Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermanic

Aquesta pagina enumera els emperadors considerats a partir de l'epoca de Carlemany fins a l'abolicio de l'imperi l'any 1806 .

Per a les regles primerenques d'aquesta llista, el titol emperador d'Occident es anacronic, aixi Carlemany s'autoanomena imperator Romanorum ("emperador de Romans") i imperator Romanum gubernans imperium ("emperador que governa l'Imperi Roma"), tot i que molts van utilitzar simplement l' imperator del titol ("emperador").

Carlemany va rebre el seu titol imperial quan fou coronat pel Papa Lleo III a Roma l'any 800 . Posteriorment, la coronacio papal fou considerada un requisit previ indispensable per esdevenir emperador. Despres de la coronacio d' Oto I el Gran , el titol imperial es va convertir en una prerrogativa del governant d'Alemanya; no obstant aixo, no tots els governants foren coronats emperadors per la qual cosa varia la llista d'Emperadors d'Occident a la de reis d'Alemanya .

A partir de 1508 Maximilia I , despres d'un viatge fallit vers a Roma per ser coronat, tingue el permis Papal per anomenar-se imperator electus , o sigui, emperador-electe. El seu successor, Carles V , sera coronat el 1530, pero els posteriors governants ja no buscaran la coronacio Papal i seran designats emperadors-electes.

Imperi Carolingi [ modifica ]

Dinastia carolingia [ modifica ]

800 - 814 : Carlemany
814 - 840 : Lluis I el Pietos , fill de l'anterior
843 - 855 : Lotari I , fill de Lluis el Pietos
855 - 875 : Lluis II el Jove , fill de Lluis el Pietos
875 - 877 : Carles II el Calb , fill de Lluis el Pietos
877 - 881 : seu vacant
881 - 887 : Carles III el Gras , nebot de Carles el Calb

Dinastia Spoleto [ modifica ]

891 - 894 : Guiu de Spoleto
894 - 898 : Lambert de Spoleto

Dinastia carolingia [ modifica ]

896 - 899 : Arnulf de Carintia
901 - 905 : Lluis III el Cec , net de Lluis II el Jove
915 - 924 : Berenguer I

Sacre Imperi Romanogermanic [ modifica ]

Dinastia Saxona-Otoniana

962 - 973 : Oto I el Gran
973- 983 : Oto II , fill de l'anterior
996 - 1002 : Oto III , fill de l'anterior
1014 - 1024 : Enric II el Sant

Dinastia Salica (Franconia)

1027 - 1039 : Conrad II
1046 - 1056 : Enric III , fill de l'anterior
1084 - 1105 : Enric IV , fill de l'anterior
1111 - 1125 : Enric V , fill de l'anterior

Dinastia Supplinburger

1133 - 1137 : Lotari III

Dinastia Hohenstaufen

1155 - 1190 : Frederic I Barba-roja
1191 - 1197 : Enric VI , fill de l'anterior

Casa de Welf

1209 - 1215 : Oto IV de Brunswick

Dinastia Hohenstaufen

1220 - 1250 : Frederic II , fill d'Enric VI i cosi de l'anterior

Dinastia Luxemburg

1312 - 1313 : Enric VII

Dinastia Wittelsbach

1328 - 1347 : Lluis IV de Baviera

Dinastia Luxemburg

1355 - 1378 : Carles IV
1410 - 1437 : Segimon I , fill de l'anterior

Dinastia Habsburg

1440 - 1493 : Frederic III
1493 - 1519 : Maximilia I , fill de l'anterior
1519-1530 : Carles V , net de l'anterior i rei de Castella i d' Arago
1556 - 1564 : Ferran I , germa de l'anterior
1564- 1576 : Maximila II , fill de l'anterior
1576- 1612 : Rodolf II , fill de l'anterior
1612- 1619 : Mateu I , germa de l'anterior
1619- 1637 : Ferran II , cosi de l'anterior
1637- 1657 : Ferran III , fill de l'anterior
1658 - 1705 : Leopold I , fill de l'anterior
1705- 1711 : Josep I , fill de l'anterior
1711- 1740 : Carles VI , germa de l'anterior i rei de Castella i d' Arago durant la Guerra de Successio

Dinastia Wittelsbach

1742 - 1745 : Carles VII , gendre de Josep I

Dinastia Habsburg-Lorena

1745- 1765 : Francesc I , gendre de Carles VI
1765- 1790 : Josep II , fill de l'anterior
1790- 1792 : Leopold II , germa de l'anterior
1792- 1806 : Francesc II , fill de l'anterior

el 1806 Francesc II esdeve Francesc I d'Austria , passant a governar aquest territori i posteriorment Hongria

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermanic