Recolector d'energia
L'
energia
es una
magnitud fisica
que es un atribut present en qualsevol mode de sistema
fisic
i que es pot manifestar en forma de
treball util
, de
calor
, de
llum
o altres maneres. Esta molt relacionada amb el
treball
, l'
entalpia
, l'
entropia
i, en fisica nuclear, la
massa
. L'
energetica
, que inclou la
termodinamica
i altres aspectes, es la branca de la
ciencia
que s'ocupa de l'estudi de l'energia i la
tecnologia energetica
la que l'aplica. L'energia es un nexe d'unio que apareix en totes les arees de la fisica i tambe en altres camps, com la
quimica
, el
medi ambient
o l'
economia
. En el
sistema internacional
, l'energia es mesura en
joules
, pero moltes altres unitats s'hi usen tambe sovint, com la
caloria
, el
quilowatt-hora
o l'
electro-volt
.
Un sistema te
energia potencial
, es a dir, energia en potencia, que pot usar en unes circumstancies particulars i que, mentre no ho fa, la "guarda" o emmagatzema en ell mateix, i una suma de les energies que te "actives" a consequencia de diversos factors, com per exemple el fet d'estar en moviment (
energia cinetica
), de trobar-se sota els efectes d'un camp gravitatori o electromagnetic, de la temperatura a la qual es troba (
energia termica
), o simplement per la natura quimica i fisica que descriu com esta estructurada la materia que conforma aquest sistema (
energia interna
,
energia d'enllac
,
energia nuclear
, etc.). En un
univers
tancat, la suma d'energia i
massa
es
conserva
, pero l'energia util disminueix amb cada transformacio, ja que inevitablement una part se'n dissipa en forma de calor.
Els
essers vius
necessiten fer transformacions energetiques al seu cos per poder viure. Els
humans
introduim energia al
cos huma
per mitja de l'
alimentacio
, sense la qual morim. El
consum
mitja mundial anual per persona d'
energia endosomatica
es d'uns cent vint
watts
. A mes, els humans tenim la particularitat d'utilitzar l'energia de manera exosomatica, per a fer funcionar ordinadors, desplacar-nos, cuinar, obtenir aigua, etc. Actualment, la usem sobretot en forma d'
energia electrica
, que obtenim principalment de
centrals termiques
i
nuclears
. Els
combustibles
emprats son, en general, finits a la
Terra
i amb reserves inferiors a un segle. El consum energetic endosomatic i exosomatic per part dels humans comporta actualment importants consequencies
socials
,
economiques
i
politiques
relacionades amb la
globalitzacio
, la
sostenibilitat
i el poder dels grans accionistes i empresaris sobre la resta de persones.
El mot
catala
"energia" prove del
grec
?ν?ργεια,
energeia
.
L'energia, en general, es una quantitat abstracta que no es pot visualitzar facilment.[Text poc precis] En fisica, existeixen moltes equacions que permeten calcular quanta energia i de quin tipus es la que conte un sistema determinat. Per la
teoria de la relativitat
, sabem que l'energia es pot transformar en
massa
, i a l'inreves, d'acord amb la famosa equacio d'Einstein:
. Aixi, el principi de conservacio s'aplica conjuntament a la massa i a l'energia.
En el cas mes senzill, l'aplicacio d'una
forca
a traves d'una distancia unidimensional, l'energia necessaria es:
, i es f(x) la quantitat de forca que cal aplicar-hi en cada punt. En la practica, facilment tota l'energia emmagatzemada en un sistema per a produir treball. En l'exemple del cos en caiguda lliure, l'energia potencial es transforma facilment en energia cinetica, pero l'energia interna del cos (energia quimica i atomica) no es transforma.
Tipus d'energia
[
modifica
]
L'especie humana es beneficia d'
energia exosomatica
(
electricitat
,
llenya
,
carbo
, etc.) a mes de consumir, com altres essers vius,
energia endosomatica
(
aliments
).
[1]
La biologia i la bioquimica tracten l'energia utilitzada directament en el cos de l'individu que se n'aprofita. Alguns altres tipus d'energia son:
- Energia cinetica
: es la que conte un cos per rao del seu moviment.
- Energia potencial
: es la capacitat o potencialitat d'un cos per a tenir energia en altres circumstancies com, per exemple posant-se en moviment o movent-se a mes velocitat, pel trencament o formacio d'un
enllac quimic
, etc.
- Energia quimica
interna: l'energia que te una molecula per la seva estructura i l'estat dels atoms que la componen.
- Energia electrica
: es un tipus d'energia potencial relacionada amb la posicio d'una
carrega electrica
en un
camp electric
.
- Massa
: d'acord amb la
teoria de la Relativitat
, la massa i l'energia es poden intercanviar. Se sol anomenar
energia
atomica
o
energia nuclear
l'obtinguda per la
fusio
o
fissio
dels
nuclis atomics
.
- Energia electromagnetica
o radiant: es l'existent en un medi fisic, causada per
ones electromagnetiques
, mitjancant les quals es propaga directament sense desplacament de la
materia
.
- Energia calorifica
o termica: es un tipus d'energia que es transmet en forma de calor d'un cos a un altre.
- Energia potencial gravitatoria
o gravitacional: es l'energia vinculada a la gravetat, i per tant al pes.
- Energia nuclear
: es l'energia que mante juntes les particules del nucli dels atoms en un espai molt reduit.
[2]
- Energia radiant
: es l'energia que transporten les ones electromagnetiques, com la llum, les ones de radio, les radiacions ultraviolades...
[2]
- Energia sonora: es l'energia cinetica del moviment de vibracio que es desplaca a traves de les molecules d'aire.
[2]
Energia mecanica
[
modifica
]
L'energia mecanica es manifesta de moltes formes; a grans trets, es podria diferenciar entre
energia potencial
i
energia cinetica
. Tanmateix, el terme
energia potencial
es molt generic, ja que l'
energia potencial
existeix en tots els
camps
de
forca
, com el
camp gravitatori
, el
camp electroestatic
o el
camp magnetic
. El terme
energia potencial
fa referencia a la capacitat d'un cos per a realitzar
treball
per rao de la seva posicio en un camp de forces.
L'energia mecanica pot ser causada per forces conservatives, per forces no conservatives o per totes dues. Les forces conservatives son les que deriven de potencial. El
teorema de l'energia
aplicat a dos estats d'un sistema mecanic en fa un balanc i diu que l'increment d'energia cinetica entre els dos estats es igual a la variacio de treball realitzat per totes les forces, les interiors al sistema i les exteriors, aplicades a aquest. D'aquest teorema es despren que la variacio d'energia cinetica entre dos estats mecanics es igual al treball no conservatiu, es a dir, al realitzat per les forces no conservatives.
L'
energia potencial
es defineix com el treball fet per un objecte contra una forca donada en canviar de posicio.
Energia elastica potencial
[
modifica
]
Quan una pilota cau sota la influencia de la gravetat, s'accelera en la seva caiguda, la seva energia potencial inicial (deguda a la seva posicio elevada) es perd mentre es guanya energia cinetica. Quan la pilota impacta sobre una superficie dura es deforma. Quan la pilota bota i s'eleva de nou, l'energia cinetica disminueix i augmenta l'energia potencial. Part d'energia es perd en forma de
calor
, per exemple, a causa les
deformacions
elastiques o inelastiques que pateix la pilota, de la
resistencia de l'aire
i d'altres factors.
L'
energia potencial elastica
es defineix com el treball necessari per a comprimir (o expandir) un ressort.
[3]
La forca
F
en una molla, o en qualsevol altre sistema que obeeixi la
llei de Hooke
, es proporcional a l'extensio o la compressio,
x
:
[3]
en que
k
es la constant elastica que depen de cada molla (o sistema) i ens indica si la molla (o el sistema) presenta poca o molta resistencia a deformar-se quan li apliquem una forca.
L'energia potencial elastica s'expressa per:
.
Energia cinetica
[
modifica
]
L'
energia cinetica
, simbolitzada per exemple amb
E
k
,
T
o
K
, es l'energia que te un cos pel fet d'estar accelerat o desaccelerat. En calcular aquesta energia, hom pot arribar a aquesta equacio:
[4]
La
massa en repos
te una energia, anomenada
energia de repos
igual a:
[5]
Energia gravitacional
[
modifica
]
La
forca gravitatoria
es igual a la
massa
,
m
, multiplicada per l'
acceleracio de la gravetat
g
= 9.81 m/s². En aquest cas, l'energia potencial gravitatoria es determina amb l'equacio:
Una expressio mes general per a l'energia potencial deguda a la
llei de la gravitacio universal
entre dos cossos o masses
m
1
i
m
₂, util en
astronomia
, es:
[6]
,
en que
r
es la separacio entre els dos cossos i
G
es la
constant de la gravitacio
, 6,6742(10)×10
?11
m³kg
?1
s
?2
.
[7]
A efectes practics, pot emprar-se per a emmagatzemar energia (energia hidroelectrica, pesses d'un rellotge...)
Energia termica
[
modifica
]
L'energia termica dels materials (els
gasos
, el
plasma
, els
solids
, etc.) es l'energia associada amb el moviment microscopic i aleatori de les particules que els constitueixen.
[8]
La
calor
es defineix com la manifestacio de l'energia interna quan un sistema efectua un proces, ciclic o no, mitjancant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l'envolta.
[9]
En un gran nombre de situacions, es possible utilitzar l'energia alliberada per un sistema per a elevar la temperatura d'un altre objecte, per exemple, l'aigua que escalfa un escalfador. Tambe es possible mesurar la quantitat d'
energia electrica
necessaria per a elevar la temperatura de l'objecte. La
caloria
va ser definida com la quantitat d'energia necessaria per a elevar la temperatura d'un
gram
d'aigua 1 °C (aproximadament 4,1855
joules
).
Energia electrica
[
modifica
]
Energia electroestatica
[
modifica
]
L'energia potencial electroestatica d'una determinada configuracio de
carregues
es defineix com el
treball termodinamic
que s'ha de fer contra la
forca electroestatica
per tal de reorganitzar les carregues des d'una separacio infinita fins a la configuracio considerada (o el treball fet contra la forca electroestatica per separar les carregues d'una configuracio donada fins a l'infinit). Per a dues
carregues puntuals
Q
1
i
Q
₂ separades per una distancia
r
, aquest treball i l'energia potencial electrica es igual a:
[10]
En que ε
0
es la
permitivitat
del buit 10
7
/4π
c
0
² o 8.854188…×10
?12
F/m.
[7]
Si la carrega s'acumula en un
condensador
de
capacitancia
C
, no es pren com a configuracio de referencia aquella en que hi ha una separacio infinita entre les carregues, sino aquella en que son extremadament properes, de manera que hi ha una carrega neta nul·la en cada placa del condensador. La justificacio per a aquesta preferencia es purament practica: es mes facil mesurar la diferencia de voltatge i la magnitud de la carrega en les plaques d'un condensador en una situacio de
condensador
descarregat, en que les carregues son molt properes de manera que els electrons i els ions es recombinen neutralitzant-se. En aquest cas, el treball i l'energia potencial electrica vindra determinada per:
Energia del corrent electric
[
modifica
]
Si un
corrent electric
passa a traves d'una
resistencia
, part de l'energia del corrent electric es converteix en calor. Si el corrent passa a traves d'un aparell electric, una part de l'energia del corrent es pot convertir potencialment en altres formes d'energia (una part sempre es dissipara en forma de calor). La quantitat d'energia d'un corrent electric es pot expressar de diferents maneres, per exemple:
en que
U
es la
diferencia de potencial electric
(en
volts
),
Q
es la carrega (en
coulombs
),
I
es la quantitat de corrent (en
amperes
),
t
es el
temps
durant el qual flueix el corrent (en
segons
),
P
es la
potencia
(en
watts
) i
R
es la resistencia electrica (en
ohms
). La darrera de les expressions anteriors es especialment important per a la mesura practica de l'energia, ja que la diferencia de potencial, la resistencia i el temps poden ser mesurats amb una precisio considerable.
[11]
Energia radiant
[
modifica
]
L'
energia radiant
es l'
energia
de les
ones electromagnetiques
continguda en la
llum
visible i altres formes de radiacio, com els
raigs X
. Quan la materia absorbeix la radiacio, experimenta un augment de l'energia termica; tambe es poden experimentar canvis en les substancies.
La quantitat d'energia radiant es pot calcular
integrant
el
flux radiant
(o
potencia
) respecte al temps, com en el cas de qualsevol altre tipus d'energia, en unitats del
SI
es mesura en
joules
.
La
radiacio electromagnetica
, com les
microones
, la
llum visible
o la
radiacio gamma
, es un flux d'energia electromagnetica.
[12]
Aplicant les equacions anteriors al component electric o magnetic dels camps electromagnetics, podrem calcular tant la densitat volumetrica com el flux d'energia. El
vector de Poynting
resultant s'expressa com:
en unitats del SI dona la densitat del flux d'energia i la seva direccio.
L'energia de la radiacio electromagnetica esta quantificada, presenta uns determinats
nivells d'energia
discrets. L'espai entre aquests nivells es igual a:
en que
h
es la
constant de Planck
, 6,6260693(11)×10
?34
Js,
[7]
i
ν
es la
frequencia
de la radiacio. Aquesta quantitat d'energia electromagnetica es el que s'anomena
foto
. Els fotons de la llum visible tenen energies de 270?520
yJ
, equivalent a 160?310 kJ/mol, la forca dels
enllacos quimics
mes febles.
[13]
Energia quimica
[
modifica
]
L'
energia quimica
es l'energia deguda a l'associacio dels
atoms
en
molecules
o d'altres agregats de
materia
. Pot ser definida com el treball fet per les forces electriques durant el rearranjament de les posicions de les carregues electriques, electrons i protons, durant el proces d'agregacio. Basicament, es tractaria de l'energia potencial electroestatica de les carregues electriques. Si l'energia quimica d'un sistema decreix durant una
reaccio quimica
, la diferencia sera transferida a l'entorn que l'envolta en diferents formes, sovint calor o llum; d'altra banda, si l'energia quimica d'un sistema s'incrementa com a resultat d'una reaccio quimica, la diferencia sera aportada pel seu entorn, habitualment tambe en forma de calor o llum. Per exemple,
- quan dos atoms d'
hidrogen
reaccionen per formar una molecula de dihidrogen (H₂), l'energia quimica decreix en 724
J
, aquest valor es correspon a l'
energia d'enllac
de l'enllac H?H;
- quan es treu un electro de l'atom d'hidrogen, per formar un io H
+
(en l'estat gasos), l'energia quimica s'incrementa en 2,18 aJ; aquest valor correspon a l'
energia d'ionitzacio
de l'hidrogen.
Es habitual expressar els canvis de l'energia quimica prenent com a referencia un
mol
de la substancia en questio: els valors tipics per als canvis de l'energia quimica per mol durant una reaccio anirien de desenes a centenars de quilojoules per mol.
L'energia quimica tal com s'ha definit mes amunt tambe es coneguda pels quimics com a
energia interna
,
U
: tecnicament, es mesura mantenint el
volum
del sistema constant. Tanmateix, la major part de la quimica practica es desenvolupa a
pressio
constant, de manera que si el volum canvia durant la reaccio, caldra aplicar una correccio per tal de tenir en consideracio el treball fet per o sobre l'atmosfera per tal d'obtenir l'
entalpia
,
H
:
- Δ
H
= Δ
U
+
p
Δ
V
Caldra una correccio addicional, per al canvi a l'
entropia
,
S
, per tal de determinar si una reaccio quimica es produeix o no, donada l'
energia de Gibbs
,
G
:
- Δ
G
= Δ
H
?
T
Δ
S
Aquestes correccions son negligibles de vegades, pero sovint no ho son, especialment en el cas de les reaccions que involucren gasos.
Des de la
Revolucio industrial
, la
combustio
de
carbo
,
petroli
,
gas natural
o productes derivats d'aquest ha estat la manera mes important de transformar l'energia quimica en altres formes d'energia. El
consum
(realment haurien de parlar de
transformacio
, ja que segons la llei de conservacio l'energia no es consumeix, nomes es transforma) s'acostuma a expressar en referencia a l'energia obtinguda per la combustio d'aquests
combustibles fossils
:
- 1 tona equivalent de carbo = 29,3076 GJ = 8.141
quilowatt-hora
- 1 tona equivalent de petroli = 41,868 GJ = 11.630
quilowatt-hora
De la mateixa manera, un diposit de
gasolina
(45
litres
) equivaldria a uns 1,6 GJ d'energia quimica. Una altra unitat per a mesurar l'energia quimica alliberada es la
tona de
TNT
, uns 4,184 GJ. Es a dir, l'energia obtinguda de cremar una tona de petroli equivaldria a unes 10 vegades la que alliberaria una explosio d'una tona de TNT.
Altres exemples d'emmagatzemament d'energia quimica son les
bateries
o els
aliments
. La
digestio
dels aliments i la seva
metabolitzacio
per l'organisme, sovint amb
oxigen
, provoca l'alliberament d'energia que al seu torn es transformada en energia cinetica pels muscles.
Energia solar
[
modifica
]
L'
energia solar
es l'
energia nuclear
que es produeix al
Sol
, que funciona com un
reactor nuclear de fusio
gegant natural,
fusionant
atoms cada vegada mes grans. Irradia
llum
, calor (
energia termica
) i
radioactivitat
. Nomes una part de la irradiacio solar que incideix en l'
atmosfera terrestre
aconsegueix traspassar-la i incidir en la superficie de la
Terra
. En totes les
estrelles
, es produeix energia de la mateixa manera.
Transformacions d'energia
[
modifica
]
Transformacio d'energia electrica a energia luminica i calor
L'energia d'alguns tipus es pot transformar en energia d'alguns altres tipus, en
treball
(
util
o no), en
llum
i en
calor
. Moltes d'aquestes transformacions es fan de manera espontania en la natura, per exemple en el metabolisme huma o en la respiracio de les plantes.
Altres transformacions es fan per mitja de
maquines
, termiques o no, o d'instal·lacions industrials (centrals termiques, nuclears, parcs eolics, etc.) creades pels humans. La majoria de maquines necessita una aportacio externa d'energia per a funcionar, algunes ho fan amb
energia cinetica
, com per exemple una bicicleta (l'
energia mecanica
produia per les cames, que prove de l'
energia endosomatica
de la persona) o una manivel·la, l'
energia solar
d'una calculadora o d'alguns gadgets i joguines, l'energia de
combustio
dels
motors
i dels
gasodomestics
, l'
energia electrica
dels
electrodomestics
i aparells electronics, etc. Els
llums
transformen una petita part de l'energia electrica en
energia luminica
, les
turbines
transformen l'energia mecanica de fluids que passen per les seves pales en energia cinetica a la maquina, els generadors electrics transformen l'
energia quimica
, mecanica o lluminosa en electricitat.
Antic aparell per a mesurar l'equivalent mecanic de la calor
La
mesura
absoluta de l'energia no es possible, perque es defineix com el treball que un sistema pot fer sobre un altre; per tant, nomes la transicio d'un sistema d'un estat vers un altre pot ser mesurada; es a dir, la diferencia o increment d'energia entre dos estats.
Els metodes per a mesurar l'energia son sovint indirectes, els utilitzats per la mesura d'altres
magnituds
, com per exemple la massa, la distancia, la
radiacio
, la
temperatura
, el
temps
, la
carrega electrica
o el
corrent electric
, i a partir d'aquests es calcula l'energia per mitja de taules o equacions que les relacionen.
Una caloria es l'energia necessaria per a escalfar vint gotes d'aigua en un
grau Celsius
de temperatura
Al llarg de la
historia de la ciencia
, el valor de l'energia s'ha expressat en diferents unitats, com l'
erg
de l'antic
sistema CGS
; pero, actualment, la unitat acceptada del
Sistema Internacional
per a l'energia es el
joule
[14]
i els seus multiples i submultiples. Altres unitats que s'usen molt son la
caloria
, el
quilowatt-hora
i l'
electro-volt
, i encara n'hi ha d'altres diferents.
Algunes equivalencies entre aquestes son:
Llei de la conservacio de l'energia
[
modifica
]
Sistema mecanic en el qual idealment es conserva l'energia, si es considera el xoc totalment elastic i es negligeix el fregament
El teorema de Carnot en termodinamica diu que, ni tan sols idealment, es possible convertir tota l'energia en treball util en cap proces: sempre n'hi haura una part que es dissipara en forma de calor. En la practica, cada transformacio d'energia en un sistema real suposa una perdua de rendiment energetic
L'energia es subjecta a la
llei de la conservacio de l'energia
, que indica que l'energia no pot ser creada ni destruida, nomes pot ser transformada.
Molts tipus d'energia, amb la gravitatoria com una excepcio important,
[15]
tambe son sotmesos a estrictes normes locals de conservacio. De manera que l'energia nomes es pot intercanviar entre regions adjacents de l'espai, i qualsevol observador coincidira sobre la densitat d'energia en un volum donat de l'espai. Tambe hi ha una llei global de la conservacio de l'energia que estableix que l'energia total de l'Univers no canvia, cosa que es una consequencia directa, un corol·lari, de la llei local de conservacio. La conservacio de l'energia es una consequencia matematica de la
simetria de translacio
del
temps
, es a dir, la impossibilitat de diferenciar intervals temporals presos en diferents moments.
[16]
(Vegeu el
teorema de Noether
).
La llei de conservacio es un principi fonamental de la fisica que es deriva de la simetria de translacio del temps, una propietat de molts fenomens a escala cosmica que els fan independents de la seva localitzacio en les coordenades del temps. Ahir, avui o dema son fisicament indiferenciables.
Aixo es aixi perque l'energia es una
magnitud
que es una
variable conjugada
amb el temps. Aquesta imbricacio de l'energia i el temps comporta un principi d'incertesa: es impossible de definir la quantitat exacta d'energia durant qualsevol interval definit de temps. Aquest principi d'incertesa no s'ha de confondre amb la conservacio de l'energia, encara que proporcioni uns limits matematics entre els quals es pot definir i mesurar l'energia.
En
mecanica quantica
, l'energia s'expressa mitjancant l'operador
hamiltonia
; en qualsevol escala temporal, la incertesa de l'energia vindra donada per:
que te una forma similar al
principi d'incertesa de Heisenberg
, pero no son matematicament equivalents, ja que
H
i
t
no son
variables conjugades
ni en
mecanica classica
ni en mecanica quantica.
En
fisica de particules
, aquesta desigualtat permet una comprensio qualitativa de les
particules virtuals
que transporten un
moment
que intercanvien amb particules reals, responsable de la creacio de totes les
forces fonamentals
conegudes. El
fotons virtuals
(que son l'
estat d'energia
quantica mes baix dels
fotons
) tambe son els responsables de les interaccions electroestatiques entre
carregues electriques
(que comporten la
llei de Coulomb
), de la desintegracio radioactiva per
fissio espontania
dels estats nuclears excitats, de l'
efecte Casimir
, de la
forca de van der Waals
i d'altres fenomens observables.
Fonts d'energia primaria
[
modifica
]
Tuixent s'abastava d'electricitat per mitja d'una central minihidraulica propia autogestionada. Ara la compra a la xarxa electrica estatal, que prove majoritariament de centrals termiques i nuclears que funcionen amb combustibles no renovables
La
tecnologia energetica
estudia com utilitzar l'energia per a usos practics. Hi cal una
font d'energia
que, quan s'utilitza sense proces de conversio, s'anomena
energia primaria
, i que de vegades cal convertir en
electricitat
per a la seva utilitzacio. Les fonts d'energia primaria solen ser materials que tenen una energia interna acumulada i que extraiem cremant-los, com al cas dels
combustibles fossils
(
carbo
,
gas natural
,
petroli
) i de l'
agromassa
(
fusta
,
paper
,
agrofuel
, etc.), o be trencant els seus enllacos nuclears, com el
combustible nuclear
(
urani
,
plutoni
).
Tanmateix, tambe es pot transformar energia a partir de l'energia d'un proces, sense haver d'emprar un "combustible" que s'acabi. Es el cas, per exemple, de l'
energia eolica
, que transforma directament l'energia cinetica del vent en
energia mecanica
a les aspes d'un moli, que posteriorment es podra transformar en
electricitat
, per exemple, amb un
generador
. Els molins d'aigua aprofiten l'energia cinetica d'un corrent d'aigua, un riu, que passa entre les seves aspes. Les
centrals hidroelectriques
fan moure
turbines
, transformant energia cinetica de l'aigua en mecanica de les pales de la turbina, amb l'aigua que cau per accio de la gravetat. Aquestes i altres fonts s'anomenen
energies renovables
perque com no usem l'aire ni l'aigua directament, sino l'energia que produeixen, aquests no es gasten. Altres fonts d'energia renovable son la
solar
o la
geotermica
, per exemple.
Islandia
es un pais que utilitza practicament nomes aquest tipus de fonts, concretament la hidraulica i la geotermica.
Finalment, tambe es possible
reciclar
i obtenir com a subproducte energia. En aquests casos, la produccio d'energia no pot ser mai l'objectiu principal i, per tant, no son processos que serveixin com a fonts absolutes sino que ajuden a haver d'usar menys unes altres, especialment si son no renovables o exhauribles (fossils, agrocombustibles, nuclear). Alguns exemples en son el
biogas
obtingut per
compostatge
d'escombraries organiques, o el
petroli blau
obtingut de la disminucio d'emissions
contaminants
de
dioxid de carboni
en algunes industries, com per exemple una fabrica de ciment.
Energia i economia
[
modifica
]
Mapa amb el consum d'energia mitja per persona l'any 2003
L'
economia del sector energetic
tracta de l'energia des d'un punt de vista centrat en l'
economia
i la
societat
. Mes enlla de les propietats i coneixements cientifics abstractes i objectius que tenim de l'energia, la manera com s'usi en la
tecnologia
i sobretot el seu
comerc
te importants implicacions
socials
i
politiques
, que van des de
guerres
a interessos legals (per exemple, l'
impost
sobre el
carboni
per la industria nuclear) passant per
latifundis
agricoles
en el
tercer mon
.
- ↑
Guia ambiental de la UPC
, Ivan Capdevila, Antonio Torres i altres. Edicions de la
Universitat Politecnica de Catalunya
,
Capellades
,
1998
.
ISBN 84-8301-278-2
- ↑
2,0
2,1
2,2
Tecnologia industrial 1
, 2017.
ISBN 978-84-486-1134-7
.
- ↑
3,0
3,1
Jose Pedro Agustin
, Valera Negrete.
Apuntes de fisica general
(en castella). UNAM, 2005, p.136-137.
ISBN 9703229875
.
- ↑
Ortin
, Jordi.
Problemes resolts de fonaments de fisica I
. Edicions Universitat Barcelona, 2008, p.55.
ISBN 8447532666
.
- ↑
Jou i Mirabent
, David.
El temps i la memoria en la ciencia contemporania
. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p.30.
ISBN 8472835863
.
- ↑
Jaume
, Masoliver.
Fonaments de fisica
. Edicions Universitat Barcelona, 2010, p.42.
ISBN 8447534405
.
- ↑
7,0
7,1
7,2
Mohr, Peter J.; Taylor, Barry N.; Newell, David B. (2008)
CODATA Recommended Values of the Fundamental Physical Constants: 2006
- ↑
Kent
, Anthony.
Experimental low temperature physics
(en angles). Springer, 1993, p.2.
ISBN 1563960303
.
- ↑
≪
Energia
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Energia electrostatica
per Felix Redondo Quintela y Roberto Carlos Redondo Melchor, Universitat de Salamanca
- ↑
≪
Coneixements basics d'electricitat
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-11-01. [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑
Orchilles
, A. Vicent;
Sanchotello
, Margarita.
Transmissio de calor
. Universitat de Valencia, 2011, p.209.
ISBN 8437084555
.
- ↑
≪
Energia
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Resolucio numero 12 de la 11
a
reunio de la CGPM
≫ (en angles). ≪La
Conferencia General de Pesos i Mesures
celebrada a
Paris
el 1960 va definir el Sistema Internacional d'Unitats i va consagrar el joule com la unitat d'energia, treball i quantitat de calor.≫
- ↑
E. Noether's
Discovery of the Deep Connection Between Symmetries and Conservation Laws
- ↑
Time Invariance
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari