Enrico Accatino
(
Genova
,
20 d'agost
de
1920
-
Roma
,
11 de juliol
de
2007
) va ser un
italia
pintor
,
escultor
, projectista i teoric de l'educacio artistica, representant europeu de la pintura dels camps de color de l'
expressionisme abstracte
.
Nascut a Genova, en un ambient de tradicio camperola i comercial d'una familia originaria de
Monferrato
, la terra ≪idealitzada≫ que es convertira en el tema de les seves primeres obres juvenils.
L'abstraccio
[
modifica
]
La seva produccio de seguida va canviar, donant fi a la seva fase figurativa. Els seus primers quadres abstractes daten a partir de la meitat dels cinquanta. Quand empren una pintura severa, sense condescendencia, que sorpren el mercat, pero permet garantir el seu nom entre els grans mestres de l'
informalisme
i de la pintura abstracta dels anys cinquanta i seixanta.
Des d'aleshores el motiu conductor de la seva produccio grafica, pictorica i tridimensional sera el ≪cercle vicios≫: cercles, anells, discs, mandala, declinats a traves incisions, superposats,
collages
-els celebres
Carte Costruite
). Una recerca que travessara practicament totes les tecniques expressives i que prosseguira, ininterrompuda, fins als ultims mesos de vida.
Atent estudios i teoric de l'art, Accatino va motivar sempre les seves eleccions de categories estetiques, experimentant les mes diverses tecniques expressives. Des de 1966 va reactivar el
tapis
com a llenguatge per a solucions bitridimensionals, promovent la
Fiber Art
, a tot Italia, representant el pais en la primera Biennal de la Tapisseria de
Lausana
, arribant a realitzar una ≪proposta als arquitectes≫, veritable manifest de l'art textil.
En el curs de la seva intensa activitat artistica, Accatino va obtenir importants reconeixements nacionals i internacionals, havent participat a la Quadriennal de Roma. Les seves obres es conserven en museus i col·leccions privades:
Galeria Nacional d'Art Modern i Contemporani
de Roma,
Col·leccio Permanent d'Art Modern dels Museus Vaticans
, Fundacio Simon Wiesenthal de Los Angeles, Museu d'Escultura Contemporania de
Matera
. El 1980, el
President de la Republica Italiana
li va conferir la Medalla d'Or com Benemerit de l'Educacio, de la Cultura i de l'Art.
Didactica de les arts visuals
[
modifica
]
Al costat de la seva activitat artistica, Enrico Accatino va ser un dels primers a Italia que van modernitzar la didactica de les
arts visuals
. Des de 1960 fins al 1964 va gravar amb la
RAI
centenars de transmissions televisives, va organitzar trobades amb formadors i docents, realitzant examens d'educacio artistico-visual i historia de l'art que es van convertir en fonamentals per a la renovacio de la disciplina -Forma Color Dibuix, Percepcio Creativitat, Lectura de l'Opera, Edart-. Obres que van constituir, la base de la reforma escolar de 1966.
Bibliografia
[
modifica
]
- Madeilaine Jarry
La Tapisserie art du XX siecle
-- Office du Livre Paris - 1974
(frances)
- Giorgio di Genova
Enrico Accatino - La circolarita dello Spirito
-- Istituto Grafico Editoriale - Roma 1991
(italia)
- Francesca Franco
Enrico Accatino - Dal realimo all'astrazione alla sintesi delle arti
Introduzione di Giuseppe Appella -- De Luca Editore, Roma 2005
(italia)
- L'arte di Enrico Accatino
(25') de Duilio Miloro - 1992
(italia)
- Accatino un maestro dell'arazzo
(15') de Giovanni Esposito (Premio Qualita Ministero dello Spettacolo) - 1976
(italia)
Enllacos externs
[
modifica
]