prudencia quan es tracta d'avaluar sentencies de caracter moral.
Epokhe i fenomenologia
[
modifica
]
En la fenomenologia de
Husserl
, el concepte d'epokhe es redefineix d'una manera mes radical, com un canvi fonamental d'actitud no nomes respecte del coneixement i les teories ja existents, sino tambe davant de la propia realitat, canvi d'actitud que Husserl descriu amb les imatges de "posar-se entre parentesis" (
Einklammerung
), de "desconnexio" (
Ausschaltung
) de la quotidianitat. Aquest seria un pressuposit del metode per arribar al que Husserl denomina reduccio fenomenologica.
Tal radicalitat permet de distingir l'epokhe en sentit husserlia, no nomes de l'epokhe classica, sino tambe de tot altre concepte amb el qual puguin presentar-se analogies, entre els que poden citar-se el dubte cartesia o l'abstencio d'explicacions metafisiques propugnada per
Auguste Comte
. Tampoc no es la negacio de la realitat.
Aquest canvi radical davant de l'actitud natural dona pas a un llindar del coneixement filosofic.
Josep Ferrater i Mora
explica que en aquesta ≪posada entre parentesis≫ no nomes queden tancades les doctrines i teories respecte de la realitat, sino tambe la propia realitat: com a consequencia, la realitat no resulta modificada sino "alterada". Nomes aquesta actitud permetria atenyer la consciencia pura o transcendental.